Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Conortz, era sai eu be > Tradizione manoscritta > CANZONIERE O

CANZONIERE O

  • letto 447 volte

Edizione diplomatica

 
 CO
nhert ara sai eu be.
 Qe ges de mi no(n) pensatz.
 Pois salutz ni(m)amistatz.
 Ni messagier nomen ue.
 Trop cuig qes faz long aten.
 Et es ben senblan oimai.
 

 
 Ç
o cautre pren pois nom ue(n)c aue(n)tura.  


 Mon conort canc me soue.
 Cum fui ges p(er) uos onratz.
 Et cara uos moi oblidatz.
 P(er) un pauc no moir de se.
 Qeo mete(m)ps uai en qeren.
 Em met de foudatz en plai.
 Et car mi don sobre pren.
 De la meia forfaitura.


 Qeo len colpe de tal re.
 Don mi degra saber gratz.
 Mais fe qeu dei auergnatz.
 Tot le fei p(er) bona fe.
 Et seu en amor mespren.
 Tort a qi culpa men dai.
 Car qi en amor qier sen.
 Cel no(n) a sen ni mesura.
 Per ma culpa mi deue.
 Qe ia no(n) sia priuatz.
 Qen uar leo no(n) sui tornatz.
 Per foudatz qi me rete.
 Tant ai estat loniamen.
 Qe deuegngna qeu ai.
 Non aus auer ardimen.
 Ia ou sil noma segura.
 TAnt er ges seruit p(er) me.
 Son dur cor fel (et) iratz.
 Tro sia totz adoi(n)zaz.
 A bel dig (et) ab merce.
 Qe ai ben trobat lengen.
 Qe gotta daiga cant chai.
 Fert en un loc tan souen.
 Tro caua la peira dura.
 Qui ben remira ni obre.
 Oilz egolle efront efatz.
 Tant es sa fina beutatz.
 Qe mais ni men noi coue.
 Cors lung dreit ecouinen.
 

 
 G
ens afublan cointes egai.
 Ço no(n) posc lauzar tan gen.
 Cu(m) la sap formar natura.


 Chanzoneta or ten uai.
 Uas mo(n) frandes lauinen.
 Cui pretz enanza emeillura.


 Digatz li qe ben uai.
 Qe de mon conort aten.
 Enqera bon auentura.
 
  • letto 372 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I   I
 
 CO
nhert ara sai eu be.
 Qe ges de mi no(n) pensatz.
 Pois salutz ni(m)amistatz.
 Ni messagier nomen ue.
 Trop cuig qes faz long aten.
 Et es ben senblan oimai.
 Ço cautre pren pois nom ue(n)c aue(n)tura.
 
 
 Conhert, ara sai eu be
 qe ges de mi non pensatz,
 pois salutz ni m’amistatz
 ni messagier no m’en ve.
 Trop cuig qe·s faz long aten,
 et es ben senblan oimai
 ço c’autre pren,
 pois no·m venc aventura.
 
  II   II
 
 M
on conort canc me soue.
 Cum fui ges p(er) uos onratz.
 Et cara uos moi oblidatz.
 P(er) un pauc no moir de se.
 Qeo mete(m)ps uai en qeren.
 Em met de foudatz en plai.
 Et car mi don sobre pren.
 De la meia forfaitura.
 
 
 Mon Conort, c’anc me sove
 cum fui ges per vos onratz
 et car a vos moi oblidatz,
 per un pauc no moir dese!
 Q’eo me temps vai enqeren,
 e·m met de foudatz en plai,
 et car midon sobrepren
 de la meia forfaitura.
 
  III   III
 
 Q
eo len colpe de tal re.
 Don mi degra saber gratz.
 Mais fe qeu dei auergnatz.
 Tot le fei p(er) bona fe.
 Et seu en amor mespren.
 Tort a qi culpa men dai.
 Car qi en amor qier sen.
 Cel no(n) a sen ni mesura.
 
 
 Q’eo l’encolpe de tal re
 don mi degra saber gratz.
 Mais fe q’eu dei, Avergnatz,
 tot le fei per bona fe.
 Et s’eu en amor mespren,
 tort a qi culpa m’en dai,
 car, qi en amor qier sen,
 cel non a sen ni mesura.
 
  IV   IV
 
 P
er ma culpa mi deue.
 Qe ia no(n) sia priuatz.
 Qen uar leo no(n) sui tornatz.
 Per foudatz qi me rete.
 Tant ai estat loniamen.
 Qe deuegngna qeu ai.
 Non aus auer ardimen.
 Ia ou sil noma segura.
 
 
 Per ma culpa mi deve
 qe ia no·n sia privatz,
 q’en var leo non sui tornatz
 per foudatz qi me rete.
 Tant ai estat loniamen
 qe de vegna q’eu ai,
 non aus aver ardimen
 ia ou, s’il no m’asegura.
 
  V   V
 
 TA
nt er ges seruit p(er) me.
 Son dur cor fel (et) iratz.
 Tro sia totz adoi(n)zaz.
 A bel dig (et) ab merce.
 Qe ai ben trobat lengen.
 Qe gotta daiga cant chai.
 Fert en un loc tan souen.
 Tro caua la peira dura.
 
 
 Tant er ges servit per me
 son dur cor fel et iratz,
 tro sia totz adoinzaz
 a bel dig et ab merce;
 qe ai ben trobat lengen
 qe gotta d’aiga, cant chai,
 fert en un loc tan soven
 tro cava la peira dura.
 
  VI   VI
 
 Q
ui ben remira ni obre.
 Oilz egolle efront efatz.
 Tant es sa fina beutatz.
 Qe mais ni men noi coue.
 Cors lung dreit ecouinen.
 Gens afublan cointes egai.
 Ço no(n) posc lauzar tan gen.
 Cu(m) la sap formar natura.
 
 
 Qui ben remira ni obre
 oilz e golle e front e fatz,
 tant es sa fina beutatz
 qe mais ni men no i cove:
 cors lung, dreit e covinen,
 gens afublan, cointes e gai.
 Ço non posc lauzar tan gen
 cum la sap formar Natura.
 
  VII   VII
 
 C
hanzoneta or ten uai.
 Uas mo(n) frandes lauinen.
 Cui pretz enanza emeillura.
 
 
 Chanzoneta, or t’en vai
 vas Mon Frandes, l’avinen,
 cui pretz enanza e meillura.
 
  VIII   VIII
 
 D
igatz li qe ben uai.
 Qe de mon conort aten.
 Enqera bon auentura.
 
 
 Digatz li qe ben vai,
 qe de Mon Conort aten
 enqera bon’aventura.
 
  • letto 319 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 344 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-o-46