![]() |
Bernartz deuentedorn. TUich cill qem pregon qieu chan. Uol gra saubesson lo uer. Sieu nai aize ni lezer. Chante qui chantar uolria. Qieu non saub ni cham ni uia. Pois p(er)dei ma benananssa. P(er) ma mala de- stinanssa. Ai las cum muor detalan. Qieu non |
![]() |
dorm maitin ni ser. Que la nuoig q(ua)n uau iazer. Lo rossignols chanta ecria. Et ieu que chantar solia. Muor denoi edepesanssa. Qand aug ioi ni alegran- sa. Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. Res plus non pogra ua- ler. P(er) dieu mout fon bon amia. Mas nom duret mas un dia. P(er) qes fols qui ses fermanssa. Met enamor sesp(er)ansa. Amors mames ensoan. Etornat anon caler. Esieu lagues enpoder. Dic uos q(ue)n feira feunia. Mas sil non uol camors sia. Res don hom prenda ueganssa. Ab colp despa ni delanssa. Amors ieus prec demon dan. Cautre pro noi puosc auer. Iamais blandir ni te mer. nous qier cadoncs uos p(er)dria. Ben es fols qin uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Mauetz trazit en fianssa. Pero p(er) un bel semblan. Soi enqer en bon esper. Mon conort dei grat saber. cades uol qieu chant eria. E dic uos que sill podia. Eu seria reis defranssa. Car al plus quil pot menanssa. Lemozin adieu coman. Lieis que nom uol retener. Qera pot ill ben saber. Ses uers aco quill dizia. Qen terra estrai(n)g nam niria. Puois dieus ni fes ni fian- sa. No mi poc far acordanssa. Nomo teng auilania. Sieu mais ai bon esp(er)anssa. Pois ill lai ren nomenanssa. Romieu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai semblanssa. Qieu ai sai bon esp(er)anssa. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
TUich cill qem pregon qieu chan. Uol gra saubesson lo uer. Sieu nai aize ni lezer. Chante qui chantar uolria. Qieu non saub ni cham ni uia. Pois p(er)dei ma benananssa. P(er) ma mala de- stinanssa. |
Tuich cill qe·m pregon q’ieu chan, volgra saubesson lo ver, s’ieu n’ai aize ni lezer. Chante qui chantar volria! Q’ieu no·n saub ni cham ni via, pois perdei ma benananssa per ma mala destinanssa. |
II | II |
Ai las cum muor detalan. Qieu non dorm maitin ni ser. Que la nuoig q(ua)n uau iazer. Lo rossignols chanta ecria. Et ieu que chantar solia. Muor denoi edepesanssa. Qand aug ioi ni alegran- sa. |
Ai las! Cum muor de talan! Q’ieu non dorm maitin ni ser, que la nuoig quan vau iazer, lo rossignols chanta e cria, et ieu, que chantar solia, muor d’enoi e de pesanssa, qand aug ioi ni alegransa. |
III | III |
Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. Res plus non pogra ua- ler. P(er) dieu mout fon bon amia. Mas nom duret mas un dia. P(er) qes fols qui ses fermanssa. Met enamor sesp(er)ansa. |
D’amor vos dic ben aitan: qui ben la saubes tener, res plus non pogra valer. Per Dieu, mout fon bona mia! Mas no·m duret mas un dia, per q’es fols qui ses fermanssa met en amor s’esperansa. |
IV | IV |
Amors mames ensoan. Etornat anon caler. Esieu lagues enpoder. Dic uos q(ue)n feira feunia. Mas sil non uol camors sia. Res don hom prenda ueganssa. Ab colp despa ni delanssa. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-caler. E s’ieu l’agues en poder, dic vos que·n feira feunia! Mas si·l non vol c’Amors sia res don hom prenda veganssa ab colp d’espa ni de lanssa. |
V | V |
Amors ieus prec demon dan. Cautre pro noi puosc auer. Iamais blandir ni te mer. nous qier cadoncs uos p(er)dria. Ben es fols qin uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Mauetz trazit en fianssa. |
Amors, ie·us prec de mon dan, c’autre pro no i puosc aver. Ia mais blandir ni temer no·us qier, c’adoncs vos perdria. Ben es fols q’in vos se fia, c’ab vostra falsa semblansa m’avetz trazit en fianssa. |
VI | VI |
Pero p(er) un bel semblan. Soi enqer en bon esper. Mon conort dei grat saber. cades uol qieu chant eria. E dic uos que sill podia. Eu seria reis defranssa. Car al plus quil pot menanssa. |
Pero per un bel semblan soi enqer en bon esper: mon Conort dei grat saber, c’ades vol q’ieu chant e ria. E dic vos que, s’ill podia, eu seria reis de Franssa, car al plus qu’il pot, m’enanssa. |
VII | VII |
Lemozin adieu coman. Lieis que nom uol retener. Qera pot ill ben saber. Ses uers aco quill dizia. Qen terra estrai(n)g nam niria. Puois dieus ni fes ni fian- sa. No mi poc far acordanssa. |
Lemozin, a Dieu coman lieis que no·m vol retener, q’era pot ill ben saber ses vers aco qui·ll dizia, q’en terra estraingna·m n’iria, puois Dieus ni fes ni fiansa no m’i poc far acordanssa. |
VIII | VIII |
Nomo teng auilania. Sieu mais ai bon esp(er)anssa. Pois ill lai ren nomenanssa. |
No m’o teng a vilania s’ieu mais ai bon’esperanssa, pois ill lai ren no m’enanssa. |
IX | IX |
Romieu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai semblanssa. Qieu ai sai bon esp(er)anssa. |
Romieu man que per m’amia e per lui farai semblanssa q’ieu ai sai bon’esperanssa. |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentedorn. TUich cill qem pregon q(ue)u chan. Uolgra saubesson lo uer. Sieu nai aize ni lezer. chante qui chantar uolria. Qieu non sai ni cham ni uia. pois perdei ma benananssa. p(er)ma ma la destinanssa. Ai las cum muor detalan. Qieu non dorm maitin ni ser. Q(ue) la nuoich q(ua)n uau iazer. lo rossignols chanta ecria. et eu que chantar solia. Muor denoi ede pesanssa. car aug ioi ni alegran- sa. Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. res plus non pogra ualer. p(er) dieu mout fon bon amia. Mas nom duret mas un dia. p(er) qes fols qui ses fermanssa. Met en amor sesperanssa. Amors ma mes en soan. etornat a non caler. e sieu lagues en poder. dic uos qien feira feunia. Mas sill non uol camors sia. res don ho(m) pre(n) |
![]() |
da uenganssa. ab colp despa ni de lanssa. Amors eus prec de mon dan. cau- tra pro noi puosc auer. ia mais blandir ni temer. nous qier cado(n)cs uos p(er)dria. Mout es fols qin uos se fia. cab uostra falsa semblanssa. Mauetz trahit en fianssa. Pero p(er) un bel semblan. Sui en qer en bon esper. Mon conort dei grat saber. cades uol qieu chant e ria. e dic uos que sill podia. eu seria reis de franssa. car al plus quit pot me nanssa. Lemozin a dieu coman. lieis que nom uol retener. Q(ue)ra pot ill ben saber. Ses uers aco quil dizia. Qen terra estraigna niria. pois dieus ni fes ni fianssa. no mi poc far acorda(n)- sa. No mo tenc a uilania. Suoi mais ai bon esperanssa. pois ill lai re no menanssa. Romieu man que p(er) mamia. e per lui farai semblanssa.Qieu ai sai bon esp(er)anssa. |
Bernartz de uentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
TUich cill qem pregon q(ue)u chan. Uolgra saubesson lo uer. Sieu nai aize ni lezer. chante qui chantar uolria. Qieu non sai ni cham ni uia. pois perdei ma benananssa. p(er)ma ma la destinanssa. |
Tuich cill qe·m pregon qu’eu chan, volgra saubesson lo ver, s’ieu n’ai aize ni lezer. Chante qui chantar volria! Q’ieu no·n sai ni cham ni via, pois perdei ma benananssa per ma mala destinanssa. |
II | II |
Ai las cum muor detalan. Qieu non dorm maitin ni ser. Q(ue) la nuoich q(ua)n uau iazer. lo rossignols chanta ecria. et eu que chantar solia. Muor denoi ede pesanssa. car aug ioi ni alegran- sa. |
Ai las! Cum muor de talan! Q’ieu non dorm maitin ni ser, que la nuoich quan vau iazer, lo rossignols chanta e cria, et eu, que chantar solia, muor d’enoi e de pesanssa car aug ioi ni alegransa. |
III | III |
Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. res plus non pogra ualer. p(er) dieu mout fon bon amia. Mas nom duret mas un dia. p(er) qes fols qui ses fermanssa. Met en amor sesperanssa. |
D’amor vos dic ben aitan: qui ben la saubes tener, res plus no·n pogra valer. Per Dieu, mout fon bona mia! Mas no·m duret mas un dia, per q’es fols qui ses fermanssa met en amor s’esperanssa. |
IV | IV |
Amors ma mes en soan. etornat a non caler. e sieu lagues en poder. dic uos qien feira feunia. Mas sill non uol camors sia. res don ho(m) pre(n) da uenganssa. ab colp despa ni de lanssa. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-caler. E s’ieu l’agues en poder, dic vos q’ie·n feira feunia! Mas si·ll non vol c’amors sia res don hom prenda venganssa ab colp d’espa ni de lanssa. |
V | V |
Amors eus prec de mon dan. cau- tra pro noi puosc auer. ia mais blandir ni temer. nous qier cado(n)cs uos p(er)dria. Mout es fols qin uos se fia. cab uostra falsa semblanssa. Mauetz trahit en fianssa. |
Amors, e·us prec de mon dan, c’autra pro no i puosc aver. Ia mais blandir ni temer no·us qier c’adoncs vos perdria. Mout es fols qi’n vos se fia, c’ab vostra falsa semblanssa m’avetz trahit en fianssa. |
VI | VI |
Pero p(er) un bel semblan. Sui en qer en bon esper. Mon conort dei grat saber. cades uol qieu chant e ria. e dic uos que sill podia. eu seria reis de franssa. car al plus quit pot me nanssa. |
Pero per un bel semblan sui enqer en bon esper: mon Conort dei grat saber, c’ades vol q’ieu chant e ria. E dic vos que, s’ill podia, eu seria reis de Franssa, car al plus qu’it pot, m’enanssa. |
VII | VII |
Lemozin a dieu coman. lieis que nom uol retener. Q(ue)ra pot ill ben saber. Ses uers aco quil dizia. Qen terra estraigna niria. pois dieus ni fes ni fianssa. no mi poc far acorda(n)- sa. |
Lemozin, a Dieu coman lieis que no·m vol retener, qu’era pot ill ben saber ses vers aco qui·l dizia, en terra estraigna n’iria, pois Dieus ni fes ni fianssa no m’i poc far acordansa. |
VIII | VIII |
No mo tenc a uilania. Suoi mais ai bon esperanssa. pois ill lai re no menanssa. |
No m’o tenc a vilania s’uoi mais ai bon’esperanssa, pois ill lai re no m’enanssa. |
IX | IX |
Romieu man que p(er) mamia. e per lui farai semblanssa.Qieu ai sai bon esp(er)anssa. |
Romieu man que per m’amia e per lui farai semblanssa q’ieu ai sai bon’esperanssa. |
![]() |
![]() |
Ber. de ue(n)- TUit sels quem tedorn. pregan quieu chan. uolgran saubesson lo uer. sieu nai aize ni le- zer. chantes qui chantar uolria. quieu non sai ni cap ni uia. pus perdei ma benenansa. per ma mala destinansa. Ai las cum muer de talan. q(ui)eu non dorm mati ni ser. neus la nueit q(ua)n uau iaser. lo rossinhol chant a cria. (et) ieu q(ui) chantar so- lia. muer denuey e de pezansa. quan uei ioy ni alegransa. |
![]() |
Amor(s) ma mes en soan. e tornat a non chaler. e sieu la pogues te ner. per crist ben feira feunia. ma(s) dieus no uol quamor sia. so don hom prenda ueniansa. ab espaza ni ab lansa. Amor(s) beus gieth a mon dan. quautre pro noi puesc auer. iamais blandir ni temer. nous uuelh qua doncs uos p(er)dria. benes fols quien uos se fia. q(ua)b uostra belha semblansa. mauetz trait ses desfiansa. Damor uos puesc dir aitant qui ben la pogues auer. res no(n) la pogra ualer. per crist molt fo bonal mia. mas nom duret mas un dia. per ques fols qui ses fer- mansa. met en amor sesperansa. Lemozin a dieu coman. lieis qui nom uol retener. huei mais pot ilh ben saber. que uers es so quil dizia. quen altra terra(m) mor- ria. pus dieus ni fes ni ferma(n)sa. no mi ual ni acordansa. |
Ber. de ue(n)tedorn. | Ber. de Ventedorn. |
I | I |
TUit sels quem pregan quieu chan. uolgran saubesson lo uer. sieu nai aize ni le- zer. chantes qui chantar uolria. quieu non sai ni cap ni uia. pus perdei ma benenansa. per ma mala destinansa. |
Tuit sels que·m pregan qu’ieu chan, volgran saubesson lo ver, s’ieu n’ai aize ni lezer. Chantes qui chantar volria! Qu’ieu non sai ni cap ni via, pus perdei ma benenansa per ma mala destinansa. |
II | II |
Ai las cum muer de talan. q(ui)eu non dorm mati ni ser. neus la nueit q(ua)n uau iaser. lo rossinhol chant a cria. (et) ieu q(ui) chantar so- lia. muer denuey e de pezansa. quan uei ioy ni alegransa. |
Ai las! Cum muer de talan! Qu’ieu non dorm mati ni ser, neus la nueit, quan vau iaser, lo rossinhol chanta, cria, et ieu, qui chantar solia, muer d’envey e de pezansa, quan vei ioy ni alegransa. |
III | III |
Amor(s) ma mes en soan. e tornat a non chaler. e sieu la pogues te ner. per crist ben feira feunia. ma(s) dieus no uol quamor sia. so don hom prenda ueniansa. ab espaza ni ab lansa. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non chaler; e s’ieu la pogues tener, per Crist, ben feira feunia! Mas Dieus no vol qu’amor sia so don hom prenda veniansa ab espaza ni ab lansa. |
IV | IV |
Amor(s) beus gieth a mon dan. quautre pro noi puesc auer. iamais blandir ni temer. nous uuelh qua doncs uos p(er)dria. benes fols quien uos se fia. q(ua)b uostra belha semblansa. mauetz trait ses desfiansa. |
Amors, be·us gieth a mon dan, qu’autre pro no i puesc aver. Iamais blandir ni temer no·us vuelh, qu’adoncs vos perdria. Ben es fols qui en vos se fia, qu’ab vostra belha semblansa m’avetz trait ses desfiansa. |
V | V |
Damor uos puesc dir aitant qui ben la pogues auer. res no(n) la pogra ualer. per crist molt fo bonal mia. mas nom duret mas un dia. per ques fols qui ses fer- mansa. met en amor sesperansa. |
D’amor vos puesc dir aitant: qui ben la pogues aver, res non la pogra valer. Per Crist, molt fo bona·l mia! Mas no·m duret mas un dia, per qu’es fols qui ses fermansa met en amor s’esperansa. |
VI | VI |
Lemozin a dieu coman. lieis qui nom uol retener. huei mais pot ilh ben saber. que uers es so quil dizia. quen altra terra(m) mor- ria. pus dieus ni fes ni ferma(n)sa. no mi ual ni acordansa. |
Lemozin, a Dieu coman lieis qui no·m vol retener, hueimais pot ilh ben saber que vers es so qu’il dizia, qu’en altra terra·m morria, pus Dieus ni fes ni fermansa no m’i val ni acordansa. |
![]() |
![]() |
![]() |
Tuit sil qui p(re)ion q(ue)u chan. Uolgra(n) saubeson lo uer. Sieu nai aize ni lezer. Cha(n)tes q(ui) chantar uolria. Qeu no(n) saub ni chan ne uia. Pos p(er)dieu ma benananza. A las co(m)muer de talan. Q(ue)u no(n) dorm ma tin ni ser. Q(ue) la nueg qua(n)t uau iazer. lo rossignols chante cria. Et eu q(ui) chanter solia. Mordenueie de pezanza. Car aug ioi nialegra(n)za. Damor uos dic ben aitan. Qui ben la sa- |
![]() |
ubes tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mascun dia. P(er) q(ue)s folz q(ue) ses ferma(n)za. Met enamor sesp(er)anza. Amors mames ensoan. Etornat ano(n) cale(r). Esieu lagues en poder. dic uos q(ue) enfera feunia. Mas eu no(n) uoil camors sia. Res don hom p(re)na ue(n)ianza. al colp despa ni de lanza. Amors eus p(re)c d(e)mon de mon dan. Cautre pro noi puesc auer. Iamais blandir nite- mer. Nous q(ue) er cadoncs uos p(er)dria. Mout es fols q(ue)n uos se fia. Cab uostra falsa se(m)bla(n)- sa. Mauez trait enfianza. PEro p(er) un bel semblan. Soi en q(ue)r enbon esper. Mon conort dei grat saber. Cades uol qui eu chan erria. Edic uos q(ue) si podia. Eu seria reis defra(n)za. Car al plus quil pot menanza. Lemozi adieu coman. lei q(ue) nom uol re- tener. Quera pot il ben saber. Ser uers aquo quil dezia. Q(ue)nt(er)restrange neria. Pos dieus nefes ne fizansa. Nomi poc far acordanza. Nomo tenc auilania. Si eu mai sai bon- esp(er)a(n)za. Pos illai ren nomenanza. Romi- eu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai sembla(n)za. Q(ue)u ai sai bonesp(er)anza. |
I | I |
Tuit sil qui p(re)ion q(ue)u chan. Uolgra(n) saubeson lo uer. Sieu nai aize ni lezer. Cha(n)tes q(ui) chantar uolria. Qeu no(n) saub ni chan ne uia. Pos p(er)dieu ma benananza. |
Tuit sil qui preion qu’eu chan, volgran saubeson lo ver, s’ieu n’ai aize ni lezer. Chantes qui chantar volria! Q’eu no·n saub ni chan ne via, pos perdieu ma benananza.[1] [1] Manca l’ultimo verso della cobla: per ma mala destinansa.
|
II | II |
A las co(m)muer de talan. Q(ue)u no(n) dorm ma tin ni ser. Q(ue) la nueg qua(n)t uau iazer. lo rossignols chante cria. Et eu q(ui) chanter solia. Mordenueie de pezanza. Car aug ioi nialegra(n)za. |
A, las! Com muer de talan! Qu’eu non dorm matin ni ser, que la nueg, quant vau iazer, lo rossignols chant’e cria, et eu qui chanter solia, mor d’envei e de pezanza car aug ioi ni alegranza. |
III | III |
Damor uos dic ben aitan. Qui ben la sa- ubes tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mascun dia. P(er) q(ue)s folz q(ue) ses ferma(n)za. Met enamor sesp(er)anza. |
D’amor vos dic ben aitan: qui ben la saubes tener, res plus no·n pogra valer. Per Dieu, mot fon bona·l mia! Mas no·m duret mas c’un dia, per qu’es folz que ses fermanza met en amor s’esperanza. |
IV | IV |
Amors mames ensoan. Etornat ano(n) cale(r). Esieu lagues en poder. dic uos q(ue) enfera feunia. Mas eu no(n) uoil camors sia. Res don hom p(re)na ue(n)ianza. al colp despa ni de lanza. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-caler. E s’ieu l’agues en poder, dic vos que en fera feunia! Mas eu non voil c’Amors sia res don hom prena venianza al colp d’espa ni de lanza. |
V | V |
Amors eus p(re)c d(e)mon de mon dan. Cautre pro noi puesc auer. Iamais blandir nite- mer. Nous q(ue) er cadoncs uos p(er)dria. Mout es fols q(ue)n uos se fia. Cab uostra falsa se(m)bla(n)- sa. Mauez trait enfianza. |
Amors, e·us prec de mon de mon dan, c’autre pro no i puesc aver. Ia mais blandir ni temer no·us que er c’adoncs vos perdria. Mout es fols qu’en vos se fia, c’ab vostra falsa semblansa m’avez trait en fianza. |
VI | VI |
PEro p(er) un bel semblan. Soi en q(ue)r enbon esper. Mon conort dei grat saber. Cades uol qui eu chan erria. Edic uos q(ue) si podia. Eu seria reis defra(n)za. Car al plus quil pot menanza. |
Pero per un bel semblan soi enquer en bon esper: mon Conort dei grat saber, c’ades vol qui eu chan e rria. E dic vos que, si podia, eu seria reis de Franza, car al plus qu’il pot, m’enanza. |
VII | VII |
Lemozi adieu coman. lei q(ue) nom uol re- tener. Quera pot il ben saber. Ser uers aquo quil dezia. Q(ue)nt(er)restrange neria. Pos dieus nefes ne fizansa. Nomi poc far acordanza. |
Lemozi, a Dieu coman lei que no·m vol retener, qu’era pot il ben saber s’er vers aquo qui·l dezia, qu’en terr’estrange n’eria, pos Dieus ne fes ne fizansa no m’i poc far acordanza. |
VIII | VIII |
Nomo tenc auilania. Si eu mai sai bon- esp(er)a(n)za. Pos illai ren nomenanza. Romi- eu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai sembla(n)za. Q(ue)u ai sai bonesp(er)anza. |
No m’o tenc a vilania si eu m’ai sai bon’esperanza, pos il lai ren no m’enanza. Romieu man que per m’amia e per lui farai semblanza qu’eu ai sai bon’esperanza. |
![]() |
![]() |
Bernartz deue(n)tadorn Tuit cill qem pregon qeu chan. DAmor uois dirai betan. Qabe la sa(u)pes tener. Res plus no(n) pogra ualer. Cer tes molt fo bonal mia. Mas no(m) du ret fors un dia. p(er)ches fols q(ui) ses ferma(n)za. Met en amor ses sp(er)anca. |
Bernartz deue(n)tadorn | Bernartz de Ventadorn |
Tuit cill qem pregon qeu chan. | Tuit cill qe·m pregon q’eu chan. |
I | I |
DAmor uois dirai betan. Qabe la sa(u)pes tener. Res plus no(n) pogra ualer. Cer tes molt fo bonal mia. Mas no(m) du ret fors un dia. p(er)ches fols q(ui) ses ferma(n)za. Met en amor ses sp(er)anca. |
D’amor vois dirai be tan q’a be la saupes tener, res plus no·n pogra valer. Certes molt fo bona·l mia! Mas no·m duret fors un dia, per ch’es fols qui ses fermanza met en amor s’essperanca. |
![]() |
![]() |
ide(m) Tuit cil qi p(re)ion qeu chan. uol gra saupesson louer. seu nai aise ni leser. chantes qi chantar uol ria. qeu no(n) sai ni cha(m)p neuia. pos p(er)dei ma benananza. p(er) ma mala destinanza. |
![]() |
Hailas co(m) mor d(e)talan. Qeu no muor matin nis(er). Elanuoit qan uau iaçer. Lorosignols chant ecria. Et eu qi chantar solia. Muor dedol edepesanza. Qan au ioi ni alegranza. Damor uos dirai ben tan. Qui ben losaupes tener. Res plus no pogra ualer. Certes bonal foral mia. Mas no(n) duret fors cu(m) dia. P(er) qes folz qi sens fianza. Met enamor sa esp(er)anza. Amors mames ensoan. Etornat ano chaler. Mas seu lagues enpoder. Certas eu feira felneia. Mas ill nouol camors sia. Res dunt en p(re)igna uenianza. Ab espada ni ablanza. Amors eus p(re)c d(e) mo(n) dan. Caltre p(ro) noi puosc au(er). Iamais bla(n)dir ni temer. Nos qerai cadunc uos p(er)dria. Molt es folz qin uos sefia. Cab una bella senblanza. Maueç trait ses desfianza. P(er)o ab un bel senblan. Sui enqer enbon esp(er). Mon conort dei grat saber. Qades uol qeu chant eria. Edic uos qe si podia. Eu seria reis defranza |
![]() |
Car alpl(us) qil pot menanza. Lomozin adeu coman. Lei qi no(n) uol retener. Qera pot il ben saber. Ses uers aquo qill diçia. Qeu (in)[1]tra estragna (a)niria. Pos d(eu)s ni fe ni fianza. Nome poc far acordanza. Nomo te(n)c auilania. Seu mai chai bonesp(er)anza. Pos ill lai ren no menanza. Rome(n) mant p(er)mamia. Ep(er)lui farai senblanza. Qeu ai chai bon esp(er)anza. |
ide(m) | Idem |
I | I |
Tuit cil qi p(re)ion qeu chan. uol gra saupesson louer. seu nai aise ni leser. chantes qi chantar uol ria. qeu no(n) sai ni cha(m)p neuia. pos p(er)dei ma benananza. p(er) ma mala destinanza. |
Tuit cil qi preion q’eu chan, volgra saupesson lo ver, s’eu n’ai aise ni leser. Chantes qi chantar volria! Q’eu no·n sai ni champ ne via, pos perdei ma benananza per ma mala destinanza. |
II | II |
Hailas co(m) mor d(e)talan. Qeu no muor matin nis(er). Elanuoit qan uau iaçer. Lorosignols chant ecria. Et eu qi chantar solia. Muor dedol edepesanza. Qan au ioi ni alegranza. |
Hai las! Com mor de talan! Q’eu no muor matin ni ser, e la nuoit, qan vau iaçer, lo rosignols chant’e cria, et eu, qi chantar solia, muor de dol e de pesanza, qan au ioi ni alegranza. |
III | III |
Damor uos dirai ben tan. Qui ben losaupes tener. Res plus no pogra ualer. Certes bonal foral mia. Mas no(n) duret fors cu(m) dia. P(er) qes folz qi sens fianza. Met enamor sa esp(er)anza. |
D’amor vos dirai ben tan: qui ben lo saupes tener, res plus no pogra valer. Certes, bona·l fora·l mia! Mas non duret fors cum dia, per q’es folz qi sens fianza met en amor sa esperanza. |
IV | IV |
Amors mames ensoan. Etornat ano chaler. Mas seu lagues enpoder. Certas eu feira felneia. Mas ill nouol camors sia. Res dunt en p(re)igna uenianza. Ab espada ni ablanza. |
Amors m’a mes en soan e tornat a no-chaler. Mas s’eu lagues en poder, certas eu feira felneia! Mas ill no vol c’Amors sia res dunt en preigna venianza ab espada ni ab lanza. |
V | V |
Amors eus p(re)c d(e) mo(n) dan. Caltre p(ro) noi puosc au(er). Iamais bla(n)dir ni temer. Nos qerai cadunc uos p(er)dria. Molt es folz qin uos sefia. Cab una bella senblanza. Maueç trait ses desfianza. |
Amors, e·us prec de mon dan, c’altre pro no i puosc aver. Ia mais blandir ni temer no·s qerai, c’adunc vos perdria. Molt es folz qi’n vos se fia, c’ab una bella senblanza m’aveç trait ses desfianza. |
VI | VI |
P(er)o ab un bel senblan. Sui enqer enbon esp(er). Mon conort dei grat saber. Qades uol qeu chant eria. Edic uos qe si podia. Eu seria reis defranza Car alpl(us) qil pot menanza. |
Pero ab un bel senblan sui enqer en bon esper: mon Conort dei grat saber, q’ades vol q’eu chant e ria. E dic vos qe, si podia, eu seria reis de Franza, car al plus q’il pot, m’enanza. |
VII | VII |
Lomozin adeu coman. Lei qi no(n) uol retener. Qera pot il ben saber. Ses uers aquo qill diçia. Qeu (in)tra estragna (a)niria. Pos d(eu)s ni fe ni fianza. Nome poc far acordanza. |
Lomozin, a Deu coman lei qi non vol retener, q’era pot il ben saber s’es vers aquo qi·ll diçia, q’eu intra estragna a n’iria, pos Deus ni fe ni fianza no me poc far acordanza. |
VIII | VIII |
Nomo te(n)c auilania. Seu mai chai bonesp(er)anza. Pos ill lai ren no menanza. |
No m’o tenc a vilania s’eu m’ai chai bon’esperanza, pos ill lai ren no m’enanza. |
IX | IX |
Rome(n) mant p(er)mamia. Ep(er)lui farai senblanza. Qeu ai chai bon esp(er)anza. |
Romen mant per m’amia e per lui farai senblanza q’eu ai chai bon’esperanza. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz del uentedorn. TUt sil que preion q(ue)u chan. Uolgra saub- essom lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Ch antes qui chantar uolria. Queu no(n) sab ni chan ni uia. Pois p(er)dei ma benanansa. P(er) ma bona destinansa. A las com muor de talan. Queu no(n) dorm maiti(n) ni ser. Que la nueg quan uau iazer. Lo rosig- nols chante cria. Et eu que chantar solia. Mu- or denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegransa. Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cu(n) dia. P(er) ques fols qui ses fermanza. Met enamor sesp(er)ansa. Amors ma mes ensoan. Etornat ano(n) caler. Esi- eu lagues em poder. Dic uos quien fera feu- nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom prena ueniansa. Ab colp de spaza ni de lan- sa. Amors eus prec de mon dan. Cautre pro noi puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous quier cadoncs uos p(er)dria. Mout es fols quien uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Maues trait en fiansa. Pero p(er) un bel semblan. Soi en quer en bon es- per. Mon conort dei grat saber. Cades uol q(ue)u chant eria. Edic uos que sil podia. Eu seria reis de fransa. Car al plus quil pot menansa. Lemozi adieu coman. Lei que nom uol rete ner. Quera pot il ben saber. Ser uers aquo quil dezia. Q(ue)n terre straingna neria. Pois dieus ne fes ni fiansa. No(n) mi pos far acorda(n)- sa. Nomo temc auilania. Sieu mai sai bones- peransa. Puois il lai ren nomenansa. Romieu man que p(er) mamia. Ep(er) lui farai semblansa. Queu ai sa bone speransa. |
Bernartz del uentedorn. | Bernartz del Ventedorn. |
I | I |
TUt sil que preion q(ue)u chan. Uolgra saub- essom lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Ch antes qui chantar uolria. Queu no(n) sab ni chan ni uia. Pois p(er)dei ma benanansa. P(er) ma bona destinansa. |
Tut sil que preion qu’eu chan, volgra saubessom lo ver, s’ieu n’ai aize ne lezer. Chantes qui chantar volria! Qu’eu no·n sab ni chan ni via, pois perdei ma benanansa per ma bona destinansa. |
II | II |
A las com muor de talan. Queu no(n) dorm maiti(n) ni ser. Que la nueg quan uau iazer. Lo rosig- nols chante cria. Et eu que chantar solia. Mu- or denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegransa. |
A las! Com muor de talan! Qu’eu non dorm maitin ni ser, que la nueg, quan vau iazer, lo rosignols chant’e cria, et eu que chantar solia, muor d’envei e de pesansa, car ai ioi ni alegransa. |
III | III |
Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cu(n) dia. P(er) ques fols qui ses fermanza. Met enamor sesp(er)ansa. |
D’amor vos dic ben aitan: qui ben la saubes tener, res plus no·n pogra valer. Per Dieu mot fon bona·l mia! Mas no·m duret mas c’un dia, per qu’es fols qui ses fermanza met en amor s’esperansa. |
IV | IV |
Amors ma mes ensoan. Etornat ano(n) caler. Esi- eu lagues em poder. Dic uos quien fera feu- nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom prena ueniansa. Ab colp de spaza ni de lan- sa. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-caler. E s’ieu l’agues em poder, dic vos qu’ie·n fera feunia! Mas il non vol c’Amors sia res don hom prena veniansa ab colp d’espaza ni de lansa. |
V | V |
Amors eus prec de mon dan. Cautre pro noi puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous quier cadoncs uos p(er)dria. Mout es fols quien uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Maues trait en fiansa. |
Amors, e·us prec de mon dan, c’autre pro no i puosc aver. Ia mas blandir ni temer no·us quier, c’adoncs vos perdria. Mout es fols qui en vos se fia, c’ab vostra falsa semblansa m’aves trait en fiansa. |
VI | VI |
Pero p(er) un bel semblan. Soi en quer en bon es- per. Mon conort dei grat saber. Cades uol q(ue)u chant eria. Edic uos que sil podia. Eu seria reis de fransa. Car al plus quil pot menansa. |
Pero per un bel semblan soi enquer en bon esper: mon Conort dei grat saber, c’ades vol qu’eu chant e ria. E dic vos que, s’il podia, eu seria reis de Fransa, car al plus qu’il pot, m’enansa. |
VII | VII |
Lemozi adieu coman. Lei que nom uol rete ner. Quera pot il ben saber. Ser uers aquo quil dezia. Q(ue)n terre straingna neria. Pois dieus ne fes ni fiansa. No(n) mi pos far acorda(n)- sa. |
Lemozi, a Dieu coman lei que no·m vol retener, qu’era pot il ben saber s’er vers aquo qu’il dezia, qu’en terr’estraingna n’eria, pois Dieus ne fes ni fiansa non m’i pos far acordansa. |
VIII | VIII |
Nomo temc auilania. Sieu mai sai bones- peransa. Puois il lai ren nomenansa. |
No m’o temc a vilania s’ieu m’ai sai bon’esperansa, puois il lai ren no m’enansa. |
IX | IX |
Romieu man que p(er) mamia. Ep(er) lui farai semblansa. Queu ai sa bone speransa. |
Romieu man que per m’amia e per lui farai semblansa qu’eu ai sa bon’esperansa. |
![]() |
![]() |
Bernartz del uentedorn. TUt sil que preion quieu chan. Uolgra sau- beson lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Chan- tes qui chantar uolria. Quieu no(n) saub ni cha(n) ne uia. Puois perdei ma benana(n)sa. Per ma bona destinansa. A las com muer de talan. Quieu no(n) dorm ma- itin ni ser. Que la nueg qan uau iazer. Lo rossi- gnols chante cria. Et eu que chantar solia. Mor denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegra(n)sa. Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes te- ner. Res plus no(n) pogra ualer. Per dieu mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cun dia. P(er) ques fols qui ses fermanza. Met en amor se- speransa. Amors ma mes en soan. Etornat ano(n) caler. Esieu lagues em poder. Dic uos quien fera feu- nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom p(re)na ueniansa. Ab colp de spaza ni de lansa. Amors eus prec de mon dan. Cautre pro noi puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous quier cadoncs uos perdria. Mout es fols quien e uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Maues trait en fiansa. Pero per un bel semblan. Soi enquer en bon esper. Mon conort dei grat saber. Cades uol quieu chant eria. Edic uos qe sil podia. Eu seria reis de fransa. Car al plus quil pot menansa. Lemozi adieu coman. Lei ]que[que nom uol retener. Qera pot il ben saber. Ser uers aquo quil dezia. Quen terre straingna neria. Puo- is dieus ne fes ni fiansa. No mi poc far acor- dansa. Nomo tenc auilania. Sieu mai sai bonesper- ansa. Puois il lai ren nomenansa. Romieu man que per mamia. Eper lui fa- rai semblansa. Q(ue)u ai sai bonesperansa. |
Bernartz del uentedorn. | Bernartz del Ventedorn. |
I | I |
TUt sil que preion quieu chan. Uolgra sau- beson lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Chan- tes qui chantar uolria. Quieu no(n) saub ni cha(n) ne uia. Puois perdei ma benana(n)sa. Per ma bona destinansa. |
Tut sil que preion qu’ieu chan, volgra saubeson lo ver, s’ieu n’ai aize ne lezer. Chantes qui chantar volria! Qu’ieu no·n saub ni chan ne via, puois perdei ma benanansa per ma bona destinansa. |
II | II |
A las com muer de talan. Quieu no(n) dorm ma- itin ni ser. Que la nueg qan uau iazer. Lo rossi- gnols chante cria. Et eu que chantar solia. Mor denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegra(n)sa. |
A, las! Com muer de talan! Qu’ieu non dorm maitin ni ser, que la nueg qan vau iazer, lo rossignols chant’e cria, et eu, que chantar solia, mor d’envei e de pesansa, car ai ioi ni alegransa. |
III | III |
Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes te- ner. Res plus no(n) pogra ualer. Per dieu mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cun dia. P(er) ques fols qui ses fermanza. Met en amor se- speransa. |
D’amor vos dic ben aitan: qui ben la saubes tener, res plus no·n pogra valer. Per Dieu, mot fon bona·l mia! Mas no·m duret mas c’un dia, per qu’es fols qui ses fermanza met en amor s’esperansa. |
IV | IV |
Amors ma mes en soan. Etornat ano(n) caler. Esieu lagues em poder. Dic uos quien fera feu- nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom p(re)na ueniansa. Ab colp de spaza ni de lansa. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-caler. E s’ieu l’agues em poder, dic vos qu’ie·n fera feunia! Mas il non vol c’amors sia res don hom prena veniansa ab colp d’espaza ni de lansa. |
V | V |
Amors eus prec de mon dan. Cautre pro noi puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous quier cadoncs uos perdria. Mout es fols quien e uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Maues trait en fiansa. |
Amors, e·us prec de mon dan, c’autre pro no i puosc aver. Iamas blandir ni temer no·us quier, c’adoncs vos perdria. Mout es fols qui en e vos se fia, c’ab vostra falsa semblansa m’aves trait en fiansa. |
VI | VI |
Pero per un bel semblan. Soi enquer en bon esper. Mon conort dei grat saber. Cades uol quieu chant eria. Edic uos qe sil podia. Eu seria reis de fransa. Car al plus quil pot menansa. |
Pero per un bel semblan soi enquer en bon esper: mon Conort dei grat saber, c’ades vol qu’ieu chant e ria. E dic vos qe, s’il podia, eu seria reis de Fransa, car al plus qu’il pot, m’enansa. |
VII | VII |
Lemozi adieu coman. Lei ]que[que nom uol retener. Qera pot il ben saber. Ser uers aquo quil dezia. Quen terre straingna neria. Puo- is dieus ne fes ni fiansa. No mi poc far acor- dansa. |
Lemozi, a Dieu coman lei que no·m vol retener, q’era pot il ben saber s’er vers aquo qui·l dezia, qu’en terr’estraingna n’eria, puois Dieus ne fes ni fiansa no m’i poc far acordansa. |
VIII | VIII |
Nomo tenc auilania. Sieu mai sai bonesper- ansa. Puois il lai ren nomenansa. |
No m’o tenc a vilania s’ieu m’ai sai bon’esperansa, puois il lai ren no m’enansa. |
IX | IX |
Romieu man que per mamia. Eper lui fa- rai semblansa. Q(ue)u ai sai bonesperansa. |
Romieu man que per m’amia e per lui farai semblansa qu’eu ai sai bon’esperansa. |
![]() |
![]() |
Peirol daluergna.[1] TUt cil qim pregon qi- eu chan. uolgra sau- pesson lo uer. sieu nai aise ni lezer. chantes qi cha(n)tar uolria. qieu non sai ni chan ni uia. pos perdei ma benana(n)sa. per ma mala destinansa. Ay las con muer de talan. qe no duerm maitin ni ser. anz la nueg qan uauc iazer. le rosi gnols ca(n)tae cria. ezieu qi cha(n)- tar solia. mueir denueiae de [1] Componimento di Bernart ma qui attribuito a Peire d’Alvergne.
|
![]() |
pezansa. qant aug ioi ni ale gransa. AMors mames en soan. eto(r)nat en non caler. e sieu la poges tener. per crist ben feira feu nia. mas dieus no uol qamor(s) sia. so don hom prenda ue(n)ian sa. ab espaza ni ab lansa. AMor beus giet amon dan. qau tre pro noi puesc auer. iama is baizar ni tener. no(u)s qier qa doncs uos perdria. fols es qi en uos si fia. qar uostra bella se(n) blansa. ma trait ses desfia(n)sa. DAmor uos puesc dir aitan. q(i) ben la poges auer. res non la pogra ualer. sert mout fon bona la mia. mais no(n) duret mas un dia. per qes fols qi ses fizansa. met en amor sespe ransa. LEmozin a dieu coman. leis qe nom uol retener. hueima is deu il ben saber. qe uers es so qieu dizia. qenterraestrainha |
![]() |
iria. pos dieus ni fes ni fiza(n)sa. no mi ual ni acordansa. |
Peirol daluergna. | Peirol d’Alvergna. |
I | I |
TUt cil qim pregon qi- eu chan. uolgra sau- pesson lo uer. sieu nai aise ni lezer. chantes qi cha(n)tar uolria. qieu non sai ni chan ni uia. pos perdei ma benana(n)sa. per ma mala destinansa. |
Tut cil qi·m pregon q’ieu chan, volgra saupesson lo ver, s’ieu n’ai aise ni lezer. Chantes qi chantar volria! Q’ieu non sai ni chan ni via, pos perdei ma benanansa per ma mala destinansa. |
II | II |
Ay las con muer de talan. qe no duerm maitin ni ser. anz la nueg qan uauc iazer. le rosi gnols ca(n)tae cria. ezieu qi cha(n)- tar solia. mueir denueiae de pezansa. qant aug ioi ni ale gransa. |
Ay, las! Con muer de talan! Qe no duerm maitin ni ser, anz la nueg, qan vauc iazer, le rosignols canta e cria, ez ieu qi chantar solia, mueir d’enveia e de pezansa, qant aug ioi ni alegransa. |
III | III |
AMors mames en soan. eto(r)nat en non caler. e sieu la poges tener. per crist ben feira feu nia. mas dieus no uol qamor(s) sia. so don hom prenda ue(n)ian sa. ab espaza ni ab lansa. |
Amors m’a mes en soan e tornat en non-caler. E s’ieu la poges tener, per crist! Ben feira feunia! Mas Dieus no vol q’Amors sia so don hom prenda veniansa ab espaza ni ab lansa. |
IV | IV |
AMor beus giet amon dan. qau tre pro noi puesc auer. iama is baizar ni tener. no(u)s qier qa doncs uos perdria. fols es qi en uos si fia. qar uostra bella se(n) blansa. ma trait ses desfia(n)sa. |
Amor, be·us giet a mon dan, q’autre pro no i puesc aver. Ia mais baizar ni tener no·us qier, q’adoncs vos perdria. Fols es qi en vos si fia, qar vostra bella senblansa m’a trait ses desfiansa. |
V | V |
DAmor uos puesc dir aitan. q(i) ben la poges auer. res non la pogra ualer. sert mout fon bona la mia. mais no(n) duret mas un dia. per qes fols qi ses fizansa. met en amor sespe ransa. |
D’amor vos puesc dir aitan: qi ben la poges aver, res non la pogra valer. Sert, mout fon bona la mia! Mais non duret mas un dia, per q’es fols qi ses fizansa met en amor s’esperansa. |
VI | VI |
LEmozin a dieu coman. leis qe nom uol retener. hueima is deu il ben saber. qe uers es so qieu dizia. qenterraestrainha iria. pos dieus ni fes ni fiza(n)sa. no mi ual ni acordansa. |
Lemozin, a Dieu coman leis qe no·m vol retener, hueimais deu il ben saber qe vers es so q’ieu dizia, q’en terra estrainha iria, pos Dieus ni fes ni fizansa no mi val, ni acordansa. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard lauentador. TUt cil que preion que u chan. Uolgran saube son louer. Sieu nai aiçe ni leçer. Chantes qui chantar uolria. Queu nosaub ne chan neuia. Pos per diei mabene nança. Per mama la destina(n)ça. AI las com uer detalan. Que u non dorm maitin niser. Que leg ueg can uauc iaçer. Loro signol chate cria. Eteu que çantar solia. Mor den ueia ede pesança. Quan aug ioi ne alegrança. DAmor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. Res plus non pogra ualer. Per dieu mout fon bona mia. Mas non duret mas cun di a. Per ques fols qui ses fer mansa. Met enamor ses per ansa. |
![]() |
AMors mames ensoan. Etor nat anon caler. Eseu lagues en poder. Dic uos quien fera feunia. Mas il non uol camor(s) sia. Res don hom prena ue(n) iansa. Acolp des paçanide lança. AMors eus prec de mon dan Cautre pro noi puosc auer. Ia mais blandir nitemer. No us quier cadoncs uos perdr ia. Mout es fols quen uos se fia. Cab uostra falsa sembla(n) sa. Maues trait enfiansa. PEro per un bel semblan. Soi en quer en bo(n) esper. Mon conort dei grat saber. Cades uoill queu cha(n)t erria. Edic uos que sipodia. Eu seria rei defransa. Car al plusquel pot men na(n)sa. LEmoçin adieu coman. Lei que non uol retener. Que ra pot ilben saber. Sel uers aque quil disia. Quen tere straigna neria. Pois deus ne fes nefiansa. Nomi poc far |
![]() |
acor dansa. NOn io teing auilania. Seu ma i sai bon esper ansa. Pos il lai ren nomenansa. Romieu ma(n) que per mamia. Eper lui farai semblansa. Queu ai sai bone speransa. |
Bernard lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
TUt cil que preion que u chan. Uolgran saube son louer. Sieu nai aiçe ni leçer. Chantes qui chantar uolria. Queu nosaub ne chan neuia. Pos per diei mabene nança. Per mama la destina(n)ça. |
Tut cil que preion qu’eu chan, volgran saubeson lo ver, s’ieu n’ai aiçe ni leçer. Chantes qui chantar volria! Qu’eu no saub ne chan ne via, pos perdiei ma benenança per ma mala destinança. |
II | II |
AI las com uer detalan. Que u non dorm maitin niser. Que leg ueg can uauc iaçer. Loro signol chate cria. Eteu que çantar solia. Mor den ueia ede pesança. Quan aug ioi ne alegrança. |
Ai, las! Co muer de talan! Qu’eu non dorm maitin ni ser, que l’egueg, can vauc iaçer, lo rosignol chat’e cria, et eu, que çantar solia, mor d’enveia e de pesança, quan aug ioi ne alegrança. |
III | III |
DAmor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes tener. Res plus non pogra ualer. Per dieu mout fon bona mia. Mas non duret mas cun di a. Per ques fols qui ses fer mansa. Met enamor ses per ansa. |
D’amor vos dic ben aitan: qui ben la saubes tener, res plus no·n pogra valer. Per Dieu, mout fon bona mia! Mas non duret mas c’un dia, per qu’es fols qui ses fermansa met en amor s’esperansa. |
IV | IV |
AMors mames ensoan. Etor nat anon caler. Eseu lagues en poder. Dic uos quien fera feunia. Mas il non uol camor(s) sia. Res don hom prena ue(n) iansa. Acolp des paçanide lança. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-caler. E s’eu l’agues en poder, dic vos qu’ie·n fera feunia! Mas il non vol c’Amors sia res don hom prena veniansa a colp d’espaça ni de lança. |
V | V |
AMors eus prec de mon dan Cautre pro noi puosc auer. Ia mais blandir nitemer. No us quier cadoncs uos perdr ia. Mout es fols quen uos se fia. Cab uostra falsa sembla(n) sa. Maues trait enfiansa. |
Amors, e·us prec de mon dan, c’autre pro no i puosc aver. Ia mais blandir ni temer no·us quier, c’adoncs vos perdria. Mout es fols qu’en vos se fia, c’ab vostra falsa semblansa m’aves trait en fiansa. |
VI | VI |
PEro per un bel semblan. Soi en quer en bo(n) esper. Mon conort dei grat saber. Cades uoill queu cha(n)t erria. Edic uos que sipodia. Eu seria rei defransa. Car al plusquel pot men na(n)sa. |
Pero per un bel semblan soi enquer en bon esper: mon Conort dei grat saber, c’ades voill qu’eu chant e rria. E dic vos que, si podia, eu seria rei de Fransa, car al plus qu’el pot, m’ennansa. |
VII | VII |
LEmoçin adieu coman. Lei que non uol retener. Que ra pot ilben saber. Sel uers aque quil disia. Quen tere straigna neria. Pois deus ne fes nefiansa. Nomi poc far acor dansa. |
Lemoçin, a Dieu coman lei que non vol retener, qu’era pot il ben saber s’el vers aque qui·l disia, qu’en ter’estraigna n’eria, pois Deus ne fes ne fiansa no m’i poc far acordansa. |
VIII | VIII |
NOn io teing auilania. Seu ma i sai bon esper ansa. Pos il lai ren nomenansa. |
Non i o teing a vilania s’eu mai sai bon’esperansa, pos il lai ren no m’enansa. |
IX | IX |
Romieu ma(n) que per mamia. Eper lui farai semblansa. Queu ai sai bone speransa. |
Romieu man que per m’amia e per lui farai semblansa qu’eu ai sai bon’esperansa. |
![]() |
![]() |
![]() |
peiroll TUit cil qem preion queu chan. Uol gran saubeson louer. Seu nai a se nileçer. Chantes qui chantar uulria. Queu nosai nichant niuia. Pos perdei mabenenança. Per ma mala destinança. AI las con mor detalan. Queu no dorm maitin niser. Que la no ig cant uau iaser. Lorosigno l chant ecria. Et eu qe chanta r sulia. Moir deuenia edepe sança. Cant aug ioi ni alegra nça. AMors beus get amon dan. Ca ltre pro noposc auer. Iamai(s) baisar nitener. Nous qer cado ncs uos perdria. Benes fol q ui uos senfia. Cab bella uostra seblança. Maueç trait ses de fiança. DAmor uos posc dir aitan. Qui ben lapogues auer. Ren nola pogra ualer.[1] Mas nuduret mascu n dia. Per qes fol qisas fiansa. [1] Il copista lascia uno spazio vuoto tra ualer e Mas, probabilmente per segnalare la mancanza di un verso.
|
![]() |
Met enamor esasperança. LImusin adeus coman. Leis quio uol rete ner. Oimais pot ill ben sa ber. Qes uers soqeu disia. Qenteres traianiria. Pos de us nife fiansa. Nomiual m a cor dança. |
peiroll | peiroll |
I | I |
TUit cil qem preion queu chan. Uol gran saubeson louer. Seu nai a se nileçer. Chantes qui chantar uulria. Queu nosai nichant niuia. Pos perdei mabenenança. Per ma mala destinança. |
Tuit cil qe·m preion qu’eu chan, volgran saubeson lo ver, s’eu n’ai ase ni leçer. Chantes qui chantar vulria! Qu’eu no sai ni chant ni via, pos perdei ma benenança per ma mala destinança. |
II | II |
AI las con mor detalan. Queu no dorm maitin niser. Que la no ig cant uau iaser. Lorosigno l chant ecria. Et eu qe chanta r sulia. Moir deuenia edepe sança. Cant aug ioi ni alegra nça. |
Ai, las! Con mor de talan! Qu’eu no dorm maitin ni ser, que la noig, cant vau iaser, lo rosignol chant’e cria, et eu, qe chantar sulia, moir d’evenia e de pesança, cant aug ioi ni alegrança. |
III | III |
AMors beus get amon dan. Ca ltre pro noposc auer. Iamai(s) baisar nitener. Nous qer cado ncs uos perdria. Benes fol q ui uos senfia. Cab bella uostra seblança. Maueç trait ses de fiança. |
Amors, be·us get a mon dan, c’altre pro no posc aver. Ia mais baisar ni tener no·us qer, c’adoncs vos perdria. Ben es fol qui vos s’enfia, c’ab bella vostra seblança m’aveç trait ses defiança. |
IV | IV |
DAmor uos posc dir aitan. Qui ben lapogues auer. Ren nola pogra ualer. Mas nuduret mascu n dia. Per qes fol qisas fiansa. Met enamor esasperança. |
D’amor vos posc dir aitan: qui ben la pogues aver, ren no la pogra valer. …[1] Mas nu duret mas c’un dia per q’es fol qi sas fiansa met en amor e sa sperança. [1] Manca il quarto verso dela cobla: per Deu, mout fo bona·l mia!
|
V | V |
LImusin adeus coman. Leis quio uol rete ner. Oimais pot ill ben sa ber. Qes uers soqeu disia. Qenteres traianiria. Pos de us nife fiansa. Nomiual m a cor dança. |
Limusin, a Deus coman leis qui o vol retener, oi mais pot ill ben saber q’es vers so q’eu disia, q’en ter’estraia n’iria, pos Deus ni fe fiansa no mi val m’acordança. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernardus. Tuit cil qe preion qeu chan. Uolgra saupesson lo uer Seu nai aise ni leser. Chantes qi chantar uolria Qeu no(n) sec ni ca(m)p ni uia. Pos perdi ma ben enança. P(er) ma mala destinanaça. A las com muor de talan. Qeu no(n) mou matin ni ser. |
![]() |
E la nuoit qan uau iaser Lo ressillols … Et eu qi chantar solia. Muor de duol e de pesança. Can au ioi ni alligrança. Damor uos direi ben tan Qi ben lo saupes tener. Res plus no pogra ualer. Certes bona foral mia. Mas non duret fors cun dia. P(er) qes fols qi senç fiança. Met en amor sa sp(er)ança. Amors ma mes en soan. E tornat a no(n) caler. Mas seu lagues empoder. Certas eu feira felnia. Mas il no(n) uoil camors sia. Res du(n)t em pregna uen iança. Ab espada ni ab lança. Amors eu prec de mon dan. Caltre pro noi posc auer Blandir iamais ni temer. Nos qeirai cado(n)cs uos perdria. Molt es fols qi uos se fia. Cab una bella semblança. Maues trait ses desfiança. Pero p(er) un bel semblan. Sui en qer en bon esper, Mon conort deigrat saber. Cades uol qeu chant erria. E dic uos qe si podia Eu siria reis de frança. Car al plus qi pod me nança. Lemoçin a deu coman. |
![]() |
/… / … Ses uers aco qil disia /ra estragna niria /s ni fe ni fiança /poc far acordança. /tenc a uillania /achai bona esp(er)ança. /u ren nomen ança. /ma(n)t p(er) ma mia /farai semblança. /chai bon esp(er)ança. |
Bernardus. | Bernardus. |
I | I |
Tuit cil qe preion qeu chan. Uolgra saupesson lo uer Seu nai aise ni leser. Chantes qi chantar uolria Qeu no(n) sec ni ca(m)p ni uia. Pos perdi ma ben enança. P(er) ma mala destinanaça. |
Tuit cil qe preion q’eu chan, volgra saupesson lo ver, s’eu n’ai aise ni leser. Chantes qi chantar volria! Q’eu no·n sec ni camp ni via, pos perdi ma benenança per ma mala destinanaça. |
II | II |
A las com muor de talan. Qeu no(n) mou matin ni ser. E la nuoit qan uau iaser Lo ressillols … Et eu qi chantar solia. Muor de duol e de pesança. Can au ioi ni alligrança. |
A, las! Com muor de talan! Q’eu non mou matin ni ser, e la nuoit, qan vau iaser, lo ressillols … et eu, qi chantar solia, muor de duol e de pesança, can au ioi ni alligrança. |
III | III |
Damor uos direi ben tan Qi ben lo saupes tener. Res plus no pogra ualer. Certes bona foral mia. Mas non duret fors cun dia. P(er) qes fols qi senç fiança. Met en amor sa sp(er)ança. |
D’amor vos direi ben tan: qi ben lo saupes tener, res plus no pogra valer. Certes, bona fora·l mia! Mas non duret fors c’un dia, per q’es fols qi senç fiança met en amor sa sperança. |
IV | IV |
Amors ma mes en soan. E tornat a no(n) caler. Mas seu lagues empoder. Certas eu feira felnia. Mas il no(n) uoil camors sia. Res du(n)t em pregna uen iança. Ab espada ni ab lança. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-caler. Mas s’eu l’agues em poder, certas eu feira felnia! Mas il non voil c’Amors sia res dunt e·m pregna veniança ab espada ni ab lança. |
V | V |
Amors eu prec de mon dan. Caltre pro noi posc auer Blandir iamais ni temer. Nos qeirai cado(n)cs uos perdria. Molt es fols qi uos se fia. Cab una bella semblança. Maues trait ses desfiança. |
Amors, eu prec de mon dan, c’altre pro no i posc aver. Blandir ia mais, ni temer, no·s qeirai, c’adoncs vos perdria. Molt es fols qi vos se fia, c’ab una bella semblança m’aves trait ses desfiança. |
VI | VI |
Pero p(er) un bel semblan. Sui en qer en bon esper, Mon conort deigrat saber. Cades uol qeu chant erria. E dic uos qe si podia Eu siria reis de frança. Car al plus qi pod me nança. |
Pero per un bel semblan sui enqer en bon esper: mon Conort dei grat saber, c’ades vol q’eu chant e rria. E dic vos qe, si podia, eu siria reis de França, car al plus qi pod, m’enança. |
VII | VII |
Lemoçin a deu coman. /… / … Ses uers aco qil disia /ra estragna niria /s ni fe ni fiança /poc far acordança. |
Lemoçin, a deu coman /… /… s’es vers aco qi·l disia, /ra estragna n’iria, /s ni fe ni fiança /poc far acordança. |
VIII | VIII |
/tenc a uillania /achai bona esp(er)ança. /u ren nomen ança. |
/tenc a villania /achai bona esperança, /u ren no m’enança. |
IX | IX |
/ma(n)t p(er) ma mia /farai semblança. /chai bon esp(er)ança. |
/mant per m’amia /farai semblança /chai bon esperança. |
![]() |
![]() |
![]() |
B. de ue(n)tador(n). Tug silh q(uem) pregon quieu chan. uolgran saupesso(n) lo uer. sieu nai aize ni lezer. chantes qui chantar uolria. q(ui)eu no sai ni cap ni uia. pus p(er)dey ma benanansa. p(er) ma mala destinansa. Ai las co muer de talan. q(ue) no(n) duerm ma- ti ni ser. ni la nueg ca(n) uauc iazer. lo rossin- hol chante cria. et ieu q(ue) chantar solia. muer de(n) ueye de pezansa. cant aug ioy ni alegransa. |
![]() |
Amors ma- mes en soan. e tornat a no(n) chaler. e sieu la pogues ten(er). beus dic q(ue)n feira feunia. mas dieus no uol camors sia. so do(n) ho(m)z pre(n)da ue(n)iansa. ab espaza ni ab lansa. Damors uos diray aitan. q(ui) la pogues retener. res no(n) li pogra ualer. ca(n)c precx no(m)z uals ab la mia. mais no(m) duret mais . i . ]ior(n)[[1] dia. p(er) q(ue)s fols q(ui) ses fiansa. met e(n) amors sesp(er)ansa. [1] Espunto dal copista.
|
![]() |
Amors yeus prec de mon dan. pus nulh pro noi puesc auer. iamais blandir ni temer. nous uuelh cadoncx uos p(er)dria. fols es q(ui) e(n) uos se fia. cab uos- tra bela semblansa. maues trait ses desfiansa. Lemozi a dieu coman. leys q(ue) no(m)z uolc pro(n) tener. aras pot ilh be saber. que uers es so q(ui)lh dizia. q(ue)n autra t(er)ra mauria. pus dieus ni fes ni o(n)ransa. no me(n) pot trairacordansa. |
B. de ue(n)tador(n). | B. de Ventadorn. |
I | I |
Tug silh q(uem) pregon quieu chan. uolgran saupesso(n) lo uer. sieu nai aize ni lezer. chantes qui chantar uolria. q(ui)eu no sai ni cap ni uia. pus p(er)dey ma benanansa. p(er) ma mala destinansa. |
Tug silh que·m pregon qu’ieu chan, volgran saupesson lo ver, s’ieu n’ai aize ni lezer. Chantes qui chantar volria! Qu’ieu no sai ni cap ni via, pus perdey ma benanansa per ma mala destinansa. |
II | II |
Ai las co muer de talan. q(ue) no(n) duerm ma- ti ni ser. ni la nueg ca(n) uauc iazer. lo rossin- hol chante cria. et ieu q(ue) chantar solia. muer de(n) ueye de pezansa. cant aug ioy ni alegransa. |
Ai, las! Co muer de talan! Que non duerm mati ni ser, ni la nueg, can vauc iazer, lo rossinhol chant’e cria, et ieu, que chantar solia, muer d’envey’e de pezansa, cant aug ioy ni alegransa. |
III | III |
Amors ma- mes en soan. e tornat a no(n) chaler. e sieu la pogues ten(er). beus dic q(ue)n feira feunia. mas dieus no uol camors sia. so do(n) ho(m)z pre(n)da ue(n)iansa. ab espaza ni ab lansa. |
Amors m’a mes en soan e tornat a non-chaler. E s’ieu la pogues tener, be·us dic qu’e·n feira feunia! Mas Dieus no vol c’Amors sia so don homz prenda veniansa ab espaza ni ab lansa. |
IV | IV |
Damors uos diray aitan. q(ui) la pogues retener. res no(n) li pogra ualer. ca(n)c precx no(m)z uals ab la mia. mais no(m) duret mais . i . ]ior(n)[ dia. p(er) q(ue)s fols q(ui) ses fiansa. met e(n) amors sesp(er)ansa. |
D’amors vos diray aitan: qui la pogues retener, res non li pogra valer. C’anc precx no·mz vals ab la mia! Mais no·m duret mais un dia, per qu’es fols qui ses fiansa met en amors s’esperansa. |
V | V |
Amors yeus prec de mon dan. pus nulh pro noi puesc auer. iamais blandir ni temer. nous uuelh cadoncx uos p(er)dria. fols es q(ui) e(n) uos se fia. cab uos- tra bela semblansa. maues trait ses desfiansa. |
Amors, ye·us prec de mon dan, pus nulh pro no i puesc aver. Ia mais blandir ni temer no·us vuelh, c’adoncx vos perdria. Fols es qui en vos se fia, c’ab vostra bela semblansa m’aves trait ses desfiansa. |
VI | VI |
Lemozi a dieu coman. leys q(ue) no(m)z uolc pro(n) tener. aras pot ilh be saber. que uers es so q(ui)lh dizia. q(ue)n autra t(er)ra mauria. pus dieus ni fes ni o(n)ransa. no me(n) pot trairacordansa. |
Lemozi, a Dieu coman leys que no·mz volc pron tener; aras pot ilh be saber que vers es so qui·lh dizia, qu’en autra terra m’auria, pus Dieus ni fes ni onransa no m’en pot trair’acordansa. |
![]() |
![]() |
Tug cels que pregon queu chan. uolgran saubesson lo uer. seu nai aize nilezer. chantes qui chantar uolria. queu non sai ni cap ni uia. pus perdei mabenanza. p(er) mamala desti nanza. Ai las com muer de talan. queu non durm mati niser. neus la nu eg can uau iacer. lorossiyol chanta ecria. (et) eu qui chantar solia emor denuei edepesanssa. cant aug ioy (et) alegranza. |
![]() |
Amor ma mes en soan. etornat ano chaler. eseu la poges tener. beus dic quen feira feunia mas no uol dieus camor sia. sodo(n) omprenda uenianssa. ab espasa ni ab lanssa. Damor uos dirai aitan. q(ue) qui la pogues auer. res non la pogra ualer p(er) c(ri)st molt fo bonal mia. mas non duret mas .i. dia. p(er) ques fols q(ui) ses fermanza. met enamor ses p(er)anza. |
![]() |
Amor eus prec de mon dan. cautre pro noipusc auer. ya mais blandir ni temer nous uuill cadoncs uos p(er)dreia. ben es fols q(ui)n uos se fia cab uostra bela semblanza. mauetz trait ses desfianza. Lemozi adieu coman. leis qui nom uol retener. ara pot il be saber. que uers es zo quel dezia. quen autra terra morria. pos dieus |
![]() |
ni fes ni fermanza nomen pot traire acordanza. |
I | I |
Tug cels que pregon queu chan. uolgran saubesson lo uer. seu nai aize nilezer. chantes qui chantar uolria. queu non sai ni cap ni uia. pus perdei mabenanza. p(er) mamala desti nanza. |
Tug cels que pregon qu’eu chan, volgran saubesson lo ver, s’eu n’ai aize ni lezer. Chantes qui chantar volria! Qu’eu non sai ni cap ni via, pus perdei ma benanza per ma mala destinanza. |
II | II |
Ai las com muer de talan. queu non durm mati niser. neus la nu eg can uau iacer. lorossiyol chanta ecria. (et) eu qui chantar solia emor denuei edepesanssa. cant aug ioy (et) alegranza. |
Ai, las! Com muer de talan! Qu’eu non durm mati ni ser, neus la nueg, can vau iacer, lo rossiyol chanta e cria, et eu qui chantar solia, e mor d’envei e de pesanssa, cant aug ioy et alegranza. |
III | III |
Amor ma mes en soan. etornat ano chaler. eseu la poges tener. beus dic quen feira feunia mas no uol dieus camor sia. sodo(n) omprenda uenianssa. ab espasa ni ab lanssa. |
Amor m’a mes en soan e tornat a no-chaler. E s’eu la poges tener, be·us dic qu’e·n feira feunia! Mas no vol Dieus c’Amor sia so don om prenda venianssa ab espasa ni ab lanssa. |
IV | IV |
Damor uos dirai aitan. q(ue) qui la pogues auer. res non la pogra ualer p(er) c(ri)st molt fo bonal mia. mas non duret mas .i. dia. p(er) ques fols q(ui) ses fermanza. met enamor ses p(er)anza. |
D’amor vos dirai aitan: que qui la pogues aver, res non la pogra valer. Per Crist, molt fo bona·l mia! Mas non duret mas un dia, per qu’es fols qui ses fermanza met en amor s’esperanza. |
V | V |
Amor eus prec de mon dan. cautre pro noipusc auer. ya mais blandir ni temer nous uuill cadoncs uos p(er)dreia. ben es fols q(ui)n uos se fia cab uostra bela semblanza. mauetz trait ses desfianza. |
Amor, e·us prec de mon dan, c’autre pro no i pusc aver. Ya mais blandir ni temer no·us vuill, c’adoncs vos perdreia. Ben es fols qui’n vos se fia, c’ab vostra bela semblanza m’avetz trait ses desfianza. |
VI | VI |
Lemozi adieu coman. leis qui nom uol retener. ara pot il be saber. que uers es zo quel dezia. quen autra terra morria. pos dieus ni fes ni fermanza nomen pot traire acordanza. |
Lemozi, a Dieu coman leis qui no·m vol retener, ara pot il be saber que vers es zo que·l dezia, qu’en autra terra morria, pos Dieus ni fes ni fermanza no m’en pot traire acordanza. |
![]() |
![]() |
![]() |
[…][1] sab ni champ ni uie. pos pe…[2] enance. per ma male destina… Damor uos di uerement. … tener. mais en deurie ualer. … fol amie. mais non dure que o… es fol qui sans fermance. met… sesperance. He las (con) muir de talen. queu… matin non seir. et la nuit quan… lou louseignol chante et crie. ma… chantar solie. muir de dol et de p… queu nai ioi ne alegrance. Amors ma mis al neent. et torn… non chaler. mais seu la poges tener. … fere uilenie. maiz dex non uol quamor sie ren donc len prende ueniance. ob espade ne ob lance. Amor prei uos de mon dan. qual que prou non pos ueder. iames blandir ne temer. n(on) quier. car tot en perdie. ben es fol quen uos se fie. par uostre false semblance. sui trahiz sanz desfiance. |
I | I |
[…] sab ni champ ni uie. pos pe… enance. per ma male destina… |
sab ni champ ni vie, pos pe…enance per ma male destina…
|
II | II |
Damor uos di uerement. … tener. mais en deurie ualer. … fol amie. mais non dure que o… es fol qui sans fermance. met… sesperance. |
D’amor vos di verement. … …tener, mais en deurie valer. …fol amie. Mais non dure que o… …es fol qui sans fermance met…s’esperance. |
III | III |
He las (con) muir de talen. queu… matin non seir. et la nuit quan… lou louseignol chante et crie. ma… chantar solie. muir de dol et de p… queu nai ioi ne alegrance. |
He, las! Con muir de talen! Qu’eu…matin non seir, et la nuit, quan… lou louseignol chante et crie, ma…chantar solie, muir de dol et de p… qu’eu n’ai ioi ne alegrance. |
IV | IV |
Amors ma mis al neent. et torn… non chaler. mais seu la poges tener. … fere uilenie. maiz dex non uol quamor sie ren donc len prende ueniance. ob espade ne ob lance. |
Amors m’a mis al neent et torn…non-chaler. Mais s’eu la poges tener, …fere vilenie! Maiz Dex non vol qu’Amor sie ren donc le·n prende veniance ob espade ne ob lance. |
V | V |
Amor prei uos de mon dan. qual que prou non pos ueder. iames blandir ne temer. n(on) quier. car tot en perdie. ben es fol quen uos se fie. par uostre false semblance. sui trahiz sanz desfiance. |
Amor, prei vos de mon dan, qualque prou no·n pos veder. Ia mes blandir ne temer non quier, car tot en perdie. Ben es fol qu’en vos se fie, par vostre false semblance sui trahiz sanz desfiance. |
![]() |
![]() |
En peirols[1] Tuit cil qem pregon qieu chan. uol gran saubesson lo uer. sieu (n)[2]ai aize ni lezer. chantes qi chantar uolria. qeu no(n) sai ni chan ni uia. pos p(er)dei ma beneanza. p(er) ma mala destina(n)za |
![]() |
Ai las con muer de talan. qeu nom dorm mati ni ser. anz la nueg can uauc iazer. lo rossigniols chante cria (et) ieu qi chantar solia. muer de(n)uei e de pezansa. cant aug ioi ni alegranza. |
![]() |
Amors beus iec amondan cautre pronoi puesc auer. ia mais baizar ni tener. nous qier cadoncs uos p(er)dria. ben es fols qin uos se fia. cab uostra bella semblanza maues trag ses desfizanza. |
![]() |
Damors uos puesc ieu dir aitan. qi ben la pogues auer. res non la pogra ualer certas mout fon bon amia. mas nom duret mas cun dia. per qels fols qi ses fermanza. met en amor sesp(er)anza. |
![]() |
Lemozi a deu coman. leis qi nom uol retener. oi mais pot il ben saber. qe uers es so q(ue)il dizia. qen terrestragna niria. pos dieus ni fez ni fianza nomi ual ni acordanza. |
En peirols | En Peirols |
I | I |
Tuit cil qem pregon qieu chan. uol gran saubesson lo uer. sieu (n)ai aize ni lezer. chantes qi chantar uolria. qeu no(n) sai ni chan ni uia. pos p(er)dei ma beneanza. p(er) ma mala destina(n)za |
Tuit cil qe·m pregon q’ieu chan, volgran saubesson lo ver, s’ieu n’ai aize ni lezer. Chantes qi chantar volria! Q’eu no·n sai ni chan ni via, pos perdei ma beneanza per ma mala destinanza. |
II | II |
Ai las con muer de talan. qeu nom dorm mati ni ser. anz la nueg can uauc iazer. lo rossigniols chante cria (et) ieu qi chantar solia. muer de(n)uei e de pezansa. cant aug ioi ni alegranza. |
Ai, las! Con muer de talan! Q’eu nom dorm mati ni ser, anz la nueg, can vauc iazer, lo rossigniols chant’e cria, et ieu, qi chantar solia, muer d’envei e de pezansa, cant aug ioi ni alegranza. |
III | III |
Amors beus iec amondan cautre pronoi puesc auer. ia mais baizar ni tener. nous qier cadoncs uos p(er)dria. ben es fols qin uos se fia. cab uostra bella semblanza maues trag ses desfizanza. |
Amors, be·us iec a mon dan, c’autre pro no i puesc aver. Ia mais baizar ni tener no·us qier, c’adoncs vos perdria. Ben es fols qi’n vos se fia, c’ab vostra bella semblanza m’aves trag ses desfizanza. |
IV | IV |
Damors uos puesc ieu dir aitan. qi ben la pogues auer. res non la pogra ualer certas mout fon bon amia. mas nom duret mas cun dia. per qels fols qi ses fermanza. met en amor sesp(er)anza. |
D’amors vos puesc ieu dir aitan: qi ben la pogues aver, res non la pogra valer. Certas mout fon bona mia! Mas no·m duret mas c’un dia, per q’e·ls fols qi ses fermanza met en amor s’esperanza. |
V | V |
Lemozi a deu coman. leis qi nom uol retener. oi mais pot il ben saber. qe uers es so q(ue)il dizia. qen terrestragna niria. pos dieus ni fez ni fianza nomi ual ni acordanza. |
Lemozi, a Deu coman leis qi no·m vol retener, oimais pot il ben saber qe vers es so que·il dizia, q’en terr’estragna n’iria, pos Dieus ni fez ni fianza no mi val, ni acordanza. |
![]() |
![]() |