Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Lo doutz temps de pascor > Tradizione manoscritta > CANZONIERE G

CANZONIERE G

  • letto 526 volte

Edizione diplomatica

 
 ide(m)
 LO genç te(m)ps del pascor. abla
 
 
 
 dolça u(er)dor. nos a(d)[1]ui foilla eflor. de
 
 
 
 diu(er)sa color. p(er) qe tuit amador.
 
 
 
 Son gai eça(n)tador. mas eu q(i) pla(n)g
 
 
 
 eplor. cui iois nona sabor. auos
 
 [1] Aggiunto in interlinea.
 
 
 mi clam segnor. d(e) midonç e damor.
 
 
 Ca qist diu traitor. car mi fiaua
 
 
 
 en lor. mi fan uiure a dolor. p(er) ben
 
 
 
 ep(er) honor. cai fait alaçençor. qi n(om)
 
 
 
 ual nimacor. pene dolor edan.
 
 
 
 Nai agut enai gran. mas sofert
 
 
 
 oai tan. nomo teng ad affa(n). canc
 
 
 
 no uiç nul aman. meillç ames
 
 
 
 ses enian. qeu n(om) uau ges canian.
 
 
 Si comlas domnas fan.
 
 Pos fom am diu effan.
 Lam ades elablan.
 Euai mos iois doplan.
 Achascus çorn delan.
 Esi n(om) fai ena(n).
 Amor abel sce(m)blan.
 Qant enueilla(m) deman.
 Qeu laia bon talan.
 Anc n(on) ui druç lial.
 Sordeis oaia sal.
 Qeu lam damor coral.
 Elam diç nome(n) cal.
 Enan diç qe p(er) al.
 No(n) uol ira mortal.
 Esi daiçom uol mal pechat na criminal.
 Las eu uiure qem ual.
 Seu n(on) uei aiornal.
 Mon fin ioi natural.
 En leit soç fenestral.
 Cors blanc tot atrestal.
 Com la neus a nadal.
 Si camb dui comunal.
 Nos mesure(m) engal.
 Ben fora omai saços.
 Bella domna epros
 Qem fos daç arescos.
 Enbaisam guiçerdos.
 Si ça p(er)al n(on) fos.
 Mos car sui enoios.
 Cus bes uals daltres dos.
 Cant p(er) forç es faiç dos.
 
 
 Cant uei u(ost)ras faiços
 Els beillç oill amoros.
 Ben meraueill d(e) uos.
 Con es d(e) mals respos.
 Escemblam traiços.
 Qant om par francs ebos.
 Epois es orgoillos lai on es pod(e)ros
 Bel ueçer sino fos.
 Mos enauç toç en uos.
 Laisat agra cha(n)sos p(er) mal d(e)l enoio(s).
 
  • letto 409 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 ide(m)  Idem
  I   I
 
 L
O genç te(m)ps del pascor. abla
 dolça u(er)dor. nos a(d)ui foilla eflor. de
 diu(er)sa color. p(er) qe tuit amador.
 Son gai eça(n)tador. mas eu q(i) pla(n)g
 eplor. cui iois nona sabor.
 
 
 Lo genç temps del pascor
 ab la dolça verdor
 nos adui foilla e flor
 de diversa color,
 per qe tuit amador
 son gai e çantador
 mas eu, qi plang e plor,
 cui iois non a sabor.
 
  II   II
 
 auos
 mi clam segnor. d(e) midonç e damor.
 Ca qist diu traitor. car mi fiaua
 en lor. mi fan uiure a dolor. p(er) ben
 ep(er) honor. cai fait alaçençor. qi n(om)
 ual nimacor.
 
 
 A vos mi clam, segnor,
 de midonç e d’Amor,
 c’aqist diu traitor,
 car mi fiava en lor,
 mi fan viure a dolor
 per ben e per honor
 c’ai fait a la çençor,
 qi no·m val ni·m acor.
 
  III   III
 
 pene dolor edan.
 Nai agut enai gran. mas sofert
 oai tan. nomo teng ad affa(n). canc
 no uiç nul aman. meillç ames
 ses enian. qeu n(om) uau ges canian.
 Si comlas domnas fan.
 
 
 Pen’e dolor e dan
 n’ai agut, e n’ai gran,
 mas sofert o ai tan.
 No m’o teng ad affan;
 c’anc  no viç nul aman,
 meillç ames ses enian,
 q’eu no·m vau ges canian
 si com las domnas fan.
 
  IV   IV
 
 Pos fom am diu effan.
 Lam ades elablan.
 Euai mos iois doplan.
 Achascus çorn delan.
 Esi n(om) fai ena(n).
 Amor abel sce(m)blan.
 Qant enueilla(m) deman.
 Qeu laia bon talan.
 
 
 Pos fom am diu effan,
 l’am ades e la blan;
 e vai mos iois doplan
 a chascus çorn del an.
 E si no·m fai enan
 amor a bel scemblan,
 qant en veilla·m deman
 q’eu l’aia bon talan.
 
  V   V
 
 Anc n(on) ui druç lial.
 Sordeis oaia sal.
 Qeu lam damor coral.
 Elam diç nome(n) cal.
 Enan diç qe p(er) al.
 No(n) uol ira mortal.
 Esi daiçom uol mal pechat na criminal.
 
 
 Anc non vi druç lial,
 sordeis o aia sal,
 q’eu l’am d’amor coral,
 ela·m diç “No m’en cal”;
 enan diç qe per al
 non vol ira mortal;
 e si d’aiço·m vol mal,
 pechat n’a criminal.
 
  VI   VI
 
 Las eu uiure qem ual.
 Seu n(on) uei aiornal.
 Mon fin ioi natural.
 En leit soç fenestral.
 Cors blanc tot atrestal.
 Com la neus a nadal.
 Si camb dui comunal.
 Nos mesure(m) engal.
 
 
 Las, eu! Viure qe·m val,
 s’eu non vei a iornal
 mon fin ioi natural
 en leit, soç fenestral
 cors blanc tot atrestal
 com la neus a Nadal,
 si c’ambdui comunal
 no·s mesurem engal?!
 
  VII   VII
 
 Ben fora omai saços.
 Bella domna epros
 Qem fos daç arescos.
 Enbaisam guiçerdos.
 Si ça p(er)al n(on) fos.
 Mos car sui enoios.
 Cus bes uals daltres dos.
 Cant p(er) forç es faiç dos.
 
 
 Ben fora omai saços,
 bella domna e pros,
 qe·m fos daç a rescos
 en baisam guiçerdos,
 si ça per al non fos,
 mos car sui enoios,
 c’us bes vals d’altres dos,
 cant per forç’es faiç dos.
 
  VIII   VIII
 
 Cant uei u(ost)ras faiços
 Els beillç oill amoros.
 Ben meraueill d(e) uos.
 Con es d(e) mals respos.
 Escemblam traiços.
 Qant om par francs ebos.
 Epois es orgoillos lai on es pod(e)ros
 
 
 Cant vei vostras faiços
 e·ls beillç oill amoros,
 ben meraveill de vos
 con es de mals respos.
 E scembla·m traiços,
 qant om par francs e bos
 e pois es orgoillos
 lai on es poderos.
 
  IX   IX
 
 Bel ueçer sino fos.
 Mos enauç toç en uos.
 Laisat agra cha(n)sos p(er) mal d(e)l enoio(s).
 
 
 Bel Veçer, si no fos
 mos enauç toç en vos,
 laisat agra chansos
 per mal del enoios.
 
  • letto 348 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 328 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-g-32