Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > MARCABRU > EDIZIONE > L'autrier jost'una sebissa

L'autrier jost'una sebissa

BdT 293,30

Mss: A  33, C 176-177, I 120, K 106, N 266-267, R 5, T 205-206, a¹ 310-311. d 307-308

Metrica: a a a b a a b vers di 12 coblas di7 versi e 2 tornadas di 3 versi

Editori: Appel 1895, p. 101; Dejeanne 1909,  p. 137; Minetti 1977, p. 57;  Gaunt-Harvey-Paterson 2000, p. 375

  • letto 4654 volte

Edizioni

  • letto 838 volte

Edizioni a confronto


 
 
I.
 
 
 
 
 
7
 
Testo Dejeanne 1909

L'autrier jost' una sebissa
Trobei pastora mestissa,
De joi e de sen massissa,
Si cum filla de vilana,
Cap' e gonel' e pelissa
Vest e camiza treslissa,
Sotlars e caussas de lana.
Testo Gaunt-Harvey-Paterson 2000

L’autrer jost’una sebissa
trobei tozeta mestissa,
de joi e de sen masissa:
si con fillia de vilaina
chap’e gonel’e pellissa
viest, e camiza traslissa,
sotlars e caussas de laina.
II.
 
 
 
 
 
14
 
Ves lieis vine per la planissa
« Toza, fi·m ieu, res faitissa,
Dol ai car lo freitz vos fissa. «
- « Seigner, so · m dis la vilana,
Merce Dieu e ma noirissa,
Pauc m'o pretz si·l vens m'erissa,
Qu'alegreta sui e sana. »
A leis vinc per la chalmissa.
«Bela», fiz m’ieu, «res faitissa,
dol ai car lo fregz vos fissa».
«Segner», so·m ditz la vilaina,
«merce Dieu e ma noirissa,
pauc o prez si·l venz m’erissa
c’alegreta·n soi e sana».
III.
 
 
 
 
 
21
 
- « Toza, fi·m ieu, cauza pia,
Destors me sui de la via
Per far a vos compaignia;
Quar aitals toza vilana
No deu ses pareill paria
Pastorgar tanta bestia
En aital terra, soldana. »
«Bella», fiz m’ieu, «douc’e pia,
destortz me soi de la via
per far ab vos compagnia,
c’anc aitals toza vilaina
non dec ses pareil-paria
gardar aitanta bestia
en aital terra soldaina».
IV.
 
 
 
 
 
28
 
- « Don, fetz ela, qui que·m sia,
Ben conosc sen e folia;
La vostra pareillaria,
Seigner, so·m dis la vilana,
Lai on se tang si s'estia,
Que tais la cuid' en bailia
Tener, no·n a mas l'ufana. »
«Don», fetz ella, «qi qe·m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra pareillaria,
segner», so·m diz la vilaina,
lai on s’estai, si s’estia,
car tals la cuid’en bailia
tener, no·n a mas l’ufaina».
V.
 
 
 
 
 
35
 
- « Toza de gentil afaire,
Cavaliers fon vostre paire
Que·us engenret en la maire,
Car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'etz belaire,
E per vostre joi m' esclaire,
Si·m fossetz u.n pauc humana ! »
«Bella, per lo mieu veiaire,
cavalers fo vostre paire
qe·us engenrec en la maire
car fon corteza vilaina.
On plus vos gart m’es bellaire,
et ieu per lo joi m’esclaire –
si·m fossetz un pauc umana».
VI.
 
 
 
 
 
42
 
- « Don, tot mon ling e mon aire
Vei revertir e retraire
Al vezoig et a l'araire,
Seigner, so·m dis la vilana;
Mas tals se fai cavalgaire
C'atrestal deuria faire
Los seis jorns de la setmana. »
«Don, tot mo ling e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
segner», so·m diz la vilaina,
«qe tals si fai cavalgaire
qe deuri’atretal faire
los seis jorns en la setmana».
VII.
 
 
 
 
 
49
 
- « Toza, fi· m ieu, gentils fada,
Vos adastret, quam fos nada,
D'una beutat, esmerada
Sobre tot' autra vilana;
E seria ·us ben dob]ada,
Si·m vezi' una vegada,
Sobira e vos sotrana. »
«Bella», fiz m’ieu, «gentils fada
vos faizonec cant fos nada:
fina beutat esmerad’a
e vos, corteza vilaina,
e seria·us ben doblada
ab sol un’atropellada,
mi sobra e vos sotraina».
VIII.
 
 
 
 
 
56
 
« Seigner, tan m'avetz lauzada,
Que tota·n sui enojada;
Pois en pretz m' avetz levada,
Seigner, so·m dis la vilana,
Per so n'auretz per soudada
Al partir: bada, fols, bada,
E la muz'a meliana. »
«Segner, tan m’avetz lauzada
qe tota·n soi enoiada.
Pos em pretz m’avetz levada,
segner», so·m ditz la vilaina,
«per so m’auretz per soudada
al partir: bada fols bada,
en la muz’a meliaina!»
IX.
 
 
 
 
 
63
 
« Toz', estraing cor e salvatge
Adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
Qu'ab aital toza vilana
Pot hom far ric compaignatge
Ab amistat de coratge,
Si l'us ·l'autre non engana. »
«Toz’estraing cor e salvatge
adomesz’om per usatge.
Ben conosc al trespassatge
d’aital tozeta vilaina
pot hom far ric companjatge,
ab amistat de paratge,
se l’us l’autre non engana».
X.
 
 
 
 
 
70
 
- « Don, hom coitatz de follatge
Jur' e pliu e promet gatge:
Si·m fariatz homenatge,
Seigner, so·m dis la vilana;
Mas ieu, per un pauc d'intratge,
Non vuoil ges mon piucellatge,
Camjar per nom de putana. »
«Don, om cuitatz de folatge
jur’e pliu e promet gatge.
Tant fariatz omenatge,
segner», so·m diz la vilaina,
«mais ieu per un pauc d’intratge
non voil jes mon pieuzelatge
chamjar per nom de putana».
XI.
 
 
 
 
 
77
 
- « Toza tota creatura
Revertis a sa natura :
Pareillar pareilladura
Devem, ieu e vos, vilana,
A l'abric lonc la pastura,
Car plus n'estaretz segura
Per far la cauza doussana. »
«Bella, tota criatura
revertei’a ssa natura.
Pareillar pareillatura
devem, eu et vos, vilaina,
a l’ombra lonc la pastura
car plus n’estaretz segura
per far pareilla dousaina».
XII.
 
 
 
 
 
84
 
-« Don, oc; mas segon dreitura
Cerca fols sa follatura,
Cortes cortez' aventura,
E·il vilans ab la vilana;
En tal loc fai sens fraitura
On hom non garda mezura,
So ditz la gens anciana. »
«Don, hoc, mas segon drechura
encalz fols sa folatura,
cortes cortez’aventura,
e·l vilas ab sa vilaina,
qu’en tal luec fa senz frachura,
don om non garda mezura:
so ditz la genz cristiana».
XIII.
 
87
 
- « Toza, de vostra figura
Non vi autra plus tafura
Ni de son cor plus trefana. »
«Toz’, anc de vostra figura
non vi una plus tafura
en tota gent christiana».
XIII.
 
90
 
« Don, lo cavecs vos ahura,
Que tals bad' en la peintura
Qu'autre n'espera la mana. »
«Don, lo chavetz nos aüra
qe tals bad’a la penchura
c’autre n’espera la maina».
XIV.
 
92
 
Dans T seulement.
Gies non gar[ d ] a la pintura
Cel c'en espera la mana.
  • letto 840 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 4208 volte

CANZONIERE A

  • letto 3003 volte

Edizione diplomatica

[c. 33rB]
 

  Marcabruns
  L Autrier iost una sebissa.Trobei toseta
  faitisa.Si cum filla deuilana. Capa ego
  nella epeillissa. Uiest ecamisa terlissa.
  Sollars ab chaussas delana.


  A  lieis uinc p(er)la chambissa.Bella fich mieu
  res faitisa. Dol ai car lofreitz uos fissa. Seig-
  ner som dis lauilana. Merce dieu ema
  noirissa. Pauc mo pretz siluenz merissa.
  Calegretam sui esana.


  B  ella fich mieu doussa epia. Destors me
  sui dela uia. P(er)far ab uos compaignia.Ca(n)c
  aitals tosa uilana. Non dec ses pareill pa-
  ria. Gardar aitanta bestia. En aital fo-
  rest solana.


  D  on fetz sella qui qem sia. Ben conosc sen
  efoillia. La uostra pareillaria. Seigner
  som dis lauilana. Laion sestaua sestia.
  Car tals la cuida enbaillia. Tener non 
  a mas lufana.


  B  ella p(er)lomieu ueiaire. Caualliers fo
  uostre paire.Qeus engenret enlamaire.
[c. 33vA]
 
  Car fon cortesa uilana. On plus uos
  gart metz bellaire.Et ieu p(er)lo ioi mescl
  aire.Sim fossetz un pauc humana.


  D  on tot mon ling emon aire. Ueireuenir
  eretraire. Al uezoich (et) alaraire.Seigner
  som dis lauilana. Que tals se fai caual-
  gaire. Que deuria atretal faire. Los. uj.
  iorns delasetmana.


  B  ella fich mieu gentils fada. Uos faisso-
  net qan foz nada. Fina beutatz esmera
  da. Esen uos gentils uilana. Eseriaus
  ben doblada. Ab sol una tropellada. Mi
  sus euos soteirana.


  S  eigner tant mauetz lauzada. Q(ue)totan
  sui enoiada.Pois enpretz mauetz leuada.
  Seigner som dis la uilana. P(er)so mauretz
  p(er) foudada. Al partir bada fols bada.En
  la musa meliana.


  T  osa estraing cor saluatge. Adomestgo(m)
  p(er) usatge. Ben conosc al traspassatge.Dai
  tal toseta uilana.Pot hom far ric com-
  paignatge. Ab amistat deparatge. Silus
  lautre non engana.


  D  on hom coitatz defollatge. Jura epliu e
  promet gatge.Seigner som dis la uila
  na.Mas ieu p(er)un pauc do utratge. Non
  uuoill mon despiucellatge. Camiar p(er)
  nom deputana.


  B  ella tota creatura. Reuertis asanatura.
  Pareillar pareillatura. Deuem ieu euos
  uilana.Alombra lonc la pastura. Car
  plus nestaretz segura. P(er)far pareilla
  doussana.


  D  on hoc mas segon dreitura. Encalz fols
  sa follatura. Cortes cortesauentura.El
  uilans ab sa uilana. Qental luoc fai
  sens fraitura.Don hom non garda me
  sura.Soditz la gens crestiana.
[c. 33vB]
 
  T  osa anc de uostra figura.Non ui una
  plus tafura. Entota gen crestiana.


  D  on lo chauecs uos ahura.Que tals ba
  da alapeintura. Cautre lespera edemana.
  • letto 2464 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [1]

 

  • letto 602 volte

CANZONIERE C

  • letto 3234 volte

Edizione diplomatica

[c. 176vA]  

             Marcabru
​  L Autrier iostuna sebissa.
     trobey pastrora mestissa.
     de ioy e de sen massissa.
     e fon filha de uilaina. ca- 
  pe gonelh e pellissa. uest e cami-
  za treslissa. sotlars e caussas de
 


  V es lieys cinc per la pla    layna.
​  nissa. toza fim ieu re faitissa. dol
​  ai gran del uen queus fissa. se-
  nher so dis la uilayna. merce
​  dieu e manoyrissa. pauc mo-
  pretz sil uens merissa. qua le-
  greta suy e sayna.


  T oza fim ieu cauza pia. destouz
  me fuy de la uia. per far a uos 
  companhia.quar aital toza vi-
  layna. no pot ses plazen pa-
  ria. pasturgar tanta bestia. en
  aital luec tan soldayna.


  D ons dis elha qui quem sia.
  ben conosc sen o folhia. la uostra
  parelhairia. senher so dis la ui-
  layna. lay on setanh si sestia. q(ue)
  tals la cujen bailia. tener non
  a mas lufayna.

  T oza de gentil afaire. caualiers
​  fon uostre paire. queus engen-
  ret en la maire. tan fon corteza
  uilayna. quon plus uos guart
  mes belhayre. e per uostre ioy
​  mesclaire. si fossetz un pauc hu-

[c. 176vB]     mayna. 


  S enher mon genh e mon aire.
  uey reuerdir (et) atraire ala uia
  relaraire. senher so dis la uilay-
  na. mas tals se fay caualguaire.
  catrestal deuria faire. los seys
  iorns de la setmayna.


  T oza fim ieu gentil fada. uos
  astret quan fos nada. duna beu-
  tat esmerada. sobre totautra ui-
  layna. e seriaus ben doblada. sim
  uezia una ueguada. sobiras e uos


  S enher tan mauetz     sotrayna.
  lauzada. pus en pretz mauetz 
  leuada. quar uostra mor tan ma
  grada. senher so dis la uilayna.
  perso nauretz per soudada. al par-
  tir bada folh bada. e la muza me-

  ​T oza felh cor e sal-       liayna.
  uatge. a domes gom per uzatie.
  ben conosc al trespassatge. quab
  aital toza uilayna. pot hom far
  ric companatge. ab amistat de 
  coratge. q(ua)n lus lautre no(n) enjayna.


  D on hom cochat de folhatge. hi-
  eus promet eus pleuisc guatge. 
  sim fariat homenatge. senher
  so dis la uilayna. mas ges per
  un pauc dintratge. no uuelh mo(n)
  despiuzelhatge. camjar per nom​
  de putayna.​


  ​T oza tota criatura. reuerta assa
  natura. parlem ab paraula pura.
  fim ieu tozeta uilayna. al abric
  lonc la pastura. que mielhs nes-
  taretz segura. p(er) far la cauza dos-


  ​D on oc mas segon dre-          sayna.
  chura. serca folh la folhatura. cor- 
  tes cortezauentura. el uilas ab la 
  uilayna. en mans locx  fan sofrai
                                                tura.

  [c. 177rA]    que non esguardon mezura. so
  ditz la gen ansyaina.


  B elha de uostra figura. non ui
  autra pus tafura. ni de son cors 
  pus trefayna.


  ​D on lonjauetz non satura. que
  tals badaen la penchura. quautre
  nespera lamayna.
 
 
  • letto 2531 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [2]

 

  • letto 530 volte

CANZONIERE I

  • letto 678 volte

Edizione diplomatica

[c. 120vA]
 

     Marcabrus
  L Autrier iost una seuisa. Trobei toseta fa-
      itisa. Si cu(m) filla de uilana.Cape ego-
  nella epellisa. Uest ecamisa traillisa. So-
  lars ab chausas de lana.


  A lleis uins p(er) la chamina. Bella fich mi-
  eu res faitina. Dol ai car lo fretz uos pisa.
  Sei(n)gner som dis la uillana. Merce dieu
  emanorissa. Pauc mo pretz sil uens me-
  rissa. Calegreta(m) sui esana.


  B ella fich mieu doucepia.Destors mi
  sui de la uia.P(er) far abuos c(om)pai(n)g(ni)a.Ca(n)c ai-
  tals toseta uilana no(n) dec ses pareill paria.
  Gardar aitanta bestia.Enaital terra soldana.


  D onfetz ella qui q(ue)m sia. Ben conosc sen
  ofoillia. La uostra pareillaria. Sei(n)gner som
  dis la uilana. Lai on sestaua sestia. Car ta-
  ls la cuiden baillia. Tener n(on) amas lufana.


 B ella p(er)lomieu ueiaire.Caualliers fon uo-
  stre paire.Q(ue)us engenret enlamaire. Car
  ez cortesa uilana.On uosSono presenti nell’interlinea delle virgolette che rilevano un’anomalia sintattica  pl(us) gart mez bella-
  ire. Et eu p(er) lo ioi mesclaire.Sim fossez
  un pauc humana.


  D on tot mon ling emonaire. Ueireuen
  ir eretraire.Al uezoig et alaraire. Sei(n)gner
  som dis la uilana. Que tals si fai caual-
  gaire.Q(ue) deuria atretal faire.Los vi.ior(n)s
  de la semana.


  B ella fich mieu gentils fada. Uos faiso-
  net can foz nada. Fina beutatz esmerada.
  Es en uos bella uillana. Eseriaus ben do-
  blada.Ab sol una trepellada. Mi sobre en-
  os sotana.


  S ei(n)gner ta(n)t mauez lauzada.Q(ue) totan sui
  enoiada. Pois enpretz mauez leuada. Sei(n)-
  gner som dit la uilana. P(er) so maurez p(er) sou-
  dada.Al partir bada fols bada.


  T osa estrai(n)g cor esaluage.Adomestgom
  p(er) usage. Ben conosc al trespasage.Daital
  toseta uilana. Pot hom far ric c(om)pai(n)gnage.
  Abamistat de paratge. Selus lautre no(n) en-
  gana.


  D on hom cuitatz de follage. Jura pliu ep(ro)-
  met gatge. Tant fariatz domenage. Sein-
  gner so(m) dis la uilana. Mas ieu pen un pa-
  uc dintrage.No(n) uoill mo(n) despiucellage.
  perdre p(er) nom de putana.
[c.120vB]
 

  B ella tota creatura. Reu(er)tis asa natura. Par-
  eillar pareilladura. Deuem ieu euos uilana.
  Alombra lo(n)c la pastura. Car plus nestaretz
  segura. P(er)far pareilla dousana.


  D on oc mas segon dreitura.Entals sols sa
  soladura. Cortes cor (et) auentura.Euilas asa
  uilana. Q(ue)n tal loc fai sens fraitura.Do(n) ho(m)
  no(n) garda mesura. So ditz lagens crestiana.


  T osa an de uostra figura.No(n) ui una pl(us) ta-
  fura.Entota gen crestiana.


  D on locaues nos aura. Que tals bada lapei(n)-
  tura. Cautra nespera lamana.
  • letto 693 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [3]

 

  • letto 527 volte

CANZONIERE K

  • letto 681 volte

Edizione diplomatica

[c. 106rB]
 

  Marchabrus
  L Autrier iost una seuisa.Trobei toseta fa-
      itisa. Si cum filla de uilana. Cape ego
  nella epelisa. Uest ecamisa traillisa. Solars
​  ab chausas de lana.


  A lleis uinc per la chamina. Bella fich mieu
  res faitiua. Dol ai car lo freitz uos pisa. Sei(n)
  gner som dis la uilana. Merce dieu eman-
  oirissa. Pauc mo prez sil uens merissa.Ca-
[c. 106vA]
 
  legretam sui esana.

  B ella fich mieu doucepia. Destors mi sui de
  la uia. Per far ab uos compaignia.Canc ai-
  tals tosa uilana. No(n) dec ses pareill paria.Gar-
  dar aitanta bestia. En aital terra soldana.


  D on fez ella qui qem sia. Ben conosc sen ofo-
  illia.La uostra pareillaria.Seigner som dis la
  uilana. Lai on sestaua sestia. Cartals lacui-
  den baillia. Tener. non a mas lufana.


  B ella per lo mieu ueiaire. Caualliers fon
  uostre paire. Queus engenrret en lamaire.
  Car ez cortesa uilana. On plus uos gart mez
  bellaire.Et ieu per lo ioi mesclaire. Sim foss-
  ez un pauc humana.


  D on tot mon ling emon aire. Uei reueni(r)
  eretraire. Aluezoig et alaraire. Seigner som
  som dis lauilana. Que tals si fai caualgaire.
  Qe deuria atretal faire. Los.Vi.iorns d(e) la
  semana.


  B ella fich mieu gentils fada. Uos faissonet
  can foz nada. Fina beutatz esmerada. Es en
  uos bella uilana.Eseriaus be(n)doblada. Ab
  sol una trepellada. Mi sobre euos sotana.


  S eigner tant mauez lauzada. Que totan
  soi enoiada. Puois en prez mauez leuada.
  Seigner som dit lauilana. P(er) so maurez p(er)
  soudada. Al partir bada fols bada.


  T osa estrai(n)g cor esaluatge. Adomest gom p(er)
​  usatge. Ben conosc altrespassatge.Daital
  toseta uilana. Pot hom far ric compaigna-
  tge. Ab amistat de paratge. Selus lautre no(n)
​  engana.


  D on hom cuitatz de follatge. Jura pliu e-
  promet gatge.Tant fariaz domenatge.Sei-
  gner som dis lauilana. Mas ieu peu un
  pauc dintratge. No uoill mon despiucella-
  tge. Perdre per nom de putana.


  B ella tota creatura. Reuertis asa natura.
  Pareillar pareilladura. Deuem ieu euos ui-
  lana. Alombra lonc lapastura. Car plus
  nestarez segura. P(er) far pareilla dousana.


  D on oc. mas segon dreitura.En tals sols sa
  soladura. Cortes cor (et) auentura.Euilas a-
  sauilana. Qental luoc fai sens fraitura.
  Don hom no(n) garda mesura. So diz lagens cre-
  stiana.


  T osa anc de uostra figura. No(n) ui una pl(u)s
  tafura. En tota gen crestiana.


  D on locauecs nos aura. Que tals bada la
  peintura. Cautra nespera lamana.
  • letto 630 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [4]

 

  • letto 484 volte

CANZONIERE N

  • letto 698 volte

Edizione diplomatica

[c. 266vA]
    Autrer iostuna sebisa.
  Trobei tosecta faitisa.De
  ioi edesen masisa. Si com fil
  la de uilana. Chape gonella
  pelisa.ueist et camisa trasli
  sa. Sollar echausas delaina.
  Leis uenc per lachamisa.Bel
  la fimeu res faitisa. Dol ai ca(r)
  lofregs uos fisa. Segner. Som
  ditz lauilaina. Merce deu e
  manoirisa. Pauc mi prez sil
[c. 266vB]
 
  uentz merisa. Calegre tam
  soi esaina. 

  Ella fis mieu douce pia.De
  storirs me soi delauia. Per far
  ab uos con pagnia. Canc aita
  ls toza uilania. Non dec ses
  pareil paria. Gardar aitanta
  bestia. Enaital t(er)ra soldaina.

  Onc fet ela quiquem sia. 
  Ben conosc sen ofolia. Lauo
  stra parelaria.Segner.Som
  dis lauilaina. Lai on sestia si
  sestia. Cartals la cui den baillia.
  Tener non amas luifainia.

  Ella per lo meu
  ueiaire.Caualliers. Fo uost(r)e
  paire.Queus engen ret en
  lamaire. Car son cortesa ui
  laina. On plus uos grat mes
  bellaire. Et e ieu per loioimes
  claire. Sem fossez un pauc
  humaina.

  On tot mon ling emon aire.
  uei reuenir eretraire aluezog.
  Et alaraire. Segner somdis
  lauilaina. Que tals sefa caual
  gaire.Qui deurial tre tal fai
[c. 267rA]
 
  re. Lo .Vij. ors enla seimaiTrascrizione interlinearena.  

  Ella fimieu gentils.
  fada. Uos fai sonet tan fos na
  da fina beutatz esmerada. Euos
  cortesa uillaina.Esiriaus ben
  doblada. Absol una tropella
  da. Miso bra euos sotraina.

  Enher tan mauez
  lauzada.Que totan soi enoia
  da. Pos enprez mauez leuada.
  Segner som dis lauilaina.

  Orz estraing cor
  esaluage. Ado me siom per
  usatge. Daital tozeta uilaina.
  Pot hom far ric co(n)npaingnat
  ge. Abamistat de paratge.Se
  lus lautre non engaina.

  On om cuiatz
  de follatge. Jure pliu epro
  met gatge. Tant fariatz om-
  enage. Segner. Som dis laui
  laina. Mas ieu perun pauc
  dintratge. Non uoil mon des
  pucelatge. Chamiar per no(m)
  de putaiTrascrizione interlinearena. 

  Ella tota criatura. Reuert eis
[c. 267rB]
 
  sa natura. Pareillar pareilla
  tura. Deuem eu euos uilaina.
  Alombrat lonc lapastura.Car
  plus nestarez segura. Per far
  pareilla dosana.

  On oc mas segon dreitura.
  Encal sols sa solatura.Eluilas ad
  sauilaina. Quen tal luec fa
  sens fractura. Don om non
  garda me sura. Sodis lage(n)t
  crestiana.

  Oz anc de uostra figura. Non
  ui una plus. tafura. En tota
  gent crestiana.

  On lochauesc nos aura. Que
  tals badala pentura. Cautre
  nespera lamaina.
  • letto 661 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 678 volte

CANZONIERE R

  • letto 738 volte

Edizione diplomatica

[c. 5rA]
 

 
                                                                marc e bru
 
  L  autrier iustuna sebissa  trobey   pastora mestissa.  de-
   

[c. 5rB]
 

 

  ​ioi e de sen massissa. e fon filha de uilaina.  cape gonela pelissa
 
  uest e camiza treslissa  soslars e causas de laina.
 

                                                                                             U es lieys uau
  p(er) la planissa. toza fimieu re faytissa. dol ay gra(n) del uen queus fissa. 
  senher so dis lauilayna.  merce dieu e ma noirissa. pauc mo pres   
  sil uen me rissa. calegreta soi e sayna.
 

                                                                 T oza fimieu cauza pia. des-
  toutz me soy de la uia. p(er) far auos companhia. car aytal toza uilay-
  na no(n) pot ses parelh paria. pastoriar tanta bestia. el aytal loc tan
  soldayna. 
 

                D o(n) faysela q(ui)q(ue) sia. be(n) conosc se(n)   o fulia. la uostra pare-
  lhayria. senher so dis la uilaina. lay o(n) setanh si sestia. q(ue) tal la cuie(n)
  baylia. tener no(n) a mays lufayna.
 

                                                         T oza de ge(n)til afayre. sa ua
  yers fo uostre payre. queus engenret e la mayre. ta(n) fon corteza
  Uilayna. com pus uos gart mes belaire. e pel uostre ioi mesclai-
  re. si fossetz Un pauc humayna. 
 

                                                S Enher mo(n) ge(n)h e mo(n) ayre. uey
  reuerdir et atrayre. a lauia del arayre. Senher so ditz la uilayna.
  mayital se fay caualgayre. cartetal deuria fayre. lo.Vi. iorns
  de la semayna.
 

                                  T ota fimieu. ge(n)til fada. uos adastrec ca(n) fos na-
  da. duna beutat esmerada. sobretotautra uilayna. e seriaus be dobla-
  da. sim uezia .i. ueguda. sobiras e uos sotiraina.
 

                                                                                     S enher ta(n) mauetz
  lauzada. pus e(n) pretz mauetz leuada. p(er) tal nauret p(er) soldada. al par-
  tir bada fol bada. e la muza meliayna. so ditz la toza u.Aggiunta del copista nel margine destro senza alcun segno di richiamo
 

                                                      T oza fel cor e saluatie. ado-
  mesgom p(er) uzatie. be(n) conosc al trespassatie. cap aital toza uilayna. pot
  om far ric co(m)panatie. ab amistat de coratie. can lus lautre no(n) e(n)iai-
  na.
 

         D on hom cochat de folatie. eus p(ro)met eus pleuisc gatie. sim fa-
  ziatz omanatge. Senher so dis la uilayna. mays ges p(er).i. pauc din-
  traie. no(n) uuelh mo(n) despieuselatie. camiar p(er) nom de putaina.
 

                                                                                                   T o-
  za tota criatura reuert sego(n) sa natura. parlem ab paraula pura.
  fimieu tozeta uilayna. alabric lo(n)c la pastura. q(ue) miels nestaretz segu-
  ra. p(er) far la cauza dossayna.
 

                                                 D on oc mas sego(n) drechura serca fol
  sa folatura. cortes cortezauentura. el uilas ab la uilayna. e mans locs
  fay sofraytura. q(ue) noy esgardo mezura. so dis la gen ansiayna.
 

  B ela de uostra figura. non ui autra pus tafura. ni de so(n) cor pus tre-
  fayna. D onloniauetz nossatura. q(ue) tals bede(n) la pe(n)chura. cautre ne-
  spera la mayna.

  • letto 766 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [5]

 

  • letto 542 volte

CANZONIERE T

  • letto 676 volte

Edizione diplomatica

[c. 205v]

 

 

                           marca brus
  L autrier gusta una sibissa. trobiei pastura masisa.
     degioi edesen mestisa. cefon figllia de uilan. capa
     egonella epellisa. uiest ecamitç tralissa. solier (et)
     causa delana.
 

  A liei uinc p(er)lacalmissa. tosa fomeure  fatissa. do
      lai delfrec ceuos fissa. segner som dis lauila
      na, merce dieu emanorisa non tem lo freg
      sil er rissa. calegretta soie sana.
 

  B ella ress dousa epia. esoutç meson delauia p(er) fara
     uos compagnia. caital toça reuillana. non deu ait
     anta bestia. gardar senparegll paria. enaitall
     terra solana.
 

  D on fit ella qicensia. ben conosc ben efollia. lau
       ostra pareglieria. segner somdis lauilana. la
       dousetta sisestia. cemecugiam balia. tener no
       na malufana.
  B ella perlomieu ueiaire. caualier fon uostre


    [c. 206r]
 

 

     paire. qeu os engert elamair. car fo cortesa
     uilana. onplus uos gart. mes belaire. eteu p(er)
     lo gioi mesclaire. sim foses unpauc umana.

 
 

  D etut monlin (et) monaire. uei reuertir eretraire.
      aluetç og (et) alaraire. segner som dilauilana.
      etalses caualcaire. caltrestal odeuria faire.
      losieis giorn delasemana.

 
 

  B ella fimieu gentill faida. uos fasonet com fos
      nada. fina beutat esme rauda. uos donet to
      setta uilla. esariauos doblada. ab soluna trop
      ellada. eieu sobran euos sottana.

 
 

  S egner tan maues lausada. tuta ensaria en
      uenda. efol parlatç mauetç paiada. segner
      som dis lauilana. p(er) aiso nauretç soudada. alpa
      rtir bada folbada.

 
 

  B ella musa melia destrang. cor esaluagie. dome
      sialom per usagie. ben conosc altrapasagie. canb
      aital toza uilana. potom far ric conpagnage.
      can lun lautre nonengana. 

 
 

  D onc ho(m) cocias defollagie. gur epleu epromet
      gagie. antç fariatç  omenagie. segner som
      dis lauilana. non uogll dar mon puoselagie. p(er)
      sol unpetit dontrage. cangiar monom p(er)putana.


 
 

  B ella tota criatura reuertis asanatura. perig
      gliar pareglia pura. deuen eu (et) uos uilana. ala
      b ric lonc pastura. car mielltç nestaretç se
      gura. perfar paregllia dousana.


    [c. 206v]
 

 

 
  D onc mais segon dretura. cerca foll lafoletura. elg
      ai cortesa uentura. eluilan ab lauilana. cen trop loc
      fai sen fractura. ont om noi garda mesura. soditç
      lagien antiana.
 

  B ella anc euostra natura. nonac anc unaplus ta
      fura. nien tuta gien cristiana.
  D on lacanuetaus aiura. cetal garda lapentura. cautre
      nospera lomana.
  G ies non garala pintura. cel cenespera la mana.
  • letto 775 volte

Riproduzione fotografica

Vai al manoscritto [6]

 

  • letto 842 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 693 volte

Edizione diplomatica

[c. 310]
 

 

          Marchabrus
  Lautrer Joscuna sebissa. trobei tozeta faitissa. de ioi e desen masissa.
  si con fillja de uilaina. chapegon el epellissa. uiest e camiza.
  traslissa. sot lars e caussas de laina.
 

  A leis uinc p(er) la chalmissa. bela fiz mieu res fanissa. dol ai car. lo
  fregz. uos frissa. segner. son ditz. la uilaina merce dieue ma
  noirissa. pauc o prez sil uenz merissa. calegretan. soi e sana.
 

  Bella fiz mieu douTrascrizione interlineare per mano del correttorece pia. destortz me soi de la uia. p(er) far ab uos. co(m)pag
  nia canc aitals toza uilaina. non dec ses pareil paria. gardar
  aitanta bestia. enai tal terra soldaina.
 

  Don fetz ella qi qem sia. ben conosc sen o folia. la uostra parei
  llaria. segner som diz, la uilania. lai on sestai si festia
  car tals la cuiden bailia tener no(n) a mas lufaina.
 

[c. 311]
 

 

  Bella. p(er) lo mieu ueiaire. caualers fo uostre paire. qeu en
  genrec. en lamaire. car fon corteza uilaina. on plus uos gart.
  mes Bellaire. (et) ieu p(er) lo ioi mesclaire. sim fossetz un pauc umana.
 

  Don tot mo ling emon aire. ueireu(er)Abbreviatura trascritta nell’interlinea dal correttoretir e retraire. aluezoig (et) al
  traire. segn(er)Cfr. n. precedente som ditz la uilaina. qe tals si fai caualgaire. qe deuri
  atretal faire. los seis iorns en la setmana
 

  Bella fiz mieu. gentils fada. uos faizonec cant fos nada. fina beutat.
  esmerada. e uos corteza uilaina. e seriaus ben doblada ab sol una
  tropellada. mi sobra e uos sotraina.
 

  Segner tan mauetz lauzada. q(ue) tota soi enoiada. pos empretz mauetz
  leuada. segn(er) som ditz la uilaina. p(er) so mauretz p(er) soudada. al
  partir bada fols bada.Segno di richiamo inserito dal correttore per il verso di fine cobla che è trascritto dal copista come incipitale della cobla successiva.
;
 

  en la muza meliaina.Tozestraing cor e saluatge. a domes jho(m)
  p(er) usatge. ben conosc al trespassatge. daital tozeta uilaina.
  pot hom far ric companjatge. ab amistat de paratge. se lus
  lautre non engana.
 

  Don om cuiatz de folatge. uiure plui e p(ro) metgatTrascrizione interlineare per mano del correttorege. segn(er) som ditz la4
  uilaina. mais ieu p(er) un pauc dintrage. non uoil ies mon. pieuz
  elatge. chamjar p(er) nom de putana.
 

  Bella tota criatura. reuert eissanatura. pareillar pareillatura
  deueme uos uilaina. a lombra lonc la pastura. car
  plus nestaretz segura p(er) far pareilla dousaina.
 

  Don hoc mas segon drechura. en tal fols sa folutara. cortes cor
  teza uent(ur)a el uilas ab sa uilaina qen tal luec fa senz frachuTrascrizione interlineare per mano del correttorera.
  don om non garda mezura. so ditz la genz cristiana.
 

  Tozanc de uostra figura non ui una plus tafura en tota gent
  christiana.
 

  Don la chauetz nos aura. qe tal bada la penchura cautre nespe
  ra la maina.
  • letto 711 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 714 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/lautrier-jostuna-sebissa

Links:
[1] https://digi.vatlib.it/view/MSS_Vat.lat.5232
[2] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419246t/f420.item.zoom
[3] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8419245d/f254.item.zoom
[4] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60007960/f239.item.r=1731.langFR.zoom
[5] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60004306/f23.item.zoom
[6] https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b6000798t/f422.item.zoom