BdT 70,16
Mss.: A 86, C 54, D 16, Dc 248, G 20, I 29, K 17, M 47, N 141, N² 12 (incipit), O 61 (Anonimo), P 17, Q 26, R 57, S 58, T 136 (Arnaut de Maruelh), V 60, a¹ 93.
Metrica: a7 b7 b7 a7 c7 d7 c7 e7' (Frank 620:1). Canso di 6 coblas unissonans di 8 versi, seguite da 2 tornadas di 3 versi.
Melodia: ABCD ABCD (mss. G, R).
Edizioni: Appel 1915, 16, p. 91; Lazar 1966, 15, p. 116.
Conortz, era sai eu be: 6 coblas unissonans e 2 tornadas; a 7, b 7, b 7, a 7, c 7, d 7, c 7, e 7’.
Ordine coblas:
Appel | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | tor |
A | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | tor |
C | 1 | 2 | 4 | 3 | 5 | 6 | / |
D | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | / |
Dc | 5 | / | / | / | / | / | / |
G | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | tor |
I | 1 | 2 | 4 | 3 | 6 | 5 | tor |
K | 1 | 2 | 4 | 3 | 6 | 5 | tor |
M | 1 | 2 | 4 | 3 | 5 | 6 | / |
N | 1 | 2 | 4 | 3 | 6 | 5 | / |
O | 1 | 2 | 4 | 3 | 5 | 6 | tor |
P | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | tor |
Q | 1 | 2 | 4 | 5 | 6 | 3 | / |
R | 1 | 2 | 3 | 6 | 5 | / | / |
S | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | tor |
T | 1 | 2 | 4 | 3 | 5 | 6 | tor |
V | 1 | 2 | 4 | 3 | 5 | 6 | tor |
a | 1 | 2 | 4 | 3 | 5 | 6 | / |
Cobla I
v 1 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Conortz, eras sai ieu be Conortz, era sai ieu be Conort, era sai eu be / Conort, era sai ben Conort, era sai eu be Conort, era sai eu be Conort, era sai ieu be Conort, ara sai eu be Conhert, ara sai eu be Conort, era sai eu be Conort, ara sai eu ben Conortz, aras say yeu be Conort, era sai eu be Conort, era sai ieu be Conort, era sai eu be Conortz, era sai ieu be |
v 2 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
que ies de mi non penssatz, que ges de mi no pessatz, que ges de mi non pensaz, / qe ges de mi no pensaz, que ies de mi non pensatz, que ies de mi non pensatz, qe ges de mi no pensatz, que ies de mi no pensatç, qe ges de mi non pensatz, qe ges de mi no pensaz, qe ges de mi non pensaç, que vos de me non pensatz, qe ges de mi no pensaz, qe ges de mi no pensatç, que ges de mi no pessatz, ne ges de me non pensatz, |
v 3 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
puois salutz ni amistatz quar salutz ni amistatz pos saluz m’amistaz / pos saluz ni mistaz puois salutz ni amistatz puois salutz ni amistatz pos salutz ni amistatz pos saluç ni amistaç pois salutz ni m’amistatz puos salutz ni amistatz pos saluç ni amistaç que salutz ni amistatz puos saluz ni amistaz car salutç ni amistatç car salutz ni amiztatz pos salutz ni amistatz |
v 4 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
ni messatgiers no m’en ve. ni messatge no m’en ve. ni messages no m’en ve. / ni messages no m’en ven. ni messagiers no m’en ve. ni messagiers no m’en ve. ni messagier no m’en ve. ni mesagiers no m’en ve. ni messagier no m’en ve. ni messages no m’en ve. ni message non m’en ve. ni messages no m’en ve. ni messages no m’en ve. ne mesage non m’en ve. ni messatge no m’en ve. ni messatgiers non m’en ve. |
v 5 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Trop cuich que fatz lonc aten, Trop cug que fas lonc aten, Trop cuit que faz lonc aten, / Trop aurai fait lonc aten, Trop cug qu’eu fag lonc aten, Trop cug qu’ieu fag lonc aten, Trop cre q’ai fatz long aten, Tro cug qu’eu faç long aten, Trop cuig qe·s faz long aten, Trop cuit qe i faz lon aten, Trop cuit c’ai fait lonc atten, Be sai trop fas lonc aten, Trop cuit q’eu faz long aten, Trop cuit ce fauc lonc atent, Trop cuig que fatz lonc aten Truep cug c’ai fag lonc aten, |
v 6 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
et er ben semblans oimai et es ben semblans hueymais et er be semblam oimais / et es ben semblanz oimai et es ben semblanz oimai et es ben semblanz oimai el es ben semblantz hueimai et es ben semblant oimai et es ben senblan oimai et er ben senblant oimai et es ben semblant oimai et er be semblans hueymay et er ben senblant oimai e es ben semblantç uomais et es be semblan huimai et es ben semblanz oimai |
v 7 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
q’ieu casse so c’autre pren, qu’ieu cas so que autre pren, q’eu çaçe ço qu’altre pren, / q’eu chaz [a]zo q’altre pren, qu’eu cas so c’autre pren, qu’ieu cas so c’autre pren, (-1) q’ieu chaz so que autrui pren, qu’eu chaç ço c’autrui pren, (-1) ço c’autre pren, (-3) q’eu chace zho q’altrui pren, q’eu chauche ço c’autre pren, que so qu’ieu cas autre pren, q’eu chace cho q’altrui pren, q’eu chas so qe autre prent, qu’ieu chatz zo que autre pren, q’ieu chan so c’autrui pren, (-1) |
v 8 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
puois no m’en ven aventura. pus no m’en ven aventura. pos no m’en ven aventura. / pos non m’aven aventura. pois no m’en ven aventura. puois no m’en ven aventura. pos no m’en ven aventura. pos no me ven aventura. pois no·m venc aventura. pois no m’en ve aventura. pos no m’en ven aventura. pus no m’en ven aventura. pois no m’en ven aventura. pos no m’en ven aventura. pus no m’en ven aventura. pos no m’en ven aventura. |
Cobla II
v 1 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Bels Conortz, qan mi sove Mon Conort, quan me sove Bels Conort, can me sove / Bel Conort, qant mi sove Belz Conortz, quan mi soven Belz Conortz, qan mi soven, Bel Conort, qant mi sove Mon Conort, can mi sove Mon Conort, c’anc me sove Bel Conort, can mi sove Bel Conort, qant mi soven Bels Conort, can mi sove Bel Conort, qant mi sove Mos Conortç, cha mi sove Mos Conortz can me sove Mon Conort, cant mi sove |
v 2 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
cum eu fui per vos honratz cum ieu fu per vos honratz cum eu fui per vos onraz / con gen fui per vos honraz con fui ien per vos honratz con fui ien per vos honratz, con sui gen per vos onratz e on fui ienç per vos honraç cum fui ges per vos onratz com gen fui per vos honratz cant gent fui per vos onraç co fuy per vos gent onratz com gen fui per vos honraz com ieu fui per vos onratç com eu fui per vos honratz con fui gent per vos onratz |
v 3 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
e qand era m’oblidatz, e car ar vos m’oblidatz, e cant era m’oblidaz, / e qan era m’oblidaz, ar conosc que m’oblidatz, ar conosc que m’oblidatz, e qar era m’oblidatz, ara car vos m’oblidatç, et car a vos moi oblidatz, et qan era m’oblidatz, e qant ora m’oblidaç, mas c’a d’ora m’oblidatz, et qan era m’oblidaz, e vei c’ara m’ublidatz, mas eras, can m’oblidatz, e car vos mi oblidatz, |
v 4 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
per un pauc no·n muor desse! a per pauc non muer dese! per un pauc no muor dese! / per un pauc no muor desse! per un pauc no·n muor dese! per un pauc no·n muor dese! a per pauc no moir dese! per un pauc no mor dese! per un pauc no moir dese! per un pauc no muor dese! per pauc q’eu non m’en dessen! ab per pauc no muer desse! per un paoc no muor dese! e per pauc no muor desse! a per pauc no muer dese! per un pauc no muer dese! |
v 5 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Eu eis mi vauc enqueren, Qu’ieu meteys vau enqueren, Eu eis m’o vau enqueren, / Eu eis m’o van enqeren, Qu’eu mezeis vau enqueren, Qu’eu mezeis vau enqueren, Q’ieu metes vau enqeren, Per qu’eu meçeis vauc enquiren, Q’eo me temps vai enqeren, Q’eu eis me vau enqiren, Q’eu meesme vau qeren, Yeu eis m’o aney queren, Q’eu eis me vau enqiren, Mais eu eis m’o vau quirn, (-1) Qui eix m’o vau enqueren, Q’ieu mezeis vauc enqeren, |
v 6 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
qe·m met de foudat e·m plai, que·m mis de foudat e·m plai, qui·m met de foldat em plai, / qi·m met de foldat en plai, qui·m mis de foudat em plai, qui·m mis de foudat em plai, qe·m mis de foudat em plai, que·m mis de foudat en plai, e·m met de foudatz en plai, qi·m met de foldat en plai, e·m met de foldat em plai, que·m met de foldat em play, qi·m met de foldat en plai, qui·m met de foldat em plai, que·m mis de foudat em plai, qe·m mis de foudatz em plai, |
v 7 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
qand ieu midonz sobrepren que ia midons sobrapren quant midonz sobrepren / can midonz li sobrepren e car midonz me mespren e car midonz me mespren qe ia midons sobrepren e car midons mi sorpren et car midon sobrepren qant eu midon sobrepren qant eu midon sobrepren per midons que·m sobrepren qant eu midon sobrepren car gia midons sobrepren car ia midons sobapren qe ia midonz sobrepren |
v 8 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
de la mia forfaitura. de la mia forfaitura. de la mia forfaitura. / de la mia forfatura. de la mia forfaitura. de la mia forfaitura. de la mia forfaitura. de lla mia forfaitura. de la meia forfaitura. de la mia forfaitura. de la mia forfaittura. soven a sa forfaitura. de la mia forfaitura. de la mia forfatura. de la mia forfaitura. de la mia forfachura. |
Cobla III
v 1 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Per ma colpa m’esdeve Per ma colpa s’esdeve Per ma colpa m’esdeve / Per ma culpa m’esdeve Per ma colpa m’esdeve Per ma colpa m’esdeve Per ma colpa m’esdeve Per ma copa me deve Per ma culpa mi deve Per ma colpa m’esdeve Per ma colpa m’esdeve Per mas colpas m’en deve Per ma colpa m’esdeve Per ma colpa me deve Per ma colpa m’esdeve Per ma colpa m’esdeve |
v 2 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
que ia no·n sia privatz, que ia no·n sia privatz, que ia no·n sia privaz, / e ia non sia celaz, que ia no·n sia privatz, que ia non sia privatz, qe ia no sia privatz, que ia no sia privaç, qe ia no·n sia privatz, et ia no·n sia celatz, dunt ia no·n sia privaç, que yeu no·l sia privatz, et ia no sia celaz, q’ieu no·n sia privatc, que ia no·n sia privatz, e ia no·n sia privatz, |
v 3 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
car vas lieis non sui tornatz quar vas liey no son tornatz car ves lei no soi tornaz / car vas leis no sui tornaz qu’envers lei non sui tornatz qu’envers lei non sui tornatz qar vas leis no sui tornatz qu’envers lei no fui tornaç q’en var leo non sui tornatz car vas lei non soi tornatz q’eu non fui vas le tornaç car no soi vas leys tornatz qar ves lei no soi tornaz car non soi vas lieis tornatç car vas leis non son tornatz qe vaz leiz no sui tornatz |
v 4 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
per foudat que m’en rete. per foldat que m’en rete. per foldat qui m’en rete. / per foldat qi m’en rete. per foudatz que m’en rete. per foudat que m’en rete. per foudatz qui m’en rete. per foudat qui me rete. per foudatz qi me rete. per foldat qui m’en rete. per foldat qe m'en rete. per foldatz que·m m’en rete. per foldat qe m’en rete. per foltatç ce m’en rete. per foudatz que m’en rete. per foudat qe mi rete. |
v 5 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Tant ai estat longamen Tant ai estat loniamen Tant ai estat longamen / Tan n’ai estat longamen Tan n’ai estat longamen Tan n’ai estat longamen Tant ai estat longamen Tant n’ai estat longamen Tant ai estat loniamen Tant n’ai estat longamen Trop n’ai estat longamen N’ay estat tan loniamen Tant n’ai estat longamen Tan ai istat longiamen tant n’ai estat loniamen Tant ai estat loniamen |
v 6 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
que de vergoigna qu’eu n’ai, que de vergonha qu’ieu ai, que de vergoigna qu’eu n’ai, / qe de vergogna q’eu n’ai, qe de vergoigna qu’eu n’ai, que de vergoingna qu’ieu n’ai, qe de vergoinha q’ieu n’ai, que de vergogna qu’eu n’ai, qe de vegna q’eu ai, (-1) que de vergoigna q’eu n’ai, qe de vergogna q’eu n’ai, e de vergonha que n’ay, qe de vergoigna q’eu n’ai, qe de vergogna ce n’ai, que de vergoina que n’ai, qe de vergoinha q’ieu ai, |
v 7
|
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
non aus aver l’ardimen non aus aver ardimen no aus aver l’ardimen / no aus aver l’ardimen non aus aver ardimen non aus aver ardimen non aus aver ardimen non aus aver ardimen non aus aver ardimen non aus aver l’ardimen non aus aver ardimen non aus aver ardimen non aus aver l’ardimen non aus aver ardiment non aus aver ardimen non aus aver ardimen |
v 8 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
qe i an, s’anz no m’asegura. lai cylh no m’assegura. (-1) que i an, s’anz no m’asegura. / qe can s’anz no m’asegura. qui·m torn, si no m’asegura. qi·m torn, si no m’asegura. lai on cill no m’asegura. que i tonr, que no m’asegura. la ou, s’il no m’asegura. qe i an, anz no m’asegura. qe i torn, se non m’assegura. qu’ela mi non asegura. qe i an, anz no m’asegura. lai on illg no m’asegura. lai on sil no m’asegura. lai an sil no m’asegura. |
Cobla IV
v 1 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Ill m’encolpet de tal re Eu l’encolpei de tal re Ill m’encolpet de tal re / Il m’encolpet de tal ren Eu l’encolpi de tal re Eu l’encolpi de tal re Ieu l’encolpei d’aital re Eu l’encolpi de ta re Q’eo l’encolpe de tal re Il m’encolpet de tal re Q’eu l’encolpei de tal re / Il m’encolpet de tal re Q’ieu l’encolpiei de tal re Qu’eu l’encolpei de tal re Ieu l’encolpei de tal re |
v 2 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
don me degra venir gratz. don mi degra saber gratz. dom me degra venir graz. / don mi degra venir graz. don eu degra aver gratz. don eu degra aver gratz. don mi degra saber gratz. don eu degra aver graç. don mi degra saber gratz. don mi degra venir graz. don mi degra saber graç. / don mi degra venir graz. dont li degra saber gratç. don li degra saber gratz. dont me degra saber grat. |
v 3 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Fe q’ieu dei a l’Alverngatz, Mas fe que dey n’Alvernhatz, Fe qu’eu dei a l’Alvergaz, / Fe q’eu dei a l’Alvergnaz, Mas fe qu’eu dei l’Alvernatz, Mas fe qu’ieu dei l’Alvernatz, Mas fe qe dei n’Alvernatz, Mas fe qu’eu dei l’Alvernatç, Mais fe q’eu dei, Avergnatz, Fe q’eu dei Alvergnaz, Mas fe q’eu dei l’Arvergnaç, / Fe qeu dei a l’Alvergnaz, Mas fe c’ieu dei n’Elvergnatç, Mas fe que dei n’Alverniatz, Qe fe q’ieu dei, Alverniatz, |
v 4 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
tot o fi per bona fe. tot o fis per bona fe. tot o fi per bona fe. / tot o fis per bona fe. tot fis per bona fe. tot o fis per bona fe. tot o fis per bona fe. tot o fis per bona fe. tot le fei per bona fe. tot o fi per bona fe. tot o fi per bona fe. / tot o fi per bona fe. ieu a fi per bona fe. eu ho fi per bona fe. tot o fiz per bona fe. |
v 5 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
E s’ieu en amar mespren, E s’ieu en amar meins pren, E s’eu en amar mespren, / E s’eu en amar mespren, E s’ieu en amar mespren, E s’ieu en amar mespren, E s’ieu en amar mespren, Mas eu en amar mespren, Et s’eu en amor mespren, Et s’eu en amar mespren, E s’eu en amar mespren, / Et s’eu en amar mespren, Qe s’ieu en amar mispren, E s’eu en amar meins pren, E si eu en amor mespren, |
v 6 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
tort a qui colpa m’en fai, tort a qui colpa m’en fai, tort a qui colpa m’en fai, / tort n’a qi colpa m’en fai, tort n’a qui colpa mi fai, tort n’a qui colpa mi fai, tort a qi colpa m’en fai, tort n’a qui colpa mi fai, tort a qi culpa m’en dai, tort a qi colpa m’en fai, tort es qi colpa m'en fai, / tort a qi colpa m’en fai, tort n’a ci colpa m’en fai, tort n’a qui·l colpa m’en fai, tort a qi colpa m’en da, |
v 7 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
car qui en amor quer sen, qui que en amor quer sen, car qui en amor qer sen, / car qi en amor qer sen, que qui en amor quier sen, que qui en amor quier sen, qe qi en amor qier sen, que qui en amor quer sen, car qi en amor qier sen, qe qi en amor qer sen, qe cel q’en amar qer sen, / qe qi en amor qer sen, car qui en amor cier sen, car qui en amor quer sen, car qi en amor qer sen, |
v 8 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
cel non a sen ni mesura. selh non a sen ni mesura. cel non a sen ni mesura. / cel non a sen ni mesura. sel non a sen ni mesura. sel non a sen ni mesura. cell non a sen ni mesura. non a sen ni mesura. (-1) cel non a sen ni mesura. cel non a sen ni mesura. non a ges sen ni mesura. / cel non a sen ni mesura. cel non a sen ne misura. cel non a sen ni mesura. el non a sen ni mesura. |
Cobla V
v 1 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Tant er gen servitz per me Tant er gent sevitz per me Tant er gen serviz per me Tant er gen servitz per me Tan er gen serviz per me Tant er gen servit per me Tant er ien servit per me Tant er gen servitz per me Tant er ien serviç per me Tant er ges servit per me Tant er gen serviz per me Tant es genç servis per me Tant er gen servitz per me Tant er gen serviz per me Empero tant er per me […]ant er gen servitz per me Tant er gent servitz per me |
v 2 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
sos fers cors, durs et iratz, son dur cor, felh et iratz, sos fers cors, durs et iraz, sos fers cors, durs ez ira’e mutz, sos fers cors, durs et iraz, sos durs cors, felz et iratz, sos durs cors, felz et iraz, sos durs cors, fers airatz, sos durs cors, felç e iratç, son dur cor, fel et iratz, sos cors fels, durs e iratz, sos fer cor, dur et iraç, sos durs cors, fels et iratz, sos fels cors, durs et iraz, servitç son gien cor oratç, sos durs cors fels et iratz, sos durs cors, fels et iratz, |
v 3
|
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
tro del tot sia adousatz en tro tot si’adoussatz tro del tot sia adolzaz tro del tot ser'adolsatz tro del tot ser'adolchaz tro sia totz adousatz tro sia touz adousaz entro totz si’adousatz tro sia totç adousatç tro sia totz adoinzaz tro del tot ser’adolchatz tro qe tot si’adolchaç tro que sia adossatz tro del tot ser’adolzaz e tro ce si’adoussatç entro totz si’adouzatz tro sia totz adousaz |
v 4 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
ab bels digz et ab merce; ab ben dir et ab merce; a bels diz et ab merce; ab bels ditz ez ab merce; a bel diz et ab merce; ab belz diz et ab merce; ab belz diz et ab merce; a blandir e a merce; ab belç ditç et ab merce; a bel dig et ab merce; ab bels ditz e ab merce; a bel diç et a merce; ab bels ditz et ab merce; ab bels diz et ab merce; a bels ditç et a merce; ab bels ditz et ab merce; ab bels digz et ab merce; |
v 5 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
q’ieu ai ben trobat lengeing qu’ieu ai ben trobat legen q’eu ai ben trobat lengen q’eu hai be trobat legen q’eu ai ben trobat legen qu’eu ai ben trobat liien qu’ieu ai ben trobat liien q’ieu ai ben trobat ligen qu’eu ai ben trobat suen qe ai ben trobat lengen q’eu ai ben trobat legen q’eu ai ben trobat legen car yeu ai trobat ligen q’eu ai ben trobat legen q’ieu aia trobat lingen qu’ieu ai ben trobat ligen q’ieu ai ben trobat legen |
v 6
|
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
que gota d’aiga qe chai, que·l gota d’aigua que chai, que gota d’aiga que chai, qe gota d’aiga que chai, qe gocha d’aiga qi chai, que gota d’aiga, quan chai, qe gota d’aiga, qan chai, qe gota d’aiga, qan chai, que gota d’aiga, can chai, qe gotta d’aiga, cant chai, qe gota d’aiga, qan chai, qe gotta d’aiga qe chai, que·l gota d’aigua que chai, qi gota d’aiga, qan chai, que gotta d’aiga qi chai, que·l gota d’aiga que chai, qe gota d’aiga, cant chai, |
v 7 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
fer en un luoc tant soven, fer en un loc ta soven, fer en un loc tan soven, fer en un loc tan soven, fer en un loc tan soven, ferm en un loc tan soven, fer en un loc tan soven, fer en un luec tan soven, fer enn un loc tan soven, fert en un loc tan soven fer en un luoc tan soven, fer en un loc tan soven, fier en un loc tan soven fer en un luoc tan soven, fer en un lioc tant soven, fer en un loc tan soven fer en un luec tan soven, |
v 8 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
tro cava la peira dura. que trauca la peira dura. tro cava la pera dura. tro cava la peira dura. tro cava la peira dura. tro cava la pera dura. tro cava la pera dura. tro cava la peira dura. tro cava la pera dura. tro cava la peira dura. tro cava la pera dura. qe cava la peira dura. que cava la peira dura. tro cava la peira dura. ce trauca la peira dura. que trauca la peira dura. tro cava la peira dura. |
Cobla VI
v 1 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Qui ben remira ni ve Qui ben remira ni ve Qui be remira ni ve / Qi ben remira ni ve Qui ben remira e ve Qui ben remira e ve Qi ben remira e ve Qui ben remira e ve Qui ben remira ni obre (-1) Qi ben remire ni ve Qi ben remira et ve Qui be·l remira ni·l ve Qi ben remira ni ve Tutç hom qi am dontç ve Qui be·l remira ni·l ve Qi ben remira e ve |
v 2 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
huoills e gola, front e faz, huelhs e gola, front e fatz, oillz e gola, front e faiz, / oillz e gola, front e faz, oillz e golla, front e fatz, oillz e golla, front e fatz, hueilhs e gola, front e fatz, oilç e golla e front e fatç, oilz e golle e front e fatz, oillz e gol’e front e fatz, oil et gola et front et faç, front et huelhs, bocca e fas, oilzz et gol’e front et faz, bocha, frontç et uolltç es fatç, gola et fron et huuils et fatz, oils e gol’e front e faz, |
v 3 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
aissi son finas beutatz qu’aissi es fina·l beutatz aissi es finas beutaz / aissi son finas beltaz qu’en leis es fina beutatz qu’en leis es fina beutatz q’aisi es fina beutatz qu’en lieis es fina beutatç tant es sa fina beutatz aissi son finas beltaz c’aissi a ffina beltaç tant a finas sas beutatz aissi son finas beltaz pot dir ce beutatç (-2) aixi hi es fina beutatz c’aissi i es fina beautatz |
v 4 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
que mais ni meins no i cove; res mais ni meins no i cove: que mais ni meinz no i cove: / qe mais ni meinz no i conve: mais ni menz non i cove: mais ni menz non i cove: res mais ni mens no·ill cove: ren mais ni menç no i cove: qe mais ni men no i cove: qe mais ni meins no i conve: qe mais ni men no i cove: que mais ni mens no i cove: qe mais ni meinz no i cove: e lieis plus non i cove: que mais ni meins no i cove: re mais ni meins no i cove: |
v 5 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
cors lonc, dreich e covinen, cors dreit, lonc e covinen, cors lonc, dreit e covenen, / cors lon, dreit e conven, cors lonc, dreg e covinen, cors lonc, dreg e covinen, cors long dreg e covinen, cors long, dreg e covinen, cors lung, dreit e covinen, cors loncs, dreich e convenen, cors lonc, dreiç et avinen, lonc cors, dreg e covinen, cors loncs, dreich et covenen, lonc cors, dreit et covinen, cors lonc, dreit et covinen, cors lonc, dreig et covinent, |
v 6 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
gent afliban, coind’e gai. gent afibblan, cueynd’e gai. gen afliban congt’e gai. / gent afublant, coint’e gai. ient aflibat cuend’e gai. ient aflibat cuend’e gai. gent afublan, coind’e gai. ien afiblat, cuend’e gai. gens afublan, cointes e gai. gent aflibar, coint’e gai. gent afflibat, coint’et gai. gent afiblat, cuend’e gay. gent afliblar, coint’et gai. gent afiblat, coint’et gai. gent afiblat, cuint’e gai. gen affiblan, cuind’e gai. |
v 7 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Hom no·l pot lauzar tant gen Hom non la lauza tan gen Om no pot lauzar tan gen / Hom no·l pot lauçar tan gen Om no·l pot lauzar tan gen Om no·l pot lauzar tan ien Q’om no po lausar tan gen Hom no·l pot lauçar tan ien Ço non posc lauzar tan gen Hom no·l pot lauzar tan gen Hom no·n pot laudar tan gent C’om no·l pot lauzar tan gen Hom no·l pot lauzar tan gen No la sai lausar tan gen C’om no·l pot lauzar tan gen Hom no la lauza tan gen |
v 8 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
cum la saup formar Natura. cum la saup formar Natura. com lo saup formar Natura. / com la sap formar Natura. com lo sap formar Natura. com lo sap formar Natura. con la sap formar Natura. con la saub formar Natura. cum la sap formar Natura. cum lo saop formar Natura. com la sap formar Natura. com la saup formar Natura. com la saop formar Natura. com laup formar Natura. com la saub formar Natura. com la saup formar Natura. |
Tornadas
v 1 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
Chanssoneta, ara t’en vai / / / Cançoneta, ar ten vai Canzoneta, era t’en vai Canzoneta, era t’en vai / / Chanzoneta, or t’en vai Chanzoneta, or t’en vai / / Chanzoneta, or t’en vai Cansoneta, vai t’en lai [...]hanzoneta, la t’en vai / |
v 2 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
a la Francha covinen, / / / vas Mon Frances, l’avinen, a Franca, na convinen, a Franca, na covinen, / / vas Mon Frandes, l’avinen, ves Mon Frances, l’avinen, / / ves Mon Fraces, l’avinen, en Frances, lo covinen, an Frances, lo covinen, / |
v 3
|
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
cui pretz enanssa e meillura. / / / cui preç enança e meillura: cui pretz enanz’e meillura. cui pretz enanz’e meillura. / / cui pretz enanza e meillura. cui prez enanz’e meillora. / / cui prez enanz’et meillora. on pres enans’e miglura. on pretz enanza et meillura. / |
v 4 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
E digas li que be·m vai, / / / E digaz li qe be·m vai, E digatz li qui ben vai, E digatz li qui ben vai, / / Digatz li qe ben vai, E digaz li qe ben vai, / / Et digaz li qe ben vai Ce digas li que be·m vai, E digas li que be·m vai, / |
v 5 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
car de Mon Conort aten / / / qe de Mon Conort aten car de Men Conort aten car de Men Conort aten / / qe de Mon Conort aten qe de Mon Conort aten / / qe de Mon Conort aten que de Mon Conort aten que de Mon Conort aten / |
v 6 |
A C D Dc G I K M N O P Q R S T V a |
ioi e gran bon’aventura. / / / e enqeira bon’aventura. ioi e gran bon’aventura. çoi e gran bon’aventura. / / enqera bon’aventura. enqera bon’aventura. / / enqera bon’aventura. che·m vegna bon’aventura. que·m venha bon’aventura. / |
v.1 | G | ![]() |
v.1 | R | ![]() |
v.2 | G | ![]() |
v.2 | R | ![]() |
v.3 | G | ![]() |
v.3 | R | ![]() |
v.4 | G | ![]() |
v.4 | R | ![]() |
v.5 | G | ![]() |
v.5 | R | ![]() |
v.6 | G | ![]() |
v.6 | R | ![]() |
v.7 | G | ![]() |
v.7 | R | ![]() |
v.8 | G | ![]() |
v.8 | R | ![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz deuentedorn. COnortz eras sai ieu be. Q(ue) ies de mi no(n) penssatz. Puois salutz ni amistatz. Ni messatgiers nomen ue. Trop cuich |
![]() |
que fatz lonc aten. Et er ben semblans oimai. Qieu casse so cautre pren. Puois nomen uen auentura. Bels conortz qan mi soue. Cum eu fui p(er) uos honratz. Eqand era moblidatz. P(er) un pauc non muor desse. Eu eis mi uauc enqueren. Qem met de foudat emplai. Qand ieu midonz sobrepren. Dela mia forfaitura. Per ma colpa mes deue. Que ia non sia priuatz. Car uas lieis non sui tornatz. P(er) foudat que men rete. Tant ai estat longamen. Que de uergoigna q(ue)u nai non aus auer lardimen. Qei an sanz nomasegura. Ill mencolpet de tal re. Don me degra ue- nir gratz. Feqieu dei alaluerngatz. Tot ofi p(er) bona fe. Esieu en amar mespren. Tort a qui colpa men fai. Car qui ena- mor quer sen. Cel non a sen ni mesu- ra. Tant er gen seruitz p(er) me. Sos fers cors durs et iratz. Tro deltot sia adousatz. Ab bels digz et ab merce. Qieu ai ben tro- bat lengeing. Que gota daiga qe chai. Fer en un luoc tant souen. Tro caua la peira dura. Qui ben remira ni ue. Huoills egola fro(n)t efaz. Aissi son finas beutatz. Que mais ni meins noi coue. Cors lonc dreich eco- uinen. Gent afliban coinde gai. Hom nol pot lauzar tant gen. Cum la saup formar natura. Chanssoneta ara ten uai. Ala francha couinen. Cui pretz enanssa emeillura. Edigas li que bem uai. Car demon conort aten. Ioi egran bonauentura. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
COnortz eras sai ieu be. Q(ue) ies de mi no(n) penssatz. Puois salutz ni amistatz. Ni messatgiers nomen ue. Trop cuich que fatz lonc aten. Et er ben semblans oimai. Qieu casse so cautre pren. Puois nomen uen auentura. |
Conortz, eras sai ieu be que ies de mi non penssatz, puois salutz ni amistatz ni messatgiers no m’en ve. Trop cuich que fatz lonc aten, et er ben semblans oimai q’ieu casse so c’autre pren, puois no m’en ven aventura. |
II | II |
Bels conortz qan mi soue. Cum eu fui p(er) uos honratz. Eqand era moblidatz. P(er) un pauc non muor desse. Eu eis mi uauc enqueren. Qem met de foudat emplai. Qand ieu midonz sobrepren. Dela mia forfaitura. |
Bels Conortz, qan mi sove cum eu fui per vos honratz e qand era m’oblidatz, per un pauc no·n muor desse! Eu eis mi vauc enqueren, qe·m met de foudat e·m plai, qand ieu midonz sobrepren de la mia forfaitura. |
III | III |
Per ma colpa mes deue. Que ia non sia priuatz. Car uas lieis non sui tornatz. P(er) foudat que men rete. Tant ai estat longamen. Que de uergoigna q(ue)u nai non aus auer lardimen. Qei an sanz nomasegura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia non sia privatz, car vas lieis non sui tornatz per foudat que m’en rete. Tant ai estat longamen que de vergoigna qu’eu n’ai, non aus aver l’ardimen qe i an, s’anz no m’asegura. |
IV | IV |
Ill mencolpet de tal re. Don me degra ue- nir gratz. Feqieu dei alaluerngatz. Tot ofi p(er) bona fe. Esieu en amar mespren. Tort a qui colpa men fai. Car qui ena- mor quer sen. Cel non a sen ni mesu- ra. |
Ill m’encolpet de tal re don me degra venir gratz. Fe q’ieu dei a l’Alverngatz, tot o fi per bona fe. E s’ieu en amar mespren, tort a qui colpa m’en fai, car qui en amor quer sen, cel non a sen ni mesura. |
V | V |
Tant er gen seruitz p(er) me. Sos fers cors durs et iratz. Tro deltot sia adousatz. Ab bels digz et ab merce. Qieu ai ben tro- bat lengeing. Que gota daiga qe chai. Fer en un luoc tant souen. Tro caua la peira dura. |
Tant er gen servitz per me sos fers cors durs et iratz, tro del tot sia adousatz ab bels digz et ab merce; q’ieu ai ben trobat lengeing que gota d’aiga qe chai, fer en un luoc tant soven, tro cava la peira dura. |
VI | VI |
Qui ben remira ni ue. Huoills egola fro(n)t efaz. Aissi son finas beutatz. Que mais ni meins noi coue. Cors lonc dreich eco- uinen. Gent afliban coinde gai. Hom nol pot lauzar tant gen. Cum la saup formar natura. |
Qui ben remira ni ve huoills e gola, front e faz, aissi son finas beutatz que mais ni meins no i cove; cors lonc, dreich e covinen, gent afliban, coind’e gai. Hom no·l pot lauzar tant gen cum la saup formar Natura. |
VII | VII |
Chanssoneta ara ten uai. Ala francha couinen. Cui pretz enanssa emeillura. |
Chanssoneta, ara t’en vai a la Francha covinen, cui pretz enanssa e meillura. |
VIII | VIII |
Edigas li que bem uai. Car demon conort aten. Ioi egran bonauentura. |
E digas li que be·m vai, car de Mon Conort aten ioi e gran bon’aventura. |
![]() |
![]() |
![]() |
B. de uentedorn. COnortz era sai ieu be que ges de mi no pes- satz. quar salutz ni a mistatz. ni messatge no men ue. trop cug que fas lonc aten. et es ben semblans huey mais. quieu cas so que au- tre pren. pus no men uen aue(n)t(ur)a. Mon conort quan me soue. cu(m) ieu fu per uos honratz. e car ar uos moblidatz. a per pauc non |
![]() |
muer de se. q(ui)eu meteys uau en queren. quem mis de foudat em plai. que ia midons sobrapre(n) de la mia forfaitura. Eu len colpei de tal re. don mi degra saber gratz. mas fe q(ue) dey naluernhatz. tot o fis per bona fe. e sieu en amar meins pren. tort a qui colpa men fai. qui q(ue) en amor quer sen. selh non a sen ni mesura. Per ma colpa sesdeue. que ia non sia priuatz. quar uas liey no son tornatz. per foldat que men rete. tant ai estat loniame(n). que de uergonha q(ui)eu ai. no(n) aus auer ardimen. lai cylh nom as- segura. Tant er gent seuitz per me. son dur cor felh (et) iratz. en tro tot sia doussatz. ab be(n) dir (et) ab merce. q(ui)eu ai ben trobat le- gen. quel gota daigua que chai. fer en un loc ta souen. q(ue) trauca la peira dura. Qui ben remira ni ue. huelhs e gola front e fatz. quaissi es fi- nal beutatz. res mais ni meins noi coue. cors dreit lonc e coui- nen. gent afibblan cueynde gai. hom non la lauza tan gen. cum la saup formar natura. |
B. de uentedorn. | B. de Ventedorn. |
I | I |
COnortz era sai ieu be que ges de mi no pes- satz. quar salutz ni a mistatz. ni messatge no men ue. trop cug que fas lonc aten. et es ben semblans huey mais. quieu cas so que au- tre pren. pus no men uen aue(n)t(ur)a. |
Conortz, era sai ieu be que ges de mi no pessatz, quar salutz ni amistatz ni messatge no m’en ve. Trop cug que fas lonc aten, et es ben semblans hueymais qu’ieu cas so que autre pren, pus no m’en ven aventura. |
II | II |
Mon conort quan me soue. cu(m) ieu fu per uos honratz. e car ar uos moblidatz. a per pauc non muer de se. q(ui)eu meteys uau en queren. quem mis de foudat em plai. que ia midons sobrapre(n) de la mia forfaitura. |
Mon Conort, quan me sove cum ieu fu per vos honratz e car ar vos m’oblidatz, a per pauc non muer dese! Qu’ieu meteys vau enqueren, que·m mis de foudat e·m plai, que ia midons sobrapren de la mia forfaitura. |
III | III |
Eu len colpei de tal re. don mi degra saber gratz. mas fe q(ue) dey naluernhatz. tot o fis per bona fe. e sieu en amar meins pren. tort a qui colpa men fai. qui q(ue) en amor quer sen. selh non a sen ni mesura. |
Eu l’encolpei de tal re don mi degra saber gratz. Mas fe que dey n’Alvernhatz, tot o fis per bona fe. E s’ieu en amar meins pren, tort a qui colpa m’en fai, qui que en amor quer sen, selh non a sen ni mesura. |
IV | IV |
Per ma colpa sesdeue. que ia non sia priuatz. quar uas liey no son tornatz. per foldat que men rete. tant ai estat loniame(n). que de uergonha q(ui)eu ai. no(n) aus auer ardimen. lai cylh nom as- segura. |
Per ma colpa s’esdeve que ia no·n sia privatz, quar vas liey no son tornatz per foldat que m’en rete. Tant ai estat loniamen que de vergonha qu’ieu ai, non aus aver ardimen lai cylh no m’assegura. |
V | V |
Tant er gent seuitz per me. son dur cor felh (et) iratz. en tro tot sia doussatz. ab be(n) dir (et) ab merce. q(ui)eu ai ben trobat le- gen. quel gota daigua que chai. fer en un loc ta souen. q(ue) trauca la peira dura. |
Tant er gent sevitz per me son dur cor felh et iratz, en tro tot si’adoussatz ab ben dir et ab merce; qu’ieu ai ben trobat legen que·l gota d’aigua que chai, fer en un loc ta soven, que trauca la peira dura. |
VI | VI |
Qui ben remira ni ue. huelhs e gola front e fatz. quaissi es fi- nal beutatz. res mais ni meins noi coue. cors dreit lonc e coui- nen. gent afibblan cueynde gai. hom non la lauza tan gen. cum la saup formar natura. |
Qui ben remira ni ve huelhs e gola, front e fatz, qu’aissi es fina·l beutatz res mais ni meins no i cove: cors dreit, lonc e covinen, gent afibblan, cueynd’e gai. Hom non la lauza tan gen cum la saup formar Natura. |
![]() |
![]() |
Bernart del uentadorn. Conort era sai eu be. Que ges demi no(n) pensaz. pos saluz mamistaz. Ni messages nomen ue. Trop cuit que faz lonc aten. Et er be semblam oimais. Qeu çaç eço qualtre pren. pos nomen uen auentura. Bels conort can me soue. Cu(m) eu fui p(er) uos onraz. Ecant era moblidaz. p(er) un pauc no muor de se. Eu eis mo uau en queren. Quim met de foldat em plai. Quant mi donz sob(re) p(re)n. Dela mia forfaitura. Per ma colpa mes deue. Que ia no(n) sia p(ri)- uaz. Car ues lei no soi tornaz. p(er) foldat q(ui) men rete. Tant ai estat longam(en) que de u(er) goigna q(ue)u nai. No aus au(er) lardim(en). Quei ans anz noma segura. Ill men colpet de tal re. Dom me degra ue- nir graz. Fe queu dei al alu(er)gaz. Tot ofi p(er) bona fe. Eseu en amar mesp(re)n. Tort a q(ui) |
![]() |
colpa men fai. Car qui en amor qer sen. Cel no(n) a sen ni mesura. Tant er gen seruiz p(er) me. Sos fers cors durs (et) iraz. Tro del tot sia adolzaz abels diz (et)ab m(er)ce. Qeu ai ben trobat lengen. Que gota daiga q(ue) chai. Fer en un loc tan souen. Tro caua la pera dura. Qui be remira ni ue. Oillz egola front efaiz. Aissi es finas beutaz. Que mais ni meinz noi coue. Cors lonc dreit ecouenen. Gen afli ban co(n)gte gai. Om no pot lauzar tan gen. Com lo saup formar natura. |
Bernart del uentadorn. | Bernart del Ventadorn. |
I | I |
Conort era sai eu be. Que ges demi no(n) pensaz. pos saluz mamistaz. Ni messages nomen ue. Trop cuit que faz lonc aten. Et er be semblam oimais. Qeu çaç eço qualtre pren. pos nomen uen auentura. |
Conort, era sai eu be que ges de mi non pensaz, pos saluz m’amistaz ni messages no m’en ve. Trop cuit que faz lonc aten, et er be semblam oimais q’eu çaçe ço qu’altre pren, pos no m’en ven aventura. |
II | II |
Bels conort can me soue. Cu(m) eu fui p(er) uos onraz. Ecant era moblidaz. p(er) un pauc no muor de se. Eu eis mo uau en queren. Quim met de foldat em plai. Quant mi donz sob(re) p(re)n. Dela mia forfaitura. |
Bels Conort, can me sove cum eu fui per vos onraz e cant era m’oblidaz, per un pauc no muor dese! Eu eis m’o vau enqueren, qui·m met de foldat em plai, quant midonz sobrepren de la mia forfaitura. |
III | III |
Per ma colpa mes deue. Que ia no(n) sia p(ri)- uaz. Car ues lei no soi tornaz. p(er) foldat q(ui) men rete. Tant ai estat longam(en) que de u(er) goigna q(ue)u nai. No aus au(er) lardim(en). Quei ans anz noma segura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia no·n sia privaz, car ves lei no soi tornaz per foldat qui m’en rete. Tant ai estat longamen que de vergoigna qu’eu n’ai, no aus aver l’ardimen que i an, s’anz no m’asegura. |
IV | IV |
Ill men colpet de tal re. Dom me degra ue- nir graz. Fe queu dei al alu(er)gaz. Tot ofi p(er) bona fe. Eseu en amar mesp(re)n. Tort a q(ui) colpa men fai. Car qui en amor qer sen. Cel no(n) a sen ni mesura. |
Ill m’encolpet de tal re dom me degra venir graz. Fe qu’eu dei a l’Alvergaz, tot o fi per bona fe. E s’eu en amar mespren, tort a qui colpa m’en fai, car, qui en amor qer sen, cel non a sen ni mesura. |
V | V |
Tant er gen seruiz p(er) me. Sos fers cors durs (et) iraz. Tro del tot sia adolzaz abels diz (et)ab m(er)ce. Qeu ai ben trobat lengen. Que gota daiga q(ue) chai. Fer en un loc tan souen. Tro caua la pera dura. |
Tant er gen serviz per me sos fers cors durs et iraz, tro del tot sia adolzaz a bels diz et ab merce; q’eu ai ben trobat lengen que gota d’aiga que chai, fer en un loc tan soven, tro cava la pera dura. |
VI | VI |
Qui be remira ni ue. Oillz egola front efaiz. Aissi es finas beutaz. Que mais ni meinz noi coue. Cors lonc dreit ecouenen. Gen afli ban co(n)gte gai. Om no pot lauzar tan gen. Com lo saup formar natura. |
Qui be remira ni ve oillz e gola, front e faiz, aissi es finas beutaz que mais ni meinz no i cove: cors lonc, dreit e covenen, gen afliban congt’e gai. Om no pot lauzar tan gen com lo saup formar Natura. |
![]() |
![]() |
Bernart deuentadorn Conort era saieu be. TAnt er gen s(er)uitz p(er) me. Sos fers cors durs ez ira emutz. Tro del tot adol satz. Ab bels ditz ez abmerce. Qeu hai be trobat lege(n). Qegota daiga q(ue)chai. Fer enu(n) loc tan souen. Tro caua lapeira dura. |
Bernart deuentadorn | Bernart de Ventadorn |
Conort era saieu be. | Conort era sai eu be. |
I | I |
TAnt er gen s(er)uitz p(er) me. Sos fers cors durs ez ira emutz. Tro del tot adol satz. Ab bels ditz ez abmerce. Qeu hai be trobat lege(n). Qegota daiga q(ue)chai. Fer enu(n) loc tan souen. Tro caua lapeira dura. |
Tant er gen servitz per me sos fers cors durs ez ira’e mutz, tro del tot adolsatz ab bels ditz ez ab merce; q’eu hai be trobat legen qe gota d’aiga que chai, fer en un loc tan soven, tro cava la peira dura. |
![]() |
![]() |
ide(m) COnort era sai ben. qe ges de mi no pensaz. pos saluz ni mi staz. ni messages nomen uen. Trop aurai fait lo(n)c aten. (et) es ben se(m)bla(n)z oimai qeu chaz azo qaltre pren pos n(on) mauen auentura. Bel conort qant mi soue. Con gen fui p(er)uos honraz. Eqan era moblidaz. |
![]() |
P(er) un pauc no muor desse. Eu eis mo ua(n) enqeren. qim met d(e)foldat e(n)plai[1] Can midonz li sobre pren. Delamia forfatura. P(er) ma culpa mes deue. Eia no(n) sia celaz. Car uas leis no sui tornaz. P(er) foldat qi me(n) rete. Tan mai estat lo(n)game(n). Qe deuergogna qeu nai. No aus auer lardime(n). Qe ca(n) sanz nomasegura. Il men colpet d(e)tal ren. Don mi d(e)gra uenir graz. Fe qeu d(e)i alaluergnaz. Tot ofis p(er) bona fe. E seu enamar mes pren. Tort na qi colpa me(n) fai. Car qi enamor qer sen. Cel nona sen ni mesura. Tan er gen s(er)uiz p(er) me. Sos fers cors durs et iraz. Tro deltot ser adol chaz. Abel diz et ab merce. Qeu ai ben trobat lege(n). Qe gocha daiga qi chai. Fer en un loc tan soue(n). Tro caua lapeira dura. Qi ben remira niue. Oillz egola front efaz. Aissin son finas beltaz. Qe mais ni mei(n)z noi conue. Cors lon dreit econuen. Gent afubla(n)t coi(n)t egai. Hom nol pot lauçar ta(n)gen. Com la sap formar natura. Cançoneta ar ten uai. [1] Aggiunto a fine verso.
|
![]() |
Uas mon fra(n)ces lauine(n). Cui preç enança emeillura. Edigaz li qe bem uai. Qe demon conort aten. E enqeira bonauentura. |
ide(m) | Idem |
I | I |
COnort era sai ben. qe ges de mi no pensaz. pos saluz ni mi staz. ni messages nomen uen. Trop aurai fait lo(n)c aten. (et) es ben se(m)bla(n)z oimai qeu chaz azo qaltre pren pos n(on) mauen auentura. |
Conort, era sai ben qe ges de mi no pensaz, pos saluz ni mistaz ni messages no m’en ven. Trop aurai fait lonc aten, et es ben semblanz oimai q’eu chaza zo q’altre pren, pos non m’aven aventura. |
II | II |
Bel conort qant mi soue. Con gen fui p(er)uos honraz. Eqan era moblidaz. P(er) un pauc no muor desse. Eu eis mo ua(n) enqeren. qim met d(e)foldat e(n)plai Can midonz li sobre pren. Delamia forfatura. |
Bel Conort, qant mi sove con gen fui per vos honraz e qan era m’oblidaz, per un pauc no muor desse! Eu eis m’o van enqeren, qi·m met de foldat en plai, can midonz li sobrepren de la mia forfatura. |
III | III |
P(er) ma culpa mes deue. Eia no(n) sia celaz. Car uas leis no sui tornaz. P(er) foldat qi me(n) rete. Tan mai estat lo(n)game(n). Qe deuergogna qeu nai. No aus auer lardime(n). Qe ca(n) sanz nomasegura. |
Per ma culpa m’esdeve e ia non sia celaz, car vas leis no sui tornaz per foldat qi m’en rete. Tan m’ai estat longamen qe de vergogna q’eu n’ai, no aus aver l’ardimen qe can s’anz no m’asegura. |
IV | IV |
Il men colpet d(e)tal ren. Don mi d(e)gra uenir graz. Fe qeu d(e)i alaluergnaz. Tot ofis p(er) bona fe. E seu enamar mes pren. Tort na qi colpa me(n) fai. Car qi enamor qer sen. Cel nona sen ni mesura. |
Il m’encolpet de tal ren don mi degra venir graz. Fe q’eu dei a l’Alvergnaz, tot o fis per bona fe. E s’eu en amar mespren, tort n’a qi colpa m’en fai, car qi en amor qer sen, cel non a sen ni mesura. |
V | V |
Tan er gen s(er)uiz p(er) me. Sos fers cors durs et iraz. Tro deltot ser adol chaz. Abel diz et ab merce. Qeu ai ben trobat lege(n). Qe gocha daiga qi chai. Fer en un loc tan soue(n). Tro caua lapeira dura. |
Tan er gen serviz per me sos fers cors durs et iraz, tro del tot s’er adolchaz a bel diz et ab merce; q’eu ai ben trobat legen qe gocha d’aiga qi chai, fer en un loc tan soven, tro cava la peira dura. |
VI | VI |
Qi ben remira niue. Oillz egola front efaz. Aissin son finas beltaz. Qe mais ni mei(n)z noi conue. Cors lon dreit econuen. Gent afubla(n)t coi(n)t egai. Hom nol pot lauçar ta(n)gen. Com la sap formar natura. |
Qi ben remira ni ve oillz e gola, front e faz, aissi·n son finas beltaz qe mais ni meinz no i conve: cors lon, dreit e conven, gent afublant, coint’e gai. Hom no·l pot lauçar tan gen com la sap formar Natura. |
VII | VII |
Cançoneta ar ten uai. Uas mon fra(n)ces lauine(n). Cui preç enança emeillura. |
Cançoneta, ar ten vai vas Mon Frances, l’avinen, cui preç enança e meillura. |
VIII | VIII |
Edigaz li qe bem uai. Qe demon conort aten. E enqeira bonauentura. |
E digaz li qe be·m vai, qe de Mon Conort aten e enqeira bon’aventura. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz de Ventedorn. COnort era sai eu be. Que ies de mi no(n) pens- atz. Puois salutz ni amistatz. Ni messagi- ers no men ue. Trop cug q(ue)u fag lonc aten. Et es ben semblanz oi mai. Queu casso cau- tre pren. Pois nomen uen auentura. Belz conortz quan mi souen. Con fui ien p(er) uos honratz. Ar conosc que moblidatz p(er) un pauc no(n) muor de se. Queu mezeis uau en queren. Quim mis de foudat em plai. Ecar mi donz me mespren. De la mia forfaitura. Eu len colpi de tal re. Don eu degra auer gr- atz. Mas fe q(ue)u dei laluernatz. Tot fis p(er) bona fe. Esieu en amar mespren. Tort na qui col- pa mi fai. Que qui enamor quier sen. Sel no(n) asen ni mesura. Per ma colpa mes deue. Que ia no(n) sia priu- atz. Queu uers lei no(n) sui tornatz. P(er) fouda- tz que me(n) rete. Tan nai estat longame(n). Qe de u(er)goigna q(ue)u nai. No(n) aus auer ardimen. Quim torn si no masegura. Qui ben remira eue. Oillz egolla front efatz. Quen leis es fina beutatz. Mais ni menz no ni coue. Cors lonc dreg ecouinen. Ient af- libat cuendegai. Om nol pot lauzar tan ge(n). Com lo sap formar natura. Tant er gen seruit p(er) me. Sos durs cors fe- lz et iratz. Tro sia totz adousatz. Ab belz diz et ab merce. Q(ue)u ai ben trobat li ien. Que gota daiga quan chai. Ferm enu(n) loc tan so uen. Tro caua la pera dura. Canzoneta era ten uai. Afranca na co(n)uin- en. Cui pretz enanz emeillura. Edigatz li qui ben uai. Car de men conort aten ioi egran bonauentura. |
Bernartz de Ventedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
COnort era sai eu be. Que ies de mi no(n) pens- atz. Puois salutz ni amistatz. Ni messagi- ers no men ue. Trop cug q(ue)u fag lonc aten. Et es ben semblanz oi mai. Queu casso cau- tre pren. Pois nomen uen auentura. |
Conort, era sai eu be que ies de mi non pensatz, puois salutz ni amistatz ni messagiers no m’en ve. Trop cug qu’eu fag lonc aten, et es ben semblanz oimai qu’eu casso c’autre pren, pois no m’en ven aventura. |
II | II |
Belz conortz quan mi souen. Con fui ien p(er) uos honratz. Ar conosc que moblidatz p(er) un pauc no(n) muor de se. Queu mezeis uau en queren. Quim mis de foudat em plai. Ecar mi donz me mespren. De la mia forfaitura. |
Belz Conortz, quan mi soven con fui ien per vos honratz ar conosc que m’oblidatz, per un pauc no·n muor dese! Qu’eu mezeis vau enqueren, qui·m mis de foudat em plai, e car midonz me mespren de la mia forfaitura. |
III | III |
Eu len colpi de tal re. Don eu degra auer gr- atz. Mas fe q(ue)u dei laluernatz. Tot fis p(er) bona fe. Esieu en amar mespren. Tort na qui col- pa mi fai. Que qui enamor quier sen. Sel no(n) asen ni mesura. |
Eu l’encolpi de tal re don eu degra aver gratz. Mas fe qu’eu dei l’Alvernatz, tot fis per bona fe. E s’ieu en amar mespren, tort n’a qui colpa mi fai, que qui en amor quier sen, sel non a sen ni mesura. |
IV | IV |
Per ma colpa mes deue. Que ia no(n) sia priu- atz. Queu uers lei no(n) sui tornatz. P(er) fouda- tz que me(n) rete. Tan nai estat longame(n). Qe de u(er)goigna q(ue)u nai. No(n) aus auer ardimen. Quim torn si no masegura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia no·n sia privatz qu’eu vers lei non sui tornatz per foudatz que m’en rete. Tan n’ai estat longamen qe de vergoigna qu’eu n’ai, non aus aver ardimen qui·m torn, si no m’asegura. |
V | V |
Qui ben remira eue. Oillz egolla front efatz. Quen leis es fina beutatz. Mais ni menz no ni coue. Cors lonc dreg ecouinen. Ient af- libat cuendegai. Om nol pot lauzar tan ge(n). Com lo sap formar natura. |
Qui ben remira e ve oillz e golla, front e fatz, qu’en leis es fina beutatz mais ni menz non i cove: cors lonc, dreg e covinen, ient aflibat cuend’e gai. Om no·l pot lauzar tan gen com lo sap formar Natura. |
VI | VI |
Tant er gen seruit p(er) me. Sos durs cors fe- lz et iratz. Tro sia totz adousatz. Ab belz diz et ab merce. Q(ue)u ai ben trobat li ien. Que gota daiga quan chai. Ferm enu(n) loc tan so uen. Tro caua la pera dura. |
Tant er gen servit per me sos durs cors felz et iratz, tro sia totz adousatz ab belz diz et ab merce; qu’eu ai ben trobat liien que gota d’aiga quan chai, ferm en un loc tan soven, tro cava la pera dura. |
VII | VII |
Canzoneta era ten uai. Afranca na co(n)uin- en. Cui pretz enanz emeillura. |
Canzoneta, era t’en vai a Franca, n’a convinen, cui pretz enanz’e meillura. |
VIII | VIII |
Edigatz li qui ben uai. Car de men conort aten ioi egran bonauentura. |
E digatz li qui ben vai, car de Men Conort aten ioi e gran bon’aventura. |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentadorn. COnort era sai eube. Que ies de mi non pensatz. Puois salutz ni amistatz. Ni messagiers nomen ue. Trop cug quieu fag lonc aten. Et es ben semblanz oi mai. Quieu casso cautre pren. Puois nomen uen auentura. Belz conortz qan mi souen. Con fui ien per uos honratz. Ar conosc que moblidatz p(er) un pauc no(n) muor de se. Queu mezeis uau en queren. Quim mis defoudat emplai. E car midonz me mespren. De la mia for- faitura. Eu len colpi de tal re. Don eu degra auer gratz. Mas fe quieu dei lal uernatz. Tot o- fis per bona fe. Esieu enamar mespren. Tort na qui colpa mi fai. Que qui en am- |
![]() |
or quier sen. Sel non a sen ni mesura. Per ma colpa mes deue. Que ia non sia priuatz. Quen uers lei no(n) sui tornatz. Per foudat que men rete. Tan nai estat lo(n)ga- men. Que de uergoingna quieu nai. No(n) aus auer ardimen. Qi(m) torn si no ma segura. Qui ben remira eue. Oillz egolla front efatz. Quen leis es fina beutatz. Mais nimenz no ni coue. Cors lonc dreg ecouinen. Ient afli- bat cuendegai. Om nol pot lauzar tan ien. Com lo sap formar natura. Tant er ien seruit per me. Sos durs cors felz et iraz. Tro sia touz adousaz. Ab belz diz et ab merce. Quieu ai ben trobat li ien. Qe gota daiga qan chai. Fer enun loc tan so uen. Tro caua la pera dura. Canzoneta era ten uai. Afranca na couine(n). Cui pretz enanz emeillura. Edigatz li qui ben uai. Car demen[1] conort aten çoi egran bonauentura. [1] Un segno sopra demen viene ripreso sul margine destro del foglio con la scritta Mon Conort.
|
Bernartz de uentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
I | I |
COnort era sai eube. Que ies de mi non pensatz. Puois salutz ni amistatz. Ni messagiers nomen ue. Trop cug quieu fag lonc aten. Et es ben semblanz oi mai. Quieu casso cautre pren. Puois nomen uen auentura. |
Conort, era sai eu be que ies de mi non pensatz, puois salutz ni amistatz ni messagiers no m’en ve. Trop cug qu’ieu fag lonc aten, et es ben semblanz oimai qu’ieu cas so c’autre pren, puois no m’en ven aventura. |
II | II |
Belz conortz qan mi souen. Con fui ien per uos honratz. Ar conosc que moblidatz p(er) un pauc no(n) muor de se. Queu mezeis uau en queren. Quim mis defoudat emplai. E car midonz me mespren. De la mia for- faitura. |
Belz Conortz, qan mi soven, con fui ien per vos honratz, ar conosc que m’oblidatz, per un pauc no·n muor dese! Qu’eu mezeis vau enqueren, qui·m mis de foudat em plai, e car midonz me mespren de la mia forfaitura. |
III | III |
Eu len colpi de tal re. Don eu degra auer gratz. Mas fe quieu dei lal uernatz. Tot o- fis per bona fe. Esieu enamar mespren. Tort na qui colpa mi fai. Que qui en am- or quier sen. Sel non a sen ni mesura. |
Eu l’encolpi de tal re don eu degra aver gratz. Mas fe qu’ieu dei l’Alvernatz, tot o fis per bona fe. E s’ieu en amar mespren, tort n’a qui colpa mi fai, que qui en amor quier sen, sel non a sen ni mesura. |
IV | IV |
Per ma colpa mes deue. Que ia non sia priuatz. Quen uers lei no(n) sui tornatz. Per foudat que men rete. Tan nai estat lo(n)ga- men. Que de uergoingna quieu nai. No(n) aus auer ardimen. Qi(m) torn si no ma segura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia non sia privatz, qu’envers lei non sui tornatz per foudat que m’en rete. Tan n’ai estat longamen que de vergoingna qu’ieu n’ai, non aus aver ardimen qi·m torn, si no m’asegura. |
V | V |
Qui ben remira eue. Oillz egolla front efatz. Quen leis es fina beutatz. Mais nimenz no ni coue. Cors lonc dreg ecouinen. Ient afli- bat cuendegai. Om nol pot lauzar tan ien. Com lo sap formar natura. |
Qui ben remira e ve oillz e golla, front e fatz, qu’en leis es fina beutatz mais ni menz non i cove: cors lonc, dreg e covinen, ient aflibat cuend’e gai. Om no·l pot lauzar tan ien com lo sap formar Natura. |
VI | VI |
Tant er ien seruit per me. Sos durs cors felz et iraz. Tro sia touz adousaz. Ab belz diz et ab merce. Quieu ai ben trobat li ien. Qe gota daiga qan chai. Fer enun loc tan so uen. Tro caua la pera dura. |
Tant er ien servit per me sos durs cors felz et iraz, tro sia touz adousaz ab belz diz et ab merce; qu’ieu ai ben trobat liien qe gota d’aiga, qan chai, fer en un loc tan soven, tro cava la pera dura. |
VII | VII |
Canzoneta era ten uai. Afranca na couine(n). Cui pretz enanz emeillura. |
Canzoneta, era t’en vai a Franca, n’a covinen, cui pretz enanz’e meillura. |
VIII | VIII |
Edigatz li qui ben uai. Car demen conort aten çoi egran bonauentura. |
E digatz li qui ben vai, car de Men Conort aten çoi e gran bon’aventura. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernard daue(n)tadorn. COnort era sai ieu be. qe ges de mi no pe(n)satz. |
![]() |
BEl conort qant mi soue. co(n) IEu len colpei daital re. do(n) mi PEr ma colpa mesdeue. qe ia nosia priuatz. qar uas leis no sui tornatz. per foudatz q(ui) men rete. tant ai estat lo(n)ga- men. qe de u(er)goinha qieu nai. no(n) aus auer ardimen. lai on |
![]() |
TAnt er gen seruitz per me. sos QI ben remira e ue. hueilhs e go- la front e fatz. qaisi es fina be- utatz. res mais ni mens noill coue. cors long dreg e coui- nen. gent afublan coinde gai. qom no po lausar ta(n) gen. co(n)la sap formar natura. |
bernard daue(n)tadorn. | Bernard da Ventadorn. |
I | I |
COnort era sai ieu be. qe ges de mi no pe(n)satz. pos salutz ni amistatz. ni mes sagier no men ue. trop cre qai fatz long aten. el es ben semblantz hueimai. qieu chazso q(ue)autrui pren. pos no me(n) uen auentura. |
Conort, era sai ieu be qe ges de mi no pensatz, pos salutz ni amistatz ni messagier no m’en ve. Trop cre q’ai fatz long aten, el es ben semblantz hueimai q’ieu chaz so que autrui pren, pos no m’en ven aventura. |
II | II |
BEl conort qant mi soue. co(n) sui gen per uos onratz. e qar era moblidatz. a p(er) pauc no mo ir de se. qieu metes uau enqe ren. qem mis de foudat e(m) plai. qe ia midons sobre pre(n). de la mia forfaitura. |
Bel Conort, qant mi sove con sui gen per vos onratz e qar era m’oblidatz, a! Per pauc no moir dese! Q’ieu metes vau enqeren, qe·m mis de foudat em plai, qe ia midons sobrepren de la mia forfaitura. |
III | III |
IEu len colpei daital re. do(n) mi degra saber gratz. mas fe qe dei naluernatz. tot o fis per bona fe. e sieu en amar mes pren. tort a qi colpa me(n) fai. qe qi en amor qier sen. cell no(n) a sen ni mesura. |
Ieu l’encolpei d’aital re don mi degra saber gratz. Mas fe qe dei n’Alvernatz, tot o fis per bona fe. E s’ieu en amar mespren, tort a qi colpa m’en fai, qe qi en amor qier sen, cell non a sen ni mesura. |
IV | IV |
PEr ma colpa mesdeue. qe ia nosia priuatz. qar uas leis no sui tornatz. per foudatz q(ui) men rete. tant ai estat lo(n)ga- men. qe de u(er)goinha qieu nai. no(n) aus auer ardimen. lai on cill nomasegura. |
Per ma colpa m’esdeve qe ia no sia privatz, qar vas leis no sui tornatz per foudatz qui m’en rete. Tant ai estat longamen qe de vergoinha q’ieu n’ai non aus aver ardimen lai on cill no m’asegura. |
V | V |
TAnt er gen seruitz per me. sos durs cors fers airatz. entro totz ]en[sia dousatz a blandir e am(er)ce. qieu ai ben trobat li gen. qe gota daiga qan chai. fer e(n) un luec tan souen. tro caua la peira dura. |
Tant er gen servitz per me sos durs cors fers airatz, entro totz si’adousatz a blandir e a merce; q’ieu ai ben trobat ligen qe gota d’aiga, qan chai, fer en un luec tan soven, tro cava la peira dura. |
VI | VI |
QI ben remira e ue. hueilhs e go- la front e fatz. qaisi es fina be- utatz. res mais ni mens noill coue. cors long dreg e coui- nen. gent afublan coinde gai. qom no po lausar ta(n) gen. co(n)la sap formar natura. |
Qi ben remira e ve hueilhs e gola, front e fatz, q’aisi es fina beutatz res mais ni mens no·ill cove: cors long dreg e covinen, gent afublan, coind’e gai. Q’om no po lausar tan gen con la sap formar Natura. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard Lauentador. COnort ara sai eu be. Que ies demi nopen satç. Pos saluç niamistaç. Nimesagi ers no men ue. Tro cug q(ue)u faç longaten. Et es ben sem blant oi mai. Queu c(h)[1]aç çoca utrui pren. Pos nomeuen auentura. MOn conort can mi soue. Eon fui ienç per uos honraç. Ara car uos moblidatç. Per un p auc nomor dese. Per queu meçeis uauc enquiren. Que(m) mis defoudat enplai. Ecar |
![]() |
EU len colpi de ta re. Don PEr ma copa me deue. Que QUi ben remira eue. Oilç ego TAnt er ien seruiç perme. |
![]() |
|
![]() |
Chansoneta ar ten uai Uas mo(n) frances lauinen. Cui prez enanz emeillura. Edigaz li que bem uai. Que de mon conort aten. E enqueira bonauentura[4]. [4] Le due tornadas sono aggiunte successivamente a lato del testo. |
Bernard Lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
COnort ara sai eu be. Que ies demi nopen satç. Pos saluç niamistaç. Nimesagi ers no men ue. Tro cug q(ue)u faç longaten. Et es ben sem blant oi mai. Queu c(h)aç çoca utrui pren. Pos nomeuen auentura. |
Conort, ara sai eu be que ies de mi no pensatç, pos saluç ni amistaç ni mesagiers no m’en ve. Tro cug qu’eu faç long aten, et es ben semblant oimai qu’eu chaç ço c’autrui pren, pos no me ven aventura. |
II | II |
MOn conort can mi soue. Eon fui ienç per uos honraç. Ara car uos moblidatç. Per un p auc nomor dese. Per queu meçeis uauc enquiren. Que(m) mis defoudat enplai. Ecar midons misorpren. Della mia for faitura. |
Mon Conort, can mi sove e on fui ienç per vos honraç ara car vos m’oblidatç, per un pauc no mor dese! Per qu’eu meçeis vauc enquiren, que·m mis de foudat en plai, e car midons mi sorpren de lla mia forfaitura. |
III | III |
EU len colpi de ta re. Don eu degra auer graç. Mas fe queu dei lal uer natç. Tot ofis per bona fe. Maseu ena mar mes pren. Tort na qui colpa mifai. Que qui ena mor quer sen. ]Sens[ non a sen ni mesura. |
Eu l’encolpi de ta re don eu degra aver graç. Mas fe qu’eu dei l’Alvernatç, tot o fis per bona fe. Mas eu en amar mespren, tort n’a qui colpa mi fai, que qui en amor quer sen, non a sen ni mesura. |
IV | IV |
PEr ma copa me deue. Que ia nosia priuaç. Quen ueis lei nofui tor naç. Per fouda t qui me rete. Tant nai es tat longamen. Que deuer gogna queu nai. Non aus auer ar dimen. Quei tonr que noma segura. |
Per ma copa me deve que ia no sia privaç, qu’enveis lei no fui tornaç per foudat qui me rete. Tant n’ai estat longamen que de vergogna qu’eu n’ai, non aus aver ardimen que i tonr, que no m’asegura. |
V | V |
QUi ben remira eue. Oilç ego lla efront efatç. Quen lieis es fina beutatç. Ren mais nimenç noi coue. Cors lo(n)g dreg ecouinen. Ien afiblat cuende gai. Hom nol pot lauçar tan ien. Con la saub formar natura. |
Qui ben remira e ve oilç e golla e front e fatç, qu’en lieis es fina beutatç ren mais ni menç no i cove: cors long, dreg e covinen, ien afiblat, cuend’e gai. Hom no·l pot lauçar tan ien con la saub formar Natura. |
VI | VI |
TAnt er ien seruiç perme. Sos durs cors felç eiratç. T rosia totç adousatç. Ab belç ditç et ab merce. Queu ai ben trobat suen. Que gota daiga c]h[an chai. Fer en nun loc tan souen. Tro caua lape ra dura. |
Tant er ien serviç per me sos durs cors felç e iratç, tro sia totç adousatç ab belç ditç et ab merce; qu’eu ai ben trobat suen que gota d’aiga, can chai, fer enn un loc tan soven, tro cava la pera dura. |
VII | VII |
Chansoneta ar ten uai Uas mo(n) frances lauinen. Cui prez enanz emeillura. |
Chansoneta, ar t’en vai vas mon Frances l’avinen, cui prez enanz’e meillura. |
VIII | VIII |
Edigaz li que bem uai. … de mon conort aten. … bonauentura. |
Edigaz li que be·m vai, … de Mon conort aten … bon’aventura. |
![]() |
![]() |
![]() |
COnhert ara sai eu be. Qe ges de mi no(n) pensatz. Pois salutz ni(m)amistatz. Ni messagier nomen ue. Trop cuig qes faz long aten. Et es ben senblan oimai. |
![]() |
Mon conort canc me soue. Qeo len colpe de tal re. Don mi degra saber gratz. Mais fe qeu dei auergnatz. Tot le fei p(er) bona fe. Et seu en amor mespren. Tort a qi culpa men dai. Car qi en amor qier sen. Cel no(n) a sen ni mesura. Per ma culpa mi deue. Qe ia no(n) sia priuatz. Qen uar leo no(n) sui tornatz. Per foudatz qi me rete. Tant ai estat loniamen. Qe deuegngna qeu ai. Non aus auer ardimen. Ia ou sil noma segura. TAnt er ges seruit p(er) me. Son dur cor fel (et) iratz. Tro sia totz adoi(n)zaz. A bel dig (et) ab merce. Qe ai ben trobat lengen. Qe gotta daiga cant chai. Fert en un loc tan souen. Tro caua la peira dura. Qui ben remira ni obre. Oilz egolle efront efatz. Tant es sa fina beutatz. Qe mais ni men noi coue. Cors lung dreit ecouinen. |
![]() |
Chanzoneta or ten uai. Digatz li qe ben uai. Qe de mon conort aten. Enqera bon auentura. |
I | I |
COnhert ara sai eu be. Qe ges de mi no(n) pensatz. Pois salutz ni(m)amistatz. Ni messagier nomen ue. Trop cuig qes faz long aten. Et es ben senblan oimai. Ço cautre pren pois nom ue(n)c aue(n)tura. |
Conhert, ara sai eu be qe ges de mi non pensatz, pois salutz ni m’amistatz ni messagier no m’en ve. Trop cuig qe·s faz long aten, et es ben senblan oimai ço c’autre pren, pois no·m venc aventura. |
II | II |
Mon conort canc me soue. Cum fui ges p(er) uos onratz. Et cara uos moi oblidatz. P(er) un pauc no moir de se. Qeo mete(m)ps uai en qeren. Em met de foudatz en plai. Et car mi don sobre pren. De la meia forfaitura. |
Mon Conort, c’anc me sove cum fui ges per vos onratz et car a vos moi oblidatz, per un pauc no moir dese! Q’eo me temps vai enqeren, e·m met de foudatz en plai, et car midon sobrepren de la meia forfaitura. |
III | III |
Qeo len colpe de tal re. Don mi degra saber gratz. Mais fe qeu dei auergnatz. Tot le fei p(er) bona fe. Et seu en amor mespren. Tort a qi culpa men dai. Car qi en amor qier sen. Cel no(n) a sen ni mesura. |
Q’eo l’encolpe de tal re don mi degra saber gratz. Mais fe q’eu dei, Avergnatz, tot le fei per bona fe. Et s’eu en amor mespren, tort a qi culpa m’en dai, car, qi en amor qier sen, cel non a sen ni mesura. |
IV | IV |
Per ma culpa mi deue. Qe ia no(n) sia priuatz. Qen uar leo no(n) sui tornatz. Per foudatz qi me rete. Tant ai estat loniamen. Qe deuegngna qeu ai. Non aus auer ardimen. Ia ou sil noma segura. |
Per ma culpa mi deve qe ia no·n sia privatz, q’en var leo non sui tornatz per foudatz qi me rete. Tant ai estat loniamen qe de vegna q’eu ai, non aus aver ardimen ia ou, s’il no m’asegura. |
V | V |
TAnt er ges seruit p(er) me. Son dur cor fel (et) iratz. Tro sia totz adoi(n)zaz. A bel dig (et) ab merce. Qe ai ben trobat lengen. Qe gotta daiga cant chai. Fert en un loc tan souen. Tro caua la peira dura. |
Tant er ges servit per me son dur cor fel et iratz, tro sia totz adoinzaz a bel dig et ab merce; qe ai ben trobat lengen qe gotta d’aiga, cant chai, fert en un loc tan soven tro cava la peira dura. |
VI | VI |
Qui ben remira ni obre. Oilz egolle efront efatz. Tant es sa fina beutatz. Qe mais ni men noi coue. Cors lung dreit ecouinen. Gens afublan cointes egai. Ço no(n) posc lauzar tan gen. Cu(m) la sap formar natura. |
Qui ben remira ni obre oilz e golle e front e fatz, tant es sa fina beutatz qe mais ni men no i cove: cors lung, dreit e covinen, gens afublan, cointes e gai. Ço non posc lauzar tan gen cum la sap formar Natura. |
VII | VII |
Chanzoneta or ten uai. Uas mo(n) frandes lauinen. Cui pretz enanza emeillura. |
Chanzoneta, or t’en vai vas Mon Frandes, l’avinen, cui pretz enanza e meillura. |
VIII | VIII |
Digatz li qe ben uai. Qe de mon conort aten. Enqera bon auentura. |
Digatz li qe ben vai, qe de Mon Conort aten enqera bon’aventura. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard COnort era sai eu be Qe ges de mi no pensaz Puos salutz ni amistatz Ni messages no men ue Trop cuit qei faz lon aten Et er ben senblant oimai Qeu chace zho qaltrui pren Pois no men ue auentura Bel conort can mi soue Com gen fui p(er) uos honratz Et qan eram oblidatz P(er) un pauc no muor de se Qeu eisme uau enqiren Qim met de foldat en plai Qant eu mi don sobre pren De la mia forfaitura Per ma colpa mesdeue Et ia no(n) sia celatz Car uas lei no(n) soi tornatz |
![]() |
Per foldat qui men rete Tant nai estat longamen Que de uergoigna qeu nai Non aus auer lardimen Qei an anz no ma segura Il men colpet de tal re Don mi degra uenir graz Fe qeu dei aluergnaz Tot o fi per bona fe Et seu en amar mespren Tort a qi colpa men fai Qe qi en amor qer sen Cel non a sen ni mesura Tant er gen seruiz p(er) me Sos cors fels durs e iratz Tro del tot ser adolchatz Ab bels ditz e ab merce Qeu ai ben trobat legen Qe gota daiga qan chai Fer en un luoc tan souen Tro caua la pera dura Qi ben remire ni ue Oillz e gole front e fatz Aissi son finas beltaz Qe mais ni meins noi conue Cors loncs dreich e conuenen Gent aflibar coint e gai Hom nol pot lauzar tan gen Cum lo saop formar natura Chanzoneta or ten uai Ues mon frances lauinen Cui prez enanz e meillora E digazli qe ben uai Qe de mon conort aten Enqera bonauentura |
Bernard | Bernard |
I | I |
COnort era sai eu be Qe ges de mi no pensaz Puos salutz ni amistatz Ni messages no men ue Trop cuit qei faz lon aten Et er ben senblant oimai Qeu chace zho qaltrui pren Pois no men ue auentura |
Conort, era sai eu be qe ges de mi no pensaz, puos salutz ni amistatz ni messages no m’en ve. Trop cuit qe i faz lon aten, et er ben senblant oimai q’eu chace zho q’altrui pren, pois no m’en ve aventura. |
II | II |
Bel conort can mi soue Com gen fui p(er) uos honratz Et qan eram oblidatz P(er) un pauc no muor de se Qeu eisme uau enqiren Qim met de foldat en plai Qant eu mi don sobre pren De la mia forfaitura |
Bel Conort, can mi sove com gen fui per vos honratz et qan era m’oblidatz, per un pauc no muor dese! Q’eu eis me vau enqiren, qi·m met de foldat en plai, qant eu midon sobrepren de la mia forfaitura. |
III | III |
Per ma colpa mesdeue Et ia no(n) sia celatz Car uas lei no(n) soi tornatz Per foldat qui men rete Tant nai estat longamen Que de uergoigna qeu nai Non aus auer lardimen Qei an anz no ma segura |
Per ma colpa m’esdeve et ia no·n sia celatz, car vas lei non soi tornatz per foldat qui m’en rete. Tant n’ai estat longamen que de vergoigna q’eu n’ai, non aus aver l’ardimen qe i an, anz no m’asegura. |
IV | IV |
Il men colpet de tal re Don mi degra uenir graz Fe qeu dei aluergnaz Tot o fi per bona fe Et seu en amar mespren Tort a qi colpa men fai Qe qi en amor qer sen Cel non a sen ni mesura |
Il m’encolpet de tal re don mi degra venir graz. Fe q’eu dei Alvergnaz, tot o fi per bona fe. Et s’eu en amar mespren, tort a qi colpa m’en fai, qe qi en amor qer sen, cel non a sen ni mesura. |
V | V |
Tant er gen seruiz p(er) me Sos cors fels durs e iratz Tro del tot ser adolchatz Ab bels ditz e ab merce Qeu ai ben trobat legen Qe gota daiga qan chai Fer en un luoc tan souen Tro caua la pera dura |
Tant er gen serviz per me sos cors fels, durs e iratz, tro del tot ser’adolchatz ab bels ditz e ab merce; q’eu ai ben trobat legen qe gota d’aiga, qan chai, fer en un luoc tan soven, tro cava la pera dura. |
VI | VI |
Qi ben remire ni ue Oillz e gole front e fatz Aissi son finas beltaz Qe mais ni meins noi conue Cors loncs dreich e conuenen Gent aflibar coint e gai Hom nol pot lauzar tan gen Cum lo saop formar natura |
Qi ben remire ni ve oillz e gol’e front e fatz, aissi son finas beltaz qe mais ni meins no i conve: cors loncs, dreich e convenen, gent aflibar, coint’e gai. Hom no·l pot lauzar tan gen cum lo saop formar Natura. |
VII | VII |
Chanzoneta or ten uai Ues mon frances lauinen Cui prez enanz e meillora |
Chanzoneta, or t’en vai ves Mon Frances, l’avinen, cui prez enanz’e meillora. |
VIII | VIII |
E digazli qe ben uai Qe de mon conort aten Enqera bonauentura |
E digaz li qe ben vai, qe de Mon Conort aten enqera bon’aventura. |
![]() |
![]() |
Beradus Conort ara sai eu ben. Qe ges demi no(n) pensaç Pos saluç ni amistaç. Ni message no(n) men ue Trop cuit cai fait lonc atten. Et es ben semblant oi mai. Qeu chauche ço cautre pren. Pos nomen uen auentura. Bel conort qant mi souen Cant gent sui p(er) uos onraç. E qant ora moblidaç P(er) pauc qeu no(n) men dessen. Qeu me es me uau qeren. Em met de foldat emplai. Qant eu midon sobre pren. De la mia forfaittura. Qeu len colpet de tal re. Don mi degra saber graç. Mas fe qeu dei laruergnaç Tot … p(er)bona fe |
![]() |
Eseu en amar m…p… Tort es qi colp… fai Qe cel qen amar qer sen. Non ages sen ni mesura. Tant es genç seruis p(er) me Sos fer cor dur (et) iraç. Tro qe tot sia dolchaç. A bel diç et amerce. Qeu ai ben trobat le gen. Qe gotta daiga qe chai. Fer en un loc tan souen Qe caua la peira dura. Qi ben remira (et)ue Oil (et)gola (et)front (et)faç. Caissi affina beltaç Qe mais ni men noi coue. Cors lonc dreiç (et)auinen. Gent afflibat coint (et)gai Hom no(n) pot laudar tan gent Com la sap formar natura. Per ma colpa mes deue Du(n)t ia non sia priuaç Qeu no(n) fui uas le tornaç. P(er) foldat qe men rete Trop nai estat longamen Qe deuergogna qeu nai Non aus auer ardimen Qei torn se non massegura |
Beradus | Beradus |
I | I |
Conort ara sai eu ben. Qe ges demi no(n) pensaç Pos saluç ni amistaç. Ni message no(n) men ue Trop cuit cai fait lonc atten. Et es ben semblant oi mai. Qeu chauche ço cautre pren. Pos nomen uen auentura. |
Conort, ara sai eu ben qe ges de mi non pensaç, pos saluç ni amistaç ni message non m’en ve. Trop cuit c’ai fait lonc atten, et es ben semblant oimai q’eu chauche ço c’autre pren, pos no m’en ven aventura. |
II | II |
Bel conort qant mi souen Cant gent sui p(er) uos onraç. E qant ora moblidaç P(er) pauc qeu no(n) men dessen. Qeu me es me uau qeren. Em met de foldat emplai. Qant eu midon sobre pren. De la mia forfaittura. |
Bel Conort, qant mi soven cant gent sui per vos onraç e qant ora m’oblidaç, per pauc q’eu non m’en dessen! Q’eu meesme vau qeren, e·m met de foldat em plai, qant eu midon sobrepren de la mia forfaittura. |
III | III |
Qeu len colpet de tal re. Don mi degra saber graç. Mas fe qeu dei laruergnaç Tot … p(er)bona fe Eseu en amar m…p… Tort es qi colp… fai Qe cel qen amar qer sen. Non ages sen ni mesura. |
Q’eu l’encolpet de tal re don mi degra saber graç. Mas fe q’eu dei l’Arvergnaç, tot … per bona fe. E s’eu en amar m…p… tort es qi colp… fai, qe cel q’en amar qer sen, non a ges sen ni mesura. |
IV | IV |
Tant es genç seruis p(er) me Sos fer cor dur (et) iraç. Tro qe tot sia dolchaç. A bel diç et amerce. Qeu ai ben trobat le gen. Qe gotta daiga qe chai. Fer en un loc tan souen Qe caua la peira dura. |
Tant es genç servis per me sos fer cor dur et iraç, tro qe tot si’adolchaç a bel diç et a merce; q’eu ai ben trobat legen qe gotta d’aiga qe chai, fer en un loc tan soven, qe cava la peira dura. |
V | V |
Qi ben remira (et)ue Oil (et)gola (et)front (et)faç. Caissi affina beltaç Qe mais ni men noi coue. Cors lonc dreiç (et)auinen. Gent afflibat coint (et)gai Hom no(n) pot laudar tan gent Com la sap formar natura. |
Qi ben remira et ve oil et gola et front et faç, c’aissi a ffina beltaç qe mais ni men no i cove: cors lonc, dreiç et avinen, gent afflibat, coint’et gai. Hom no·n pot laudar tan gent com la sap formar Natura. |
VI | VI |
Per ma colpa mes deue Du(n)t ia non sia priuaç Qeu no(n) fui uas le tornaç. P(er) foldat qe men rete Trop nai estat longamen Qe deuergogna qeu nai Non aus auer ardimen Qei torn se non massegura |
Per ma colpa m’esdeve dunt ia no·n sia privaç, q’eu non fui vas le tornaç per foldat qe m'en rete. Trop n’ai estat longamen qe de vergogna q’eu n’ai, non aus aver ardimen qe i torn, se non m’assegura. |
![]() |
![]() |
B. de ue(n)tador(n). Conortz aras say yeu be. que uos de me no(n) pensatz. que salutz ni amistatz. ni messages no me(n) ue. be sai trop fas lonc aten. et er be semblans huey may. que so quieu cas autre pren. pus no men uen auentura. Bels conort ca(n) mi soue. co fuy p(er) uos ge(n)t o(n)ratz. mas cadora mo- blidatz. ab p(er)pauc no muer desse. y- eu eis mo aney q(ue)re(n). q(uem) met de fol dat emplay. p(er) mi do(n)s q(uem) sobre pre(n). soue(n) a sa forfait(ur)a. |
![]() |
Per mas colpas me(n)deue. q(ue) yeu nol sia p(ri)uatz. car no soi uas leys tornatz. p(er) foldatz q(uem) me(n) rete. nay estat tan loniame(n). e de u(er)gonha q(ue)n ay. non aus au(er) ardime(n) q(ue)la mi no(n) asegura. |
![]() |
Qui bel remira nil ue. front et huelhs bocca e fas. tant a finas sas beutatz. q(ue) mais ni mens noi coue. lo(n)c cors dreg e couine(n). ge(n)t afi- blat cuende gay. com nol pot lauzar ta(n) ge(n). com la saup formar natura. |
![]() |
Tant er ge(n) s(er)uitz p(er) me. sos durs cors fels (et) iratz. tro q(ue) sia adossatz. ab bels ditz (et) ab merce. car yeu ai trobat lige(n). q(ue)l gota ]dai[[1] daigua q(ue) chai. fier e(n) .i . loc ta(n) soue(n). que caua la peira dura. [1] Espunto dal copista.
|
B. de ue(n)tador(n). | B. de Ventadorn. |
I | I |
Conortz aras say yeu be. que uos de me no(n) pensatz. que salutz ni amistatz. ni messages no me(n) ue. be sai trop fas lonc aten. et er be semblans huey may. que so quieu cas autre pren. pus no men uen auentura. |
Conortz, aras say yeu be que vos de me non pensatz, que salutz ni amistatz ni messages no m’en ve. Be sai trop fas lonc aten, et er be semblans hueymay que so qu’ieu cas autre pren, pus no m’en ven aventura. |
II | II |
Bels conort ca(n) mi soue. co fuy p(er) uos ge(n)t o(n)ratz. mas cadora mo- blidatz. ab p(er)pauc no muer desse. y- eu eis mo aney q(ue)re(n). q(uem) met de fol dat emplay. p(er) mi do(n)s q(uem) sobre pre(n). soue(n) a sa forfait(ur)a. |
Bels Conort, can mi sove co fuy per vos gent onratz mas c’a d’ora m’oblidatz, ab perpauc no muer desse! Yeu eis mo aney queren, que·m met de foldat em play, per midons que·m sobrepren soven a sa forfaitura. |
III | III |
Per mas colpas me(n)deue. q(ue) yeu nol sia p(ri)uatz. car no soi uas leys tornatz. p(er) foldatz q(uem) me(n) rete. nay estat tan loniame(n). e de u(er)gonha q(ue)n ay. non aus au(er) ardime(n) q(ue)la mi no(n) asegura. |
Per mas colpas m’en deve que yeu no·l sia privatz, car no soi vas leys tornatz per foldatz que·m m’en rete. N’ay estat tan loniamen, e de vergonha que n’ay, non aus aver ardimen, qu’ela mi non asegura. |
IV | IV |
Qui bel remira nil ue. front et huelhs bocca e fas. tant a finas sas beutatz. q(ue) mais ni mens noi coue. lo(n)c cors dreg e couine(n). ge(n)t afi- blat cuende gay. com nol pot lauzar ta(n) ge(n). com la saup formar natura. |
Qui be·l remira ni·l ve front et huelhs, bocca e fas, tant a finas sas beutatz que mais ni mens no i cove: lonc cors, dreg e covinen, gent afiblat, cuend’e gay. C’om no·l pot lauzar tan gen com la saup formar Natura. |
V | V |
Tant er ge(n) s(er)uitz p(er) me. sos durs cors fels (et) iratz. tro q(ue) sia adossatz. ab bels ditz (et) ab merce. car yeu ai trobat lige(n). q(ue)l gota ]dai[ daigua q(ue) chai. fier e(n) .i . loc ta(n) soue(n). que caua la peira dura. |
Tant er gen servitz per me sos durs cors fels et iratz, tro que sia adossatz ab bels ditz et ab merce; car yeu ai trobat ligen que·l gota d’aigua que chai, fier en un loc tan soven que cava la peira dura. |
![]() |
![]() |
Bel conort qant mi soue. Per ma colpa mesdeve. Et ia no sia celaz. Qar ues lei no soi tornaz. Per foldat qe men rete. Tant nai estat longamen. Qe de uergoigna qeu nai. Non aus auer lardimen. Qei an anz no ma segura. Il mencolpet de tal re. Don li degra uenir graz. Fe qeu dei al aluergnaz. Tot ofi per bona fe. |
![]() |
Tant er gen seruiz per me. Qi ben remira ni ue. Oilzz (et) gole front (et) faz. Aissi son finas beltaz. Qe mais ni meinz noi coue. Cors loncs dreich (et) couenen. Gent aflibar coint (et ) gai. Hom nol pot lauzar tan gen. Com la saop formar natura. Chanzoneta or ten uai. Ues mon fraces lauinen. Cui prez enanz (et) meillora. Et digaz li qe ben uai. Qe de mon conort aten. Enqera bonauentura. |
Bernard | Bernard |
I | I |
COnort era sai eu be. Qe ges de mi no pensaz. Puos saluz ni amistaz. Ni messages nomen ue. Trop cuit qeu faz longaten. Et er ben senblant oimai. Qeu chace cho qaltrui pren. Pois nomen uen auentura. |
Conort, era sai eu be qe ges de mi no pensaz, puos saluz ni amistaz ni messages no m’en ve. Trop cuit q’eu faz long aten, et er ben senblant oimai q’eu chace cho q’altrui pren, pois no m’en ven aventura. |
II | II |
Bel conort qant mi soue. Com gen fui per uos honraz. Et qan eram oblidaz. Per un paoc no muor de se. Qeu eisme uau enqiren. Qim met de foldat en plai. Qant eu midon sobre pren. De la mia forfaitura. |
Bel Conort, qant mi sove com gen fui per vos honraz et qan era m’oblidaz, per un paoc no muor dese! Q’eu eis me vau enqiren, qi·m met de foldat en plai, qant eu midon sobrepren de la mia forfaitura. |
III | III |
Per ma colpa mesdeve. Et ia no sia celaz. Qar ues lei no soi tornaz. Per foldat qe men rete. Tant nai estat longamen. Qe de uergoigna qeu nai. Non aus auer lardimen. Qei an anz no ma segura. |
Per ma colpa m’esdeve et ia no sia celaz, qar ves lei no soi tornaz per foldat qe m’en rete. Tant n’ai estat longamen qe de vergoigna q’eu n’ai, non aus aver l’ardimen qe i an, anz no m’asegura. |
IV | IV |
Il mencolpet de tal re. Don li degra uenir graz. Fe qeu dei al aluergnaz. Tot ofi per bona fe. Et seu en amar mespren. Tort a qi colpa men fai. Qe qi en amor qer sen. Cel non a sen ni mesura. |
Il m’encolpet de tal re don li degra venir graz. Fe qeu dei a l’Alvergnaz, tot o fi per bona fe. Et s’eu en amar mespren, tort a qi colpa m’en fai, qe, qi en amor qer sen, cel non a sen ni mesura. |
V | V |
Tant er gen seruiz per me. Sos fels cors durs (et) iraz. Tro del tot ser adolzaz. Ab bels diz (et) ab merce. Qeu ai ben trobat legen. Qi gota daiga qan chai. Fer en un luoc tan souen. Tro caua la peira dura. |
Tant er gen serviz per me sos fels cors durs et iraz, tro del tot ser’adolzaz ab bels diz et ab merce; q’eu ai ben trobat legen qi gota d’aiga, qan chai, fer en un luoc tan soven, tro cava la peira dura. |
VI | VI |
Qi ben remira ni ue. Oilzz (et) gole front (et) faz. Aissi son finas beltaz. Qe mais ni meinz noi coue. Cors loncs dreich (et) couenen. Gent aflibar coint (et ) gai. Hom nol pot lauzar tan gen. Com la saop formar natura. |
Qi ben remira ni ve oilzz et gol’e front et faz, aissi son finas beltaz qe mais ni meinz no i cove: cors loncs, dreich et covenen, gent aflibar, coint’et gai. Hom no·l pot lauzar tan gen com la saop formar Natura. |
VII | VII |
Chanzoneta or ten uai. Ues mon fraces lauinen. Cui prez enanz (et) meillora. |
Chanzoneta, or t’en vai ves Mon Fraces, l’avinen, cui prez enanz’et meillora. |
VIII | VIII |
Et digaz li qe ben uai. Qe de mon conort aten. Enqera bonauentura. |
Et digaz li qe ben vai qe de Mon Conort aten enqera bon’aventura. |
![]() |
![]() |
![]() |
Arnautç demeroill[1] Conort era saiieu be. qe ges demi no pensatç. carsalutç niamistatç. nemesage non men ue. tr op cuit cefauc lonc atent. ces ben semblantç uomais. qeu chas so qe autre prent. pos nom en uen auentura. [1] Componimento di Bernart de Ventadorn ma attribuito ad Arnaut de Maroill.
|
![]() |
Mos conortç chami soue. comieu fui p(er) uos onratç. euei cara mublidatz. ep(er) pauc nomuor desse. ma is eu eis mouau quirn. quim met defoldat em plai car gia midons sobre pren. delamia forfatura. Qieu lencolpiei detal re. dont li degra saber gr |
![]() |
atç. mas fe cieu dei neluergnatç. ieu afi p(er) bona fe. qesieu enamar mispren. tort na ci colpa menfai. car qui enamor cier sen. cel nona sen nemisura. P(er) ma colpa medeue. qieu nonsia priuatc. carnon soi uas lieis tornatç. p(er) foltatç cemen rete. tanai istat longiamen. qedeuergogna cenai. non aus auer ardiment. lai onillg nomasegura. |
![]() |
Empero tant erp(er)me. seruitç songien cor oratç. etro ce sia doussatç. abels ditç et amerce. qieu aia trobat lingen. que gotta daiga qi chai.fer enun lioc tant souen. ce trauca lapeira dura. Tutç hom qiamdontç ue. bocha frontç et uolltç es fatç. pot dir cebeutatç. elieis plus noni coue. lonc cors dreit et couinen. gent afiblat coint et gai. nolasai lausar tan gen. comlaup formar natura. |
![]() |
Cansoneta uaiten lai. enfrances locouinen. onpres en ansemiglura. Cediga(s[2])li que bemuai. quedemon conort aten. chem uegna bona uentura. [2] Aggiunta successivamente dal copista.
|
Arnautç demeroill | Arnautç de Meroill |
I | I |
Conort era saiieu be. qe ges demi no pensatç. carsalutç niamistatç. nemesage non men ue. tr op cuit cefauc lonc atent. ces ben semblantç uomais. qeu chas so qe autre prent. pos nom en uen auentura. |
Conort, era sai ieu be qe ges de mi no pensatç, car salutç ni amistatç ne mesage non m’en ve. Trop cuit ce fauc lonc atent, ces ben semblantç uomais q’eu chas so qe autre prent, pos no m’en ven aventura. |
II | II |
Mos conortç chami soue. comieu fui p(er) uos onratç. euei cara mublidatz. ep(er) pauc nomuor desse. ma is eu eis mouau quirn. quim met defoldat em plai car gia midons sobre pren. delamia forfatura. |
Mos Conortç, cha mi sove com ieu fui per vos onratç e vei c’ara m’ublidatz, e per pauc no muor desse! mais eu eis m’o vau quirn, qui·m met de foldat em plai, car gia midons sobrepren de la mia forfatura. |
III | III |
Qieu lencolpiei detal re. dont li degra saber gr atç. mas fe cieu dei neluergnatç. ieu afi p(er) bona fe. qesieu enamar mispren. tort na ci colpa menfai. car qui enamor cier sen. cel nona sen nemisura. |
Q’ieu l’encolpiei de tal re dont li degra saber gratç. Mas fe c’ieu dei n’Elvergnatç, ieu a fi per bona fe. Qe s’ieu en amar mispren, tort n’a ci colpa m’en fai, car qui en amor cier sen, cel non a sen ne misura. |
IV | IV |
P(er) ma colpa medeue. qieu nonsia priuatc. carnon soi uas lieis tornatç. p(er) foltatç cemen rete. tanai istat longiamen. qedeuergogna cenai. non aus auer ardiment. lai onillg nomasegura. |
Per ma colpa me deve q’ieu non sia privatc, car non soi vas lieis tornatç per foltatç ce m’en rete. Tan ai istat longiamen qe de vergogna ce n’ai, non aus aver ardiment lai on illg no m’asegura. |
V | V |
Empero tant erp(er)me. seruitç songien cor oratç. etro ce sia doussatç. abels ditç et amerce. qieu aia trobat lingen. que gotta daiga qi chai.fer enun lioc tant souen. ce trauca lapeira dura. |
Empero tant er per me servitç son gien cor oratç, e tro ce si’adoussatç a bels ditç et a merce; q’ieu aia trobat lingen que gotta d’aiga qi chai, fer en un lioc tant soven, ce trauca la peira dura. |
VI | VI |
Tutç hom qiamdontç ue. bocha frontç et uolltç es fatç. pot dir cebeutatç. elieis plus noni coue. lonc cors dreit et couinen. gent afiblat coint et gai. nolasai lausar tan gen. comlaup formar natura. |
Tutç hom qi am dontç ve bocha, frontç et volltç es fatç, pot dir ce beutatç e lieis plus non i cove: lonc cors, dreit et covinen, gent afiblat, coint’et gai. No la sai lausar tan gen com laup formar Natura. |
VII | VII |
Cansoneta uaiten lai. enfrances locouinen. onpres en ansemiglura. |
Cansoneta, vai t’en lai en Frances, lo covinen, on pres enans’e miglura. |
VIII | VIII |
Cediga(s)li que bemuai. quedemon conort aten. chem uegna bona uentura. |
Ce digas li que be·m vai, que de Mon Conort aten che·m vegna bon’aventura. |
![]() |
![]() |
![]() |
Conort eras sai eu be. que ges demi no pessatz car sa |
![]() |
lutz niamiztatz. ni messatge nomen ue. trop cuig q(ue) fatz lo(n)c aten. (et) es be semblan hui mai. qui eu chatz zo que autre pre(n) pus nomen uen auentura. Mos conortz can me soue. com eu fui p(er)uos honratz. mas eras can moblidatz. aper pauc nomuer dese qui eix mouau enqueren quem mis defoudat emplai. car iamidons soba pren de la mia for faitura. |
![]() |
Queu len colpei detal re. don li degra sab(er) gratz. masfeq(ue)dei nalu(er) niatz. eu ho fi p(er)bona fe. eseu en amar meins pren tort na quil colpa men fai. car qui en amor quer sen cel non a sen ni me sura. Per ma colpa mesdeue. queia non sia priuatz. car uas leis non son tornatz p(er) foudatz que menrete. cant nai estat loni amen. que deuergoina quen ai. non aus auer ardimen. lai on sil no(m) asegura. |
![]() |
Tant er gen seruitz per me. sos durs cors fels (et) iratz. entro totz sia douzatz. ab bele ditz (et) ab merce. qui eu ai ben trobat lige(n) quel gota daiga que chai. fer en unloc tan souen. que trauca la peira dura. Qui bel remira nil ue. gola (et) fron (et) huuils (et) fatz. aixi hi es fi na beutatz. que mais ni mei(n)s noi coue. cors lonc dreit (et) couin en gent afiblat cuint egai. com nol pot lauzar tan gen. com la saub formar natura. |
![]() |
Chanzoneta la ten uai. an frances locouinen. on p(re)tz enanza et meillura. Edigas li que bem uai. que demon conort aten. quem uen ha bona uentura. |
I | I |
Conort eras sai eu be. que ges demi no pessatz car sa lutz niamiztatz. ni messatge nomen ue. trop cuig q(ue) fatz lo(n)c aten. (et) es be semblan hui mai. qui eu chatz zo que autre pre(n) pus nomen uen auentura. |
Conort, era sai eu be que ges de mi no pessatz, car salutz ni amiztatz ni messatge no m’en ve. Trop cuig que fatz lonc aten et es be semblan huimai qu’ieu chatz zo que autre pren, pus no m’en ven aventura. |
II | II |
Mos conortz can me soue. com eu fui p(er)uos honratz. mas eras can moblidatz. aper pauc nomuer dese qui eix mouau enqueren quem mis defoudat emplai. car iamidons soba pren de la mia for faitura. |
Mos Conortz can me sove com eu fui per vos honratz mas eras can m’oblidatz, a! Per pauc no muer dese! Qui eix m’o vau enqueren, que·m mis de foudat em plai, car ia midons sobapren de la mia forfaitura. |
III | III |
Queu len colpei detal re. don li degra sab(er) gratz. masfeq(ue)dei nalu(er) niatz. eu ho fi p(er)bona fe. eseu en amar meins pren tort na quil colpa men fai. car qui en amor quer sen cel non a sen ni me sura. |
Qu’eu l’encolpei de tal re don li degra saber gratz. Mas fe que dei n’Alverniatz, eu ho fi per bona fe. E s’eu en amar meins pren, tort n’a qui·l colpa m’en fai, car qui en amor quer sen, cel non a sen ni mesura. |
IV | IV |
Per ma colpa mesdeue. queia non sia priuatz. car uas leis non son tornatz p(er) foudatz que menrete. cant nai estat loni amen. que deuergoina quen ai. non aus auer ardimen. lai on sil no(m) asegura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia non sia privatz, car vas leis non son tornatz per foudatz que m’en rete. Cant n’ai estat loniamen que de vergoina que n’ai, non aus aver ardimen lai on, s’il no m’asegura. |
V | V |
Tant er gen seruitz per me. sos durs cors fels (et) iratz. entro totz sia douzatz. ab bele ditz (et) ab merce. qui eu ai ben trobat lige(n) quel gota daiga que chai. fer en unloc tan souen. que trauca la peira dura. |
Tant er gen servitz per me sos durs cors fels et iratz, entro totz si’adouzatz ab bele ditz et ab merce; qu’ieu ai ben trobat ligen que·l gota d’aiga que chai, fer en un loc tan soven que trauca la peira dura. |
VI | VI |
Qui bel remira nil ue. gola (et) fron (et) huuils (et) fatz. aixi hi es fi na beutatz. que mais ni mei(n)s noi coue. cors lonc dreit (et) couin en gent afiblat cuint egai. com nol pot lauzar tan gen. com la saub formar natura. |
Qui be·l remira ni·l ve gola et fron et huuils et fatz, aixi hi es fina beutatz que mais ni meins no i cove: cors lonc, dreit et covinen, gent afiblat, cuint’e gai. C’om no·l pot lauzar tan gen com la saub formar Natura. |
VII | VII |
Chanzoneta la ten uai. an frances locouinen. on p(re)tz enanza et meillura. |
Chanzoneta, la t’en vai a'N Frances, lo covinen, on pretz enanza et meillura. |
VIII | VIII |
Edigas li que bem uai. que demon conort aten. quem uen ha bona uentura. |
E digas li que be·m vai, que de Mon Conort aten que·m venha bon’aventura. |
![]() |
![]() |
bernartz del uentador. Conortz era (s)[1]ai ieu be. ne ges de me non pensatz. pos salutz ni amistatz. ni messatgiers non men ue. truep cug cai fag lonc aten. (et) es ben semblanz oi mai. qieu chanso cautrui pren. pos nomen uen auentura. [1] Il copista scrive inizialmente fai, poi espunge f e corregge con s.
|
Mon conort cant mi soue. con fui gent p(er) uos onratz. e car uos mi oblidatz. p(er) un pauc no muer de se. qieu mezeis uauc enqeren. qem mis de foudatz emplai. qe ia mi donz sobre pren. de la mia forfachura |
Ieu lencolpei de tal re. dont me degra saber grat. qe fe qieu dei aluerniatz. tot o fiz p(er) bona fe. esi eu en amor mespren. tort a qi colpa men da. car qi en amor qer sen. el non a sen ni mesura. |
Per ma colpa mes deue. e ia non siap(ri)[2]uatz qe uaz leiz no sui tornatz. p(er) foudat qe mi rete. tant ai estat loniamen. qe de uergoinha qieu ai non aus auer ardimen. lai an sil nom asegura. [2] Il copista scirve la p con il taglio sulla gamba, che sarebbe stato dunque sciolto in per. Per questo cancella il taglio e aggiunge in interlinea ri.
|
Tant er gent seruitz p(er) me. sos durs cors fels (et) iratz. tro sia totz adousaz. ab bels digz (et) ab merce. qieu ai ben trobat legen. qe gota daiga cant chai. fer en un luec tan souen. tro caua la peira dura. |
Qi ben remira eue. oils ego le front e faz. caissi ies fina beautatz. remais ni meins noi coue. cors lonc dreig. (et) couinent. gen affiblan cuinde gai hom no la lauza. tan gen com la saup formar natura. |
bernartz del uentador. | Bernartz del Ventador. |
I | I |
Conortz era (s)ai ieu be. ne ges de me non pensatz. pos salutz ni amistatz. ni messatgiers non men ue. truep cug cai fag lonc aten. (et) es ben semblanz oi mai. qieu chanso cautrui pren. pos nomen uen auentura. |
Conortz, era sai ieu be ne ges de me non pensatz, pos salutz ni amistatz ni messatgiers non m’en ve. Truep cug c’ai fag lonc aten, et es ben semblanz oimai q’ieu chan so c’autrui pren, pos no m’en ven aventura. |
II | II |
Mon conort cant mi soue. con fui gent p(er) uos onratz. e car uos mi oblidatz. p(er) un pauc no muer de se. qieu mezeis uauc enqeren. qem mis de foudatz emplai. qe ia mi donz sobre pren. de la mia forfachura |
Mon Conort, cant mi sove con fui gent per vos onratz e car vos mi oblidatz, per un pauc no muer dese! Q’ieu mezeis vauc enqeren, qe·m mis de foudatz em plai, qe ia midonz sobrepren de la mia forfachura. |
III | III |
Ieu lencolpei de tal re. dont me degra saber grat. qe fe qieu dei aluerniatz. tot o fiz p(er) bona fe. esi eu en amor mespren. tort a qi colpa men da. car qi en amor qer sen. el non a sen ni mesura. |
Ieu l’encolpei de tal re dont me degra saber grat. Qe fe q’ieu dei, Alverniatz, tot o fiz per bona fe. E si eu en amor mespren, tort a qi colpa m’en da, car qi en amor qer sen, el non a sen ni mesura. |
IV | IV |
Per ma colpa mes deue. e ia non siap(ri)uatz qe uaz leiz no sui tornatz. p(er) foudat qe mi rete. tant ai estat loniamen. qe de uergoinha qieu ai non aus auer ardimen. lai an sil nom asegura. |
Per ma colpa m’esdeve e ia no·n sia privatz, qe vaz leiz no sui tornatz per foudat qe mi rete. Tant ai estat loniamen qe de vergoinha q’ieu ai, non aus aver ardimen lai an, s’il no m’asegura. |
V | V |
Tant er gent seruitz p(er) me. sos durs cors fels (et) iratz. tro sia totz adousaz. ab bels digz (et) ab merce. qieu ai ben trobat legen. qe gota daiga cant chai. fer en un luec tan souen. tro caua la peira dura. |
Tant er gent servitz per me sos durs cors fels et iratz, tro sia totz adousaz ab bels digz et ab merce; q’ieu ai ben trobat legen, qe gota d’aiga, cant chai, fer en un luec tan soven, tro cava la peira dura. |
VI | VI |
Qi ben remira eue. oils ego le front e faz. caissi ies fina beautatz. remais ni meins noi coue. cors lonc dreig. (et) couinent. gen affiblan cuinde gai hom no la lauza. tan gen com la saup formar natura. |
Qi ben remira e ve oils e gol’e front e faz, c’aissi i es fina beautatz re mais ni meins no i cove: cors lonc, dreig et covinent, gen affiblan, cuind’e gai. Hom no la lauza tan gen com la saup formar Natura. |