Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Quan l'erba fresch'e·lh folha par > Tradizione manoscritta > CANZONIERE a¹

CANZONIERE a¹

  • letto 449 volte

Edizione diplomatica

  
 
                                            bernartz del uentador.
             Can lerbes uertz (et) fueilla par e flors. botonon pel uerian.
             el rossigniols aut e clar leua sa uotz e mou son chan ioi ai de
             lieis (et) ioi ai de la flor. ioi ai de me ede mi donz maior.
             daus totas partz (s)[1]ui de ioi claus e senz. mas il es iois qe
             totz autres iois uenz.
 
 [1] Il copista (Jacques Tessier: JT) scrive inizialmente fui, poi Piero del Nero (PdN) espunge f e corregge con s.
 
 
             Tant am mi donz e la teinhcar. e tan la dopt e la reblan.
             qe ies de me non laus preiar. ni ren noil dic ni ren noil
             man. pero ben ]f[[2] sap mon mal e ma dolor. e can li platz
             fai me ben (et) honor. e car noil platz suffrirai men almei(n)z
             ca ieu non uueil ca lieis sia blaste(in)[3]z
 
 [2] Cancellato dal copista.
 [3] Il copista (JT) scrive inizialmente blastemz, poi (PdN) espunge m e corregge in interlinea con in.
 
 
             ben la uolgra sola trobar. qe dur mis on fezes semblan.
             adoncs (li[4])emblet un douz baizar. pos ren non uail q(ue)u loil
             deman. p(er) dieu do(m)na pauc es pleitan. damor pos uai sen
             le temps ep(er)dem lo meilhor. parlar pogran ab cubertz
             antreseinhz. e pos nom ual arditz ualgues mengienz.
             Si eu saupes la gent enchantar. mi ei enemic fora(n) enfan.
             qe ia nuls non saupra pensar ni dir ren qem uengues adan.
 [4] Il copista (JT) scrive inizialmente uemblet, poi (PdN) espunge u e corregge con li.
 
 
             adoncs (ir)[5]eu remirar la genzor. son cortes cors e sa fresca color.
             eil baizera la bocha a bla(n)s denz. si qe dos mes i paregra lo seinz
             ben duriom dona blasmar. can truep uai son amic tarzan. qe
             longua paraula damar es granz enueiz et par dezman. qamar
             pot on e far semblan ailhor. e gent menar lai on non es autor.
             bona domna al sol clamar me (t)[6]einz ia per mentir ieu non serai
             ateintz.
 [5] Il copista (JT) scrive inizialmente ueu, poi (PdN) espunge u e corregge con ir.
 [6] Il copista (JT) scrive inizialmente deinz, poi (PdN) espunge d e corregge in interlinea con t.
 
 
             Ai las con muer de consirar. qe maintas ues en consir tan. qem laisera
             lairos emblar. qe ren non sabria qe fan. p(er) dieu amors ben trobatz
             eissedor ab paucs damis (et) sens autre socor. car una uez tam mi
             donz nom destreinhz anz qieu foz de dezirer esseinhz.
 
 
             merauil me con puesc durar. qe noil demostre mon talan. cant ieu
             mi donz ueiniesgard. li sieu bel oil tan ben listan. p(er) pauc me teinh
             car en ues lieis non cor. si feira ieu si no(n) fos p(er) paor. canc no ui
             cors miels taillat. ni en penz adobs. damar (f)[7]i tan grieus ni
             lenz.
 

 [7] Il copista (JT) scrive inizialmente si, poi (PdN) espunge s e corregge in interlinea con f.
 
 
  • letto 538 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 bernartz del uentador.  Bernartz del Ventador.
  I   I
 
 Can lerbes uertz (et) fueilla par e flors. botonon pel uerian.
 el rossigniols aut e clar leua sa uotz e mou son chan ioi ai de
 lieis (et) ioi ai de la flors. ioi ai de me ede mi dons maior.
 daus totas partz (s)ui de ioi claus e senz. mas il es iois qe
 totz autres iois uenz.
 
 
 Can l’erbes vertz et fueilla par
 e flors botonon pel verian,
 e·l rossigniols aut e clar
 leva sa votz e mou son chan,
 ioi ai de lieis et ioi ai de la flors,
 ioi ai de me e de midons maior;
 daus totas partz sui de ioi claus e senz,
 mas il es iois qe totz autres iois venz.
 
  II   II
 
 Tant am mi donz e la tenhcar. e tan la dopt e la reblan.
 qe ies de me non laus preiar. ni ren noil dic ni ren noil
 man. pero ben ]f[ sap mon mal e ma dolor. e can li platz
 fai me ben (et) honor. e car noil platz suffrirai men almetz
 ca ieu non uueil ca lieis sia blaste(in)z
 
 
 Tant am midonz e la tenh car,
 e tan la dopt’e la reblan
 qe ies de me non l’aus preiar,
 ni ren no·il dic ni ren no·il man.
 Pero ben sap mon mal e ma dolor,
 e can li platz, fai me ben et honor,
 e car no·il platz, suffrirai men al metz,
 ca ieu non vueil c’a lieis sia blasteinz
 
  III   III
 
 ben la uolgra sola trobar. qe dur mis on fezes semblan.
 adoncs (li)emblet un douz baizar. pos ren non uail q(ue)u loil
 deman. p(er) dieu do(m)na pauc es pleitan. damor pos uai sen
 le temps ep(er)dem lo meilhor. parlar pogran ab cubertz
 antreseinhz. e pos nom ual arditz ualgues mengienz.
 
 
 Ben la volgra sola trobar,
 qe durmis o·n fezes semblan,
 adoncs li emblet un douz baizar,
 pos ren non vail qu’eu lo·il deman.
 Per Dieu, domna, pauc espleitan d’amor!
 Pos vai s’en le temps, e perdem lo meilhor!
 Parlar pogran ab cubertz antreseinhz,
 e pos no·m val arditz, valgues m’en gienz.
 
  IV   IV
 
 Si eu saupes la gent enchantar. mi ei enemic fora(n) enfan.
 qe ia nuls non saupra pensar ni dir ren qem uengues adan.
 adoncs (ir)eu remirar la genzor. son cortes cors e sa fresca color.
 eil baizera la bocha a bla(n)s denz. si qe dos mes i paregra lo seinz
 
 
 S’ieu saupes la gent enchantar,
 miei enemic foran enfan,
 qe ia nuls non saupra pensar
 ni dir ren qe·m vengues a dan.
 Adoncs ir eu remirar la genzor,
 son cortes cors e sa fresca color,
 e·il baizera la bocha a blans denz,
 si qe dos mes i paregra lo seinz.
 
  V   V
 
 ben duriom dona blasmar. can truep uai son amic tarzan. qe
 longua paraula damar es granz enueiz et par dezman. qamar
 pot on e far semblan ailhor. e gent menar lai on non es autor.
 bona domna al sol clamar me (t)einz ia per mentir ieu non serai
 ateintz.
 
 
 Ben duri’om dona blasmar,
 can truep vai son amic tarzan,
 qe longua paraula d’amar
 es granz enveiz et par d’ezman,
 q’amar pot on e far semblan ailhor,
 e gent menar lai on non es autor.
 Bona domna, al sol clamar me teinz,
 ia per mentir ieu non serai ateintz.
 
  VI   VI
 
 Ai las con muer de consirar. qe maintas ues en consir tan. qem laisera
 lairos emblar. qe ren non sabria qe fan. p(er) dieu amors ben trobatz
 eissedor ab paucs damis (et) sens autre socor. car una uez tam mi
 donz nom destreinhz anz qieu foz de dezirer esseinhz.
 
 
 Ai, las! Con muer de consirar!
 Qe maintas ves en consir tan:
 qe·m laisera lairos emblar,
 qe ren non sabria qe fan.
 Per Dieu, Amors! Ben trobatz eissedor:
 ab paucs d’amis et sens autre socor.
 Car una vez tam midonz no·m destreinhz
 anz q’ieu foz de dezirer esseinhz?
 
  VII   VII
 
 merauil me con puesc durar. qe noil demostre mon talan. cant ieu
 mi donz ueiniesgard. li sieu bel oil tan ben listan. p(er) pauc me teinh
 car en ues lieis non cor. si feira ieu si no(n) fos p(er) paor. canc no ui
 cors miels taillat. ni en penz adobs. damar (f)i tan grieus ni
lenz.
 
 
 Meravil me con puesc durar
 qe no·il demostre mon talan.
 Cant ieu midonz vei ni esgard,
 li sieu bel oil tan ben li stan:
 per pauc me teinh car enves lieis non cor.
 Si feira ieu, si non fos per paor,
 c’anc no vi cors miels taillat ni enpenz
 ad obs d’amar fi tan grieus ni lenz.
 
  • letto 446 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 416 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-a%C2%B9-57