Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Tuih cil que·m preyon qu'eu chan > Tradizione manoscritta

Tradizione manoscritta

  • letto 589 volte

CANZONIERE A

  • letto 460 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernartz deuentedorn.

 TUich cill qem pregon qieu chan. Uol
 gra saubesson lo uer. Sieu nai aize
 ni lezer. Chante qui chantar uolria.
 Qieu non saub ni cham ni uia. Pois
 p(er)dei ma benananssa. P(er) ma mala de-
 stinanssa.
 Ai las cum muor detalan. Qieu non
 
 
 dorm maitin ni ser. Que la nuoig q(ua)n
 uau iazer. Lo rossignols chanta ecria.
 Et ieu que chantar solia. Muor denoi
 edepesanssa. Qand aug ioi ni alegran-
 sa.
 Damor uos dic ben aitan. Qui ben la
 saubes tener. Res plus non pogra ua-
 ler. P(er) dieu mout fon bon amia. Mas
 nom duret mas un dia. P(er) qes fols qui
 ses fermanssa. Met enamor sesp(er)ansa.
 Amors mames ensoan. Etornat anon
 caler. Esieu lagues enpoder. Dic uos q(ue)n
 feira feunia. Mas sil non uol camors
 sia. Res don hom prenda ueganssa. Ab
 colp despa ni delanssa.
 Amors ieus prec demon dan. Cautre pro
 noi puosc auer. Iamais blandir ni te
 mer. nous qier cadoncs uos p(er)dria. Ben
 es fols qin uos se fia. Cab uostra falsa
 semblansa. Mauetz trazit en fianssa.
 Pero p(er) un bel semblan. Soi enqer en bon
 esper. Mon conort dei grat saber. cades
 uol qieu chant eria. E dic uos que sill
 podia. Eu seria reis defranssa. Car al
 plus quil pot menanssa.
 Lemozin adieu coman. Lieis que nom
 uol retener. Qera pot ill ben saber. Ses
 uers aco quill dizia. Qen terra estrai(n)g
 nam niria. Puois dieus ni fes ni fian-
 sa. No mi poc far acordanssa.
 Nomo teng auilania. Sieu mais ai bon
 esp(er)anssa. Pois ill lai ren nomenanssa.
 Romieu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai
 semblanssa. Qieu ai sai bon esp(er)anssa.
 
  • letto 345 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz deuentedorn.  Bernartz de Ventedorn.
  I   I
 
 TU
ich cill qem pregon qieu chan. Uol
 gra saubesson lo uer. Sieu nai aize
 ni lezer. Chante qui chantar uolria.
 Qieu non saub ni cham ni uia. Pois
 p(er)dei ma benananssa. P(er) ma mala de-
 stinanssa.
 
 
 Tuich cill qe·m pregon q’ieu chan,
 volgra saubesson lo ver,
 s’ieu n’ai aize ni lezer.
 Chante qui chantar volria!
 Q’ieu no·n saub ni cham ni via,
 pois perdei ma benananssa
 per ma mala destinanssa.
 
  II   II
 
 A
i las cum muor detalan. Qieu non
 dorm maitin ni ser. Que la nuoig q(ua)n
 uau iazer. Lo rossignols chanta ecria.
 Et ieu que chantar solia. Muor denoi
 edepesanssa. Qand aug ioi ni alegran-
 sa.
 
 
 Ai las! Cum muor de talan!
 Q’ieu non dorm maitin ni ser,
 que la nuoig quan vau iazer,
 lo rossignols chanta e cria,
 et ieu, que chantar solia,
 muor d’enoi e de pesanssa,
 qand aug ioi ni alegransa.
 
  III   III
 
 D
amor uos dic ben aitan. Qui ben la
 saubes tener. Res plus non pogra ua-
 ler. P(er) dieu mout fon bon amia. Mas
 nom duret mas un dia. P(er) qes fols qui
 ses fermanssa. Met enamor sesp(er)ansa.
 
 
 D’amor vos dic ben aitan:
 qui ben la saubes tener,
 res plus non pogra valer.
 Per Dieu, mout fon bona mia!
 Mas no·m duret mas un dia,
 per q’es fols qui ses fermanssa
 met en amor s’esperansa.
 
  IV   IV
 
 A
mors mames ensoan. Etornat anon
 caler. Esieu lagues enpoder. Dic uos q(ue)n
 feira feunia. Mas sil non uol camors
 sia. Res don hom prenda ueganssa. Ab
 colp despa ni delanssa.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 E s’ieu l’agues en poder,
 dic vos que·n feira feunia!
 Mas si·l non vol c’Amors sia
 res don hom prenda veganssa
 ab  colp d’espa ni de lanssa.
 
  V   V
 
 A
mors ieus prec demon dan. Cautre pro
 noi puosc auer. Iamais blandir ni te
 mer. nous qier cadoncs uos p(er)dria. Ben
 es fols qin uos se fia. Cab uostra falsa
 semblansa. Mauetz trazit en fianssa.
 
 
 Amors, ie·us prec de mon dan,
 c’autre pro no i puosc aver.
 Ia mais blandir ni temer
 no·us qier, c’adoncs vos perdria.
 Ben es fols q’in vos se fia,
 c’ab vostra falsa semblansa
 m’avetz trazit en fianssa.
 
  VI   VI
 
 P
ero p(er) un bel semblan. Soi enqer en bon
 esper. Mon conort dei grat saber. cades
 uol qieu chant eria. E dic uos que sill
 podia. Eu seria reis defranssa. Car al
 plus quil pot menanssa.
 
 
 Pero per un bel semblan
 soi enqer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades vol q’ieu chant e ria.
 E dic vos que, s’ill podia,
 eu seria reis de Franssa,
 car al plus qu’il pot, m’enanssa.
 
  VII   VII
 
 Lemozin adieu coman. Lieis que nom
 uol retener. Qera pot ill ben saber. Ses
 uers aco quill dizia. Qen terra estrai(n)g
 nam niria. Puois dieus ni fes ni fian-
 sa. No mi poc far acordanssa.
 
 
 Lemozin, a Dieu coman
 lieis que no·m vol retener,
 q’era pot ill ben saber
 ses vers aco qui·ll dizia,
 q’en terra estraingna·m n’iria,
 puois Dieus ni fes ni fiansa
 no m’i poc far acordanssa.
 
  VIII   VIII
 
 Nomo teng auilania. Sieu mais ai bon
 esp(er)anssa. Pois ill lai ren nomenanssa.
 
 
 No m’o teng a vilania
 s’ieu mais ai bon’esperanssa,
 pois ill lai ren no m’enanssa.
 
  IX   IX
 
 Romieu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai
 semblanssa. Qieu ai sai bon esp(er)anssa.
 
 
 Romieu man que per m’amia
 e per lui farai semblanssa
 q’ieu ai sai bon’esperanssa.
 
  • letto 329 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 312 volte

CANZONIERE B

  • letto 426 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernartz de uentedorn.

 TUich cill qem pregon q(ue)u chan.
 Uolgra saubesson lo uer. Sieu
 nai aize ni lezer. chante qui chantar
 uolria. Qieu non sai ni cham ni uia.
 pois perdei ma benananssa. p(er)ma ma
 la destinanssa.
 Ai las cum muor detalan. Qieu non
 dorm maitin ni ser. Q(ue) la nuoich q(ua)n    
 uau iazer. lo rossignols chanta ecria.
 et eu que chantar solia. Muor denoi
 ede pesanssa. car aug ioi ni alegran-
 sa.
 Damor uos dic ben aitan. Qui ben la
 saubes tener. res plus non pogra
 ualer. p(er) dieu mout fon bon amia.
 Mas nom duret mas un dia. p(er) qes
 fols qui ses fermanssa. Met en amor
 sesperanssa.
 Amors ma mes en soan. etornat
 a non caler. e sieu lagues en poder.
 dic uos qien feira feunia. Mas sill
 non uol camors sia. res don ho(m) pre(n)
 
 
 da uenganssa. ab colp despa ni de
 lanssa.
 Amors eus prec de mon dan. cau-
 tra pro noi puosc auer. ia mais
 blandir ni temer. nous qier cado(n)cs
 uos p(er)dria. Mout es fols qin uos
 se fia. cab uostra falsa semblanssa.
 Mauetz trahit en fianssa.
 Pero p(er) un bel semblan. Sui en qer
 en bon esper. Mon conort dei grat
 saber. cades uol qieu chant e ria. e
 dic uos que sill podia. eu seria reis
 de franssa. car al plus quit pot me
 nanssa.
 Lemozin a dieu coman. lieis que
 nom uol retener. Q(ue)ra pot ill ben
 saber. Ses uers aco quil dizia. Qen
 terra estraigna niria. pois dieus ni
 fes ni fianssa. no mi poc far acorda(n)-
 sa.
 No mo tenc a uilania. Suoi mais
 ai bon esperanssa. pois ill lai re no
 menanssa.
 Romieu man que p(er) mamia. e per
 lui farai semblanssa.Qieu ai sai
 bon esp(er)anssa.
 
  • letto 313 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz de uentedorn.  Bernartz de Ventedorn.
  I   I
 
 TU
ich cill qem pregon q(ue)u chan.
 Uolgra saubesson lo uer. Sieu
 nai aize ni lezer. chante qui chantar
 uolria. Qieu non sai ni cham ni uia.
 pois perdei ma benananssa. p(er)ma ma
 la destinanssa.
 
 
 Tuich cill qe·m pregon qu’eu chan,
 volgra saubesson lo ver,
 s’ieu n’ai aize ni lezer.
 Chante qui chantar volria!
 Q’ieu no·n sai ni cham ni via,
 pois perdei ma benananssa
 per ma mala destinanssa.
 
  II   II
 
 A
i las cum muor detalan. Qieu non
 dorm maitin ni ser. Q(ue) la nuoich q(ua)n    
 uau iazer. lo rossignols chanta ecria.
 et eu que chantar solia. Muor denoi
 ede pesanssa. car aug ioi ni alegran-
 sa.
 
 
 Ai las! Cum muor de talan!
 Q’ieu non dorm maitin ni ser,
 que la nuoich quan vau iazer,
 lo rossignols chanta e cria,
 et eu, que chantar solia,
 muor d’enoi e de pesanssa
 car aug ioi ni alegransa.
 
  III   III
 
 D
amor uos dic ben aitan. Qui ben la
 saubes tener. res plus non pogra
 ualer. p(er) dieu mout fon bon amia.
 Mas nom duret mas un dia. p(er) qes
 fols qui ses fermanssa. Met en amor
 sesperanssa.
 
 
 D’amor vos dic ben aitan:
 qui ben la saubes tener,
 res plus no·n pogra valer.
 Per Dieu, mout fon bona mia!
 Mas no·m duret mas un dia,
 per q’es fols qui ses fermanssa
 met en amor s’esperanssa.
 
  IV   IV
 
 A
mors ma mes en soan. etornat
 a non caler. e sieu lagues en poder.
 dic uos qien feira feunia. Mas sill
 non uol camors sia. res don ho(m) pre(n)
 da uenganssa. ab colp despa ni de
 lanssa.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 E s’ieu l’agues en poder,
 dic vos q’ie·n feira feunia!
 Mas si·ll non vol c’amors sia
 res don hom prenda venganssa
 ab colp d’espa ni de lanssa.
 
  V   V
 
 A
mors eus prec de mon dan. cau-
 tra pro noi puosc auer. ia mais
 blandir ni temer. nous qier cado(n)cs
 uos p(er)dria. Mout es fols qin uos
 se fia. cab uostra falsa semblanssa.
 Mauetz trahit en fianssa.
 
 
 Amors, e·us prec de mon dan,
 c’autra pro no i puosc aver.
 Ia mais blandir ni temer
 no·us qier c’adoncs vos perdria.
 Mout es fols qi’n vos se fia,
 c’ab vostra falsa semblanssa
 m’avetz trahit en fianssa.
 
  VI   VI
 
 P
ero p(er) un bel semblan. Sui en qer
 en bon esper. Mon conort dei grat
 saber. cades uol qieu chant e ria. e
 dic uos que sill podia. eu seria reis
 de franssa. car al plus quit pot me
 nanssa.
 
 
 Pero per un bel semblan
 sui enqer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades vol q’ieu chant e ria.
 E dic vos que, s’ill podia,
 eu seria reis de Franssa,
 car al plus qu’it pot, m’enanssa.
 
  VII   VII
 
 Lemozin a dieu coman. lieis que
 nom uol retener. Q(ue)ra pot ill ben
 saber. Ses uers aco quil dizia. Qen
 terra estraigna niria. pois dieus ni
 fes ni fianssa. no mi poc far acorda(n)-
 sa.
 
 
 Lemozin, a Dieu coman
 lieis que no·m vol retener,
 qu’era pot ill ben saber
 ses vers aco qui·l dizia,
 en terra estraigna n’iria,
 pois Dieus ni fes ni fianssa
 no m’i poc far acordansa.
 
  VIII   VIII
 
 No mo tenc a uilania. Suoi mais
 ai bon esperanssa. pois ill lai re no
 menanssa.
 
 
 No m’o tenc a vilania
 s’uoi mais ai bon’esperanssa,
 pois ill lai re no m’enanssa.
 
  IX   IX
 
 Romieu man que p(er) mamia. e per
 lui farai semblanssa.Qieu ai sai
 bon esp(er)anssa.
 
 
 Romieu man que per m’amia
 e per lui farai semblanssa
 q’ieu ai sai bon’esperanssa.
 
  • letto 281 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 334 volte

CANZONIERE C

  • letto 602 volte

Edizione diplomatica

 
                          Ber. de ue(n)-

 TUit sels quem  tedorn.
 pregan quieu chan.
 uolgran saubesson lo
 uer. sieu nai aize ni le-
 zer. chantes qui chantar uolria.
 quieu non sai ni cap ni uia. pus
 perdei ma benenansa. per ma
 mala destinansa.
 Ai las cum muer de talan. q(ui)eu
 non dorm mati ni ser. neus la
 nueit q(ua)n uau iaser. lo rossinhol
 chant a cria. (et) ieu q(ui) chantar so-
 lia. muer denuey e de pezansa.
 quan uei ioy ni alegransa.
 
 
 A
mor(s) ma mes en soan. e tornat
 a non chaler. e sieu la pogues te
 ner. per crist ben feira feunia. ma(s)
 dieus no uol quamor sia. so don
 hom prenda ueniansa. ab espaza
 ni ab lansa.
 Amor(s) beus gieth a
 mon dan. quautre pro noi puesc
 auer. iamais blandir ni temer.
 nous uuelh qua doncs uos p(er)dria.
 benes fols quien uos se fia. q(ua)b
 uostra belha semblansa. mauetz
 trait ses desfiansa.
 Damor uos puesc dir aitant
 qui ben la pogues auer. res no(n)
 la pogra ualer. per crist molt fo
 bonal mia. mas nom duret mas
 un dia. per ques fols qui ses fer-
 mansa. met en amor sesperansa.
 Lemozin a dieu coman. lieis
 qui nom uol retener. huei mais
 pot ilh ben saber. que uers es so
 quil dizia. quen altra terra(m) mor-
 ria. pus dieus ni fes ni ferma(n)sa.
 no mi ual ni acordansa.
 
  • letto 333 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Ber. de ue(n)tedorn.  Ber. de Ventedorn.
  I   I
 
 TU
it sels quem  
 pregan quieu chan.
 uolgran saubesson lo
 uer. sieu nai aize ni le-
 zer. chantes qui chantar uolria.
 quieu non sai ni cap ni uia. pus
 perdei ma benenansa. per ma
 mala destinansa.
 
 
 Tuit sels que·m pregan qu’ieu chan,
 volgran saubesson lo ver,
 s’ieu n’ai aize ni lezer.
 Chantes qui chantar volria!
 Qu’ieu non sai ni cap ni via,
 pus perdei ma benenansa
 per ma mala destinansa.
 
  II   II
 
 A
i las cum muer de talan. q(ui)eu
 non dorm mati ni ser. neus la
 nueit q(ua)n uau iaser. lo rossinhol
 chant a cria. (et) ieu q(ui) chantar so-
 lia. muer denuey e de pezansa.
 quan uei ioy ni alegransa.
 
 
 Ai las! Cum muer de talan!
 Qu’ieu non dorm mati ni ser,
 neus la nueit, quan vau iaser,
 lo rossinhol chanta, cria,
 et ieu, qui chantar solia,
 muer d’envey e de pezansa,
 quan vei ioy ni alegransa.
 
  III   III
 
 A
mor(s) ma mes en soan. e tornat
 a non chaler. e sieu la pogues te
 ner. per crist ben feira feunia. ma(s)
 dieus no uol quamor sia. so don
 hom prenda ueniansa. ab espaza
 ni ab lansa.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non chaler;
 e s’ieu la pogues tener,
 per Crist, ben feira feunia!
 Mas Dieus no vol qu’amor sia
 so don hom prenda veniansa
 ab espaza ni ab lansa.
 
  IV   IV
 
 A
mor(s) beus gieth a
 mon dan. quautre pro noi puesc
 auer. iamais blandir ni temer.
 nous uuelh qua doncs uos p(er)dria.
 benes fols quien uos se fia. q(ua)b
 uostra belha semblansa. mauetz
 trait ses desfiansa.
 
 
 Amors, be·us gieth a mon dan,
 qu’autre pro no i puesc aver.
 Iamais blandir ni temer
 no·us vuelh, qu’adoncs vos perdria.
 Ben es fols qui en vos se fia,
 qu’ab vostra belha semblansa
 m’avetz trait ses desfiansa.
 
  V   V
 
 D
amor uos puesc dir aitant
 qui ben la pogues auer. res no(n)
 la pogra ualer. per crist molt fo
 bonal mia. mas nom duret mas
 un dia. per ques fols qui ses fer-
 mansa. met en amor sesperansa.
 
 
 D’amor vos puesc dir aitant:
 qui ben la pogues aver,
 res non la pogra valer.
 Per Crist, molt fo bona·l mia!
 Mas no·m duret mas un dia,
 per qu’es fols qui ses fermansa
 met en amor s’esperansa.
 
  VI   VI
 
 L
emozin a dieu coman. lieis
 qui nom uol retener. huei mais
 pot ilh ben saber. que uers es so
 quil dizia. quen altra terra(m) mor-
 ria. pus dieus ni fes ni ferma(n)sa.
 no mi ual ni acordansa.
 
 
 Lemozin, a Dieu coman
 lieis qui no·m vol retener,
 hueimais pot ilh ben saber
 que vers es so qu’il dizia,
 qu’en altra terra·m morria,
 pus Dieus ni fes ni fermansa
 no m’i val ni acordansa.
 
  • letto 337 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 320 volte

CANZONIERE Da

  • letto 441 volte

Edizione diplomatica

 
 T
uit sil qui p(re)ion q(ue)u chan. Uolgra(n)
 saubeson lo uer. Sieu nai aize ni
 lezer. Cha(n)tes q(ui) chantar uolria.
 Qeu no(n) saub ni chan ne uia. Pos p(er)dieu
 ma benananza.
 A las co(m)muer de talan. Q(ue)u no(n) dorm ma
 tin ni ser. Q(ue) la nueg qua(n)t uau iazer. lo
 rossignols chante cria. Et eu q(ui) chanter
 solia. Mordenueie de pezanza. Car aug
 ioi nialegra(n)za.
 Damor uos dic ben aitan. Qui ben la sa-
 
 
 ubes tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu
 mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mascun
 dia. P(er) q(ue)s folz q(ue) ses ferma(n)za. Met enamor
 sesp(er)anza.
 Amors mames ensoan. Etornat ano(n) cale(r).
 Esieu lagues en poder. dic uos q(ue) enfera
 feunia. Mas eu no(n) uoil camors sia. Res
 don hom p(re)na ue(n)ianza. al colp despa ni de
 lanza.
 Amors eus p(re)c d(e)mon de mon dan. Cautre
 pro noi puesc auer. Iamais blandir nite-
 mer. Nous q(ue) er cadoncs uos p(er)dria. Mout
 es fols q(ue)n uos se fia. Cab uostra falsa se(m)bla(n)-
 sa. Mauez trait enfianza.
 PEro p(er) un bel semblan. Soi en q(ue)r enbon
 esper. Mon conort dei grat saber. Cades
 uol qui eu chan erria. Edic uos q(ue) si podia.
 Eu seria reis defra(n)za. Car al plus quil pot
 menanza.
 Lemozi adieu coman. lei q(ue) nom uol re-
 tener. Quera pot il ben saber. Ser uers
 aquo quil dezia. Q(ue)nt(er)restrange neria.
 Pos dieus nefes ne fizansa. Nomi poc far
 acordanza.
 Nomo tenc auilania. Si eu mai sai bon-
 esp(er)a(n)za. Pos illai ren nomenanza. Romi-
 eu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai sembla(n)za.
 Q(ue)u ai sai bonesp(er)anza.
 
  • letto 352 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I   I
 
 T
uit sil qui p(re)ion q(ue)u chan. Uolgra(n)
 saubeson lo uer. Sieu nai aize ni
 lezer. Cha(n)tes q(ui) chantar uolria.
 Qeu no(n) saub ni chan ne uia. Pos p(er)dieu
 ma benananza.
 
 
 Tuit sil qui preion qu’eu chan,
 volgran saubeson lo ver,
 s’ieu n’ai aize ni lezer.
 Chantes qui chantar volria!
 Q’eu no·n saub ni chan ne via,
 pos perdieu ma benananza.[1]
 
 [1] Manca l’ultimo verso della cobla: per ma mala destinansa.
  II   II
 
 A
 las co(m)muer de talan. Q(ue)u no(n) dorm ma
 tin ni ser. Q(ue) la nueg qua(n)t uau iazer. lo
 rossignols chante cria. Et eu q(ui) chanter
 solia. Mordenueie de pezanza. Car aug
 ioi nialegra(n)za.
 
 
 A, las! Com muer de talan!
 Qu’eu non dorm matin ni ser,
 que la nueg, quant vau iazer,
 lo rossignols chant’e cria,
 et eu qui chanter solia,
 mor d’envei e de pezanza
 car aug ioi ni alegranza.
 
  III   III
 
 D
amor uos dic ben aitan. Qui ben la sa-
 ubes tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu
 mot fon bon al mia. Mas no(m) duret mascun
 dia. P(er) q(ue)s folz q(ue) ses ferma(n)za. Met enamor
 sesp(er)anza.
 
 
 D’amor vos dic ben aitan:
 qui ben la saubes tener,
 res plus no·n pogra valer.
 Per Dieu, mot fon bona·l mia!
 Mas no·m duret mas c’un dia,
 per qu’es folz que ses fermanza
 met en amor s’esperanza.
 
  IV   IV
 
 A
mors mames ensoan. Etornat ano(n) cale(r).
 Esieu lagues en poder. dic uos q(ue) enfera
 feunia. Mas eu no(n) uoil camors sia. Res
 don hom p(re)na ue(n)ianza. al colp despa ni de
 lanza.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 E s’ieu l’agues en poder,
 dic vos que en fera feunia!
 Mas eu non voil c’Amors sia
 res don hom prena venianza
 al colp d’espa ni de lanza.
 
  V   V
 
 A
mors eus p(re)c d(e)mon de mon dan. Cautre
 pro noi puesc auer. Iamais blandir nite-
 mer. Nous q(ue) er cadoncs uos p(er)dria. Mout
 es fols q(ue)n uos se fia. Cab uostra falsa se(m)bla(n)-
 sa. Mauez trait enfianza.
 
 
 Amors, e·us prec de mon de mon dan,
 c’autre pro no i puesc aver.
 Ia mais blandir ni temer
 no·us que er c’adoncs vos perdria.
 Mout es fols qu’en vos se fia,
 c’ab vostra falsa semblansa
 m’avez trait en fianza.
 
  VI   VI
 
 P
Ero p(er) un bel semblan. Soi en q(ue)r enbon
 esper. Mon conort dei grat saber. Cades
 uol qui eu chan erria. Edic uos q(ue) si podia.
 Eu seria reis defra(n)za. Car al plus quil pot
 menanza.
 
 
 Pero per un bel semblan
 soi enquer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades vol qui eu chan e rria.
 E dic vos que, si podia,
 eu seria reis de Franza,
 car al plus qu’il pot, m’enanza.
 
  VII   VII
 
 Lemozi adieu coman. lei q(ue) nom uol re-
 tener. Quera pot il ben saber. Ser uers
 aquo quil dezia. Q(ue)nt(er)restrange neria.
 Pos dieus nefes ne fizansa. Nomi poc far
 acordanza.
 
 
 Lemozi, a Dieu coman
 lei que no·m vol retener,
 qu’era pot il ben saber
 s’er vers aquo qui·l dezia,
 qu’en terr’estrange n’eria,
 pos Dieus ne fes ne fizansa
 no m’i poc far acordanza.
 
  VIII   VIII
 
 Nomo tenc auilania. Si eu mai sai bon-
 esp(er)a(n)za. Pos illai ren nomenanza. Romi-
 eu man q(ue) p(er)ma mia. Ep(er) lui farai sembla(n)za.
 Q(ue)u ai sai bonesp(er)anza.
 
 
 No m’o tenc a vilania
 si eu m’ai sai bon’esperanza,
 pos il lai ren no m’enanza.
 Romieu man que per m’amia
 e per lui farai semblanza
 qu’eu ai sai bon’esperanza.
 
  • letto 321 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 346 volte

CANZONIERE Dc

  • letto 461 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernartz deue(n)tadorn
 Tuit cill qem pregon qeu chan.

 DAmor uois dirai betan. Qabe la sa(u)pes
 tener. Res plus no(n) pogra ualer. Cer
 tes molt fo bonal mia. Mas no(m) du
 ret fors un dia. p(er)ches fols q(ui) ses ferma(n)za. Met
 en amor ses sp(er)anca.
 
  • letto 342 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz deue(n)tadorn  Bernartz de Ventadorn
 Tuit cill qem pregon qeu chan.  Tuit cill qe·m pregon q’eu chan.
  I   I
 
 D
Amor uois dirai betan. Qabe la sa(u)pes
 tener. Res plus no(n) pogra ualer. Cer
 tes molt fo bonal mia. Mas no(m) du
 ret fors un dia. p(er)ches fols q(ui) ses ferma(n)za. Met
 en amor ses sp(er)anca.
 
 
 D’amor vois dirai be tan
 q’a be la saupes tener,
 res plus no·n pogra valer.
 Certes molt fo bona·l mia!
 Mas no·m duret fors un dia,
 per ch’es fols qui ses fermanza
 met en amor s’essperanca.
 
  • letto 360 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 332 volte

CANZONIERE G

  • letto 432 volte

Edizione diplomatica

 
 ide(m)
 Tuit cil qi p(re)ion qeu chan. uol
 
 
 
 gra saupesson louer. seu nai aise
 
 
 
 ni leser. chantes qi chantar uol
 
 
 
 ria. qeu no(n) sai ni cha(m)p neuia. pos
 
 
 
 p(er)dei ma benananza. p(er) ma mala
 
 
 
 destinanza.
 
 
 Hailas co(m) mor d(e)talan.
 Qeu no muor matin nis(er).
 Elanuoit qan uau iaçer.
 Lorosignols chant ecria.
 Et eu qi chantar solia.
 Muor dedol edepesanza.
 Qan au ioi ni alegranza.
 Damor uos dirai ben tan.
 Qui ben losaupes tener.
 Res plus no pogra ualer.
 Certes bonal foral mia.
 Mas no(n) duret fors cu(m) dia.
 P(er) qes folz qi sens fianza.
 Met enamor sa esp(er)anza.
 Amors mames ensoan.
 Etornat ano chaler.
 Mas seu lagues enpoder.
 Certas eu feira felneia.
 Mas ill nouol camors sia.
 Res dunt en p(re)igna uenianza.
 Ab espada ni ablanza.
 Amors eus p(re)c d(e) mo(n) dan.
 Caltre p(ro) noi puosc au(er).
 Iamais bla(n)dir ni temer.
 Nos qerai cadunc uos p(er)dria.
 Molt es folz qin uos sefia.
 Cab una bella senblanza.
 Maueç trait ses desfianza.
 P(er)o ab un bel senblan.
 Sui enqer enbon esp(er).
 Mon conort dei grat saber.
 Qades uol qeu chant eria.
 Edic uos qe si podia.
 Eu seria reis defranza
 
 
 Car alpl(us) qil pot menanza.
 Lomozin adeu coman.
 Lei qi no(n) uol retener.
 Qera pot il ben saber.
 Ses uers aquo qill diçia.
 Qeu (in)[1]tra estragna (a)niria.
 Pos d(eu)s ni fe ni fianza.
 Nome poc far acordanza.
 Nomo te(n)c auilania.
 Seu mai chai bonesp(er)anza.
 Pos ill lai ren no menanza.
 Rome(n) mant p(er)mamia.
 Ep(er)lui farai senblanza.
 Qeu ai chai bon esp(er)anza.
 
 [1] La i, con il titulus a segnalare la nasale, è aggiunta successivamente tra Qeu e tra.
 
  • letto 310 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 ide(m)  Idem
  I   I
 
 T
uit cil qi p(re)ion qeu chan. uol
 gra saupesson louer. seu nai aise
 ni leser. chantes qi chantar uol
 ria. qeu no(n) sai ni cha(m)p neuia. pos
 p(er)dei ma benananza. p(er) ma mala
 destinanza.
 
 
 Tuit cil qi preion q’eu chan,
 volgra saupesson lo ver,
 s’eu n’ai aise ni leser.
 Chantes qi chantar volria!
 Q’eu no·n sai ni champ ne via,
 pos perdei ma benananza
 per ma mala destinanza.
 
  II   II
 
 Hailas co(m) mor d(e)talan.
 Qeu no muor matin nis(er).
 Elanuoit qan uau iaçer.
 Lorosignols chant ecria.
 Et eu qi chantar solia.
 Muor dedol edepesanza.
 Qan au ioi ni alegranza.
 
 
 Hai las! Com mor de talan!
 Q’eu no muor matin ni ser,
 e la nuoit, qan vau iaçer,
 lo rosignols chant’e cria,
 et eu, qi chantar solia,
 muor de dol e de pesanza,
 qan au ioi ni alegranza.
 
  III   III
 
 Damor uos dirai ben tan.
 Qui ben losaupes tener.
 Res plus no pogra ualer.
 Certes bonal foral mia.
 Mas no(n) duret fors cu(m) dia.
 P(er) qes folz qi sens fianza.
 Met enamor sa esp(er)anza.
 
 
 D’amor vos dirai ben tan:
 qui ben lo saupes tener,
 res plus no pogra valer.
 Certes, bona·l fora·l mia!
 Mas non duret fors cum dia,
 per q’es folz qi sens fianza
 met en amor sa esperanza.
 
  IV   IV
 
 Amors mames ensoan.
 Etornat ano chaler.
 Mas seu lagues enpoder.
 Certas eu feira felneia.
 Mas ill nouol camors sia.
 Res dunt en p(re)igna uenianza.
 Ab espada ni ablanza.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a no-chaler.
 Mas s’eu lagues en poder,
 certas eu feira felneia!
 Mas ill no vol c’Amors sia
 res dunt en preigna venianza
 ab espada ni ab lanza.
 
  V   V
 
 Amors eus p(re)c d(e) mo(n) dan.
 Caltre p(ro) noi puosc au(er).
 Iamais bla(n)dir ni temer.
 Nos qerai cadunc uos p(er)dria.
 Molt es folz qin uos sefia.
 Cab una bella senblanza.
 Maueç trait ses desfianza.
 
 
 Amors, e·us prec de mon dan,
 c’altre pro no i puosc aver.
 Ia mais blandir ni temer
 no·s qerai, c’adunc vos perdria.
 Molt es folz qi’n vos se fia,
 c’ab una bella senblanza
 m’aveç trait ses desfianza.
 
  VI   VI
 
 P(er)o ab un bel senblan.
 Sui enqer enbon esp(er).
 Mon conort dei grat saber.
 Qades uol qeu chant eria.
 Edic uos qe si podia.
 Eu seria reis defranza
 Car alpl(us) qil pot menanza.
 
 
 Pero ab un bel senblan
 sui enqer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 q’ades vol q’eu chant e ria.
 E dic vos qe, si podia,
 eu seria reis de Franza,
 car al plus q’il pot, m’enanza.
 
  VII   VII
 
 Lomozin adeu coman.
 Lei qi no(n) uol retener.
 Qera pot il ben saber.
 Ses uers aquo qill diçia.
 Qeu (in)tra estragna (a)niria.
 Pos d(eu)s ni fe ni fianza.
 Nome poc far acordanza.
 
 
 Lomozin, a Deu coman
 lei qi non vol retener,
 q’era pot il ben saber
 s’es vers aquo qi·ll diçia,
 q’eu intra estragna a n’iria,
 pos Deus ni fe ni fianza
 no me poc far acordanza.
 
  VIII   VIII
 
 Nomo te(n)c auilania.
 Seu mai chai bonesp(er)anza.
 Pos ill lai ren no menanza.
 
 
 No m’o tenc a vilania
 s’eu m’ai chai bon’esperanza,
 pos ill lai ren no m’enanza.
 
  IX   IX
 
 Rome(n) mant p(er)mamia.
 Ep(er)lui farai senblanza.
 Qeu ai chai bon esp(er)anza.
 
 
 Romen mant per m’amia
 e per lui farai senblanza
 q’eu ai chai bon’esperanza.
 
  • letto 296 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 311 volte

CANZONIERE I

  • letto 412 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernartz del uentedorn.

 TUt sil que preion q(ue)u chan. Uolgra saub-
 essom lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Ch
 antes qui chantar uolria. Queu no(n) sab
 ni chan ni uia. Pois p(er)dei ma benanansa. P(er)
 ma bona destinansa.
 A las com muor de talan. Queu no(n) dorm maiti(n)
 ni ser. Que la nueg quan uau iazer. Lo rosig-
 nols chante cria. Et eu que chantar solia. Mu-
 or denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegransa.
 Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes
 tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu mot
 fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cu(n) dia.
 P(er) ques fols qui ses fermanza. Met enamor
 sesp(er)ansa.
 Amors ma mes ensoan. Etornat ano(n) caler. Esi-
 eu lagues em poder. Dic uos quien fera feu-
 nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom
 prena ueniansa. Ab colp de spaza ni de lan-
 sa.
 Amors eus prec de mon dan. Cautre pro noi
 puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous
 quier cadoncs uos p(er)dria. Mout es fols quien
 uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Maues
 trait en fiansa.
 Pero p(er) un bel semblan. Soi en quer en bon es-
 per. Mon conort dei grat saber. Cades uol q(ue)u
 chant eria. Edic uos que sil podia. Eu seria
 reis de fransa. Car al plus quil pot menansa.
 Lemozi adieu coman. Lei que nom uol rete
 ner. Quera pot il ben saber. Ser uers aquo
 quil dezia. Q(ue)n terre straingna neria. Pois
 dieus ne fes ni fiansa. No(n) mi pos far acorda(n)-
 sa.
 Nomo temc auilania. Sieu mai sai bones-
 peransa. Puois il lai ren nomenansa.
 Romieu man que p(er) mamia. Ep(er) lui farai
 semblansa. Queu ai sa bone speransa.
 
  • letto 364 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz del uentedorn.  Bernartz del Ventedorn.
  I   I
 
 T
Ut sil que preion q(ue)u chan. Uolgra saub-
 essom lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Ch
 antes qui chantar uolria. Queu no(n) sab
 ni chan ni uia. Pois p(er)dei ma benanansa. P(er)
 ma bona destinansa.
 
 
 Tut sil que preion qu’eu chan,
 volgra saubessom lo ver,
 s’ieu n’ai aize ne lezer.
 Chantes qui chantar volria!
 Qu’eu no·n sab ni chan ni via,
 pois perdei ma benanansa
 per ma bona destinansa.
 
  II   II
 
 A
 las com muor de talan. Queu no(n) dorm maiti(n)
 ni ser. Que la nueg quan uau iazer. Lo rosig-
 nols chante cria. Et eu que chantar solia. Mu-
 or denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegransa.
 
 
 A las! Com muor de talan!
 Qu’eu non dorm maitin ni ser,
 que la nueg, quan vau iazer,
 lo rosignols chant’e cria,
 et eu que chantar solia,
 muor d’envei e de pesansa,
 car ai ioi ni alegransa.
 
  III   III
 
 D
amor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes
 tener. Res plus no(n) pogra ualer. P(er) dieu mot
 fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cu(n) dia.
 P(er) ques fols qui ses fermanza. Met enamor
 sesp(er)ansa.
 
 
 D’amor vos dic ben aitan:
 qui ben la saubes tener,
 res plus no·n pogra valer.
 Per Dieu mot fon bona·l mia!
 Mas no·m duret mas c’un dia,
 per qu’es fols qui ses fermanza
 met en amor s’esperansa.
 
  IV   IV
 
 A
mors ma mes ensoan. Etornat ano(n) caler. Esi-
 eu lagues em poder. Dic uos quien fera feu-
 nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom
 prena ueniansa. Ab colp de spaza ni de lan-
 sa.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 E s’ieu l’agues em poder,
 dic vos qu’ie·n fera feunia!
 Mas il non vol c’Amors sia
 res don hom prena veniansa
 ab colp d’espaza ni de lansa.
 
  V   V
 
 A
mors eus prec de mon dan. Cautre pro noi
 puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous
 quier cadoncs uos p(er)dria. Mout es fols quien
 uos se fia. Cab uostra falsa semblansa. Maues
 trait en fiansa.
 
 
 Amors, e·us prec de mon dan,
 c’autre pro no i puosc aver.
 Ia mas blandir ni temer
 no·us quier, c’adoncs vos perdria.
 Mout es fols qui en vos se fia,
 c’ab vostra falsa semblansa
 m’aves trait en fiansa.
 
  VI   VI
 
 Pero p(er) un bel semblan. Soi en quer en bon es-
 per. Mon conort dei grat saber. Cades uol q(ue)u
 chant eria. Edic uos que sil podia. Eu seria
 reis de fransa. Car al plus quil pot menansa.
 
 
 Pero per un bel semblan
 soi enquer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades vol qu’eu chant e ria.
 E dic vos que, s’il podia,
 eu seria reis de Fransa,
 car al plus qu’il pot, m’enansa.
 
  VII   VII
 
 L
emozi adieu coman. Lei que nom uol rete
 ner. Quera pot il ben saber. Ser uers aquo
 quil dezia. Q(ue)n terre straingna neria. Pois
 dieus ne fes ni fiansa. No(n) mi pos far acorda(n)-
 sa.
 
 
 Lemozi, a Dieu coman
 lei que no·m vol retener,
 qu’era pot il ben saber
 s’er vers aquo qu’il dezia,
 qu’en terr’estraingna n’eria,
 pois Dieus ne fes ni fiansa
 non m’i pos far acordansa.
 
  VIII   VIII
 
 Nomo temc auilania. Sieu mai sai bones-
 peransa. Puois il lai ren nomenansa.
 
 
 No m’o temc a vilania
 s’ieu m’ai sai bon’esperansa,
 puois il lai ren no m’enansa.
 
  IX   IX
 
 Romieu man que p(er) mamia. Ep(er) lui farai
 semblansa. Queu ai sa bone speransa.
 
 
 Romieu man que per m’amia
 e per lui farai semblansa
 qu’eu ai sa bon’esperansa.
 
  • letto 328 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 310 volte

CANZONIERE K

  • letto 394 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernartz del uentedorn.

 TUt sil que preion quieu chan. Uolgra sau-
 beson lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Chan-
 tes qui chantar uolria. Quieu no(n) saub ni cha(n)
 ne uia. Puois perdei ma benana(n)sa. Per ma
 bona destinansa.
 A las com muer de talan. Quieu no(n) dorm ma-
 itin ni ser. Que la nueg qan uau iazer. Lo rossi-
 gnols chante cria. Et eu que chantar solia.
 Mor denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegra(n)sa.
 Damor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes te-
 ner. Res plus no(n) pogra ualer. Per dieu mot
 fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cun dia. P(er)
 ques fols qui ses fermanza. Met en amor se-
 speransa.
 Amors ma mes en soan. Etornat ano(n) caler.
 Esieu lagues em poder. Dic uos quien fera feu-
 nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom
 p(re)na ueniansa. Ab colp de spaza ni de lansa.
 Amors eus prec de mon dan. Cautre pro noi
 puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous
 quier cadoncs uos perdria. Mout es fols
 quien e uos se fia. Cab uostra falsa semblansa.
 Maues trait en fiansa.
 Pero per un bel semblan. Soi enquer en
 bon esper. Mon conort dei grat saber. Cades
 uol quieu chant eria. Edic uos qe sil podia.
 Eu seria reis de fransa. Car al plus quil pot
 menansa.
 Lemozi adieu coman. Lei ]que[que nom uol
 retener. Qera pot il ben saber. Ser uers aquo
 quil dezia. Quen terre straingna neria. Puo-
 is dieus ne fes ni fiansa. No mi poc far acor-
 dansa.
 Nomo tenc auilania. Sieu mai sai bonesper-
 ansa. Puois il lai ren nomenansa.
 Romieu man que per mamia. Eper lui fa-
 rai semblansa. Q(ue)u ai sai bonesperansa.
 
  • letto 361 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz del uentedorn.   Bernartz del Ventedorn.
  I   I
 
 T
Ut sil que preion quieu chan. Uolgra sau-
 beson lo uer. Sieu nai aize ne lezer. Chan-
 tes qui chantar uolria. Quieu no(n) saub ni cha(n)
 ne uia. Puois perdei ma benana(n)sa. Per ma
 bona destinansa.
 
 
 Tut sil que preion qu’ieu chan,
 volgra saubeson lo ver,
 s’ieu n’ai aize ne lezer.
 Chantes qui chantar volria!
 Qu’ieu no·n saub ni chan ne via,
 puois perdei ma benanansa
 per ma bona destinansa.
 
  II   II
 
 A 
las com muer de talan. Quieu no(n) dorm ma-
 itin ni ser. Que la nueg qan uau iazer. Lo rossi-
 gnols chante cria. Et eu que chantar solia.
 Mor denueie de pesansa. Car ai ioi ni alegra(n)sa.
 
 
 A, las! Com muer de talan!
 Qu’ieu non dorm maitin ni ser,
 que la nueg qan vau iazer,
 lo rossignols chant’e cria,
 et eu, que chantar solia,
 mor d’envei e de pesansa,
 car ai ioi ni alegransa.
 
  III   III
 
 D
amor uos dic ben aitan. Qui ben la saubes te-
 ner. Res plus no(n) pogra ualer. Per dieu mot
 fon bon al mia. Mas no(m) duret mas cun dia. P(er)
 ques fols qui ses fermanza. Met en amor se-
 speransa.
 
 
 D’amor vos dic ben aitan:
 qui ben la saubes tener,
 res plus no·n pogra valer.
 Per Dieu, mot fon bona·l mia!
 Mas no·m duret mas c’un dia,
 per qu’es fols qui ses fermanza
 met en amor s’esperansa.
 
  IV   IV
 
 A
mors ma mes en soan. Etornat ano(n) caler.
 Esieu lagues em poder. Dic uos quien fera feu-
 nia. Mas il no(n) uol camors sia. Res don hom
 p(re)na ueniansa. Ab colp de spaza ni de lansa.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 E s’ieu l’agues em poder,
 dic vos qu’ie·n fera feunia!
 Mas il non vol c’amors sia
 res don hom prena veniansa
 ab colp d’espaza ni de lansa.
 
  V   V
 
 A
mors eus prec de mon dan. Cautre pro noi
 puosc auer. Iamas blandir ni temer. Nous
 quier cadoncs uos perdria. Mout es fols
 quien e uos se fia. Cab uostra falsa semblansa.
 Maues trait en fiansa.
 
 
 Amors, e·us prec de mon dan,
 c’autre pro no i puosc aver.
 Iamas blandir ni temer
 no·us quier, c’adoncs vos perdria.
 Mout es fols qui en e vos se fia,
 c’ab vostra falsa semblansa
 m’aves trait en fiansa.
 
  VI   VI
 
 P
ero per un bel semblan. Soi enquer en
 bon esper. Mon conort dei grat saber. Cades
 uol quieu chant eria. Edic uos qe sil podia.
 Eu seria reis de fransa. Car al plus quil pot
 menansa.
 
 
 Pero per un bel semblan
 soi enquer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades vol qu’ieu chant e ria.
 E dic vos qe, s’il podia,
 eu seria reis de Fransa,
 car al plus qu’il pot, m’enansa.
 
  VII   VII
 
 Lemozi adieu coman. Lei ]que[que nom uol
 retener. Qera pot il ben saber. Ser uers aquo
 quil dezia. Quen terre straingna neria. Puo-
 is dieus ne fes ni fiansa. No mi poc far acor-
 dansa.
 
 
 Lemozi, a Dieu coman
 lei que no·m vol retener,
 q’era pot il ben saber
 s’er vers aquo qui·l dezia,
 qu’en terr’estraingna n’eria,
 puois Dieus ne fes ni fiansa
 no m’i poc far acordansa.
 
  VIII   VIII
 
 Nomo tenc auilania. Sieu mai sai bonesper-
 ansa. Puois il lai ren nomenansa.
 
 
 No m’o tenc a vilania
 s’ieu m’ai sai bon’esperansa,
 puois il lai ren no m’enansa.
 
  IX   IX
 
 Romieu man que per mamia. Eper lui fa-
 rai semblansa. Q(ue)u ai sai bonesperansa.
 
 
 Romieu man que per m’amia
 e per lui farai semblansa
 qu’eu ai sai bon’esperansa.
 
  • letto 338 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 308 volte

CANZONIERE M

  • letto 415 volte

Edizione diplomatica

 
 Peirol daluergna.[1]
 T
Ut cil qim pregon qi-
 eu chan. uolgra sau-
 pesson lo uer. sieu nai
 aise ni lezer. chantes qi cha(n)tar
 uolria. qieu non sai ni chan
 ni uia. pos perdei ma benana(n)sa.
 per ma mala destinansa.
 Ay las con muer de talan. qe no
 duerm maitin ni ser. anz la
 nueg qan uauc iazer. le rosi
 gnols ca(n)tae cria. ezieu qi cha(n)-
 tar solia. mueir denueiae de
 

 [1] Componimento di Bernart ma qui attribuito a Peire d’Alvergne.
 
 
 pezansa. qant aug ioi ni ale
 gransa.
 AMors mames en soan. eto(r)nat
 en non caler. e sieu la poges
 tener. per crist ben feira feu
 nia. mas dieus no uol qamor(s)
 sia. so don hom prenda ue(n)ian
 sa. ab espaza ni ab lansa.
 AMor beus giet amon dan. qau
 tre pro noi puesc auer. iama
 is baizar ni tener. no(u)s qier qa
 doncs uos perdria. fols es qi en
 uos si fia. qar uostra bella se(n)
 blansa. ma trait ses desfia(n)sa.
 DAmor uos puesc dir aitan. q(i)
 ben la poges auer. res non la
 pogra ualer. sert mout fon
 bona la mia. mais no(n) duret
 mas un dia. per qes fols qi ses
 fizansa. met en amor sespe
 ransa.
 LEmozin a dieu coman. leis
 qe nom uol retener. hueima
 is deu il ben saber. qe uers es
 so qieu dizia. qenterraestrainha
 
 
 iria. pos dieus ni fes ni fiza(n)sa.
 no mi ual ni acordansa.
 
  • letto 308 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Peirol daluergna.  Peirol d’Alvergna.
  I   I
 
 T
Ut cil qim pregon qi-
 eu chan. uolgra sau-
 pesson lo uer. sieu nai
 aise ni lezer. chantes qi cha(n)tar
 uolria. qieu non sai ni chan
 ni uia. pos perdei ma benana(n)sa.
 per ma mala destinansa.
 
 
 Tut cil qi·m pregon q’ieu chan,
 volgra saupesson lo ver,
 s’ieu n’ai aise ni lezer.
 Chantes qi chantar volria!
 Q’ieu non sai ni chan ni via,
 pos perdei ma benanansa
 per ma mala destinansa.
 
  II   II
 
 A
y las con muer de talan. qe no
 duerm maitin ni ser. anz la
 nueg qan uauc iazer. le rosi
 gnols ca(n)tae cria. ezieu qi cha(n)-
 tar solia. mueir denueiae de
 pezansa. qant aug ioi ni ale
 gransa.
 
 
 Ay, las! Con muer de talan!
 Qe no duerm maitin ni ser,
 anz la nueg, qan vauc iazer,
 le rosignols canta e cria,
 ez ieu qi chantar solia,
 mueir d’enveia e de pezansa,
 qant aug ioi ni alegransa.
 
  III   III
 
 A
Mors mames en soan. eto(r)nat
 en non caler. e sieu la poges
 tener. per crist ben feira feu
 nia. mas dieus no uol qamor(s)
 sia. so don hom prenda ue(n)ian
 sa. ab espaza ni ab lansa.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat en non-caler.
 E s’ieu la poges tener,
 per crist! Ben feira feunia!
 Mas Dieus no vol q’Amors sia
 so don hom prenda veniansa
 ab espaza ni ab lansa.
 
  IV   IV
 
 A
Mor beus giet amon dan. qau
 tre pro noi puesc auer. iama
 is baizar ni tener. no(u)s qier qa
 doncs uos perdria. fols es qi en
 uos si fia. qar uostra bella se(n)
 blansa. ma trait ses desfia(n)sa.
 
 
 Amor, be·us giet a mon dan,
 q’autre pro no i puesc aver.
 Ia mais baizar ni tener
 no·us qier, q’adoncs vos perdria.
 Fols es qi en vos si fia,
 qar vostra bella senblansa
 m’a trait ses desfiansa.
 
  V   V
 
 D
Amor uos puesc dir aitan. q(i)
 ben la poges auer. res non la
 pogra ualer. sert mout fon
 bona la mia. mais no(n) duret
 mas un dia. per qes fols qi ses
 fizansa. met en amor sespe
 ransa.
 
 
 D’amor vos puesc dir aitan:
 qi ben la poges aver,
 res non la pogra valer.
 Sert, mout fon bona la mia!
 Mais non duret mas un dia,
 per q’es fols qi ses fizansa
 met en amor s’esperansa.
 
  VI   VI
 
 L
Emozin a dieu coman. leis
 qe nom uol retener. hueima
 is deu il ben saber. qe uers es
 so qieu dizia. qenterraestrainha
 iria. pos dieus ni fes ni fiza(n)sa.
 no mi ual ni acordansa.
 
 
 Lemozin, a Dieu coman
 leis qe no·m vol retener,
 hueimais deu il ben saber
 qe vers es so q’ieu dizia,
 q’en terra estrainha iria,
 pos Dieus ni fes ni fizansa
 no mi val, ni acordansa.
 
  • letto 322 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 297 volte

CANZONIERE N (147)

  • letto 419 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernard lauentador.
 TUt cil que preion que
 u chan. Uolgran saube
 son louer. Sieu nai aiçe ni
 leçer. Chantes qui chantar
 uolria. Queu nosaub ne
 chan neuia. Pos per diei
 mabene nança. Per mama
 la destina(n)ça.
 
 A
I las com uer detalan. Que
 u non dorm maitin niser.
 Que leg ueg can uauc iaçer.
 Loro signol chate cria. Eteu
 que çantar solia. Mor den
 ueia ede pesança. Quan aug
 ioi ne alegrança.
 
 D
Amor uos dic ben aitan.
 Qui ben la saubes tener. Res
 plus non pogra ualer. Per
 dieu mout fon bona mia.
 Mas non duret mas cun di
 a. Per ques fols qui ses fer
 mansa. Met enamor ses
 per ansa.
 
 
 A
Mors mames ensoan. Etor
 nat anon caler. Eseu lagues
 en poder. Dic uos quien fera
 feunia. Mas il non uol camor(s)
 sia. Res don hom prena ue(n)
 iansa. Acolp des paçanide
 lança.
 
 A
Mors eus prec de mon dan
 Cautre pro noi puosc auer.
 Ia mais blandir nitemer. No
 us quier cadoncs uos perdr
 ia. Mout es fols quen uos se
 fia. Cab uostra falsa sembla(n)
 sa. Maues trait enfiansa.
 
 P
Ero per un bel
 semblan. Soi en quer en bo(n)
 esper. Mon conort dei grat
 saber. Cades uoill queu cha(n)t
 erria. Edic uos que sipodia.
 Eu seria rei defransa. Car al
 plusquel pot men na(n)sa.
 
 L
Emoçin adieu coman.
 Lei que non uol retener. Que
 ra pot ilben saber. Sel uers
 aque quil disia. Quen tere
 straigna neria. Pois deus ne
 fes nefiansa. Nomi poc far
 
 
 acor dansa.
 
 N
On io teing auilania. Seu ma
 i sai bon esper ansa. Pos il lai
 ren nomenansa. Romieu ma(n) 
 que per mamia. Eper lui farai
 semblansa. Queu ai sai bone
 speransa.
 
  • letto 356 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernard lauentador.  Bernard la Ventador.
  I   I
 
 T
Ut cil que preion que
 u chan. Uolgran saube
 son louer. Sieu nai aiçe ni
 leçer. Chantes qui chantar
 uolria. Queu nosaub ne
 chan neuia. Pos per diei
 mabene nança. Per mama
 la destina(n)ça.
 
 
 Tut cil que preion qu’eu chan,
 volgran saubeson lo ver,
 s’ieu n’ai aiçe ni leçer.
 Chantes qui chantar volria!
 Qu’eu no saub ne chan ne via,
 pos perdiei ma benenança
 per ma mala destinança.
 
  II   II
 
 A
I las com uer detalan. Que
 u non dorm maitin niser.
 Que leg ueg can uauc iaçer.
 Loro signol chate cria. Eteu
 que çantar solia. Mor den
 ueia ede pesança. Quan aug
 ioi ne alegrança.
 
 
 Ai, las! Co muer de talan!
 Qu’eu non dorm maitin ni ser,
 que l’egueg, can vauc iaçer,
 lo rosignol chat’e cria,
 et eu, que çantar solia,
 mor d’enveia e de pesança,
 quan aug ioi ne alegrança.
 
  III   III
 
 D
Amor uos dic ben aitan.
 Qui ben la saubes tener. Res
 plus non pogra ualer. Per
 dieu mout fon bona mia.
 Mas non duret mas cun di
 a. Per ques fols qui ses fer
 mansa. Met enamor ses
 per ansa.
 
 
 D’amor vos dic ben aitan:
 qui ben la saubes tener,
 res plus no·n pogra valer.
 Per Dieu, mout fon bona mia!
 Mas non duret mas c’un dia,
 per qu’es fols qui ses fermansa
 met en amor s’esperansa.
 
  IV   IV
 
 A
Mors mames ensoan. Etor
 nat anon caler. Eseu lagues
 en poder. Dic uos quien fera
 feunia. Mas il non uol camor(s)
 sia. Res don hom prena ue(n)
 iansa. Acolp des paçanide
 lança.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 E s’eu l’agues en poder,
 dic vos qu’ie·n fera feunia!
 Mas il non vol c’Amors sia
 res don hom prena veniansa
 a colp d’espaça ni de lança.
 
  V   V
 
 A
Mors eus prec de mon dan
 Cautre pro noi puosc auer.
 Ia mais blandir nitemer. No
 us quier cadoncs uos perdr
 ia. Mout es fols quen uos se
 fia. Cab uostra falsa sembla(n)
 sa. Maues trait enfiansa.
 
 
 Amors, e·us prec de mon dan,
 c’autre pro no i puosc aver.
 Ia mais blandir ni temer
 no·us quier, c’adoncs vos perdria.
 Mout es fols qu’en vos se fia,
 c’ab vostra falsa semblansa
 m’aves trait en fiansa.
 
  VI   VI
 
 P
Ero per un bel
 semblan. Soi en quer en bo(n)
 esper. Mon conort dei grat
 saber. Cades uoill queu cha(n)t
 erria. Edic uos que sipodia.
 Eu seria rei defransa. Car al
 plusquel pot men na(n)sa.
 
 
 Pero per un bel semblan
 soi enquer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades voill qu’eu chant e rria.
 E dic vos que, si podia,
 eu seria rei de Fransa,
 car al plus qu’el pot, m’ennansa.
 
  VII   VII
 
 LEmoçin adieu coman.
 Lei que non uol retener. Que
 ra pot ilben saber. Sel uers
 aque quil disia. Quen tere
 straigna neria. Pois deus ne
 fes nefiansa. Nomi poc far
 acor dansa.
 
 
 Lemoçin, a Dieu coman
 lei que non vol retener,
 qu’era pot il ben saber
 s’el vers aque qui·l disia,
 qu’en ter’estraigna n’eria,
 pois Deus ne fes ne fiansa
 no m’i poc far acordansa.
 
  VIII   VIII
 
 NOn io teing auilania. Seu ma
 i sai bon esper ansa. Pos il lai
 ren nomenansa. 
 
 
 Non i o teing a vilania
 s’eu mai sai bon’esperansa,
 pos il lai ren no m’enansa.
 
  IX   IX
 
 Romieu ma(n)
 que per mamia. Eper lui farai
 semblansa. Queu ai sai bone
 speransa.
 
 
 Romieu man que per m’amia
 e per lui farai semblansa
 qu’eu ai sai bon’esperansa.
 
  • letto 285 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 322 volte

CANZONIERE N (82)

  • letto 495 volte

Edizione diplomatica

 
 peiroll
 TUit cil qem preion queu
 chan. Uol gran saubeson
 louer. Seu nai a se nileçer.
 Chantes qui chantar uulria.
 Queu nosai nichant niuia.
 Pos perdei mabenenança. Per
 ma mala destinança.
 AI las con mor detalan. Queu no
 dorm maitin niser. Que la no
 ig cant uau iaser. Lorosigno
 l chant ecria. Et eu qe chanta
 r sulia. Moir deuenia edepe
 sança. Cant aug ioi ni alegra
 nça.
 AMors beus get amon dan. Ca
 ltre pro noposc auer. Iamai(s)
 baisar nitener. Nous qer cado
 ncs uos perdria. Benes fol q
 ui uos senfia. Cab bella uostra
 seblança. Maueç trait ses de
 fiança.
 DAmor uos posc dir aitan. Qui
 ben lapogues auer. Ren nola
 pogra ualer.[1]
 Mas nuduret mascu
 n dia. Per qes fol qisas fiansa.
 

 [1] Il copista lascia uno spazio vuoto tra ualer e Mas, probabilmente per segnalare la mancanza di un verso.
 
 
 Met enamor esasperança.
 LImusin adeus
 coman. Leis quio uol rete
 ner. Oimais pot ill ben sa
 ber. Qes uers soqeu disia.
 Qenteres traianiria. Pos de
 us nife fiansa. Nomiual m
 a cor dança.
 
  • letto 356 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 peiroll   peiroll
  I   I
 
 T
Uit cil qem preion queu
 chan. Uol gran saubeson
 louer. Seu nai a se nileçer.
 Chantes qui chantar uulria.
 Queu nosai nichant niuia.
 Pos perdei mabenenança. Per
 ma mala destinança.
 
 
 Tuit cil qe·m preion qu’eu chan,
 volgran saubeson lo ver,
 s’eu n’ai ase ni leçer.
 Chantes qui chantar vulria!
 Qu’eu no sai ni chant ni via,
 pos perdei ma benenança
 per ma mala destinança.
 
  II   II
 
 A
I las con mor detalan. Queu no
 dorm maitin niser. Que la no
 ig cant uau iaser. Lorosigno
 l chant ecria. Et eu qe chanta
 r sulia. Moir deuenia edepe
 sança. Cant aug ioi ni alegra
 nça.
 
 
 Ai, las! Con mor de talan!
 Qu’eu no dorm maitin ni ser,
 que la noig, cant vau iaser,
 lo rosignol chant’e cria,
 et eu, qe chantar sulia,
 moir d’evenia e de pesança,
 cant aug ioi ni alegrança.
 
  III   III
 
 A
Mors beus get amon dan. Ca
 ltre pro noposc auer. Iamai(s)
 baisar nitener. Nous qer cado
 ncs uos perdria. Benes fol q
 ui uos senfia. Cab bella uostra
 seblança. Maueç trait ses de
 fiança.
 
 
 Amors, be·us get a mon dan,
 c’altre pro no posc aver.
 Ia mais baisar ni tener
 no·us qer, c’adoncs vos perdria.
 Ben es fol qui vos s’enfia,
 c’ab bella vostra seblança
 m’aveç trait ses defiança.
 
  IV   IV
 
 D
Amor uos posc dir aitan. Qui
 ben lapogues auer. Ren nola
 pogra ualer.
 Mas nuduret mascu
 n dia. Per qes fol qisas fiansa.
 Met enamor esasperança.
 
 
 D’amor vos posc dir aitan:
 qui ben la pogues aver,
 ren no la pogra valer.
 …[1]
 Mas nu duret mas c’un dia
 per q’es fol qi sas fiansa
 met en amor e sa sperança.
 
  [1] Manca il quarto verso dela cobla: per Deu, mout fo bona·l mia! 
 
  V   V
 
 L
Imusin adeus
 coman. Leis quio uol rete
 ner. Oimais pot ill ben sa
 ber. Qes uers soqeu disia.
 Qenteres traianiria. Pos de
 us nife fiansa. Nomiual m
 a cor dança.
 
 
 Limusin, a Deus coman
 leis qui o vol retener,
 oi mais pot ill ben saber
 q’es vers so q’eu disia,
 q’en ter’estraia n’iria,
 pos Deus ni fe fiansa
 no mi val m’acordança.
 
  • letto 366 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 288 volte

CANZONIERE Q

  • letto 373 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernardus.
 Tuit cil qe preion qeu chan.
 Uolgra saupesson lo uer
 Seu nai aise ni leser.
 Chantes qi chantar uolria
 Qeu no(n) sec ni ca(m)p ni uia.
 Pos perdi ma ben enança.
 P(er) ma mala destinanaça.
 
 A
las com muor de talan.
 Qeu no(n) mou matin ni ser.
 
 
 E la nuoit qan uau iaser
 Lo ressillols …
 Et eu qi chantar solia.
 Muor de duol e de pesança.
 Can au ioi ni alligrança.
 
 D
amor uos direi ben tan
 Qi ben lo saupes tener.
 Res plus no pogra ualer.
 Certes bona foral mia.
 Mas non duret fors cun dia.
 P(er) qes fols qi senç fiança.
 Met en amor sa sp(er)ança.
 
 A
mors ma mes en soan.
 E tornat a no(n) caler.
 Mas seu lagues empoder.
 Certas eu feira felnia.
 Mas il no(n) uoil camors sia.
 Res du(n)t em pregna uen iança.
 Ab espada ni ab lança.
 
 A
mors eu prec de mon dan.
 Caltre pro noi posc auer
 Blandir iamais ni temer.
 Nos qeirai cado(n)cs uos perdria.
 Molt es fols qi uos se fia.
 Cab una bella semblança.
 Maues trait ses desfiança.
 
 P
ero p(er) un bel semblan.
 Sui en qer en bon esper,
 Mon conort deigrat saber.
 Cades uol qeu chant erria.
 E dic uos qe si podia
 Eu siria reis de frança.
 Car al plus qi pod me nança.
 Lemoçin a deu coman.
 
 
 /…
 / …
 Ses uers aco qil disia
 /ra estragna niria
 /s ni fe ni fiança
 /poc far acordança.
 /tenc a uillania
 /achai bona esp(er)ança.
 /u ren nomen ança.
 /ma(n)t p(er) ma mia
 /farai semblança.
 /chai bon esp(er)ança.
 
  • letto 315 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernardus.  Bernardus.
  I   I
 
 T
uit cil qe preion qeu chan.
 Uolgra saupesson lo uer
 Seu nai aise ni leser.
 Chantes qi chantar uolria
 Qeu no(n) sec ni ca(m)p ni uia.
 Pos perdi ma ben enança.
 P(er) ma mala destinanaça.
 
 
 Tuit cil qe preion q’eu chan,
 volgra saupesson lo ver,
 s’eu n’ai aise ni leser.
 Chantes qi chantar volria!
 Q’eu no·n sec ni camp ni via,
 pos perdi ma benenança
 per ma mala destinanaça.
 
  II   II
 
 A 
las com muor de talan.
 Qeu no(n) mou matin ni ser.
 E la nuoit qan uau iaser
 Lo ressillols …
 Et eu qi chantar solia.
 Muor de duol e de pesança.
 Can au ioi ni alligrança.
 
 
 A, las! Com muor de talan!
 Q’eu non mou matin ni ser,
 e la nuoit, qan vau iaser,
 lo ressillols …
 et eu, qi chantar solia,
 muor de duol e de pesança,
 can au ioi ni alligrança.
 
  III   III
 
 D
amor uos direi ben tan
 Qi ben lo saupes tener.
 Res plus no pogra ualer.
 Certes bona foral mia.
 Mas non duret fors cun dia.
 P(er) qes fols qi senç fiança.
 Met en amor sa sp(er)ança.
 
 
 D’amor vos direi ben tan:
 qi ben lo saupes tener,
 res plus no pogra valer.
 Certes, bona fora·l mia!
 Mas non duret fors c’un dia,
 per q’es fols qi senç fiança
 met en amor sa sperança.
 
  IV   IV
 
 A
mors ma mes en soan.
 E tornat a no(n) caler.
 Mas seu lagues empoder.
 Certas eu feira felnia.
 Mas il no(n) uoil camors sia.
 Res du(n)t em pregna uen iança.
 Ab espada ni ab lança.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 Mas s’eu l’agues em poder,
 certas eu feira felnia!
 Mas il non voil c’Amors sia
 res dunt e·m pregna veniança
 ab espada ni ab lança.
 
  V   V
 
 A
mors eu prec de mon dan.
 Caltre pro noi posc auer
 Blandir iamais ni temer.
 Nos qeirai cado(n)cs uos perdria.
 Molt es fols qi uos se fia.
 Cab una bella semblança.
 Maues trait ses desfiança.
 
 
 Amors, eu prec de mon dan,
 c’altre pro no i posc aver.
 Blandir ia mais, ni temer,
 no·s qeirai, c’adoncs vos perdria.
 Molt es fols qi vos se fia,
 c’ab una bella semblança
 m’aves trait ses desfiança.
 
  VI   VI
 
 P
ero p(er) un bel semblan.
 Sui en qer en bon esper,
 Mon conort deigrat saber.
 Cades uol qeu chant erria.
 E dic uos qe si podia
 Eu siria reis de frança.
 Car al plus qi pod me nança.
 
 
 Pero per un bel semblan
 sui enqer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades vol q’eu chant e rria.
 E dic vos qe, si podia,
 eu siria reis de França,
 car al plus qi pod, m’enança.
 
  VII   VII
 
 Lemoçin a deu coman.
 /…
 / …
 Ses uers aco qil disia
 /ra estragna niria
 /s ni fe ni fiança
 /poc far acordança.
 
 
 Lemoçin, a deu coman
 /…
 /…
 s’es vers aco qi·l disia,
 /ra estragna n’iria,
 /s ni fe ni fiança
 /poc far acordança.
 
  VIII   VIII
 
 /tenc a uillania
 /achai bona esp(er)ança.
 /u ren nomen ança.
 
 
 /tenc a villania
 /achai bona esperança,
 /u ren no m’enança.
 
  IX   IX
 
 /ma(n)t p(er) ma mia
 /farai semblança.
 /chai bon esp(er)ança.
 
 
 /mant per m’amia
 /farai semblança
 /chai bon esperança.
 
  • letto 318 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 307 volte

CANZONIERE R

  • letto 457 volte

Edizione diplomatica

                                                                         
                                                                                         B. de ue(n)tador(n).
 

             Tug silh q(uem) pregon quieu chan. uolgran saupesso(n)
 
             lo uer. sieu nai aize ni lezer. chantes qui chantar uolria. q(ui)eu
 
             no sai ni cap ni uia. pus p(er)dey ma benanansa. p(er) ma mala
 
             destinansa. Ai las co muer de talan. q(ue) no(n) duerm ma-
                                 ti ni ser. ni la nueg ca(n) uauc iazer. lo rossin-
                                 hol chante cria. et ieu q(ue) chantar solia. muer de(n)
             ueye de pezansa. cant aug ioy ni alegransa. 
 
 
                                                                                           A
mors ma-
             mes en soan. e tornat a no(n) chaler. e sieu la pogues ten(er). beus
             dic q(ue)n feira feunia. mas dieus no uol camors sia. so do(n) ho(m)z
             pre(n)da ue(n)iansa. ab espaza ni ab lansa. Damors uos diray
             aitan. q(ui) la pogues retener. res no(n) li pogra ualer. ca(n)c precx no(m)z
             uals ab la mia. mais no(m) duret mais . i . ]ior(n)[[1] dia. p(er) q(ue)s fols q(ui) ses
             fiansa. met e(n) amors sesp(er)ansa. 
 

 [1] Espunto dal copista.
 
 
                                                                 A
mors yeus prec de mon
             dan. pus nulh pro noi puesc auer. iamais blandir ni temer.
             nous uuelh cadoncx uos p(er)dria. fols es q(ui) e(n) uos se fia. cab uos-
             tra bela semblansa. maues trait ses desfiansa. Lemozi a
             dieu coman. leys q(ue) no(m)z uolc pro(n) tener. aras pot ilh be saber.
             que uers es so q(ui)lh dizia. q(ue)n autra t(er)ra mauria. pus dieus ni fes
             ni o(n)ransa. no  me(n) pot trairacordansa.
 
  • letto 421 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 B. de ue(n)tador(n).  B. de Ventadorn.
  I   I
 
 T
ug silh q(uem) pregon quieu chan. uolgran saupesso(n)
 lo uer. sieu nai aize ni lezer. chantes qui chantar uolria. q(ui)eu
 no sai ni cap ni uia. pus p(er)dey ma benanansa. p(er) ma mala
 destinansa. 
 
 
 Tug silh que·m pregon qu’ieu chan,
 volgran saupesson lo ver,
 s’ieu n’ai aize ni lezer.
 Chantes qui chantar volria!
 Qu’ieu no sai ni cap ni via,
 pus perdey ma benanansa
 per ma mala destinansa. 
 
  II   II
 
 A
i las co muer de talan. q(ue) no(n) duerm ma-
 ti ni ser. ni la nueg ca(n) uauc iazer. lo rossin-
 hol chante cria. et ieu q(ue) chantar solia. muer de(n)
 ueye de pezansa. cant aug ioy ni alegransa. 
 
 
 Ai, las! Co muer de talan!
 Que non duerm mati ni ser,
 ni la nueg, can vauc iazer,
 lo rossinhol chant’e cria,
 et ieu, que chantar solia,
 muer d’envey’e de pezansa,
 cant aug ioy ni alegransa. 
 
  III   III
 
 A
mors ma-
 mes en soan. e tornat a no(n) chaler. e sieu la pogues ten(er). beus
 dic q(ue)n feira feunia. mas dieus no uol camors sia. so do(n) ho(m)z
 pre(n)da ue(n)iansa. ab espaza ni ab lansa. 
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-chaler.
 E s’ieu la pogues tener,
 be·us dic qu’e·n feira feunia!
 Mas Dieus no vol c’Amors sia
 so don homz prenda veniansa
 ab espaza ni ab lansa. 
 
  IV   IV
 
 D
amors uos diray
 aitan. q(ui) la pogues retener. res no(n) li pogra ualer. ca(n)c precx no(m)z
 uals ab la mia. mais no(m) duret mais . i . ]ior(n)[ dia. p(er) q(ue)s fols q(ui) ses
 fiansa. met e(n) amors sesp(er)ansa. 
 
 
 D’amors vos diray aitan:
 qui la pogues retener,
 res non li pogra valer.
 C’anc precx no·mz vals ab la mia!
 Mais no·m duret mais un dia,
 per qu’es fols qui ses fiansa
 met en amors s’esperansa. 
 
  V   V
 
 A
mors yeus prec de mon
 dan. pus nulh pro noi puesc auer. iamais blandir ni temer.
 nous uuelh cadoncx uos p(er)dria. fols es q(ui) e(n) uos se fia. cab uos-
 tra bela semblansa. maues trait ses desfiansa.
 
 
 Amors, ye·us prec de mon dan,
 pus nulh pro no i puesc aver.
 Ia mais blandir ni temer
 no·us vuelh, c’adoncx vos perdria.
 Fols es qui en vos se fia,
 c’ab vostra bela semblansa
 m’aves trait ses desfiansa. 
 
  VI   VI
 
 Lemozi a
 dieu coman. leys q(ue) no(m)z uolc pro(n) tener. aras pot ilh be saber.
 que uers es so q(ui)lh dizia. q(ue)n autra t(er)ra mauria. pus dieus ni fes
 ni o(n)ransa. no  me(n) pot trairacordansa.
 
 
 Lemozi, a Dieu coman
 leys que no·mz volc pron tener;
 aras pot ilh be saber
 que vers es so qui·lh dizia,
 qu’en autra terra m’auria,
 pus Dieus ni fes ni onransa
 no m’en pot trair’acordansa.
 
  • letto 344 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 350 volte

CANZONIERE V

  • letto 503 volte

Edizione diplomatica

 
             T
ug cels que pregon queu chan. uolgran saubesson
 
             lo uer. seu nai aize nilezer. chantes qui chantar uolria. queu
 
             non sai ni cap ni uia. pus perdei mabenanza. p(er) mamala desti
 
             nanza.
             Ai las com muer de talan. queu non durm mati niser. neus la nu
             eg can uau iacer. lorossiyol chanta ecria. (et) eu qui chantar solia
             emor denuei edepesanssa. cant aug ioy (et) alegranza.
 
 
            A
mor ma mes en soan. etornat ano chaler. eseu la poges tener. beus
            dic quen feira feunia mas no uol dieus camor sia. sodo(n) omprenda
            uenianssa. ab espasa ni ab lanssa.
            Damor uos dirai aitan. q(ue) qui la pogues auer. res non la pogra ualer
            p(er) c(ri)st molt fo bonal mia. mas non duret mas .i. dia. p(er) ques fols q(ui)
            ses fermanza. met enamor ses p(er)anza.
 
 
             A
mor eus prec de mon dan. cautre pro noipusc auer. ya mais
             blandir ni temer nous uuill cadoncs uos p(er)dreia. ben es fols q(ui)n uos
             se fia cab uostra bela semblanza. mauetz trait ses desfianza.
             Lemozi adieu coman. leis qui nom uol retener. ara pot il be
             saber. que uers es zo quel dezia. quen autra terra morria. pos dieus
 
 
             ni fes ni fermanza nomen pot traire acordanza.
 
  • letto 338 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I   I
 
 T
ug cels que pregon queu chan. uolgran saubesson
 lo uer. seu nai aize nilezer. chantes qui chantar uolria. queu
 non sai ni cap ni uia. pus perdei mabenanza. p(er) mamala desti
 nanza.
 
 
 Tug cels que pregon qu’eu chan,
 volgran saubesson lo ver,
 s’eu n’ai aize ni lezer.
 Chantes qui chantar volria!
 Qu’eu non sai ni cap ni via,
 pus perdei ma benanza
 per ma mala destinanza.
 
  II   II
 
 A
i las com muer de talan. queu non durm mati niser. neus la nu
 eg can uau iacer. lorossiyol chanta ecria. (et) eu qui chantar solia
 emor denuei edepesanssa. cant aug ioy (et) alegranza.
 
 
 Ai, las! Com muer de talan!
 Qu’eu non durm mati ni ser,
 neus la nueg, can vau iacer,
 lo rossiyol chanta e cria,
 et eu qui chantar solia,
 e mor d’envei e de pesanssa,
 cant aug ioy et alegranza.
 
  III   III
 
 A
mor ma mes en soan. etornat ano chaler. eseu la poges tener. beus
 dic quen feira feunia mas no uol dieus camor sia. sodo(n) omprenda
 uenianssa. ab espasa ni ab lanssa.
 
 
 Amor m’a mes en soan
 e tornat a no-chaler.
 E s’eu la poges tener,
 be·us  dic qu’e·n feira feunia!
 Mas no vol Dieus c’Amor sia
 so don om prenda venianssa
 ab espasa ni ab lanssa.
 
  IV   IV
 
 D
amor uos dirai aitan. q(ue) qui la pogues auer. res non la pogra ualer
 p(er) c(ri)st molt fo bonal mia. mas non duret mas .i. dia. p(er) ques fols q(ui)
 ses fermanza. met enamor ses p(er)anza.
 
 
 D’amor vos dirai aitan:
 que qui la pogues aver,
 res non la pogra valer.
 Per Crist, molt fo bona·l mia!
 Mas non duret mas un dia,
 per qu’es fols qui ses fermanza
 met en amor s’esperanza.
 
  V   V
 
 A
mor eus prec de mon dan. cautre pro noipusc auer. ya mais
 blandir ni temer nous uuill cadoncs uos p(er)dreia. ben es fols q(ui)n uos
 se fia cab uostra bela semblanza. mauetz trait ses desfianza.
 
 
 Amor, e·us prec de mon dan,
 c’autre pro no i pusc aver.
 Ya mais blandir ni temer
 no·us vuill, c’adoncs vos perdreia.
 Ben es fols qui’n vos se fia,
 c’ab vostra bela semblanza
 m’avetz trait ses desfianza.
 
  VI   VI
 
 L
emozi adieu coman. leis qui nom uol retener. ara pot il be
 saber. que uers es zo quel dezia. quen autra terra morria. pos dieus
 ni fes ni fermanza nomen pot traire acordanza.
 
 
 Lemozi, a Dieu coman
 leis qui no·m vol retener,
 ara pot il be saber
 que vers es zo que·l dezia,
 qu’en autra terra morria,
 pos Dieus ni fes ni fermanza
 no m’en pot traire acordanza.
 
  • letto 339 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 325 volte

CANZONIERE W

  • letto 410 volte

Edizione diplomatica

 
 […][1]
 sab ni champ ni uie. pos pe…[2]
 
 enance. per ma male destina…
 Damor uos di uerement. …
 tener. mais en deurie ualer. …
 fol amie. mais non dure que o…
 es fol qui sans fermance. met…
 sesperance.
 He las (con) muir de talen. queu…
 matin non seir. et la nuit quan…
 lou louseignol chante et crie. ma…
 chantar solie. muir de dol et de p…
 queu nai ioi ne alegrance.
 Amors ma mis al neent. et torn…
 non chaler. mais seu la poges tener. …
 fere uilenie. maiz dex non uol quamor sie
 ren donc len prende ueniance. ob espade
 ne ob lance.
 Amor prei uos de mon dan. qual que prou
 non pos ueder. iames blandir ne temer. n(on)
 quier. car tot en perdie. ben es fol quen uos
 se fie. par uostre false semblance. sui trahiz
 sanz desfiance.
 
 [1] Ultimi tre versi della prima cobla di Tuit cil que·m pregon qu’eu chan; l’incipit deve essere stato copiato sulla carta precedente, andata però perduta.
 [2] La carta 191r è danneggiata.
 
  • letto 354 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I   I
 
 […]
 sab ni champ ni uie. pos pe…
 enance. per ma male destina…
 
 
 sab ni champ ni vie,
 pos pe…enance
 per ma male destina…
 
  II   II
 
 D
amor uos di uerement. …
 tener. mais en deurie ualer. …
 fol amie. mais non dure que o…
 es fol qui sans fermance. met…
 sesperance.
 
 
 D’amor vos di verement. …
 …tener,
 mais en deurie valer.
 …fol amie.
 Mais non dure que o…
 …es fol qui sans fermance
 met…s’esperance.
 
  III   III
 
 H
e las (con) muir de talen. queu…
 matin non seir. et la nuit quan…
 lou louseignol chante et crie. ma…
 chantar solie. muir de dol et de p…
 queu nai ioi ne alegrance.
 
 
 He, las! Con muir de talen!
 Qu’eu…matin non seir,
 et la nuit, quan…
 lou louseignol chante et crie,
 ma…chantar solie,
 muir de dol et de p…
 qu’eu n’ai ioi ne alegrance.
 
  IV   IV
 
 A
mors ma mis al neent. et torn…
 non chaler. mais seu la poges tener. …
 fere uilenie. maiz dex non uol quamor sie
 ren donc len prende ueniance. ob espade
 ne ob lance.
 
 
 Amors m’a mis al neent
 et torn…non-chaler.
 Mais s’eu la poges tener,
 …fere vilenie!
 Maiz Dex non vol qu’Amor sie
 ren donc le·n prende veniance
 ob espade ne ob lance.
 
  V   V
 
 A
mor prei uos de mon dan. qual que prou
 non pos ueder. iames blandir ne temer. n(on)
 quier. car tot en perdie. ben es fol quen uos
 se fie. par uostre false semblance. sui trahiz
 sanz desfiance.
 
 
 Amor, prei vos de mon dan,
 qualque prou no·n pos veder.
 Ia mes blandir ne temer
 non quier, car tot en perdie.
 Ben es fol qu’en vos se fie,
 par vostre false semblance
 sui trahiz sanz desfiance.
 
  • letto 340 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 318 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 433 volte

Edizione diplomatica

 
                                              En peirols[1]
             Tuit cil qem pregon qieu chan. uol gran saubesson lo uer.
             sieu (n)[2]ai aize ni lezer. chantes qi chantar uolria. qeu no(n)
             sai ni chan ni uia. pos p(er)dei ma beneanza. p(er) ma mala destina(n)za
 
 [1] Componimento di Bernart de Ventadorn ma qui attribuito a Peirol.
 [2] Il copista scrive inizialmente uai, poi espunge u e corregge con n.
  
 
            Ai las con muer de talan. qeu nom dorm mati ni ser. anz
            la nueg can uauc iazer. lo rossigniols chante cria (et) ieu
            qi chantar solia. muer de(n)uei e de pezansa. cant aug ioi
            ni alegranza.
 
 
            Amors beus iec amondan cautre pronoi puesc auer. ia mais
            baizar ni tener. nous qier cadoncs uos p(er)dria. ben es fols
            qin uos se fia. cab uostra bella semblanza maues trag ses
            desfizanza. 
 
 
            Damors uos puesc ieu dir aitan. qi ben la pogues auer.
            res non la pogra ualer certas mout fon bon amia. mas nom
            duret mas cun dia. per qels fols qi ses fermanza. met en
            amor sesp(er)anza.
 
 
            Lemozi a deu coman. leis qi nom uol retener. oi mais
            pot il ben saber. qe uers es so q(ue)il dizia. qen terrestragna
            niria. pos dieus ni fez ni fianza nomi ual ni acordanza.  
 
  • letto 388 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 En peirols  En Peirols
  I   I
 
 Tuit cil qem pregon qieu chan. uol gran saubesson lo uer.
 sieu (n)ai aize ni lezer. chantes qi chantar uolria. qeu no(n)
 sai ni chan ni uia. pos p(er)dei ma beneanza. p(er) ma mala destina(n)za
 
 
 Tuit cil qe·m pregon q’ieu chan,
 volgran saubesson lo ver,
 s’ieu n’ai aize ni lezer.
 Chantes qi chantar volria!
 Q’eu no·n sai ni chan ni via,
 pos perdei ma beneanza
 per ma mala destinanza.
 
  II   II
 
 Ai las con muer de talan. qeu nom dorm mati ni ser. anz
 la nueg can uauc iazer. lo rossigniols chante cria (et) ieu
 qi chantar solia. muer de(n)uei e de pezansa. cant aug ioi
 ni alegranza.
 
 
 Ai, las! Con muer de talan!
 Q’eu nom dorm mati ni ser,
 anz la nueg, can vauc iazer,
 lo rossigniols chant’e cria,
 et ieu, qi chantar solia,
 muer d’envei e de pezansa,
 cant aug ioi ni alegranza.
 
  III   III
 
 Amors beus iec amondan cautre pronoi puesc auer. ia mais
 baizar ni tener. nous qier cadoncs uos p(er)dria. ben es fols
 qin uos se fia. cab uostra bella semblanza maues trag ses
 desfizanza.
 
 
 Amors, be·us iec a mon dan,
 c’autre pro no i puesc aver.
 Ia mais baizar ni tener
 no·us qier, c’adoncs vos perdria.
 Ben es fols qi’n vos se fia,
 c’ab vostra bella semblanza
 m’aves trag ses desfizanza.
 
  IV   IV
 
 Damors uos puesc ieu dir aitan. qi ben la pogues auer.
 res non la pogra ualer certas mout fon bon amia. mas nom
 duret mas cun dia. per qels fols qi ses fermanza. met en
 amor sesp(er)anza.
 
 
 D’amors vos puesc ieu dir aitan:
 qi ben la pogues aver,
 res non la pogra valer.
 Certas mout fon bona mia!
 Mas no·m duret mas c’un dia,
 per q’e·ls fols qi ses fermanza
 met en amor s’esperanza.
 
  V   V
 
 Lemozi a deu coman. leis qi nom uol retener. oi mais
 pot il ben saber. qe uers es so q(ue)il dizia. qen terrestragna
 niria. pos dieus ni fez ni fianza nomi ual ni acordanza.  
 
 
 Lemozi, a Deu coman
 leis qi no·m vol retener,
 oimais pot il ben saber
 qe vers es so que·il dizia,
 q’en terr’estragna n’iria,
 pos Dieus ni fez ni fianza
 no mi val, ni acordanza. 
 
  • letto 348 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 352 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-820