Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Lonc temps a qu'eu no chantei mai > Tradizione manoscritta > CANZONIERE a¹

CANZONIERE a¹

  • letto 431 volte

Edizione diplomatica

 
                                   bernartz del uentador.
             Lonc temps a qieu non chantei mai. ni saup far capte
             neme(n). mas ar non tem plueia ni uen. anz sui (int)[1]ratz en
             gran cossire con pogues bons motz assire. en un uers qai
             aperit. si tot non pars flors ni fuelha. meils me
             uai qel temps florit. pos la mors qieu tant uueil me
             uoil.
 

 [1] Il copista scrive inizialmente miratz, poi espunge mi e corregge in interlinea con int.
 
 
             Labor ai gent sotil egai. canc hom no(n) ui tan auinent
             pretz e beutat ualor e sen. e a truep mais qeu no(n)
             sai dire. res non es ]deleis[[2] delieis a dire. ab sol qil fezes
             tant dardi(t)[3]. cuna nueg. lai on despuelha. me
             menes en luec aizit. em fezes del b(r)[4]as laz al col.
 
 [2] Cancellato dal copista.
 [3] Il copista scrive inizialmente dardir, poi espunge r e corregge con t.
 [4] Il copista scrive inizialmente beas, poi espunge la e e corregge in interlinea con r.
 
 
            Si nom manda lai on il iai. on eu remir lo sieu cors
            genz. a cal obs ma fag de nien. ai las comuer de desire
            uol mi doncs mi donz aucire. car lam oqei ai chauzit.
            aran faza so qes uueilha. tru(e)[5] son talan naia complit.
            qeu nom plai(n)g si tot me dol.
 
 [5] Il copista scrive inizialmente truc, poi espunge c e corregge in interlinea con e.
 
 
             El mon tam bon amic non ai fraire. cozin ni paren. qe
             sim uam on ioi enqeren. qeu emon cor non lazire. e si
             men fai escondire. no(n) sen tenga p(er) trait. non uueil lauz
             enia mi tueilha. mi donz leu aital crit. p(er) qe mi
             lais murir de dol.
 
 
             Totz me desconois tam ben uai e sauzes dir en (cui)[6] men
             ten. mi auzes far mon ioi paruen. pels miels del
             mon son iauzire. e sieu (s)[7]ai chantar ni rire. tot mes
 
 [6] Corretto dal precedente eu, espunto dal copista.
 [7] Il copista scrive inizialmente fai, poi espunge f e corregge con s.
 
 
             p(er) leis escarit. ai qieu no sen mal qem doneilha. tant
             ma iois prez esazit. non sai sieu sui aqel qe sol.
             per sol le bel semblan qem fai. cant luecs ni aizes lio cose(n)
             ai tant de ioi qe sol nom (s)[8]en. souen (s)[9]ail emuolf
            emuire e sai ben can la remire. cant hom plus bella
            non ui p(er) merceil. prec qe macueilha. e pos tant ma
            enreqit. nom sia qi dona qi tol.
 

 [8] Il copista scrive inizialmente cen, poi espunge c e corregge in interlinea con s.
 [9] Il copista scrive inizialmente fail, poi espunge f e corregge interlinea con s.
 
  • letto 419 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 bernartz del uentador.  Bernartz del Ventador.
  I   I
 
 Lonc temps a qieu non chantei mai. ni saup far capte
 neme(n). mas ar non tem plueia ni uen. anz sui (int)ratz en
 gran cossire con pogues bons motz assire. en un uers qai
 aperit. si tot non pars flors ni fuelha. meils me
 uai qel temps florit. pos la mors qieu tant uueil me
 uoil.
 
 
 Lonc temps a q’ieu non chantei mai
 ni saup far captenemen.
 Mas ar non tem plueia ni ven,
 anz sui intratz en gran cossire
 con pogues bons motz assire
 en un vers q’ai aperit;
 si tot non pars flors ni fuelha,
 meils me vai q’el temps florit,
 pos l’amors q’ieu tant vueil, me voil.
 
  II   II
 
 Labor ai gent sotil egai. canc hom no(n) ui tan auinent
 pretz e beutat ualor e sen. e a truep mais qeu no(n)
 sai dire. res non es ]deleis[ delieis a dire. ab sol qil fezes
 tant dardi(t). cuna nueg. lai on despuelha. me
 menes en luec aizit. em fezes del b(r)as laz al col.
 
 
 Labor ai gent, sotil e gai,
 c’anc hom no·n vi tan avinent.
 Pretz e beutat, valor e sen,
 e a truep mais q’eu no·n sai dire,
 res non es de lieis a dire,
 ab sol q’il fezes tant d’ardit
 c’una nueg lai on despuelha,
 me menes en luec aizit,
 e·m fezes del bras laz al col.
 
  III   III
 
 Si nom manda lai on il iai. on eu remir lo sieu cors
 genz. a cal obs ma fag de nien. ai las comuer de desire
 uol mi doncs mi donz aucire. car lam oqei ai chauzit.
 aran faza so qes uueilha. tru(e) son talan naia complit.
 qeu nom plai(n)g si tot me dol.
 
 
 Si no·m manda lai on il iai,
 on eu remir lo sieu cors genz,
 a cal obs m’a fag de nien?
 Ai, las! Co muer de desire!
 Vol mi doncs midonz aucire,
 car l’am? O qei ai chauzit?
 Ara·n faza so qe·s vueilha
 true son talan n’aia complit,
 q’eu no·m plaing, si tot me dol.
 
  IV   IV
 
 El mon tam bon amic non ai fraire. cozin ni paren. qe
 sim uam on ioi enqeren. qeu emon cor non lazire. e si
 men fai escondire. no(n) sen tenga p(er) trait. non uueil lauz
 enia mi tueilha. mi donz leu aital crit. p(er) qe mi
 lais murir de dol.
 
 
 El mon tam bon amic non ai,
 fraire, cozin ni paren,
 qe si·m vam on ioi enqeren,
 q’eu e mon cor non l’azire.
 E si m’en fai escondire,
 non s’en tenga per trait.
 Non vueil, lauzenia mi tueilha
 midonz leu aital crit
 per qe mi lais murir de dol.
 
  V   V
 
 Totz me desconois tam ben uai e sauzes dir en (cui) men
 ten. mi auzes far mon ioi paruen. pels miels del
 mon son iauzire. e sieu (s)ai chantar ni rire. tot mes
 p(er) leis escarit. ai qieu no sen mal qem doneilha. tant
 ma iois prez esazit. non sai sieu sui aqel qe sol.
 
 
 Totz me desconois, tam ben vai;
 e s’auzes dir en cui m’enten,
 mi auzes far mon ioi parven!
 Pels miels del mon son iauzire!
 E s’ieu sai chantar ni rire,
 tot m’es per leis escarit
 ai, q’ieu no sen mal qe·m doneilha.
 Tant m’a iois prez e sazit,
 non sai s’ieu sui aqel qe sol.
 
  VI   VI
 
 per sol le bel semblan qem fai. cant luecs ni aizes lio cose(n)
 ai tant de ioi qe sol nom (s)en. souen (s)ail emuolf
 emuire e sai ben can la remire. cant hom plus bella
 non ui p(er) merceil. prec qe macueilha. e pos tant ma
 enreqit. nom sia qi dona qi tol.
 
 
 Per sol le bel semblan qe·m fai
 cant luecs ni aizes li o cosen,
 ai tant de ioi qe sol no·m sen,
 soven sai·l e·m volf’e·m vire.
 E sai ben, can la remire,
 c’anc hom plus bella no·n vi;
 per merce·il prec qe m’acueilha,
 e pos tant m’a enreqit,
 no·m sia qi dona, qi tol.
 
  • letto 396 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 433 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-a%C2%B9-48