Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Tant ai mon cor plen de joia

Tant ai mon cor plen de joia

 BdT 70,44

Mss.: A 89, C 52, D 20, I 28, K 17, M 44, N 143, N² 9 (incipit), R 58, S 66, V 62, a¹ 94.

Metrica: a7' b5' a7' b5' a7' b5' a7' b5' c6 c6 c7 b5' (Frank 243:1). Canso di 6 coblas singulars di 12 versi, seguite da una tornada di 4 versi.

Melodia (sulla base del contrafactum RS 390): ABCD ABCD EFGD.

Edizioni: Bartsch-Koschwitz 1904, III, p. 65; Appel 1915, 44, p. 257; Lazar 1966, 4, p. 72.

  • letto 1157 volte

Collazione

Tant ai mon cor ple de joya: 6 coblas singulars e una tornada;  a 7, b 5’, a 7’, b 5’, a 7’, b 5’, a 7’, b5’, c 6, c 6, c 7, b 5’.
Ordine coblas:

Appel 1 2 3 4 5 6 tor
A 1 2 3 4 5 6 tor
C 1 2 3 4 5 6 /
D 1 2 3 4 5 6 /
I 1 2 3 4 5 6 tor
K 1 2 3 4 5 6 tor
M 1 2 3 4 5 6 /
N 1 2 3 4 5 6 tor
R 1 2 3 4 5 6 tor
S 1 2 3 4 5 6 tor
V 1 2 3 4 5 6 tor
a 1 2 3 4 5 6 /

 
Cobla I

v 1

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Tant ai mon cor plen de ioia,
Tant ai mon cor plen de ioya,
Tan ai mon cor plen de ioia,
Quant ai mon cor ple de ioia,
Cant ai mon cor plen de ioia,
Tant ai mon cor plen de ioia,
Tant ai mon cor plen de ioia,
Tant ai mon cor plen de ioia,
Tant ai mon cor plen de ioia,
Tant ai mon cor plen de ioya,
Tant ai mon cor plen de ioia,

v 2

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
tot mi desnatura.
tot me desnatura.
tot me desnatura.
tot me desnatura.
tot me desnatura.
totz mi esdenatura.
tot me desnatura.
totz me desnatura.
tot mi desnatura.
tot me desnatura.
tot me·is denatura.

v 3

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Flor blancha, vermeilla e groia
Flors blanca, vermelh’e bloya
Flor blanqu’e vermeill’e groia
Flors blanqu’e vermeilla, groia
Flors blanq’e vermeilla, groia
Flors blanca, vermeilha e bloia
Flor blanca vermeil’e groia
Flors blanca, vermelh’e bloia
Flor blancha, vermeilla et croia
Flor blanca, vermeill’e bloia
Flors blancha, vermeill’e groia

v 4

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
mi par la freidura,
me sembla freidura,
me par la freidura,
me par la freidura,
me par la freidura,
me senbla freidura,
mi par la freidura,
mi sembla freydura,
senbla la freidura,  
mi sembla fredura, 
me sembla freichura,

v 5

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
c’ab lo vent et ab la ploia
qu’ap lo vent et ab la pluya
c’ab lo vent et ab la ploia
c’ab lo vent et ab la ploia
c’ab lo vent et ab la ploia
q’ab lo ven e a la ploia
c’ab lo vent et ab la ploia
c’ab lo vent et ab la ploia
c’ab lo vent et ab la ploia
c’ap lo vent et ab la ploya
a lo vent et a la plueia

v 6

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
mi creis l’aventura,
me creys m’aventura,
me creis l’aventura,
me creis l’aventura,
me creis l’aventura,
mi ven m’aventura,
mi creis l’aventura,
mi creys l’aventura,
mi creis l’aventura,
me ven aventura,
mi ven aventura,

v 7

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
per que mos chans monta e poia
per que mon pretz mont’e pueya
per que mos chanz mont’e poia
per que mos chanz mont’e poia
per que mos chanz mont’e poia
per qe mos pretz monta e poia
per que mont chanç mont’e pueia
per que mos chans mont’e poia
per qe mos chant monta et poia
per que mos pretz mont’e poia
per qe mos pretz mont’e pueia

 
 
v 8

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
e mos pretz meillura.
e mon chan melhura.
e mos pretz meillura.
e mos pretz meillura.
e mos prez meillura.
e mos chanz meilhura.
e mos preç meillura.
e mos pretz melhura.
et mos prez millura.
e mon chant mellura.
e mos chanz meillura.

v 9

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Tant ai al cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,
Tan ai al cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,
Tant ai el cor d’amor,
Tant ai al cor d’amor,

v 10

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
se ioi e de doussor,
de ioy e de doussor,
de ioi e de dousor,
de ioi e de dousor,
de ioi e de dousor,
de ioia e de dousor,
de ioi e de dousor,
de ioy e de dossor,
de zoia et de dolzor,
de ioy e de douzor,
de ioi et de douzor,

v 11

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que l’iverns mi sembla flor
per que·l g[…] me sembla flor
que l’iverz me sembla flor
que l’envertz me sembla flor
que l’envertz me sembla flor
qe la nieus mi sembla flor
que ll’ivenrç mi sebla flor
que lo gels me sembla flor
qe l’inver me senbla flor
per que·l gel me sembla flor
que le gels me sembla flor

v 12

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
e la neus verdura.
e la neu verdura.
e la neu verdura.
e la neus verdura.
e la neus verdura.
e l’iverntz verdura.
e la neus verdura.
e la neus verdura.
et la neus verdura.
e la neus verdura.
e la neus verdura.

 
Cobla II

v 1

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Anar puosc ses vestidura,
Anar puesc ses vestidura,
Anar puesc ses vestedura,
Anar puosc ses vestidura,
Anar puosc ses vestedura,
Annar puesc ses vestidura,
Anar puesc ses vestedura,
Anar puesc ses vestidura,
Anar pois ses vestidura,
Anar pusc ses vestidura,
Anar puesc senz vestidura,

v 2

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
nutz e ma camisa,
nutz e ma chamiza,
nuz e ma camiza,
nuz e ma camisa,
nuz e ma camisa,
nutz en ma chamisa,
nus en ma camisa,
nutz en ma camiza,
nuz en ma chamisa,
nutz e ma camisa,
nutz e ma camisa,

v 3

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que fin’amors m’asegura
que fin’amor m’asegura
que fin’amors me segura
que fin’amors me segura
que fin’amors me segura
qar fin’amors m’asegura
que fin’amors m’asegura
car fin’amors m’asegura
qe fin’amor m’asegura
car fin’amor m’asegura
pos fin’amors m’asegura

v 4

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
de la freida bisa.
de la feia biza.
de la freida briza.
de la freida biza.
de la freida biza.
de la freida bisa.
de la freida biça.
de la freyda biza.
de la freida bisa.
de la freia bisa.
de la freida biza.

v 5

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Mas es qui·s desmesura,  (-1)
Mas tot hom se desmezura,
Et es folz qui desmesura
Et es fols qui desmesura,
Et es fols qui desmesura,
Mais totz hom se desnatura,
Et es fols qui desmesura,
Et es fols qui·s desmezura,
Et es fols qi·s desmesura,
Cascus hom si desmesura,
Mas folz hom se desmesura,

v 6

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
e no·is ten de guisa,
si no·s ten de guiza,
e no·s ten de guiza,
e no·s ten de guisa,
e no·s ten de guisa,
si no·us ten de ghisa,
e no·i ten de guiça,
e no·s ten de guiza,
et no·s ten de guisa,
si no·s ten de guisa,
qi no·s ten de guiza,

v 7

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
per q’ieu ai pres de mi cura,
per qu’ieu ai pres de mi cura,
per qu’eu ai pres de mi cura,
per qu’eu ai pres de mi cura,
per qu’ieu ai pres de mi cura,
per q’ieu ai pres de mi cura,
per qu’eu ai pres de mi cura,
per que m’ai pres de mi cura,
per q’eu ai pres de mi cura,
per qu’eu ai pres de mi cura,
per q’eu n’a prez de mi cura,

 
 
v 8

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
des q’ieu aic enquisa
pus agui enquiza
deis qu’eu auc enquiza
deis qu’eu aic enquisa
deis qu’ieu aic enqisa
pos agi enqisa
deis qu’eu aic enquiça
pus que aic enquissa
pois vos aic enqisa
pus l’agui enquisa
pos l’agui enquiza

v 9

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
la plus bella d’amor,
la plus belha d’amor,
la plus bela d’amor,
la plus bella d’amor,
la plus bella d’amor,
la plus bella d’amor,
la plus bella d’amor,
la pus bela d’amor,
la plus bella damor,
la pus bela d’amor,
la plus bella d’amor,

v 10

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
don aten tant d’onor,
don aten gran honor,
don aten tan d’onor,
don aten tan d’onor,
don aten tan d’onor,
don ieu aten grant honor,     (+1)
don aten tant d’onor,
don n’aten tan d’onor,
don aten gran honor,
don aten tan d’onor,
don ai eu gran honor,

v 11

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
si q’en luoc de ma ricor
quar en luec de sa ricor
si q’en loc de ma ricor
si qu’eu loc de ma ricor
si qu’en loc de ma ricor
qar en luec de sa ricor
si qu’en loc de ma ricor
qu’ieu en loc de maior  (-1)
si q’en loc de ma ricor
car en luec da sa ricor
senes lieis ab ma ricor

v 12

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
no vuoill aver frisa.
no vuelh aver Piza.
non voil aver friza.
non voill aver frisa.
non voill aver frisa.
non vueilh aver frisa.
non voil aver friça.
non vuelh aver friza.
no volgr’aver frisa.
no vuill aver Pisa.
non volgr’aver friza.

 
Cobla III

 

v 1

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
De s’amistat m’en raisa!
De s’amistat me ressiza!
De s’amistat m’en raiza!
De s’amistat m’en raisa!
De s’amistat m’en raisa!
De s’amistat m’es raisa!
De s’amistat m’en raiça!
De s’amistat tenc assiza,
De s’amistat m’es esqisa!
De s’amisztat me resissa!
De s’amistat mi teisa!

v 2

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Et ai ne fiansa,
Mas ieu n’ai fiansa,
Et ai ne fizanza,
Et ai ne fiansa,
Et ai ne fiansa,
Mais ieu n’ai fiansa,
Et ai ne fiança,
que ai esperansa
Mes eu n’ai fianza,
Mas be n’ay fianza,
/

v 3

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que sivals eu n’ai conquisa
que sivals ieu n’ai conquiza
que sivals eu n’ai conquiza
que sivals ieu n’ai conquisa
que sivals ieu n’ai conquisa
qe sivals q’ieu n’ai conqissa
que sival s’ieu n’ai conquiça
sivals que aurai conquiza
qe sevals eu n’ai conqisa
car sevals eu n’ai conquisa
Mas eu n’ai conqisa     (-2)

v 4

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
la bella amistanssa;
la belha semblansa;
la bella semblanza;
la bella semblansa;
la bella semblansa;
la bella semblasa.
la bella semblança;
la bela semblansa;
la bella senblanza;
sa bela semblanza;
la bella semblansa;

v 5

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
et ai en a ma devisa
et ai ne a ma deviza
et ai en a ma deviza
et ai enansa devisa
et ai enansa devisa
e ai ne a ma devisa
et ai en a ma deviça
et ai a la mie deviza
et ai en a ma devisa
/
et ai en a ma deviza

v 6

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
tant de benananssa,
tan de benenansa,
tan de benenanza,
tan de benenansa,
tan de benanansa,
tan de benanansa,
tan de benanança,
tan de benanansa,
tan n’ai de benenanza,
/
tant benananza,     (-1)

v 7

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que ia·l iorn que l’aia visa,
que ia·l iorn que l’aurai viza,
qe ia·l iorn que l’ai viza,
que ia·l iorn que l’aia visa,
qe ia·l iorn que l’aia visa,
qe ia·l ior q’ieu l’averai visa  (+1)
que ia·l ionr que l’aia viça,
que ia·l iorn que l’aia viza,
qe ia·l iorn qe l’aia visa,
que ia·l iorn qu’eu l’aurai visa
qe ia iorn q’ieu l’aia viza,

 
 
v 8

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
non aurai pesansa.
non aurai pezansa.
non aurai pezansa.
non aurai pesansa.
non aurai pesansa.
non aurai pesansa.
non aurai pesança.
non aurai pezansa.
non aurai pesanza.
non aurai pessanza.
non aurai pesanza.

v 9

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Mon cor ai en Amor,
Lo cor ai pres d’Amor,
Mon cor ai en Amor,
Mon cor ai en Amor,
Mon cor ai en Amor,
Lo cor ai pres d’Amor,
Mon cor ai en Amor,
Que·l cor ai en Amor,
Mon cor ai en Amor,
Mon cor ai pres d’Amor,
Lo cor ai plen d’Amor,

v 10

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
e l’esperitz lai cor,
que l’esperit lai cor,
e l’esperitz lai cor,
e l’esperitz lai cor,
e l’esperitz lai cor,
qe mos esperitz lai cor,    (+1)
e l’esperitç lai cor,
pus de nulh amador autre,     (+1)
e l’esperiz lai cor,
que l’esperit lai cor,
qe l’esperit e·l cor,

v 11

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
e si·m sui ieu sai, aillor,
e lo cors estai, alhor,
et eu si·m soi, aillor,
et ieu si·m sui, aillor,
et eu si·m soi, aillor,
e·l cors estai, sai allor,
et eu si·m sui, aillor,  (-1)
car l’esperit en lay cor
et eu s’en soi zai, aillor,
mas lo cors es sai, aillor,
e·l cors es sai, aillor,  (-1)

v 12

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
loing de lieis, en Franssa.
pres de leys, en Fransa.
loing de llei, en Franza.
loing de llei, en Franssa.
loing de llei, en Fransa.
loinh de lieu, en Fransa.
loing de lei, en França.
luenh de mi, en Fransa.
loing de leis, en Fransa.
lonc de lui, en Franza.
loing de lieis, e Franza.

 
Cobla IV

v 1

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Tant n’aten bon’esperanssa
Eu n’ai la bon’esperansa
Tant n’aten bon’esperanza
Tant n’aten bon’esperansa
Tant n’aten bon’esperansa
Ieu n’ai la bon’esperansa
Tant n’aten bon’esperança
Can n’aten bon’esperansa
Tant n’aten bona esperanza
Qu’ieu n’ai la bon’esperanza
Ieu n’ai bon’esperanza  (-1)

v 2

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
vas que pauc m’aonda,
mas petit m’aonda,
ves que pauc m’aonda,
vos que pauc m’aonda,
ves que pauc m’aonda,
mas petit m’aonda,
ves que pauc m’aohnda,
vas que pauc m’aonda,
ves qe paoc m’auonda,
mas petit m’ahonda,
mas petit m’aonda,

v 3

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
c’atressi·m ten en balansa
qu’atressi sui en balansa
c’aitresim ten en balanza
c’atressi·m ten en ballanssa
c’atressi·m ten en balansa
q’atresi sui en balansa
c’atresi·m ten enbalança
c’atresi soi en balansa
q’altresi·m ten en balanza
c’autressi·m ten en balanza
c’atressi sui em blanza

v 4

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
cum la nau sus l’onda.
cum la naus en l’onda.
com la naus sus l’onda.
com la naus sus l’onda.
com la naus sus l’onda.
con la naus en l’onda.
con la naus sus l’onda.
com la nau en l’onda.
com la nau soz l’onda.
com la naus en la onda.
con la naus en l’onda.

v 5

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Del mal traich qe·m desenanssa,
Del mal trag que·m dezenansa,
Del mal trag que·m desenanza,
Del mal trag que·m desenansa,
Del mal trag que·m desenansa,
Del mal trach qi·m desenansa,
De mal trag que·m desenança,
Del mal trag que·m desenansa,
Del mal trait qe·m desenanza,
Del mal pes si·m desenanza,
Del mal pens qe·m desenanza,

v 6

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
non trob on m’esconda.
no sai on m’esconda.
non trop on m’esconda.
non trop on m’esconda.
non trop on m’esconda.
non sai on m’esconda.
non trop on m’essconda.
no sai on m’esconda.
no trop ou m’esconda.
no sai on m’esconda.
non sai on m’esconda.

v 7

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Tota nuoich me vira e·m lanssa
Tota nueg me vir e·m lansa
Tota noit me vir e·m lanza
Tota nuit me vir’e·m lansa
Tota noit me vir’e·m lansa
Tota nuech me vir’e·m lansa
Tota nueg me vir’e·m lança
Tota nueg me ver’e lansa
Tota noit me vir’e·n lanza
Tota nuit me vir’e·m lanza
Tota nueg me vir’e·m lansa

 
 
v 8

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
desobre l’esponda:
desobre l’esponda:
desobre la sponda:
desobre la sponda:
desobre la sponda:
desobre l’esponda:
desobre l’esponda:
desobre l’esponda:
desobre la sponda:
desobre m’esponda:
desobre l’esponda:

v 9

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
tant trac pena d’amor,
pueis trac pena d’amor
tan trac pena d’amor
tan trac pena d’amor
tan trac pena d’amor
pueis trat pena d’amor
tant trac pena d’amor
tan trac pena d’amor
tant trag pena d’amor
puix trac pena d’amor
peigz trai pena d’amor

v 10

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
c’a Tristan l’amador
de Tristan l’amador,
c’a Tristan l’amador,
c’a Tristan l’amador,
c’a Tristan l’amador,
de Tristan l’amador,
c’a Tristan l’amador
c’anc Tristans l’amador,
q’anc Tristan l’amador,
de Tristan l’amador,
de Tristan l’amador,

v 11

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
non avenc tant de dolor
que sofri manta dolor
non avent tan de dolor
non avenc tan de dolor
non avenc tan de dolor
qi sofri manta dolor
non avenc tan de dolor
no·n ac tan de dolor     (-1)
no·n sofret maior dolor
que·n sofri manta dolor
qi suffri mainta dolor

v 12

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
per Yseut la blonda.
per Yzeut la blonda.
per Izeut lo blonda.
per Izeut la blonda.
per Izeut la blonda.
per Iseut la blonda.
per Içeut la blonda.
per Ezeutz la blonda.
per Yseut la blonda.
per Isent la bronda.
per Iseutz la blonda.

 
 
Cobla V

v 1

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Dieus! Car mi sembles yronda,
Ai Dieus! Ar sembles yrunda,
Deus! Car me sembles ironda
A Dieus! Quar me fos ironda,
A Dieus! Car me fos ironda,
Ay, Dieus! Ar sembles ironda,
Dieus! Car me sembles ironda
Dieus! Ar sembles yeu ironda
Deu! Car non senbles ironda,
Ai, Dieus! Can no fui ironda,
Ai, Deus! Car sembles gronda

v 2

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que voles per l’aire
que voles per l’aire
que voles per l’aire,
qu’ieu voles per l’aire
qu’ieu voles per l’aire
qe voles per l’aire
/
que voles per l’aire,
qe vola en l’aire,
que voles per l’aire
qe voles per l’aire

v 3

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
q’ieu vengues de nuoich prionda
e vengues de nueg prionda
que vengues de noit per l’onda
qu’eu vengues de nuoit peronda
qu’ieu vengues de nuoit peronda
e venges  de nuech prionda
que voles de nueg pregonda
qu’estiers no sai com resconda
q’eu vengues de noit gronda
e vengues per nueg prionda
e vengues de nueg prionda

v 4

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
lai al sieu repaire?
lai dins son repaire?
lai al seu repaire?
lai ai sieu repaire?
lai ai sieu repaire?
lai dintz son repaire?
lai al sieu repaire?
d’anar el repaire?
lai al seu repaire?
lai dins son repaire?
ins en son repaire?

v 5

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Bona dompna iauzionda,
Belha dona iauzionda,
Bona dompna iauzionda,
Bona dompna iauzionda,
Bona domna iauzionda,
Bella domna iausionda,
Bona dompna iauçionda,
Bona dona iauzionda,
Bona dompna gaudiunda,
Bona dona iauzionda,
La bella domna iauzionda,

v 6

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
mor se·l vostr’amaire!
vostre fin amaire
mor se·l vostr’amaire!
muor se·l vostr’amaire!
muor se·l vostr’amaire!
voste fins amaire
mor se·l vostr’amaire!
mortz es vostre amaire!
morz es vostr’amaire!
mor se·l vostr’amaire!
vostre fiz amaire

v 7

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Paor ai que·l cors mi fonda,
a paor que·l cor li funda,
Paor ai que·l cors me fonda,
Paor ai que·l cors me fonda,
Paor ai que·l cors me fonda,
a paors qe·l cors li fonda,
Paor ai que·l cors me fonda,
Paor ai que·l cor mi fonda,
Paor ai qe·l cor non fonda,
Paor ai que·l cor me fonda,
a paor qe·l cors no·il fonda,

 
 
v 8

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
s’aiso·m dura gaire.
s’aisi·l dura guaire.
s’aiso·m dura gaire.
s’aiso·m dura gaire.
s’aiso·m dura gaire.
s’aissi·ll dura gaire.
s’aiso·m dura gaire.
s’aissi·m dura gaire.
s’aizo·m dura gaire.
s’aixi·m dura gaire.
s’aisi·l dura gaire.

v 9

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Dompna, vas vostr’amor
Dona, per vostr’amor
Dompna, vas vostr’amor
Domna, vas vostr’amor
Domna, vas vostr’amor
Domna, per vostr’amor
Dompna, vas vostr’amor
Dona, vostr’amor     (-1)
Dompna, vas vostr’amor
Bela, per vostr’amor
Domna, vas vostre amor

v 10

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
ioing mas mans et ador!
iuns las mas et ador!
ioing mas mans et art!    (-1)
ioing mas mans et aor!
ioing mas mans et aor!
ioinh las mans e azor!
iong mas mans eç aor!
iunh mas mas vas cuy adzor!    (+1)
iuing mas mans et ador!
iun las mas et aor!
iong mas mans e ador!

v 11

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Bels cors ab fresca color,
Gen cors ab fresca color,
Bel cors ab fresca color,
Bel cors ab fresca color,
Bel cors ab fresca color,
Gen cors ab fresca color,
Bel cors ab fresca color,
Bel cors ab fresca color,
Bels cors ab fresca color,
Gen cors ab fresca color,
Gent cors ab fresca color,

v 12

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
gran mal mi faitz traire.
gran mal me faitz traire!
grant mal me faiz traire!
gran mal me faiz traire!
gran mal me faitz traire!
gran mal mi fai traire.
gran mal mi fatç traire!
gran mal mi faitz traire!
granz mals mi fait traire!
gran mal me faitz traire.
grant mal me faitz traire!

 
Cobla VI

v 1

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Q’el mon non a nuill afaire
El mon non es nulh afaire
Qu’el mon non ai nuil afaire
Qu’el mon non a nuill afaire
Qu’el mon non a nuill afaire
El mon non es nulls afaire
Qu’el mon non a nuil afaire
Qu’el mon non a nulh afaire
Q’el mon non a nul afaire
Anc Deus no fetz nuil afaire
El mon non a nuil afaire

v 2

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
don eu tant cossire,
don ieu tan cossire,
don eu tan consire,
don ieu tan consire,
don ieu tan consire,
don ieu tan cossire,
don eu tan consire,
de qu’ieu tan cossire,
don eu tan consire,
de qu’eu tant cossire,
don ieu tant consire,

v 3

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
s’ieu aug de lieis ben retraire,
ni tant am de la retraire,
si eu aug de llei ben retraire,
s’ieu aug de llei ben retraire
s’ieu aug de llei ben retraire,
ni tant am de bell retraire,
s’ieu aug de lei ben retraire,
ni aug de leis ben retraire,
s’eu aug ren de lei retraire,
tan de leis aug ren retraire,
ni cant cug de lieis retraire

v 4

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que mon cor no i vire
que de ioy no·m vire
que mon cor no i vire
que mon cor no i vire
que mon cor no i vire
qe de ioi no·m vire
que mon cor no·m vire
que mon cor no i vire
qe mon cor no·n vire
qu’eu mon cor non vire
qe de ioi no·m vire

v 5

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
e mon semblant non esclaire,
e mon semblan no s’esclaire,
e mon semblan no·m esclaire,
e mon semblan no·m esclaire,
e mon semblan no·m esclaire,
e mos semblan no s’estraire,
e mon seblan no·m n’esclaire,
e mo semblan no·n esclaire,
et mon senblant no·n esclaire,
e mon talant m’en esclaire,
e mos semblantz non s’esclaire,

v 6

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que q’ieu n’avia dire,
cui que·l avia dire,
que qui eu n’avia dire,
que qu’eu n’auga dire,
qe qu’ieu n’auga dire,
cui qe l’audia dire,
que un avi’a dire,
que que·n avi’a dire,
qe q’eu no i a dire,
que que·m n’auiat dire,
cui qe l’avia dire,

v 7

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
si c’ades vos er veiaire
si qu’ades mi es veiaire
si c’ades vos er veiaire
si c’ades vos es veiaire
si c’ades vos es veiaire
si q’ades mi es veiaire
si c’ades vos es veiaire
si c’ades vos es veiaire
si q’ades vos es veiaire
si c’ades vos er vigaire
si c’ades mi es veiaire

 
 
v 8

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
c’ai talan de rire.
qu’ai talan del dire.
c’ai talen de rire.
c’ai talen de rire.
c’ai talen de rire.
q’ai talen del dire.
c’ai talent de rire.
c’ai talan, dezire.
c’aia talent de rire.  (+1)
c’ai talan de rire.
c’ai talan de rire.

v 9

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Tant l’am per fin’amor
Talan de mon amor
Tan l’am per fin’amor
Tan l’am per fin’amor
Tan l’am per fin’amor
Talan de mon amor
Tan l’am per fin’amor
Tan l’am per fin’amor
Tant l’am per fin’amor
Tan l’am de bon’amor
Talan de bon’amor

v 10

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
que maintas vetz en plor
que mantas vetz en plor
que maintas vez em plor
que mantas vez emplor
que mantas vez em plor
qe mantas ves en plor
que mantas ves en plor
que soven en planc e·n plor  (+1)
qe mantas vez en plor.
que mantas vetz plor
qe maintas ves em plor

v 11

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
pero que meillor sabor
per o que melhor sabor
per o que meillor sabor
pero que meillor sabor
per o que meillor sabor
per o qe meilhor sabor
per o que meillor sabor
per so car melhor sabor
/
pro car douza sabor    (-1)
per o qe meilhor sabor

v 12

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
m’en an li sospire.
m’en an li sospire.
m’en an li sospire.
m’en an li sospire.
m’en an li sospire.
m’en an li sospire.
m’en an li sospire.
m’en an li sospire.
/
m’en an li sospire.
m’en an suspire.  (-1)

 
Tornada

 

v 1

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
Messatgiers, vai e cor,
/
/
Messagier, vai e cor,
Messagier, vai e cor,
/
Mesagier, vai e cor,
Messatgier, vai e cor,
Mesager, vai et cor,
Mesatgier, vai  e cor,
/

 

v 2

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
e di·m a la gensor
/
/
e di·m a la iensor
e di·m a la iensor
/
e di·m a la iensor
digas a la gensor
et di·m a la gensor
digas a la genzor
/

v 3

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
la pena e la dolor
/
/
la pen’e la dolor
la pen’e la dolor
/
le pen’e la dolor
la pen’e la dolor
la pena et la dolor
/
/

v 4

A
C
D
I
K
M
N
R
S
V
a
q’ieu trai, e·l martire.
/
/
c’ai per lei, e·l martire.
c’ai per lei, e·l martire.
/
c’ai per lei, e·l martire.
qu’ieu trac, e·l martire.
q’eu trai, e·l martire.
que·n trac el martire.
/
  • letto 695 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 656 volte

CANZONIERE A

  • letto 546 volte

Edizione diplomatica

  
  Bernartz deuentedorn.
 TAnt ai mon cor plen de ioia. Tot mi
 desnatura. Flor blancha uermeilla.
 egroia. Mi par la freidura. Cab lo uent
 et ab la ploia. Mi creis lauentura. P(er)
 que mos chans monta epoia. E mos
 pretz meillura. Tant ai alcor damor.
 De ioi e de doussor. Q(ue) liuerns mi sembla
 flor. Ela neus uerdura.
 Anar puosc ses uestidura. Nutz e ma
 camisa. Q(ue) finamors masegura. De
 la freida bisa. Mas es quis desmesura.
 Enois ten deguisa. P(er) qieu ai pres demi
 cura. Des qieu aic enquisa. La plus bel
 la damor. Don aten tant donor. si qen
 luoc de ma ricor. No uuoill auer frisa.
 Desamistat menraisa. Et ai ne fiansa.
 Que siuals eu nai conquisa. La bella a-
 mistanssa. Et ai en ama deuisa. Ta(n)t 
 
 
 de benananssa. Q(ue) ial iorn que laia uisa.
 Non aurai pesansa. Mon cor ai enamor.
 Elesperitz lai cor. Esim sui ieu sai aillor.
 Loing delieis enfranssa.
 Tant naten bon esp(er)anssa. Uas que pauc
 maonda. Catressim ten en balansa. Cu(m)
 la nau sus londa. Del maltraich qem
 desenanssa. Non trob on mesconda. tota
 nuoich me uira em lanssa. De sobre les-
 ponda. Tant trac pena damor. Ca tristan
 lamador. non auenc tant de dolor. per
 yseut la blonda.
 Dieus car mi sembles yronda. Q(ue) uoles
 p(er) laire. Qieu uengues de nuoich prion-
 da. Lai al sieu repaire. Bona dompna
 iauzionda. Mor sel uostramaire. Paor
 ai quel cors mi fonda. Saisom dura gai
 re. Dompna uas uostramor. Ioing mas
 mans (et) ador. Bels cors ab fresca color.
 Gran mal mi faitz traire.
 Qel mon non a nuill afaire. Don eu tant
 cossire. Sieu aug delieis ben retraire. Q(ue)
 mon cor noi uire. Emon semblant non
 esclaire. Q(ue) qieu nauia dire. Si cades uos
 er ueiaire. Cai talan de rire. Tant lam
 p(er)finamor. Q(ue) maintas uetz enplor. P(er)o
 que meillor sabor. Men an li sospire.
 Messatgiers uai ecor. Edim ala gensor.
 La pena ela dolor. Qieu trai el martire.
 
  • letto 435 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz deuentedorn.  Bernartz de Ventedorn.
  I   I
 
 TA
nt ai mon cor plen de ioia. Tot mi
 desnatura. Flor blancha uermeilla.
 egroia. Mi par la freidura. Cab lo uent
 et ab la ploia. Mi creis lauentura. P(er)
 que mos chans monta epoia. E mos
 pretz meillura. Tant ai alcor damor.
 De ioi e de doussor. Q(ue) liuerns mi sembla
 flor. Ela neus uerdura.
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioia,
 tot mi desnatura.
 Flor blancha, vermeilla e groia
 mi par la freidura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 mi creis l’aventura,
 per que mos chans monta e poia
 e mos pretz meillura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioi e de doussor,
 que l’iverns mi sembla flor
 e la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
nar puosc ses uestidura. Nutz e ma
 camisa. Q(ue) finamors masegura. De
 la freida bisa. Mas es quis desmesura.
 Enois ten deguisa. P(er) qieu ai pres demi
 cura. Des qieu aic enquisa. La plus bel
 la damor. Don aten tant donor. si qen
 luoc de ma ricor. No uuoill auer frisa.
 
 
 Anar puosc ses vestidura,
 nutz e ma camisa,
 que fin’amors m’asegura
 de la freida bisa.
 Mas es qui·s desmesura,
 e no·is ten de guisa,
 per q’ieu ai pres de mi cura,
 des q’ieu aic enquisa
 la plus bella d’amor,
 don aten tant d’onor,
 si q’en luoc de ma ricor
 no vuoill aver Frisa.
 
  III   III
 
 D
esamistat men raisa. Et ai ne fiansa.
 Que siuals eu nai conquisa. La bella a-
 mistanssa. Et ai en ama deuisa. Ta(n)t
 de benananssa. Q(ue) ial iorn que laia uisa.
 Non aurai pesansa. Mon cor ai enamor.
 Elesperitz lai cor. Esim sui ieu sai aillor.
 Loing delieis enfranssa.
 
 
 De s’amistat m’enraisa!
 Et ai ne fiansa,
 que sivals eu n’ai conquisa
 la bella amistanssa;
 et ai en a ma devisa
 tant de benananssa,
 que ia·l iorn que l’aia visa,
 non aurai pesansa.
 Mon cor ai en amor
 e l’esperitz lai cor,
 e si·m sui ieu sai, aillor,
 loing de lieis en Franssa.
 
  IV   IV
 
 T
ant naten bon esp(er)anssa. Uas que pauc
 maonda. Catressim ten en balansa. Cu(m)
 la nau sus londa. Del maltraich qem
 desenanssa. Non trob on mesconda. tota
 nuoich me uira em lanssa. De sobre les-
 ponda. Tant trac pena damor. Ca tristan
 lamador. non auenc tant de dolor. per
 yseut la blonda.
 
 
 Tant n’aten bon’esperanssa
 vas que pauc m’aonda;
 c’atressi·m ten en balansa
 cum la nau sus l’onda.
 Del maltraich qe·m desenanssa,
 non trob on m’esconda.
 Tota nuoich me vira e·m lanssa
 desobre l’esponda:
 tant trac pena d’amor,
 c’a Tristan l’amador
 non avenc tant de dolor
 per Yseut la blonda.
 
  V   V
 
 D
ieus car mi sembles yronda. Q(ue) uoles
 p(er) laire. Qieu uengues de nuoich prion-
 da. Lai al sieu repaire. Bona dompna
 iauzionda. Mor sel uostramaire. Paor
 ai quel cors mi fonda. Saisom dura gai
 re. Dompna uas uostramor. Ioing mas
 mans (et) ador. Bels cors ab fresca color.
 Gran mal mi faitz traire.
 
 
 Dieus! Car mi sembles yronda,
 que voles per l’aire
 q’ieu vengues de nuoich prionda
 lai al sieu repaire?
 Bona dompna iauzionda,
 mor se·l vostr’amaire!
 Paor ai que·l cors mi fonda,
 s’aiso·m dura gaire.
 Dompna, vas vostr’amor
 ioing mas mans et ador!
 Bels cors ab fresca color,
 gran mal mi faitz traire.
 
  VI   VI
 
 Q
el mon non a nuill afaire. Don eu tant
 cossire. Sieu aug delieis ben retraire. Q(ue)
 mon cor noi uire. Emon semblant non
 esclaire. Q(ue) qieu nauia dire. Si cades uos
 er ueiaire. Cai talan de rire. Tant lam
 p(er)finamor. Q(ue) maintas uetz enplor. P(er)o
 que meillor sabor. Men an li sospire.
 
 
 Q’el mon non a nuill afaire
 don eu tant cossire,
 s’ieu aug de lieis ben retraire,
 que mon cor no i vire
 e mon semblant non esclaire,
 que q’ieu n’avia dire,
 si c’ades vos er veiaire
 c’ai talan de rire.
 Tant l’am per fin’amor
 que maintas vetz en plor
 per o que meillor sabor
 m’en an li sospire.
 
  VII   VII
 
 M
essatgiers uai ecor. Edim ala gensor.
 La pena ela dolor. Qieu trai el martire.
 
 
 Messatgiers, vai e cor,
 e di·m a la gensor
 la pena e la dolor
 q’ieu trai, e·l martire.
 

 
 

  • letto 354 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 355 volte

CANZONIERE C

  • letto 496 volte

Edizione diplomatica

 
                                        B.
 TAnt ai mon  de ue(n)tedorn.
 cor plen de ioya. tot me
 desnatura. flors blanca
 uermelh e bloya. me
 sembla freidura. quap lo uent
 (et) ab la pluya. me creys ma uen-
 tura. per que mon pretz mont
 e pueya. e mon chan melhura.
 tant ai al cor damor. de ioy e de
 doussor. per quel g[…][1] me se(m)bla
 flor. e la neu uerdura.
 
 [1] Testo rovinato e illeggibile.
 
 
 A
nar puesc ses uestidura. nutz
 ema chamiza. que finamor ma
 segura. de la feia biza. mas tot
 hom se desmezura. si nos ten de
 guiza. per quieu ai pres de mi
 cura. pus agui enquiza. la pl(us)
 belha damor. don aten gran ho
 nor. quar en luec de sa ricor. no
 uuelh auer piza.
 De samistat me ressiza. mas
 ieu nai fiansa. que siuals ieu
 nai conquiza. la belha semblan
 sa. (et) aine ama deuiza. tan de be
 nenansa. que ial iorn que lau-
 rai uiza. non aurai pezansa.
 lo cor ai pres damor. que lespe-
 rit lai cor. e lo cors estai alhor. pre(s)
 de leys en fransa.
 Eu nai la bonesperansa mas
 petit ma onda. quatressi sui en
 balansa. cum la naus en londa.
 del maltrag quem dezenansa. no
 sai on mesconda. tota nueg me
 uir em lansa. de sobre lespo(n)da.
 pueis trac pena damor. de trista(n)
 lamador. que sofri manta dolor.
 per yzeut la blonda.
 Ai dieus ar sembles yrunda
 que uoles per laire. e ue(n)gue(s)
 de nueg prionda. lai dins son
 repaire. belha dona iauzionda.
 uostre fin amaire. a paor quel
 cor li funda. sai sil dura guaire.
 dona per uostra mor. iuns las
 mas (et) ador. gen cors ab fresca
 color. gran mal me faitz traire.
 El mon non es nulh afaire.
 don ieu tan cossire. ni ta(n)t am
 de la retraire. que de ioy nom
 uire. e mon semblan no sesclai-
 
 
 re. cui quel auia dire. si q(ua) des
 mi es ueiaire. quai talan del di-
 re. talan de mon amor. q(ue) man-
 tas uetz en plor. pero que melhor
 sabor. me nan li sospire.
 
  • letto 436 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 B. de ue(n)tedorn.  B. de Ventedorn.
  I   I
 
 TA
nt ai mon   
 cor plen de ioya. tot me
 desnatura. flors blanca
 uermelh e bloya. me
 sembla freidura. quap lo uent
 (et) ab la pluya. me creys ma uen-
 tura. per que mon pretz mont
 e pueya. e mon chan melhura.
 tant ai al cor damor. de ioy e de
 doussor. per quel g[…] me se(m)bla
 flor. e la neu uerdura.
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioya,
 tot me desnatura.
 Flors blanca, vermelh’e bloya
 me sembla freidura,
 qu’ap lo vent et ab la pluya
 me creys m’aventura,
 per que mon pretz mont’e pueya
 e mon chan melhura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioy e de doussor,
 per que·l g[…] me sembla flor
 e la neu verdura.
 
  II   II
 
 A
nar puesc ses uestidura. nutz
 ema chamiza. que finamor ma
 segura. de la feia biza. mas tot
 hom se desmezura. si nos ten de
 guiza. per quieu ai pres de mi
 cura. pus agui enquiza. la pl(us)
 belha damor. don aten gran ho
 nor. quar en luec de sa ricor. no
 uuelh auer piza.
 
 
 Anar puesc ses vestidura,
 nutz e ma chamiza,
 que fin’amor m’asegura
 de la feia biza.
 Mas tot hom se desmezura,
 si no·s ten de guiza,
 per qu’ieu ai pres de mi cura,
 pus agui enquiza
 la plus belha d’amor,
 don aten gran honor,
 quar en luec de sa ricor
 no vuelh aver Piza.
 
  III   III
 
 D
e samistat me ressiza. mas
 ieu nai fiansa. que siuals ieu
 nai conquiza. la belha semblan
 sa. (et) aine ama deuiza. tan de be
 nenansa. que ial iorn que lau-
 rai uiza. non aurai pezansa.
 lo cor ai pres damor. que lespe-
 rit lai cor. e lo cors estai alhor. pre(s)
 de leys en fransa.
 
 
 De s’amistat me ressiza!
 Mas ieu n’ai fiansa,
 que sivals ieu n’ai conquiza
 la belha semblansa;
 et ai ne a ma deviza
 tan de benenansa,
 que ia·l iorn que l’aurai viza,
 non aurai pezansa.
 Lo cor ai pres d’amor,
 que l’esperit lai cor,
 e lo cors estai, alhor,
 pres de leys, en Fransa.
 
  IV   IV
 
 E
u nai la bonesperansa mas
 petit ma onda. quatressi sui en
 balansa. cum la naus en londa.
 del maltrag quem dezenansa. no
 sai on mesconda. tota nueg me
 uir em lansa. de sobre lespo(n)da.
 pueis trac pena damor. de trista(n)
 lamador. que sofri manta dolor.
 per yzeut la blonda.
 
 
 Eu n’ai la bon’esperansa.
 Mas petit m’aonda,
 qu’atressi sui en balansa
 cum la naus en l’onda.
 Del mal trag que·m dezenansa,
 no sai on m’esconda.
 Tota nueg me vir e·m lansa
 desobre l’esponda:
 pueis trac pena d’amor
 de Tristan l’amador,
 que sofri manta dolor
 per Yzeut la blonda.
 
  V   V
 
 A
i dieus ar sembles yrunda
 que uoles per laire. e ue(n)gue(s)
 de nueg prionda. lai dins son
 repaire. belha dona iauzionda.
 uostre fin amaire. a paor quel
 cor li funda. sai sil dura guaire.
 dona per uostra mor. iuns las
 mas (et) ador. gen cors ab fresca
 color. gran mal me faitz traire.
 
 
 Ai Dieus! Ar sembles yrunda,
 que voles per l’aire
 e vengues de nueg prionda
 lai dins son repaire?
 Belha dona iauzionda,
 vostre fin amaire
 a paor que·l cor li funda,
 s’aisi·l dura guaire.
 Dona, per vostr’amor
 iuns las mas et ador!
 Gen cors ab fresca color,
 gran mal me faitz traire!
 
  VI   VI
 
 E
l mon non es nulh afaire.
 don ieu tan cossire. ni ta(n)t am
 de la retraire. que de ioy nom
 uire. e mon semblan no sesclai-
 re. cui quel auia dire. si q(ua) des
 mi es ueiaire. quai talan del di-
 re. talan de mon amor. q(ue) man-
 tas uetz en plor. pero que melhor
 sabor. me nan li sospire.
 
 
 El mon non es nulh afaire
 don ieu tan cossire,
 ni tant am de la retraire,
 que de ioy no·m vire
 e mon semblan no s’esclaire,
 cui que·l avia dire,
 si qu’ades mi es veiaire
 qu’ai talan del dire.
 Talan de mon amor
 que mantas vetz en plor
 per o que melhor sabor
 m’en an li sospire.
 
  • letto 333 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 328 volte

CANZONIERE D

  • letto 510 volte

Edizione diplomatica

   
      B. Idem.
 Tan ai mo(n) co(r) plen d(e) ioia. Tot me d(e)snatura.
 flo(r) bla(n)q(ue) u(er)meille groia. Me pa(r) la freidura.
 Cab lo uent (et) ab la ploia. Me creis la
 uentura. Per que mos chanz
 mo(n)te poia. Emos p(re)tz meillura. Tant ai al
 cor damor. de ioi ede dousor. Que li uerz
 me sembla flor. Ela neu u(er)dura.
 Anar puesc ses uestedura.
 Nuz ema camiza. Que fin amors me
 segura. Dela freida briza. Et es folz qui
 desmesura. Enos ten de guiza. p(er) q(ue)u ai p(re)s
 demi cura. deis q(ue)u auc en quiza. la plus be-
 la damor. Don aten tan donor. Siqen
 loc d(e)ma ricor. No(n) uoil auer friza.
 Desa mistat men raiza.
 Et ai ne fizanza. Que si uals eu nai (con)q(ui)za.
 la bella semblanza. Et ai en ama deuiza.
 Tan de benena(n)za. Qe ial iorn q(ue)l ai uiza.
 no(n) aurai pezansa. Mon cor ai en amor.
 El esp(er)itz lai cor. Et eu sim soi aillor loi(n)g
 
 
 dellei enfranza.
 Tant naten bonesp(er)anza. Ues que pauc
 ma onda. Caitresim ten en balanza. Co(m)
 la naus sus londa. Del mal trag. q(ue)m dese-
 na(n)za. No(n) trop on mesco(n)da. Tota noit me
 uir em lanza. Desobre la sponda. Tan
 trac pena damor. Ca t(ri)stan lamador. No(n)
 aue(n)t tan de dolor. P(er) izeut loblonda.
 Deus car me sembles
 ironda. Que uoles p(er) laire. Que uen
 gues de noit p(er) londa. lai al seu repaire.
 Bona do(m)pna iauzionda. Mor sel uostra
 maire. paor ai q(ue)l cors me fonda. Sai som
 dura gaire. do(m)pna uas uostramor. Ioing
 mas mans (et) a(r)t. Bel cors ab fresca color.
 g(ra)nt mal me faiz traire.
 Quel mon no(n) ai nuil afaire. Don eu tan
 co(n)sire. Si eu aug dellei ben retraire.
 Que mon cor noi uire. Emo(n) semblan no(m)
 esclaire. Que qui eu nauia dire. Si ca-
 des uos er ueiaire. Cai talen de rire. Tan
 lam p(er) fin amor. Que maintas uez em
 plor. P(er)o q(ue) meillor sabor men an (li)[1] sospire.
 
 [1] Aggiunto in interlinea.
 
  • letto 475 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 

 B. Idem.  B. Idem.
  I   I
 
 T
an ai mo(n) co(r) plen d(e) ioia. Tot me d(e)snatura.
 flo(r) bla(n)q(ue) u(er)meille groia. Me pa(r) la freidura.
 Cab lo uent (et) ab la ploia. Me creis la
 uentura. Per que mos chanz
 mo(n)te poia. Emos p(re)tz meillura. Tant ai al
 cor damor. de ioi ede dousor. Que li uerz
 me sembla flor. Ela neu u(er)dura.
 
 
 Tan ai mon cor plen de ioia,
 tot me desnatura.
 Flor blanqu’e vermeill’e groia
 me par la freidura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 me creis l’aventura,
 per que mos chanz mont’e poia
 e mos pretz meillura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioi e de dousor,
 que l’iverz me sembla flor
 e la neu verdura.
 
  II   II
 
 A
nar puesc ses uestedura.
 Nuz ema camiza. Que fin amors me
 segura. Dela freida briza. Et es folz qui
 desmesura. Enos ten de guiza. p(er) q(ue)u ai p(re)s
 demi cura. deis q(ue)u auc en quiza. la plus be-
 la damor. Don aten tan donor. Siqen
 loc d(e)ma ricor. No(n) uoil auer friza.
 
 
 Anar puesc ses vestedura,
 nuz e ma camiza,
 que fin’amors me segura
 de la freida briza.
 Et es folz qui desmesura
 e no·s ten de guiza,
 per qu’eu ai pres de mi cura,
 deis qu’eu auc enquiza
 la plus bela d’amor,
 don aten tan d’onor,
 si q’en loc de ma ricor
 non voil aver friza.
 
  III   III
 
 D
esa mistat men raiza.
 Et ai ne fizanza. Que si uals eu nai (con)q(ui)za.
 la bella semblanza. Et ai en ama deuiza.
 Tan de benena(n)za. Qe ial iorn q(ue)l ai uiza.
 no(n) aurai pezansa. Mon cor ai en amor.
 El esp(er)itz lai cor. Et eu sim soi aillor loi(n)g
 dellei enfranza.
 
 
 De s’amistat m’en raiza!
 Et ai ne fizanza,
 que sivals eu n’ai conquiza
 la bella semblanza;
 et ai en a ma deviza
 tan de benenanza,
 qe ia·l iorn que l’ai viza,
 non aurai pezansa.
 Mon cor ai en Amor
 e l’esperitz lai cor,
 et eu si·m soi, aillor,
 loing de llei, en Franza.
 
  IV   IV
 
 T
ant naten bonesp(er)anza. Ues que pauc
 ma onda. Caitresim ten en balanza. Co(m)
 la naus sus londa. Del mal trag. q(ue)m dese-
 na(n)za. No(n) trop on mesco(n)da. Tota noit me
 uir em lanza. Desobre la sponda. Tan
 trac pena damor. Ca t(ri)stan lamador. No(n)
 aue(n)t tan de dolor. P(er) izeut loblonda.
 
 
 Tant n’aten bon’esperanza
 ves que pauc m’aonda,
 c’aitresim ten en balanza
 com la naus sus l’onda.
 Del mal trag que·m desenanza,
 non trop on m’esconda.
 Tota noit me vir e·m lanza
 desobre la sponda:
 tan trac pena d’amor
 c’a Tristan l’amador,
 non avent tan de dolor
 per Izeut lo blonda.
 
  V   V
 
 D
eus car me sembles
 ironda. Que uoles p(er) laire. Que uen
 gues de noit p(er) londa. lai al seu repaire.
 Bona do(m)pna iauzionda. Mor sel uostra
 maire. paor ai q(ue)l cors me fonda. Sai som
 dura gaire. do(m)pna uas uostramor. Ioing
 mas mans (et) a(r)t. Bel cors ab fresca color.
 g(ra)nt mal me faiz traire. 
 
 
 Deus! Car me sembles ironda
 que voles per l’aire,
 que vengues de noit per l’onda
 lai al seu repaire?
 Bona dompna iauzionda,
 mor se·l vostr’amaire!
 Paor ai que·l cors me fonda,
 s’aiso·m dura gaire.
 Dompna, vas vostr’amor
 ioing mas mans et art!
 Bel cors ab fresca color,
 grant mal me faiz traire!
 
  VI   VI
 
 Q
uel mon no(n) ai nuil afaire. Don eu tan
 co(n)sire. Si eu aug dellei ben retraire.
 Que mon cor noi uire. Emo(n) semblan no(m)
 esclaire. Que qui eu nauia dire. Si ca-
 des uos er ueiaire. Cai talen de rire. Tan
 lam p(er) fin amor. Que maintas uez em
 plor. P(er)o q(ue) meillor sabor men an (li) sospire.
 
 
 Qu’el mon non ai nuil afaire
 don eu tan consire,
 si eu aug de llei ben retraire,
 que mon cor no i vire
 e mon semblan no·m esclaire,
 que qui eu n’avia dire,
 si c’ades vos er veiaire
 c’ai talen de rire.
 Tan l’am per fin’amor
 que maintas vez em plor
 per o que meillor sabor
 m’en an li sospire.
 
  • letto 366 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 342 volte

CANZONIERE I

  • letto 473 volte

Edizione diplomatica

   
 Bernartz Ventedorn.
 QUant ai mon cor ple de ioia. Tot me desn-
 atura. Flors blanque u(er)meilla groia. Me
 par la freidura. Cab lo uent et abla plo-
 ia. Me creis lauentura. P(er) que mos chanz mo(n)
 te poia. Emos pretz meillura. Tant ai al cor
 damor. De ioi ede dousor. Que len uertz me
 sembla flor. Ela neus uerdura.
 Anar puosc ses uestidura. Nuz ema camisa.
 Que finamors me segura de la freida biza. Et
 es fols qui desmesura. Enos ten de guisa. P(er) q(ue)u
 ai pres de mi cura. Deis queu aic enquisa. La
 plus bella damor. Donaten tan donor. Si q(ue)u
 loc de ma ricor. No(n) uoill auer frisa.
 De samistat men raisa. Et ai ne fiansa. Que
 si uals ieu nai conquisa. La bella semblansa.
 Et ai enansa deuisa. Tan de benenansa. Q(ue)
 ial iorn quel aia uisa. No(n) aurai pesansa. Mo(n)
 cor ai en amor. Elesperitz lai cor. Et ieu sim sui
 aillor loing dellei enfranssa.
 Tant naten bonesperansa. Uos que pauc
 maonda. Catressim ten en ballanssa. Com la
 
 
 naus sus londa. Del mal trag que(m) desenansa.
 No(n) trop on mesconda. Tota nuit me uirem la(n)-
 sa. De sobre lasponda. Tan trac pena damor.
 Ca trista(n) lamador. Non auenc tan de dolor p(er) iz-
 eut la blonda.
 A dieus quar me fos ironda. Quieu uoles p(er)la-
 ire. Queu uengues de nuoit p(er)onda. Lai ai si-
 eu repaire. Bona do(m)pna iauzionda. Muor sel
 uostra maire. Paor ai quel cors me fonda. Sai
 som dura gaire. Domna uas uostramor. Ioi(n)g
 mas mans et aor. Bel cors ab fresca color. Gra(n)
 mal me faiz traire.
 Quel mon no(n) a nuilla faire. Don ieu tan (con)sire.
 Sieu aug dellei ben retraire. Que mo(n) cor noi
 uire. Emon semblan no(m) esclaire. Que q(ue)u nau-
 ga dire. Si cades uos es ueiaire. Cai talen de
 rire. Tan lam p(er) finamor. Que mantas uez em-
 plor. P(er)o que meillor sabor. Menan li sospire.
 Messagier uai ecor. Edima la iensor la pene la
 dolor. Cai p(er) lei el martire.
 
  • letto 443 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz Ventedorn.  Bernartz Ventedorn.
  I   I
 
 Q
Uant ai mon cor ple de ioia. Tot me desn-
 atura. Flors blanque u(er)meilla groia. Me
 par la freidura. Cab lo uent et abla plo-
 ia. Me creis lauentura. P(er) que mos chanz mo(n)
 te poia. Emos pretz meillura. Tant ai al cor
 damor. De ioi ede dousor. Que len uertz me
 sembla flor. Ela neus uerdura.
 
 
 Quant ai mon cor ple de ioia,
 tot me desnatura.
 Flors blanqu’e vermeilla, groia
 me par la freidura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 me creis l’aventura,
 per que mos chanz mont’e poia
 e mos pretz meillura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioi e de dousor,
 que l’envertz me sembla flor
 e la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
nar puosc ses uestidura. Nuz ema camisa.
 Que finamors me segura de la freida biza. Et
 es fols qui desmesura. Enos ten de guisa. P(er) q(ue)u
 ai pres de mi cura. Deis queu aic enquisa. La
 plus bella damor. Donaten tan donor. Si q(ue)u
 loc de ma ricor. No(n) uoill auer frisa.
 
 
 Anar puosc ses vestidura,
 nuz e ma camisa,
 que fin’amors me segura
 de la freida biza.
 Et es fols qui desmesura,
 e no·s ten de guisa,
 per qu’eu ai pres de mi cura,
 deis qu’eu aic enquisa
 la plus bella d’amor,
 don aten tan d’onor,
 si qu’eu loc de ma ricor
 non voill aver frisa.
 
  III   III
 
 D
e samistat men raisa. Et ai ne fiansa. Que
 si uals ieu nai conquisa. La bella semblansa.
 Et ai enansa deuisa. Tan de benenansa. Q(ue)
 ial iorn quel aia uisa. No(n) aurai pesansa. Mo(n)
 cor ai en amor. Elesperitz lai cor. Et ieu sim sui
 aillor loing dellei enfranssa.
 
 
 De s’amistat m’en raisa!
 Et ai ne fiansa,
 que sivals ieu n’ai conquisa
 la bella semblansa;
 et ai enansa devisa
 tan de benenansa,
 que ia·l iorn que l’aia visa,
 non aurai pesansa.
 Mon cor ai en amor
 e l’esperitz lai cor,
 et ieu si·m sui, aillor,
 loing de llei, en Franssa.
 
  IV   IV
 
 T
ant naten bonesperansa. Uos que pauc
 maonda. Catressim ten en ballanssa. Com la
 naus sus londa. Del mal trag que(m) desenansa.
 No(n) trop on mesconda. Tota nuit me uirem la(n)-
 sa. De sobre lasponda. Tan trac pena damor.
 Ca trista(n) lamador. Non auenc tan de dolor p(er) iz-
 eut la blonda.
 
 
 Tant n’aten bon’esperansa.
 Vos que pauc m’aonda,
 c’atressi·m ten en ballanssa
 com la naus sus l’onda.
 Del mal trag que·m desenansa,
 non trop on m’esconda.
 Tota nuit me vir’e·m lansa
 desobre la sponda:
 tan trac pena d’amor
 c’a Tristan l’amador,
 non avenc tan de dolor
 per Izeut la blonda.
 
  V   V
 
 A
 dieus quar me fos ironda. Quieu uoles p(er)la-
 ire. Queu uengues de nuoit p(er)onda. Lai ai si-
 eu repaire. Bona do(m)pna iauzionda. Muor sel
 uostra maire. Paor ai quel cors me fonda. Sai
 som dura gaire. Domna uas uostramor. Ioi(n)g
 mas mans et aor. Bel cors ab fresca color. Gra(n)
 mal me faiz traire.
 
 
 A Dieus! Quar me fos ironda,
 qu’ieu voles per l’aire
 qu’eu vengues de nuoit peronda
 lai ai sieu repaire?
 Bona dompna iauzionda,
 muor se·l vostr’amaire!
 Paor ai que·l cors me fonda,
 s’aiso·m dura gaire.
 Domna, vas vostr’amor
 ioing mas mans et aor!
 Bel cors ab fresca color,
 gran mal me faiz traire!
 
  VI   VI
 
 Q
uel mon no(n) a nuilla faire. Don ieu tan (con)sire.
 Sieu aug dellei ben retraire. Que mo(n) cor noi
 uire. Emon semblan no(m) esclaire. Que q(ue)u nau-
 ga dire. Si cades uos es ueiaire. Cai talen de
 rire. Tan lam p(er) finamor. Que mantas uez em-
 plor. P(er)o que meillor sabor. Menan li sospire.
 
 
 Qu’el mon non a nuill afaire
 don ieu tan consire,
 s’ieu aug de llei ben retraire
 que mon cor no i vire
 e mon semblan no·m esclaire,
 que qu’eu n’auga dire,
 si c’ades vos es veiaire
 c’ai talen de rire.
 Tan l’am per fin’amor
 que mantas vez emplor
 pero que meillor sabor
 m’en an li sospire.
 
  VII   VII
 
 M
essagier uai ecor. Edima la iensor la pene la
 dolor. Cai p(er) lei el martire.
 
 
 Messagier, vai e cor,
 e di·m a la iensor
 la pen’e la dolor
 c’ai per lei, e·l martire.
 

 

  • letto 357 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 368 volte

CANZONIERE K

  • letto 472 volte

Edizione diplomatica

   
 Bernartz del uentadorn.
 CAnt ai moncor plen de ioia. Tot me desnatura.
 Flors blanqe uermeilla groia. Me par la
 freidura. Cab lo uent et ab la ploia. Me creis la
 uentura. Per que mos chanz monte poia. Emos
 prez meillura. Tant ai al cor damor. De ioi ede
 dousor. Que len uertz me sembla flor. Ela neus
 uerdura.
 Anar puosc ses uestedura. Nuz ema camisa.
 Que finamors me segura de la freida biza. Et
 es fols qui desmesura. Enos ten de guisa. Per
 quieu ai pres de mi cura. Deis quieu aicenqi -
 sa. La plus bella damor. Donaten tan donor.
 Si quen loc de ma ricor. No(n) uoill auer frisa.
 De samistat men raisa. Et ai ne fiansa. Que
 si uals ieu nai conquisa. La bella semblansa.
 Et ai enansa deuisa. Tan de benana(n)sa. Qe ial
 iorn quel aia uisa. Non aurai pesansa. Mon cor
 aien amor. El esperitz lai cor. Et eu sim soi aill -
 or. loing dellei enfransa.
 Tant naten bonesperansa. Ues que pauc ma
 onda. Catressim ten enbalansa. Co(m) la naus
 sus londa. Del mal trag quem desenansa. Non
 trop on mesconda. Tota noit me uirem lansa.
 De sobre la sponda. Tan trac pena damor. Ca
 tristan lamador. Non auenc tan de dolor per ize -
 ut la blonda.
 A dieus car me fos ironda. Quieu uoles p(er)lai
 re. Quieu uengues de nuoit p(er)onda. Lai ai sieu
 repaire. Bona domna iauzionda. Muor sel
 uostra maire. Paor ai quel cors me fonda. Sai
 som dura gaire. Domna uas uostramor. Ioing
 mas mans et aor. Bel cors ab fresca color. Gra(n)
 mal me faitz traire.
 Quel mon non a nuill afaire. Don ieu tan (con)sire.
 Sieu aug dellei ben retraire. Que mon cor noi
 uire. Emo(n) semblan no(m) esclaire. Qe quieu nau -
 ga dire. Si cades uos es ueiaire. Cai talen de rire.
 Tan lam per fin amor. Que mantas uez emp -
 lor. Pero que meillor sabor. Men an li sospire.
 Messagier uai ecor. Edima la iensor
 la pene la dolor. Cai per lei el martire.
 
  • letto 428 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz del uentadorn.  Bernartz del Ventadorn.
  I   I
 
 C
Ant ai moncor plen de ioia. Tot me desnatura.
 Flors blanqe uermeilla groia. Me par la
 freidura. Cab lo uent et ab la ploia. Me creis la
 uentura. Per que mos chanz monte poia. Emos
 prez meillura. Tant ai al cor damor. De ioi ede
 dousor. Que len uertz me sembla flor. Ela neus
 uerdura.
 
 
 Cant ai mon cor plen de ioia,
 tot me desnatura.
 Flors blanq’e vermeilla, groia
 me par la freidura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 me creis l’aventura,
 per que mos chanz mont’e poia
 e mos prez meillura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioi e de dousor,
 que l’envertz me sembla flor
 e la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
nar puosc ses uestedura. Nuz ema camisa.
 Que finamors me segura de la freida biza. Et
 es fols qui desmesura. Enos ten de guisa. Per
 quieu ai pres de mi cura. Deis quieu aicenqi -
 sa. La plus bella damor. Donaten tan donor.
 Si quen loc de ma ricor. No(n) uoill auer frisa.
 
 
 Anar puosc ses vestedura,
 nuz e ma camisa,
 que fin’amors me segura
 de la freida biza.
 Et es fols qui desmesura,
 e no·s ten de guisa,
 per qu’ieu ai pres de mi cura,
 deis qu’ieu aic enqisa
 la plus bella d’amor,
 don aten tan d’onor,
 si qu’en loc de ma ricor
 non voill aver frisa.
 
  III   III
 
 D
e samistat men raisa. Et ai ne fiansa. Que
 si uals ieu nai conquisa. La bella semblansa.
 Et ai enansa deuisa. Tan de benana(n)sa. Qe ial
 iorn quel aia uisa. Non aurai pesansa. Mon cor
 aien amor. El esperitz lai cor. Et eu sim soi aill -
 or. loing dellei enfransa.
 
 
 De s’amistat m’en raisa!
 Et ai ne fiansa,
 que sivals ieu n’ai conquisa
 la bella semblansa;
 et ai enansa devisa
 tan de benanansa,
 qe ia·l iorn que l’aia visa,
 non aurai pesansa.
 Mon cor ai en amor,
 e l’esperitz lai cor,
 et eu si·m soi, aillor,
 loing de llei, en Fransa.
 
  IV   IV
 
 T
ant naten bonesperansa. Ues que pauc ma
 onda. Catressim ten enbalansa. Co(m) la naus
 sus londa. Del mal trag quem desenansa. Non
 trop on mesconda. Tota noit me uirem lansa.
 De sobre la sponda. Tan trac pena damor. Ca
 tristan lamador. Non auenc tan de dolor per ize -
 ut la blonda.
 
 
 Tant n’aten bon’esperansa,
 ves que pauc m’aonda,
 c’atressi·m ten en balansa
 com la naus sus l’onda.
 Del mal trag que·m desenansa,
 non trop on m’esconda.
 Tota noit me vir’e·m lansa
 desobre la sponda:
 tan trac pena d’amor
 c’a Tristan l’amador,
 non avenc tan de dolor
 per Izeut la blonda.
 
  V   V
 
 A
 dieus car me fos ironda. Quieu uoles p(er)lai
 re. Quieu uengues de nuoit p(er)onda. Lai ai sieu
 repaire. Bona domna iauzionda. Muor sel
 uostra maire. Paor ai quel cors me fonda. Sai
 som dura gaire. Domna uas uostramor. Ioing
 mas mans et aor. Bel cors ab fresca color. Gra(n)
 mal me faitz traire.
 
 
 A Dieus! Car me fos ironda,
 qu’ieu voles per l’aire
 qu’ieu vengues de nuoit peronda
 lai ai sieu repaire?
 Bona domna iauzionda,
 muor se·l vostr’amaire!
 Paor ai que·l cors me fonda,
 s’aiso·m dura gaire.
 Domna, vas vostr’amor
 ioing mas mans et aor!
 Bel cors ab fresca color,
 gran mal me faitz traire!
 
  VI   VI
 
 Q
uel mon non a nuill afaire. Don ieu tan (con)sire.
 Sieu aug dellei ben retraire. Que mon cor noi
 uire. Emo(n) semblan no(m) esclaire. Qe quieu nau -
 ga dire. Si cades uos es ueiaire. Cai talen de rire.
 Tan lam per fin amor. Que mantas uez emp -
 lor. Pero que meillor sabor. Men an li sospire.
 
 
 Qu’el mon non a nuill afaire
 don ieu tan consire,
 s’ieu aug de llei ben retraire,
 que mon cor no i vire
 e mon semblan no·m esclaire,
 qe qu’ieu n’auga dire,
 si c’ades vos es veiaire
 c’ai talen de rire.
 Tan l’am per fin’amor
 que mantas vez em plor
 per o que meillor sabor
 m’en an li sospire.
 
  VII   VII
 
 M
essagier uai ecor. Edima la iensor
 la pene la dolor. Cai per lei el martire.
 
 
 Messagier, vai e cor,
 e di·m a la iensor
 la pen’e la dolor
 c’ai per lei, e·l martire.
 
  • letto 345 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 355 volte

CANZONIERE M

  • letto 488 volte

Edizione diplomatica

 
     bernard dauetadorn.
 T
Ant ai mon cor plen
 de ioia. totz mies de
 natura. flors bla(n)ca
 uermeilhae bloia. me senbla
 freidura. qab lo uen e alaploi
 a. mi uen mauentura. p(er) qe
 mos pretz montae poia. e
 mos chanz meilhura. ta(n)t ai
 
 
 al cor damor. de ioia e de dou
 sor. qe la nieus mi sembla
 flor. e liuer(n)[1]tz uerdura.
 ANnar puesc ses uestidura.
 nutz en ma chamisa. qar fin
 amors masegura. de la frei
 da bisa. mais totz hom se des
 natura. si nous ten de ghisa.
 per qieu ai pres de mi cura.
 pos agi enqisa. laplus bella
 damor. don ieu aten grant
 honor. qar enluec de sa ricor.
 no(n) uueilh auer frisa.
 DE samistat mes raisa. mais
 ieu nai fiansa. qe si uals q(i)eu
 nai conqissa. la bella se(m)blasa.
 e ai ne ama deuisa. tan de be
 nanansa. qe ial ior qieu la
 uerai uisa. no(n) aurai pesansa.
 lo cor ai pres damor. qe mos
 esperitz lai cor. el cors estai sai
 allor. loinh de l(i)[2]eu enfransa.
 IEu nai la bonesperansa. mas
 petit maonda. qatresi sui en
 balansa. co(n) la naus en lo(n)da.
 del mal trach qim desena(n)sa.
 
 [1] La n è aggiunta da altra mano.
 [2] La i è aggiunta successivamente dal copista in interlinea.
 
 
 
 non sai on[3] mesconda. tota
 nuech meuirem lansa. de so
 bre lesponda. pueis trat pena
 damor. de tristan lamador. qi
 sofri manta dolor. per iseut
 la blonda.[4]
 AY dieus ar sembles ironda[5]. qe
 uoles per laire. e uenges  d(e) nu
 ech prio(n)da. lai dintz so(n) repaire.
 bella domna iausionda. uost(e)[6]
 fins amaire. a paors qel cors
 li fonda. saissill dura gaire.
 do(m)na per uostramor. ioinh las
 mans e azor. gen cors ab fresca
 color. gran mal mi fai traire.
 EL mon non es nulls afaire. do(n)
 ieu tan cossire. ni tant am de
 bell retraire. qe de ioi nom
 uire. e mos semblan nos estra
 ire. cui qe l(au)dia[7] dire. si qades
 mi es ueiaire. qai talen del dire.
 talan de mo(n) amor. qe ma(n)tas
 ues enplor. pero qe meilhor
 sabor. men an li sospire[8].
 
 [3] Aggiunta la traduzione ubi subito sopra al verso.
 [4] Accanto alla cobla sono aggiunti i nomi Tristan e Isotta.
 [5] Sopra il verso è aggiunta la traduzione iru(n)do.
 [6] La e è aggiunta successivamente dal copista.
 [7] Au è aggiunta successiva in interlinea.
 [8] Sul margine inferiore della carta è ripetuto li sospire.
 
  • letto 394 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 bernard dauetadorn.  Bernard da Vetadorn.
  I   I
 
 T
Ant ai mon cor plen
 de ioia. totz mies de
 natura. flors bla(n)ca
 uermeilhae bloia. me senbla
 freidura. qab lo uen e alaploi
 a. mi uen mauentura. p(er) qe
 mos pretz montae poia. e
 mos chanz meilhura. ta(n)t ai
 al cor damor. de ioia e de dou
 sor. qe la nieus mi sembla
 flor. e liuer(n)tz uerdura.
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioia,
 totz mi es de natura.
 Flors blanca, vermeilha e bloia
 me senbla freidura,
 q’ab lo ven e a la ploia
 mi ven m’aventura,
 per qe mos pretz monta e poia
 e mos chanz meilhura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioia e de dousor,
 qe la nieus mi sembla flor
 e l’iverntz verdura.
 
  II   II
 
 A
Nnar puesc ses uestidura.
 nutz en ma chamisa. qar fin
 amors masegura. de la frei
 da bisa. mais totz hom se des
 natura. si nous ten de ghisa.
 per qieu ai pres de mi cura.
 pos agi enqisa. laplus bella
 damor. don ieu aten grant
 honor. qar enluec de sa ricor.
 no(n) uueilh auer frisa.
 
 
 Annar puesc ses vestidura,
 nutz en ma chamisa,
 qar fin’amors m’asegura
 de la freida bisa.
 Mais totz hom se desnatura,
 si no·us ten de ghisa,
 per q’ieu ai pres de mi cura,
 pos agi enqisa
 la plus bella d’amor,
 don ieu aten grant honor,
 qar en luec de sa ricor
 non vueilh aver frisa.
 
  III   III
 
 D
E samistat mes raisa. mais
 ieu nai fiansa. qe si uals q(i)eu
 nai conqissa. la bella se(m)blasa.
 e ai ne ama deuisa. tan de be
 nanansa. qe ial ior qieu la
 uerai uisa. no(n) aurai pesansa.
 lo cor ai pres damor. qe mos
 esperitz lai cor. el cors estai sai
 allor. loinh de l(i)eu enfransa.
 
 
 De s’amistat m’esraisa!
 Mais ieu n’ai fiansa,
 qe sivals q’ieu n’ai conqissa
 la bella semblasa.
 e ai ne a ma devisa
 tan de benanansa,
 qe ia·l ior q’ieu l’averai visa
 non aurai pesansa.
 Lo cor ai pres d’Amor,
 qe mos esperitz lai cor,
 e·l cors estai sai allor,
 loinh de lieu, en Fransa.
 
  IV   IV
 
 I
Eu nai la bonesperansa. mas
 petit maonda. qatresi sui en
 balansa. co(n) la naus en lo(n)da.
 del mal trach qim desena(n)sa.
 non sai on mesconda. tota
 nuech meuirem lansa. de so
 bre lesponda. pueis trat pena
 damor. de tristan lamador. qi
 sofri manta dolor. per iseut
 la blonda.
 
 
 Ieu n’ai la bon’esperansa,
 mas petit m’aonda,
 q’atresi sui en balansa
 con la naus en l’onda.
 Del mal trach qi·m desenansa,
 non sai on m’esconda.
 Tota nuech me vir’e·m lansa
 desobre l’esponda:
 pueis trat pena d’amor
 de Tristan l’amador,
 qi sofri manta dolor
 per Iseut la blonda.
 
  V   V
 
 A
Y dieus ar sembles ironda. qe
 uoles per laire. e uenges  d(e) nu
 ech prio(n)da. lai dintz so(n) repaire.
 bella domna iausionda. uost(e)
 fins amaire. a paors qel cors
 li fonda. saissill dura gaire.
 do(m)na per uostramor. ioinh las
 mans e azor. gen cors ab fresca
 color. gran mal mi fai traire.
 
 
 Ay, Dieus! Ar sembles ironda,
 qe voles per l’aire
 e venges  de nuech prionda
 lai dintz son repaire?
 Bella domna iausionda,
 voste fins amaire
 a paors qe·l cors li fonda,
 s’aissi·ll dura gaire.
 Domna, per vostr’amor
 ioinh las mans e azor!
 Gen cors ab fresca color,
 gran mal mi fai traire.
 
  VI   VI
 
 E
L mon non es nulls afaire. do(n)
 ieu tan cossire. ni tant am de
 bell retraire. qe de ioi nom
 uire. e mos semblan nos estra
 ire. cui qe l(au)dia dire. si qades
 mi es ueiaire. qai talen del dire.
 talan de mo(n) amor. qe ma(n)tas
 ues enplor. pero qe meilhor
 sabor. men an li sospire.
 
 
 El mon non es nulls afaire
 don ieu tan cossire,
 ni tant am de bell retraire,
 qe de ioi no·m vire
 e mos semblan no s’estraire,
 cui qe l’audia dire,
 si q’ades mi es veiaire
 q’ai talen del dire,
 talan de mon amor,
 qe mantas ves en plor
 per o qe meilhor sabor
 m’en an li sospire.
 
  • letto 429 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 346 volte

CANZONIERE N

  • letto 473 volte

Edizione diplomatica

 
    Bernard Lauentador.
 TAnt ai mon cor plen de
 ioia. Tot me desnatura.
 Flor blanca uer meile groia.
  
 
 Mi par lafrei dura. Cab loue
 nt et abla ploia. Micreis la
 uentura. Per que mont cha
 nç monte pueia. Emos preç
 meillura. Tant ai al cor da
 mor. Deioi ede dousor. Que
 lli uenrç misebla flor. Ela
 neus uer dura.
 ANar puesc ses ueste dura. N
 us en macamisa. Que fina
 mors masegura. Dela freida
 biça. Et es fols qui des mesu
 ra. Enoiten deguiça. Per q(ue)u
 ai pres demi cura. Deis queu
 aic en quiça. La plus bella da
 mor. Don aten tant donor. Si
 quen loc de maricor. Non uo
 il auer friça.
 DEs amistat men raiça. Et a(i)[1]ne
 fiança. Que siual sieu nai co(n)
 quiça. Labella semblança.
 Et ai en ama de uiça. Tan de
 benanança. Que ial ionr q(ue)
 laia uiça. Non aurai pesança.
 Mon cor ai enamor. Elespe(r)itç
 lai cor. Et eu sim sui aillor.
 Loing delei enfrança.
 

 [1] Aggiunto in interlinea.
 
 
 T
An naten bon esp(er)ança. Ues
 que pauc ma ohnda. Catre
 sim ten enbalança. Con la
 naus sus londa. Demal trag
 quem des enança. Non trop
 on mes sconda. Tota nueg me
 uirem lança. De sobre les
 ponda. Tant trac pena dam
 or. Catristan lamador. Non
 auenc tan de dolor. Periçe
 ut lablonda.
 DIeus car me sembles ironda
 Que uoles den ueg pre gon
 da. Lai alsieu repaire. Bona
 dompna iauçionda. Morsel
 uostra maire. Paor ai quel
 cors mefonda. Saisom dura
 gaire. Dompna uas uostra m
 or. Iong mas manseç aor. Bel
 cors abfresca color. Gran mal
 mi fatç traire.
 QUel mon non a nuil afaire.
 Don eu tan consire. Sieuaug
 delei ben retraire. Que mon
 cor nom uire. Emon seblan
 nom nes claire. Que una uia
 dire. Si cades uos es ueiaire.
 
​ 
 
 Cai talent derire. Tan lam
 per finamor. Que mantas
 ues enplor. Pero que meillor
 sabor. Menan li sospire.
 MEsagier uai ecor.
 Edimala iensor. Le pene la
 dolor. Cai per lei el martire.
 
  • letto 388 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernard Lauentador.  Bernard Lauentador.
  I   I
 
 T
Ant ai mon cor plen de
 ioia. Tot me desnatura.
 Flor blanca uer meile groia.
 Mi par lafrei dura. Cab loue
 nt et abla ploia. Micreis la
 uentura. Per que mont cha
 nç monte pueia. Emos preç
 meillura. Tant ai al cor da
 mor. Deioi ede dousor. Que
 lli uenrç misebla flor. Ela
 neus uer dura.
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioia,
 tot me desnatura.
 Flor blanca vermeil’e groia
 mi par la freidura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 mi creis l’aventura,
 per que mont chanç mont’e pueia
 e mos preç meillura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioi e de dousor,
 que ll’ivenrç mi sebla flor
 e la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
Nar puesc ses ueste dura. N
 us en macamisa. Que fina
 mors masegura. Dela freida
 biça. Et es fols qui des mesu
 ra. Enoiten deguiça. Per q(ue)u
 ai pres demi cura. Deis queu
 aic en quiça. La plus bella da
 mor. Don aten tant donor. Si
 quen loc de maricor. Non uo
 il auer friça.
 
 
 Anar puesc ses vestedura,
 nus en ma camisa,
 que fin’amors m’asegura
 de la freida biça.
 Et es fols qui desmesura,
 e no·i ten de guiça,
 per qu’eu ai pres de mi cura,
 deis qu’eu aic enquiça
 la plus bella d’amor,
 don aten tant d’onor,
 si qu’en loc de ma ricor
 non voil aver friça.
 
  III   III
 
 D
Es amistat men raiça. Et a(i)ne
 fiança. Que siual sieu nai co(n)
 quiça. Labella semblança.
 Et ai en ama de uiça. Tan de
 benanança. Que ial ionr q(ue)
 laia uiça. Non aurai pesança.
 Mon cor ai enamor. Elespe(r)itç
 lai cor. Et eu sim sui aillor.
 Loing delei enfrança.
 
 
 De s’amistat m’en raiça!
 Et ai ne fiança,
 que sival s’ieu n’ai conquiça
 la bella semblança;
 et ai en a ma deviça
 tan de benanança,
 que ia·l ionr que l’aia viça,
 non aurai pesança.
 Mon cor ai en amor
 e l’esperitç lai cor,
 et eu si·m sui, aillor,
 loing de lei, en França.
 
  IV   IV
 
 T
An naten bon esp(er)ança. Ues
 que pauc ma ohnda. Catre
 sim ten enbalança. Con la
 naus sus londa. Demal trag
 quem des enança. Non trop
 on mes sconda. Tota nueg me
 uirem lança. De sobre les
 ponda. Tant trac pena dam
 or. Catristan lamador. Non
 auenc tan de dolor. Periçe
 ut lablonda.
 
 
 Tant n’aten bon’esperança
 ves que pauc m’aohnda,
 c’atresi·m ten enbalança
 con la naus sus l’onda.
 De mal trag que·m desenança,
 non trop on m’essconda.
 Tota nueg me vir’e·m lança
 desobre l’esponda:
 tant trac pena d’amor
 c’a Tristan l’amador
 non avenc tan de dolor
 per Içeut la blonda.
 
  V   V
 
 D
Ieus car me sembles ironda
 Que uoles den ueg pre gon
 da. Lai alsieu repaire. Bona
 dompna iauçionda. Morsel
 uostra maire. Paor ai quel
 cors mefonda. Saisom dura
 gaire. Dompna uas uostra m
 or. Iong mas manseç aor. Bel
 cors abfresca color. Gran mal
 mi fatç traire.
 
 
 Dieus! Car me sembles ironda
 que voles de nueg pregonda
 lai al sieu repaire?
 Bona dompna iauçionda,
 mor se·l vostr’amaire!
 Paor ai que·l cors me fonda,
 s’aiso·m dura gaire.
 Dompna, vas vostr’amor
 iong mas mans eç aor!
 Bel cors ab fresca color,
 gran mal mi fatç traire![1]  
 
 [1] Mancano la fine del secondo verso e l’inizio del terzo: que voles per l’aire / e vengues de noih prionda.
 
  VI   VI
 
 Q
Uel mon non a nuil afaire.
 Don eu tan consire. Sieuaug
 delei ben retraire. Que mon
 cor nom uire. Emon seblan
 nom nes claire. Que una uia
 dire. Si cades uos es ueiaire.
 Cai talent derire. Tan lam
 per finamor. Que mantas
 ues enplor. Pero que meillor
 sabor. Menan li sospire.
 
 
 Qu’el mon non a nuil afaire
 don eu tan consire,
 s’ieu aug de lei ben retraire,
 que mon cor no·m vire
 e mon seblan no·m n’esclaire,
 que un avi’a dire,
 si c’ades vos es veiaire
 c’ai talent de rire.
 Tan l’am per fin’amor
 que mantas ves en plor
 per o que meillor sabor
 m’en an li sospire.
 
  VII    VII
 
 M
Esagier uai ecor.
 Edimala iensor. Le pene la
 dolor. Cai per lei el martire.
 
 
 Mesagier, vai e cor,
 e di·m a la iensor
 le pen’e la dolor
 c’ai per lei, e·l martire.
 

 

  • letto 432 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 354 volte

CANZONIERE R

  • letto 487 volte

Edizione diplomatica

                                         
                                       B. de ue(n)tadorn.
             Tant ai mon cor plen de ioia. totz me desnat(ur)a.
 
             flors blanca uermelhe bloia. mi sembla freydura. cab
 
             lo uent et ab la ploia. mi creys la uentura. p(er) q(ue) mos
 
             chans monte poia. e mos pretz melhura. tan ai al cor
 
             damor. de ioy e de dossor. que lo gels me sembla flor. e
 
             la neus uerdura. Anar puesc ses uestidura. nutz
                                       en ma camiza. car finamors masegura.
                                       de la freyda biza. (et) es fols quis desme-
                                       zura. e nos te(n) de guiza. p(er) q(uem) ai pres
 
 
             de mi cura. pus q(ue) aic e(n)q(ui)ssa. la pus bela damor. do(n) nate(n) ta(n) do-
             nor. q(ui)eu e(n) loc de maior no(n) uuelh au(er) friza. De samis-
             tat tenc assiza. q(ue) ai esp(er)a(n)sa. siuals que aurai conquiza. la
             bela semblansa. (et) ai ala mie deuiza. ta(n) de benana(n)sa. q(ue) ial
             ior(n) q(ue) laia uiza. no(n) aurai pezansa. q(ue)l  cor ai e(n) amor. pus de
             nulh amador autre. car lesperit en lay cor. luenh de mi e(n) fra(n)-
             sa. ]tan n[[1] 
 

 [1] Espunto dal copista.
 
 
             Can nate(n) bonesp(er)ansa. uas q(ue) pauc mao(n)da. catre-
             si soi e(n) balansa. com (la)[2] nau e(n) londa. del maltrag q(uem) (des)[3]ena(n)sa. no sai
             o(n) mesconda. tota nueg meue relansa. de sobre lespo(n)da. tan
             trac pena damor. canc tristans lamador. no(n) ac tan de dolor p(er)-
             ezeutz la blonda. 
 

 [2] Aggiunto in interlinea.
 [3] Des aggiunto in interlinea..
 
 
                                                           D
ieus ar sembles yeu ironda. q(ue) uoles
             p(er) laire. q(ue)stiers no sai com resconda. danar el repaire. bona do-
             na iauzio(n)da. mortz es uostrea ]paire[[4] maire. paor ai q(ue)l cor mi
             fonda. saissim dura gaire. dona uostramor iunh mas mas. uas
             cuy adzor. bel cors ab fresca color. gran mal mi faitz traire.
 

 [4] Espunto dal copista.
 
 
             Q
uel mo(n) no(n) a nulh afaire. de q(ui)eu tan cossire. ni aug
             de leis be(n) retraire. q(ue) mo(n) cor noi uire. e mo semblan no(n) escl-
             aire. q(ue) q(ue)n auia dire. si cades uos es ueiaire. cai talan dezire.
             ta(n) lam p(er) finamor. q(ue) soue(n) e(n) planc e(n) plor. p(er) so car melhor sa-
             bor. me(n) an li sospire. Messatgier uai e cor. digas a la
             gensor. la pene la dolor. quieu trac el martire.
 
  • letto 365 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 B. de ue(n)tadorn.   B. de Ventadorn.
  I   I
 
 T
ant ai mon cor plen de ioia. totz me desnat(ur)a.
 flors blanca uermelhe bloia. mi sembla freydura. cab
 lo uent et ab la ploia. mi creys la uentura. p(er) q(ue) mos
 chans monte poia. e mos pretz melhura. tan ai al cor
 damor. de ioy e de dossor. que lo gels me sembla flor. e
 la neus uerdura. 
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioia,
 totz me desnatura.
 Flors blanca, vermelh’e bloia
 mi sembla freydura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 mi creys l’aventura,
 per que mos chans mont’e poia
 e mos pretz melhura.
 Tan ai al cor d’amor,
 de ioy e de dossor,
 que lo gels me sembla flor
 e la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
nar puesc ses uestidura. nutz
 en ma camiza. car finamors masegura.
 de la freyda biza. (et) es fols quis desme-
 zura. e nos te(n) de guiza. p(er) q(uem) ai pres
 de mi cura. pus q(ue) aic e(n)q(ui)ssa. la pus bela damor. do(n) nate(n) ta(n) do-
 nor. q(ui)eu e(n) loc de maior no(n) uuelh au(er) friza. 
 
 
 Anar puesc ses vestidura,
 nutz en ma camiza,
 car fin’amors m’asegura
 de la freyda biza.
 Et es fols qui·s desmezura,
 e no·s ten de guiza,
 per que m’ai pres de mi cura,
 pus que aic enquissa
 la pus bela d’amor,
 don n’aten tan d’onor,
 qu’ieu en loc de maior
non vuelh aver friza. 
  III   III
 
 D
e samis-
 tat tenc assiza. q(ue) ai esp(er)a(n)sa. siuals que aurai conquiza. la
 bela semblansa. (et) ai ala mie deuiza. ta(n) de benana(n)sa. q(ue) ial
 ior(n) q(ue) laia uiza. no(n) aurai pezansa. q(ue)l  cor ai e(n) amor. pus de
 nulh amador autre. car lesperit en lay cor. luenh de mi e(n) fra(n)-
 sa. ]tan n[ 
 
 
 De s’amistat tenc assiza,
 que ai esperansa
 sivals que aurai conquiza
 la bela semblansa;
 et ai a la mie deviza
 tan de benanansa,
 que ia·l iorn que l’aia viza,
 non aurai pezansa. 
 Que·l  cor ai en Amor,
 pus de nulh amador autre,
 car l’esperit en lay cor
 luenh de mi, en Fransa. 
 
  IV   IV
Can nate(n) bonesp(er)ansa. uas q(ue) pauc mao(n)da. catre-
si soi e(n) balansa. com (la) nau e(n) londa. del maltrag q(uem) (des)ena(n)sa. no sai
o(n) mesconda. tota nueg meue relansa. de sobre lespo(n)da. tan
trac pena damor. canc tristans lamador. no(n) ac tan de dolor p(er)-
ezeutz la blonda. 
Can n’aten bon’esperansa
vas que pauc m’aonda,
c’atresi soi en balansa
com la nau en l’onda.
Del maltrag que·m desenansa,
no sai on m’esconda.
Tota nueg me ver’e lansa
desobre l’esponda:
tan trac pena d’amor
c’anc Tristans l’amador,
no·n ac tan de dolor
per Ezeutz la blonda. 
  V   V
 
 D
ieus ar sembles yeu ironda. q(ue) uoles
 p(er) laire. q(ue)stiers no sai com resconda. danar el repaire. bona do-
 na iauzio(n)da. mortz es uostrea ]paire[ maire. paor ai q(ue)l cor mi
 fonda. saissim dura gaire. dona uostramor iunh mas mas. uas
 cuy adzor. bel cors ab fresca color. gran mal mi faitz traire.
 
 
 Dieus! Ar sembles yeu ironda
 que voles per l’aire,
 qu’estiers no sai com resconda
 d’anar el repaire?
 Bona dona iauzionda,
 mortz es vostre amaire!
 Paor ai que·l cor mi fonda,
 s’aissi·m dura gaire. 
 Dona, vostr’amor
 iunh mas mas vas cuy adzor!
 Bel cors ab fresca color,
 gran mal mi faitz traire!
 
  VI   VI
 
 Q
uel mo(n) no(n) a nulh afaire. de q(ui)eu tan cossire. ni aug
 de leis be(n) retraire. q(ue) mo(n) cor noi uire. e mo semblan no(n) escl-
 aire. q(ue) q(ue)n auia dire. si cades uos es ueiaire. cai talan dezire.
 ta(n) lam p(er) finamor. q(ue) soue(n) e(n) planc e(n) plor. p(er) so car melhor sa-
 bor. me(n) an li sospire. 
 
 
 Qu’el mon non a nulh afaire
 de qu’ieu tan cossire,
 ni aug de leis ben retraire,
 que mon cor no i vire
 e mo semblan no·n esclaire,
 que que·n avi’a dire,
 si c’ades vos es veiaire
 c’ai talan, dezire.
 Tan l’am per fin’amor
 que soven en planc e·n plor
 per so car melhor sabor
 m’en an li sospire. 
 
  VII   VII
 
 M
essatgier uai e cor. digas a la
 gensor. la pene la dolor. quieu trac el martire.
 
 
 Messatgier, vai e cor,
 digas a la gensor
 la pen’e la dolor
 qu’ieu trac, e·l martire.
 
  • letto 324 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 365 volte

CANZONIERE S

  • letto 451 volte

Edizione diplomatica

 
          Bernard.
 TA
nt ai mon cor plen de ioia.
 Tot mi desnatura.
 Flor blancha uermeilla (et) croia.
 Senbla la freidura.
 Cab lo uent (et) ab la ploia.
 Mi creis lauentura.
 Per qe mos chant monta (et) poia.
 Et mos prez millura.
 Tant ai al cor damor.
 De zoia (et) de dolzor.
 Qe linuer me senbla flor.
 Et la neus uerdura.
 Anar pois ses uestidura.
 Nuz en ma chamisa.
 Qe fin amor masegura.
 De la freida bisa.
 Et es fols qis desmesura.
 Et nos ten de guisa.
 Per qeu ai pres de mi cura.
 Pois uos aic enqisa.
 Ia plus bella damor.
 Don aten gran honor.
 Si qen loc de ma ricor.
 No uolgrauer frisa.
 De samistat mes esqisa.
 Mes eu nai fianza.
 
 
 Q
e se uals eu nai conqisa.
 La bella senblanza.
 Et aien ama deuisa.
 Tan nai de benenanza.
 Qe ial iorn qe laia uisa.
 Non aurai pesanza.
 Mon cor ai en amor.
 El esperiz lai cor.
 Et eu sen soi zai aillor.
 Loing de leis en fransa.
 Tant naten bona esperanza.
 Ues qe paoc mauonda.
 Qaltresim ten en balanza.
 Com la nau soz londa.
 Del mal trait qem desenanza.
 No trop ou mesconda.
 Tota noit me uir en lanza.
 De sobre la sponda.
 Tant trag pena damor.
 Qanc tristan lamador.
 Non sofret maior dolor.
 Per Yseut la blonda.
 Deu car non senbles ironda.
 Qe uola en laire.
 Qeu uengues de noit gronda.
 Lai al seu repaire.
 Bona do(m)pna gaudiunda.
 Morz es uostramaire.
 Paor ai qel cor non fonda.
 Saizom dura gaire.
 Do(m)pna uas uostramor.
 Iuing mas mans (et) ador.
 
 
 B
els cors ab fresca color.
 Granz mals mi fait traire.
 Qel mon non a nul afaire.
 Don eu tan consire.
 Seu aug ren de lei retraire.
 Qe mon cor non uire.
 Et mon senblant non esclaire.
 Qe qeu noia dire.
 Si qades uos es ueiaire.
 Caia talent de rire.
 Tant lam per fin amor.
 Qe mantas uez en plor.
 Mesager uai (et) cor.
 Et dim ala gensor.
 La pena (et) la dolor.
 Qeu trai el martire.
 
  • letto 381 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernard.   Bernard. 
  I   I
 
 TA
nt ai mon cor plen de ioia.
 Tot mi desnatura.
 Flor blancha uermeilla (et) croia.
 Senbla la freidura.
 Cab lo uent (et) ab la ploia.
 Mi creis lauentura.
 Per qe mos chant monta (et) poia.
 Et mos prez millura.
 Tant ai al cor damor.
 De zoia (et) de dolzor.
 Qe linuer me senbla flor.
 Et la neus uerdura. 
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioia,
 tot mi desnatura.
 Flor blancha, vermeilla et croia
 senbla la freidura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 mi creis l’aventura,
 per qe mos chant monta et poia
 et mos prez millura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de zoia et de dolzor,
 qe l’inver me senbla flor
 et la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
nar pois ses uestidura.
 Nuz en ma chamisa.
 Qe fin amor masegura.
 De la freida bisa.
 Et es fols qis desmesura.
 Et nos ten de guisa.
 Per qeu ai pres de mi cura.
 Pois uos aic enqisa.
 Ia plus bella damor.
 Don aten gran honor.
 Si qen loc de ma ricor.
 No uolgrauer frisa.
 
 
 Anar pois ses vestidura,
 nuz en ma chamisa,
 qe fin’amor m’asegura
 de la freida bisa.
 Et es fols qi·s desmesura,
 et no·s ten de guisa,
 per q’eu ai pres de mi cura,
 pois vos aic enqisa
 la plus bella damor,
 don aten gran honor,
 si q’en loc de ma ricor
 no volgr’aver frisa.
 
  III   III
 
 D
e samistat mes esqisa.
 Mes eu nai fianza.
 Qe se uals eu nai conqisa.
 La bella senblanza.
 Et aien ama deuisa.
 Tan nai de benenanza.
 Qe ial iorn qe laia uisa.
 Non aurai pesanza.
 Mon cor ai en amor.
 El esperiz lai cor.
 Et eu sen soi zai aillor.
 Loing de leis en fransa.
 
 
 De s’amistat m’es esqisa!
 Mes eu n’ai fianza,
 qe sevals eu n’ai conqisa
 la bella senblanza;
 et ai en a ma devisa
 tan n’ai de benenanza,
 qe ia·l iorn qe l’aia visa,
 non aurai pesanza.
 Mon cor ai en Amor,
 e l’esperiz lai cor,
 et eu s’en soi zai, aillor,
 loing de leis, en Fransa.
 
  IV   IV
 
 T
ant naten bona esperanza.
 Ues qe paoc mauonda.
 Qaltresim ten en balanza.
 Com la nau soz londa.
 Del mal trait qem desenanza.
 No trop ou mesconda.
 Tota noit me uir en lanza.
 De sobre la sponda.
 Tant trag pena damor.
 Qanc tristan lamador.
 Non sofret maior dolor.
 Per Yseut la blonda. 
 
 
 Tant n’aten bona esperanza
 ves qe paoc m’auonda,
 q’altresi·m ten en balanza
 com la nau soz l’onda.
 Del mal trait qe·m desenanza,
 no trop ou m’esconda.
 Tota noit me vir’e·n lanza
 desobre la sponda:
 tant trag pena d’amor
 q’anc Tristan l’amador,
 no·n sofret maior dolor
 per Yseut la blonda.
 
  V   V
 
 D
eu car non senbles ironda.
 Qe uola en laire.
 Qeu uengues de noit gronda.
 Lai al seu repaire.
 Bona do(m)pna gaudiunda.
 Morz es uostramaire.
 Paor ai qel cor non fonda.
 Saizom dura gaire.
 Do(m)pna uas uostramor.
 Iuing mas mans (et) ador.
 Bels cors ab fresca color.
 Granz mals mi fait traire.
 
 
 Deu! Car non senbles ironda,
 qe vola en l’aire,
 q’eu vengues de noit gronda
 lai al seu repaire?
 Bona dompna gaudiunda,
 morz es vostr’amaire!
 Paor ai qe·l cor non fonda,
 s’aizo·m dura gaire.
 Dompna, vas vostr’amor
 iuing mas mans et ador!
 Bels cors ab fresca color,
 granz mals mi fait traire!
 
  VI   VI
 
 Q
el mon non a nul afaire.
 Don eu tan consire.
 Seu aug ren de lei retraire.
 Qe mon cor non uire.
 Et mon senblant non esclaire.
 Qe qeu noia dire.
 Si qades uos es ueiaire.
 Caia talent de rire.
 Tant lam per fin amor.
 Qe mantas uez en plor.
 
 
 Q’el mon non a nul afaire
 don eu tan consire,
 s’eu aug ren de lei retraire,
 qe mon cor no·n vire
 et mon senblant no·n esclaire,
 qe q’eu no i a dire,
 si q’ades vos es veiaire
 c’aia talent de rire.
 Tant l’am per fin’amor
 qe mantas vez en plor.[1]
 
 [1] Mancano gli ultimi due versi della cobla: per o que melhor sabor / m’en an li sospire.
 
  VII   VII
 
 M
esager uai (et) cor.
 Et dim ala gensor.
 La pena (et) la dolor.
 Qeu trai el martire.
 
 
 Mesager, vai et cor,
 et di·m a la gensor
 la pena et la dolor
 q’eu trai, e·l martire.
 

 
 

  • letto 346 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 267 volte

CANZONIERE V

  • letto 548 volte

Edizione diplomatica

   
 T
ant ai mon cor plen de ioya. tot medesnatura. flor bl
 anca uermeill ebloya. mi sembla fredura. cap louent (et) ab la
 ploya. mi uen lauentura. perque mos pretz mont epoia. e
 mon chant meillura tant ai elcor damor. de ioy ede douzor
 
   
 per quel gel me sembla flor. elaneus uerdura.
 Anar pusc ses uestidura. nutz emacamisa car fina mor ma
 segura. dela freia bisa. cascus hom sidesmesura si nosten deguisa
 p(er) queu ai pres demi cura. pus lagui enquisa. la pus bela damor
 on aten tan donor. car en luec da saricor. no uuill auer pisa  
 De samiztat meresissa. mas ben ay fianza. car seuals eu nai
 conquisa. sabela semblanza. q(ue) ial iorn q(ue)u laurai uisa. no(n) au
 rai pessanza. mon cor ai pres damor. q(ue)l esp(er)it lai cor. mas lo
 cors essai aillor. lonc delui enfranza.
 
   
 Q
uieu nai la bon esp(er)anza. mas petit mahonda. cautressim
 ten enbalanza. com la naus enlaonda. del mal pes sim desen
 anza nosai on mesconda. tota nuit meuir emlanza. desobre
 mesponda. puix trac pena damor. de tristan lamador. quen so
 fri manta dolor. p(er)isent la bronda.
 Ai dieus can nofui ironda. que uoles p(er)laire. euengues p(er)n
 ueg prionda. lai dins son repaire. bona dona iauzionda mor
 sel uostamaire. paor ai quel cor mefonda. saiximdura gaire
 bela p(er)uostramor. iun las mas (et) aor. gen cors ab fresca color
 gran mal mefaitz traire.
 
   
 A
nc deus nofetz nuil afaire. de queu tant cossire. tan deleis
 aug ren retraire. queu mon cor no(n) uire. emon talant men
 esclaire. que quem nauiat dire. si cades uos er uigaire. cai
 talan derire. tan lam de bonamor. que mantas uetz en plor.
 p(er)zo car douza sabor. menan li sospire.
 Mesatgier uai ecor. digas ala genzor. queu trac el martire
 
  • letto 466 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I   I
 
 T
ant ai mon cor plen de ioya. tot medesnatura. flor bla
 nca uermeille bloia. mi sembla fredura. cap louent (et) ab la
 ploya. mi uen auentura per que mos pretz mont epoia. e
 mon chant meillura. tant ai el cor damor de ioy ede douzor
 per quel gel me sembla flor. elaneus uerdura.
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioya,
 tot me desnatura.
 Flor blanca, vermeill’e bloia
 mi sembla fredura,
 c’ap lo vent et ab la ploya
 mi ven aventura,
 per que mos pretz mont’e poia
 e mon chant meillura,
 tant ai el cor d’amor,
 de ioy e de douzor,
 per que·l gel me sembla flor
 e la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
nar pusc ses uestidura. nutz emacamisa car fina mor ma
 segura. dela freia bisa. cascus hom sidesmesura si nosten deguisa
 p(er) queu ai pres demi cura. pus lagui enquisa. la pus bela damor
 on aten tan donor. car en luec da saricor. no uuill auer pisa
 
 
 Anar pusc ses vestidura,
 nutz e ma camisa,
 car fin’amor m’asegura
 de la freia bisa.
 Cascus hom si desmesura,
 si no·s ten de guisa,
 per qu’eu ai pres de mi cura,
 pus l’agui enquisa
 la pus bela d’amor,
 on aten tan d’onor,
 car en luec da sa ricor
 no vuill aver Pisa.
 
  III   III
 
 D
e samiztat meresissa. mas ben ay fianza. car seuals eu nai
 conquisa. sabela semblanza. q(ue) ial iorn q(ue)u laurai uisa. no(n) au
 rai pessanza. mon cor ai pres damor. q(ue)l esp(er)it lai cor. mas lo
 cors essai aillor. lonc delui enfranza.
 
 
 De s’amiztat me resissa!
 Mas be n’ay fianza,
 car sevals eu n’ai conquisa
 sa bela semblanza;
 que ia·l iorn qu’eu l’aurai visa
 non aurai pessanza.
 Mon cor ai pres d’Amor
 que l’esperit lai cor,
 mas lo cors es sai, aillor,
 lonc de lui, en Franza.[1]
 
 [1] Mancano i versi 5 e 6 della cobla: et ai ne a ma deviza / tan de benanansa.
 
  IV   IV
 
 Q
uieu nai la bon esp(er)anza. mas petit mahonda. cautressim
 ten enbalanza. com la naus enlaonda. del mal pes sim desen
 anza nosai on mesconda. tota nuit meuir emlanza. desobre
 mesponda. puix trac pena damor. de tristan lamador. quen so
 fri manta dolor. p(er)isent la bronda.
 
 
 Qu’ieu n’ai la bon’esperanza,
 mas petit m’ahonda,
 c’autressi·m ten en balanza
 com la naus en la onda.
 Del mal pes si·m desenanza,
 no sai on m’esconda.
 Tota nuit me vir’e·m lanza
 desobre m’esponda:
 puix trac pena d’amor
 de Tristan l’amador,
 que·n sofri manta dolor
 per Isent la bronda.
 
  V   V
 
 A
i dieus can nofui ironda. que uoles p(er)laire. euengues p(er)n
 ueg prionda. lai dins son repaire. bona dona iauzionda mor
 sel uostamaire. paor ai quel cor mefonda. saiximdura gaire
 bela p(er)uostramor. iun las mas (et) aor. gen cors ab fresca color
 gran mal mefaitz traire.
 
 
 Ai, Dieus! Can no fui ironda,
 que voles per l’aire
 e vengues per nueg prionda
 lai dins son repaire?
 Bona dona iauzionda,
 mor se·l vost’amaire!
 Paor ai que·l cor me fonda,
 s’aixi·m dura gaire.
 Bela, per vostr’amor
 iun las mas et aor!
 Gen cors ab fresca color,
 gran mal me faitz traire.
 
  VI   VI
 
 A
nc deus nofetz nuil afaire. de queu tant cossire. tan deleis
 aug ren retraire. queu mon cor no(n) uire. emon talant men
 esclaire. que quem nauiat dire. si cades uos er uigaire. cai
 talan derire. tan lam de bonamor. que mantas uetz en plor.
 p(er)zo car douza sabor. menan li sospire.
 
 
 Anc Deus no fetz nuil afaire
 de qu’eu tant cossire,
 tan de leis aug ren retraire,
 qu’eu mon cor non vire
 e mon talant m’en esclaire,
 que que·m n’auiat dire,
 si c’ades vos er vigaire
 c’ai talan de rire.
 Tan l’am de bon’amor
 que mantas vetz en plor
 per zo car douza sabor
 m’en an li sospire.
 
  VII   VII
 
 M
esatgier uai ecor. digas ala genzor. queu trac el martire
 
 
 Mesatgier, vai  e cor,
 digas a la genzor
 .........................
 qu'eu trac el martire.
 

 

  • letto 337 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 334 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 456 volte

Edizione diplomatica

 
 
                                            bernartz del uentador.
             Tant ai mon cor plen de ioia. tot meis de natura. flors blancha
             uer meille groia. me sembla freichura. a lo uent (et) a la plueia mi
             uen auentura. p(er) qe mos pretz mont e pueia. e mos chanz meillura
             tant ai al cor damor. de ioi (et) de douzor. q(ue) legels me sembla flor.
             e la neus uerdura.
 
 
 
             Anar puesc senz uestidura. nutz e ma camisa. pos finamors
             masegura. de la freida biza. mas folz hom se desmesura. qi nos
             (t)[1]en deguiza. p(er) qeu na prez demi cura. pos laguien quiza. la plus
             bella damor. don aie(u)[2] gran honor. senes lieis ab maricor. no(n) uolg
             rauer friza.
 

 [1] Il copista scrive inizialmente ren, poi espunge r e corregge con t.
 [2] Il copista scrive inizialmente aien, poi espunge n e corregge con u.
 
 
 
             De samistat mi (t)[3]eisa. mas eu nai conqisa la bella semblansa.
             (et) ai en ama deuiza. tant ben ananza qe ia iorn qieu laia uiza
             non aurai pesanza. lo cor ai plen damor. qe lesperit el cor.
             el cors es sai aillor. loi(n)g de lieis efranza.
 

 [3] Il copista scive inizialmente reisa, poi espunge r e corregge con t.
 
 
 
             Ieu nai bon esp(er)anza. mas petit ma onda. catressi (s)[4]ui emblanza
             con la naus en londa. del mal pens qem desenanza. no(n) sai on
             mesco(n)da. tota nueg me uir. em lansa de sobre lesponda. peigz
             trai pena damor. de tristan lamador. qi suffri mainta dolor.
             p(er) iseutz la blonda.
 

 [4] Il copista scrive inizialmente fui, poi espunge f e corregge con s.
 
 
 
             Ai deus car sembles gronda qe uoles p(er) laire. euengues denueg
             prionda. ins en son repaire. la bella do(m)na iauzionda. uostre fiz
             amaire. a paor qel cors noil fonda. sai sil dura gaire. do(m)na uas
             uostre amor. iong mas mans e ador. gen(t)[5] cors ab fresca color
             grant mal me faitz traire.
 

 [5] Il copista scrive inizialmente genz, poi espunge z e corregge con t.
 
 
 
            El mon non a nuil afaire. don ieu tant consire. ni cant cug
            de lieis retraire. qe de ioi nom uire. e mos semblantz no(n) sesclaire.
            cui qe lauia dire. si cades mi es ueiaire. cai talan de rire.
            talan de bon amor. qe maintas ues em plor. pero qe meilhor sabor
            men an suspire.
 
  • letto 428 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 bernartz del uentador.   Bernartz del Ventador.
  I   I
 
 Tant ai mon cor plen de ioia. tot meis de natura. flors blancha
 uer meille groia. me sembla freichura. a lo uent (et) a la plueia mi
 uen auentura. p(er) qe mos pretz mont e pueia. e mos chanz meillura
 tant ai al cor damor. de ioi (et) de douzor. q(ue) legels me sembla flor.
 e la neus uerdura.
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioia,
 tot me·is denatura.
 Flors blancha, vermeill’e groia
 me sembla freichura,
 a lo vent et a la plueia
 mi ven aventura,
 per qe mos pretz mont’e pueia
 e mos chanz meillura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de ioi et de douzor,
 que le gels me sembla flor
 e la neus verdura.
 
  II   II
 
 Anar puesc senz uestidura. nutz e ma camisa. pos finamors
 masegura. de la freida biza. mas folz hom se desmesura. qi nos
 (t)en deguiza. p(er) qeu na prez demi cura. pos laguien quiza. la plus
 bella damor. don aie(u) gran honor. senes lieis ab maricor. no(n) uolg
 rauer friza.
 
 
 Anar puesc senz vestidura,
 nutz e ma camisa,
 pos fin’amors m’asegura
 de la freida biza.
 Mas folz hom se desmesura,
 qi no·s ten de guiza,
 per q’eu n’a prez de mi cura,
 pos l’agui enquiza
 la plus bella d’amor,
 don ai eu gran honor,
 senes lieis ab ma ricor
 non volgr’aver friza.
 
  III   III
 
 De samistat mi (t)eisa. mas eu nai conqisa la bella semblansa.
 (et) ai en ama deuiza. tant ben ananza qe ia iorn qieu laia uiza
 non aurai pesanza. lo cor ai plen damor. qe lesperit el cor.
 el cors es sai aillor. loi(n)g de lieis efranza.
 
 
 De s’amistat mi teisa![1]
 Mas eu n’ai conqisa
 la bella semblansa;
 et ai en a ma deviza
 tant benananza,
 qe ia iorn q’ieu l’aia viza,
 non aurai pesanza.
 Lo cor ai plen d’amor,
 qe l’esperit e·l cor,
 e·l cors es sai, aillor,
 loing de lieis, e Franza.[2]
 
 [2] Manca il rimante del secondo verso e l’inizio del terzo verso: mas be n’ai fiansa / que sivals eu n’ai conquiza.
 
  IV   IV
 
 Ieu nai bon esp(er)anza. mas petit ma onda. catressi (s)ui emblanza
 con la naus en londa. del mal pens qem desenanza. no(n) sai on
 mesco(n)da. tota nueg me uir. em lansa de sobre lesponda. peigz
 trai pena damor. de tristan lamador. qi suffri mainta dolor.
 p(er) iseutz la blonda.
 
 
 Ieu n’ai bon’esperanza,
 mas petit m’aonda;
 c’atressi sui em blanza
 con la naus en l’onda.
 Del mal pens qe·m desenanza,
 non sai on m’esconda.
 Tota nueg me vir’e·m lansa
 de sobre l’esponda:
 peigz trai pena d’amor
 de Tristan l’amador,
 qi suffri mainta dolor
 per Iseutz la blonda.
 
  V   V
 
 Ai deus car sembles gronda qe uoles p(er) laire. euengues denueg
 prionda. ins en son repaire. la bella do(m)na iauzionda. uostre fiz
 amaire. a paor qel cors noil fonda. sai sil dura gaire. do(m)na uas
 uostre amor. iong mas mans e ador. gen(t) cors ab fresca color
 grant mal me faitz traire.
 
 
 Ai, Deus! Car sembles gronda
 qe voles per l’aire
 e vengues de nueg prionda
 ins en son repaire?
 La bella domna iauzionda,
 vostre fiz amaire
 a paor qe·l cors no·il fonda,
 s’aisi·l dura gaire.
 Domna, vas vostre amor
 iong mas mans e ador!
 Gent cors ab fresca color,
 grant mal me faitz traire!
 
  VI   VI
 
 El mon non a nuil afaire. don ieu tant consire. ni cant cug
 de lieis retraire. qe de ioi nom uire. e mos semblantz no(n) sesclaire.
 cui qe lauia dire. si cades mi es ueiaire. cai talan de rire.
 talan de bon amor. qe maintas ues em plor. pero qe meilhor sabor
 men an suspire.
 
 
 El mon non a nuil afaire
 don ieu tant consire,
 ni cant cug de lieis retraire
 qe de ioi no·m vire
 e mos semblantz non s’esclaire,
 cui qe l’avia dire,
 si c’ades mi es veiaire
 c’ai talan de rire.
 Talan de bon’amor
 qe maintas ves em plor
 per o qe meilhor sabor
 m’en an suspire.
 
  • letto 388 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 449 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tant-ai-mon-cor-plen-de-joia