![]() |
Bernard laue(n)tador. PEr descobrir lomal pens el consire. Chant edeport et ai ioi esolaç. Efaç esforç car sai chantar nerire. Car eu men muer enuill sembla(n) non faç. Eper amor sui si ap oderaç. Tot mauencut afor se abatailla. ANc dieus non fes tre bailla ni martire. Sens mal damor q(ue) u nosofrir enpaç. Mas aquel ai si ben mi sui sofrire. Camor(s) mifai amar lai on li plaç. E di uos tan se eu non sui ama tç. Que no roman en lamia nuailla. MIdonç sui hom et amic eser uire. Enon len quier nuil autras amistaç. Mas quen se |
![]() |
lat losieus belç oilç meui re. Que gran ben fai les gard can sui iraç. Eren li laus em erce ab dous gratç. Quel mo(n) non ai amic que tant mi uailla. MOut mi sa bon loiorn can la remire. Labo quelç oilç el front las mans els braç. Elautre cors queres non es adire. Que nosia bela me nç fai sonatç. Ienser dellei non puec faire beutaç. Si tot menai gran pene gran trebailla. AMon talan uoil mal ta(n)la de sire. Epres men mais car en fui tant auçatç. Quen tan aut loc auçi ei mamor asire. Per queu men sui coi ndes er enseignatç. Ecan la uei sui tant fort enueçatç. Ueiaire mes quel cors (uas sel)[1] misagla. INç emon cor micoros em nai re. Car eusec tan lamia uo lontaç. Car neguns hom no(n) [1] Il copista scrive inizialmente el sel, poi corretto in interlinea con uas sel.
|
![]() |
deu aital res dire. Com no sab ies con ses auen turaç. Que farai doncs delç beç se(m) blanç priuaç. Faillirai li ma is uoil quel mon mi failla. AB lausengiers non airen que de uire. Car anc per lor non fon rics ioi selatç. E dic uos tan que p(er) mi escon dire. Al maior ioc ai can biat mos datç. Benes toç iois aper dre destinatç. Caisi perd hom enlalor deui nailla. |
Bernard laue(n)tador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
PEr descobrir lomal pens el consire. Chant edeport et ai ioi esolaç. Efaç esforç car sai chantar nerire. Car eu men muer enuill sembla(n) non faç. Eper amor sui si ap oderaç. Tot mauencut afor se abatailla. |
Per descobrir lo mal pens e·l consire chant e deport et ai ioi e solaç; e faç esforç car sai chantar ne rire, car eu m’en muer e nuill semblan no·n faç; e per Amor sui si apoderaç, tot m’a vencut a fors’e a batailla. |
II | II |
ANc dieus non fes tre bailla ni martire. Sens mal damor q(ue) u nosofrir enpaç. Mas aquel ai si ben mi sui sofrire. Camor(s) mifai amar lai on li plaç. E di uos tan se eu non sui ama tç. Que no roman en lamia nuailla. |
Anc Dieus non fes trebailla ni martire, sens mal d’amor, qu’eu no sofrir en paç; mas aquel ai, si ben mi sui sofrire, c’Amors mi fai amar lai on li plaç; e di vos tan, se eu non sui amatç, que no roman en la mia nuailla. |
III | III |
MIdonç sui hom et amic eser uire. Enon len quier nuil autras amistaç. Mas quen se lat losieus belç oilç meui re. Que gran ben fai les gard can sui iraç. Eren li laus em erce ab dous gratç. Quel mo(n) non ai amic que tant mi uailla. |
Midonç sui hom et amic e servire, e non l’enquier nuil autras amistaç mas qu’en selat lo sieus belç oilç me vire, que gran ben fai l’esgard, can sui iraç; e ren li laus e merce ab dous gratç, qu’el mon non ai amic que tant mi vailla. |
IV | IV |
MOut mi sa bon loiorn can la remire. Labo quelç oilç el front las mans els braç. Elautre cors queres non es adire. Que nosia bela me nç fai sonatç. Ienser dellei non puec faire beutaç. Si tot menai gran pene gran trebailla. |
Mout mi sa bon lo iorn can la remire la boqu’e·lç oilç e·l front, las mans e·ls braç e l’autre cors, que res non es a dire que no sia belamenç faisonatç. Ienser de llei non puec faire Beutaç, si tot m’en ai gran pen’e gran trebailla. |
V | V |
AMon talan uoil mal ta(n)la de sire. Epres men mais car en fui tant auçatç. Quen tan aut loc auçi ei mamor asire. Per queu men sui coi ndes er enseignatç. Ecan la uei sui tant fort enueçatç. Ueiaire mes quel cors (uas sel) misagla. |
A mon talan voil mal, tan la desire, e pres m’en mais, car en fui tant auçatç qu’en tan aut loc auçi ei m’amor asire, per qu’eu m’en sui coindes er enseignatç. E can la vei sui tant fort enveçatç: veiaire m’es que·l cors vas sel mi sagla. |
VI | VI |
INç emon cor micoros em nai re. Car eusec tan lamia uo lontaç. Car neguns hom no(n) deu aital res dire. Com no sab ies con ses auen turaç. Que farai doncs delç beç se(m) blanç priuaç. Faillirai li ma is uoil quel mon mi failla. |
Inç e mon cor mi coros e·m n’aire, car eu sec tan la mia volontaç. Car neguns hom non deu aital res dire, c’om no sab ies con s’es aventuraç. Que farai doncs delç beç semblanç privaç? Faillirai li? Mais voil que·l mon mi failla. |
VII | VII |
AB lausengiers non airen que de uire. Car anc per lor non fon rics ioi selatç. E dic uos tan que p(er) mi escon dire. Al maior ioc ai can biat mos datç. Benes toç iois aper dre destinatç. Caisi perd hom enlalor deui nailla. |
Ab lausengiers non ai ren que devire, car anc per lor non fon rics ioi selatç. E dic vos tan que per mi escondire al maior ioc ai canbiat mos datç. Ben es toç iois a perdre destinatç c’aisi perd hom en la lor devinailla. |
![]() |
![]() |