Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Be·m cuidei de chantar sofrir

Be·m cuidei de chantar sofrir

BdT 70,13

Mss.: C 53, Da 161, I 32, K 20, M 46, N² 31 (incipit), R 59, a¹ 97, s 1.
Era presente in W attribuito a Peire Vidal.

Metrica: a8 b8 b8 a8 c8' c8' d10 d10 e10 (Frank 589:6). Canso di 6 coblas unissonans di 9 versi, seguite da una tornada di 3.

Edizioni: Appel 1915, 13, p. 75, Brayer 1955, p. 214 (ed. interpretativa frammento s); Lazar 1966, 13, p. 108.
 

  • letto 1054 volte

Collazione

Be·m cuidei de chantar sofrir: 6 coblas unissonans e una tornada; a 8, b 8, b 8, a 8, c 8’, c 8’, d 10, d 10, e 10.
Ordine coblas:

Appel 1 2 3 4 5 6 tor
C 1 2 3 4 5 6 /
Da 1 2 3 4 / / /
I 1 2 3 4 5 6 /
K 1 2 3 4 5 6 /
M 1 2 3 4 5 6 /
R 1 2 3 4 5 6 tor
a 1 2 3 4 5 6 /

 
Cobla I

v 1

C
Da
I
K
M
R
a
Be·m cugei de chantar sofrir
Be·m cugei de chantar sofrir
Be·m cugei de chantar soffrir
Be·m cugei de chantar soffrir
Ben cuide de chantar sufrir
Be·m cugey de chantar sofrir
Be·m cugei de chantar suffrir

v 2

C
Da
I
K
M
R
a
mas quar sai que·l dos temps suau;
iosqua chai el dolz temps suau;
iosqua chai el douz temps suau;
iosqua chai el douz temps suau;
mas qar sai el dous temps suau;
entro lay el dos temps suau;
iosca sai el douz temps suau;

v 3

C
Da
I
K
M
R
a
eras pus negus no s’esiau
et apres negus ne s’esiau
et apres negus no s’esiau
et apres negus no s’esiau
era pos negus no s’esiau
eras pus negus no s’esiau
mas er, pos neguns no s’esiau

v 4

C
Da
I
K
M
R
a
e pretz e donar vey murir,
e prez e donar vei morir,
e pretz e donar vei morir,
e prez e donar vei morrir,
e pretz e donar vei morir,
e pretz e donar vei murir,
e pretz e donar vei murir,

v 5

C
Da
I
K
M
R
a
no·m puesc mudar, no·m prengua cura
no·m puosc mudar, no·m prenga cura;
non puosc mudar, non prenga cura
non puosc mudar, non prenga cura
non pueis mudar, no·m prenda cura
non puesc mudar, non prenda cura
non puesc mudar, non prenga cura

v 6

C
Da
I
K
M
R
a
d’un vers novel ab la freidura,
/
d’un vers novel a la freidura,
d’un vers novel a la freidura,
d’un vers novell a la freidura,
d’un vers novel ab la freydura,
d’un vers novel a la freidura,

v 7

C
Da
I
K
M
R
a
que conortz er als autres entre lhor;
que conortz er alz altres entre lor;
que conortz er als altres entre lor;
que conortz er als altres entre lor;
que cortz er als autres entre lor;    (-1)
que conortz et als autres entre lor;
qe conortz er als autres entre lor;

v 8

C
Da
I
K
M
R
a
e coven be, pus tam be·m vay d’amor,
e coven be, puois tant be·m vai d’amor,
e cove·m ben, pois tan ben vai damor,
e coven ben, pois tan ben vai d’amor,
e·m cove be, pos tan be·m vai d’amor,
et cove·m ben, pus tan be·m vay d’amor,
e coven ben, pos mi vai ben d’amor,

v 9

C
Da
I
K
M
R
a
qu’aya meilhor solatz a tota gen.
q’aia meillor solaz a tota gen.
qu’aia meillor solatz a tota gen.
q’aia meillor solatz a tota gen.
q’aia meilhor solatz a tota gen.
c’aia melhor solatz a totas gens.
c’aia meilhor solatz a tota gen.

 
Cobla II

v 1

C
Da
I
K
M
R
a
Dona, vas qual que part ye·m vir,
Domna, vas qal que part que·m vir,
Domna, vas calque part que·m vir,
Domna, vas qualque part que·m vir,
Domna, vas qal part qe·m vir,    (-1)
Dona, ves calque part que·m vir,
Domna, vas calqe part e·m vir,

v 2

C
Da
I
K
M
R
a
ab vos remanh et ab vos vau.
ab vos remaing et ab vos vau.
ab vos romaing et ab vos vau.
ab vos romaing et ab vos vau.
ab vos sui et ab vos vau.     (-1)
ab vos remanc et ab vos vau.
ab vos remainh et ab vos vau.

v 3

C
Da
I
K
M
R
a
E sapchatz que de vos me lau
E sapchaz qe de vos mi lau
Et sapchatz que de vos me lau
E sapchatz que de vos me lau
E sapchaz qe de vos me lau
E sapchatz que de vos mi lau
Et sapchas qe de vos me lau

v 4

C
Da
I
K
M
R
a
assatz mais que no sai grazir.
asaz mais que no sai grazir.
asatz mais que no sai grazir.
asatz mais que no sai grazir.
assatz mais q’ieu non sai grazir.
assatz mais que no sai grazir.
assatz mais q’ieu non sai grazir.

v 5

C
Da
I
K
M
R
a
Ben conosc que mon pretz melura
Ben conosc que mos prez meillura
Ben conosc que mos precs meillura
Ben conosc que mos precs meillura
Ben conosc qe mos pretz meilhura
Ben conosc que mon pretz melhura
Ben conosc qe mos pretz meillura

v 6

C
Da
I
K
M
R
a
per la vostra bon’aventura;
per la vostra bon’aventura;
per la vostra bon’aventura;
per la vostra bon’aventura:
per la vostra bon’aventura;
per la vostra bon’aventura;
per la vostra bon’aventura;

v 7

C
Da
I
K
M
R
a
e quar vos platz que·m fassatz tan d’onor
e quant vos plac qe·m fezes tant d’onor
e quant vos plac que·m fezes tant d’onor
e quant vos plac qe·m fezes tant d’onor
e qar vos platz qe·m fassas tan d’onor
e car vos plac que·m fessetz tant d’onor
e car vos plac qe·m fezes tan d’onor

v 8

C
Da
I
K
M
R
a
lo iorn detz e·m baizan vostr’amor,
lo iorn que·m des en baisan vostr’amor,
lo iorn que·m des en baisan vostr’amors,
lo iorn que·m des en baisan vostr’amors,
lo iorn qe·m des en baisan vostr’amor,
lo iorn que·m des vostr’amor en baizans,
lo iorn qe·m detz em baizan vostra amor,

v 9

C
Da
I
K
M
R
a
del plus, si·us platz, prenetz esguardamen!
de plus, si·os plaz, prendez esgardamen!
de plus, si·os platz, prendetz esgardamen!
de plus, si·os platz, prendetz esgardamen!
del plus, s’ie·us platz, prendetz esgardamen!
del pus, s’ie·us platz, prendetz n’esgardamen!
del plus, si·us platz prennetz esgardemen!

 
Cobla III

v 1

C
Da
I
K
M
R
a
Amors, aissi·m faitz trassalhir:
Amors, aissi·m fai trassaillir:
Amors, aissi·m faitz trassaillir:
Amors, aissi·m faitz trassaillir:
Amors, aissi·m fas trassailhir
Amors, aissi·m faitz trasalhir
Amors, aissi·m faitz trasaillir:

v 2

C
Da
I
K
M
R
a
del ioi qu’ieu ai no vey ni au
del ioi qu’eu ai, ni vei ni au
del ioi qu’eu ai ni vei ni au
del ioi qu’eu ai, ni vei ni au
del ioi q’ieu ai, non ve ni au
de luy qu’ieu als no vey ni au
del ioi q’eu ai non vei ni au,

v 3

C
Da
I
K
M
R
a
ni no sai que·m dic ni que·m fau.
ni no sai qe·m dic ni que·m fau.
ni no sai que·n dic ni que·n fai.
ni no sai que·m dic ni que·m fai.
ni non sai qe·m di ni qe·m fau.
ni no sai que·m dic ni que·m fau.
no sai qe eu dic ni qe fau.

v 4

C
Da
I
K
M
R
a
Cent vetz e trop, plus m’o cossir,
Cent vez trob, qant be me cossir,
Cent ves trop, quant be m’o cossir,
Cent ves trop, quant be m’o cossir,
Cen ves en trop, plus m’o coissir,
Cen vetz trobi, que m’o cossir,
Cen vez en treblit pel consir,

v 5

C
Da
I
K
M
R
a
qu’ieu degr’aver sen e mezura
qu’eu degr’aver sen e mesura
qu’eu degr’aver sen e mesura
qu’ieu degr’aver sen e mesura
q’ieu degr’aver sen e mesura
qu’ieu degr’aver sen e mezura
q’ieu degr’aver  cen e mesura

v 6

C
Da
I
K
M
R
a
(si m’ai adoncs; mas pauc me dura),
(si m’ai adoncs; mas pauc me dura),
(si m’ai adoncs; mas pauc mi dura),
(si m’ai adoncs; mas pauc mi dura),
(si n’ai adoncs, mas pauc mi dura),
(si m’ai adoncx, mais pauc mi dura)
(si m’ai adoncs, mas pauc mi dura),

v 7

C
Da
I
K
M
R
a
qu’al reduire·m torna·l ioy en error.
car ren don torna iois en error.
c’al ren don torna iois en eror.
c’al ren don torna iois en error.
q’al reduire·m torna·l iorn en error.
c’al reduyre
·m torna·l en error ioi.
tal redire·m torna iois en error.

v 8

C
Da
I
K
M
R
a
Pero ben sai que cent vetz es d’amor
Pero ben sai q’usatges es d’amor
Pero ben sai q’usages es d’amor
Pero ben sai q’usatges es d’amor
Pero ben sai qe cen ves es d’amor    
Pero be sai que uzaties d’amor
Pero ben sai qe cent ves es d’amor

v 9

C
Da
I
K
M
R
a
qu’om qu’ama ben, non a guaire de sen.
c’om q’ama ben, non a gaire de sen.
c’om qu’ama ben, non a gaire de sen.
c’om q’ama ben, non a gaire de sen.
q’om q’ama ben, non a gaire de sen.
c’om c’ama be, non a gaire de sen.
c’om c’ama ben, non a gaire de sen.

 
Cobla IV

v 1

C
Da
I
K
M
R
a
Greu en sabrai mo mielhs chauzir,
Greu en sabra mon meills chausir,
Greu en sabrai mon meills chauzir,
Greu en sabrai mon meills chauzir,
Grieu en sabrai mon mieilh chausir,
Grieu en sabrai mo mielhs chauzir,
Greu en sabrai mon meils chauzir,

v 2

C
Da
I
K
M
R
a
si sas bellas faissos mentau,
si sas bellas faichos mentau,
si sas bellas faisos mentan,
si sas belllas faisons mentau,
si sas bellas faissos mentau,
si sas belas faissos mentau,
si sas bellas faissos mentau,

v 3

C
Da
I
K
M
R
a
que ren mas lauzors non abau
que ren mos lauzars no·m abau.
que ren mos lauzars no·m abau
que ren mos lauzars no·m abau
qe res mas lausors non abau
que res mos lauzars nonz abau
qe ren mos lauzars no·m abau

v 4

C
Da
I
K
M
R
a
a sa gran beutat en servir.
e sa grant beutat escarnir.
e sa gran beutat escarnir.
e sa gran beutat escarnir.
e sa gran beutat escernir.
a sas grans beutatz essernir.
a sa gran beautat eissernir.

v 5

C
Da
I
K
M
R
a
Res mais no m’en desassegura!
Ren mais no m’en desasegura!
Ren mais no m’en desasegura!
Ren mais no m’en desasegura!
Res mais no m’en desasegura!
Res mais no m’en desasegura!
Res mais no m’en desasegura!

v 6

C
Da
I
K
M
R
a
Pus tant es dous’e fin’e pura,
Pois tant es dolza e fina e pura,
Pois tant es dousa e fin’e pura,
Puois tant es dousa e fina, pura,
Pos tant es dousa, fina e pura,
Pus tant es doss’e fin’e pura,
Pos tant es douz’e fin’e pura,

v 7

C
Da
I
K
M
R
a
gran paor ai on es mes sa volor;
grant paor ai q’aesme sa valor;
grant paor ai qu’aesme sa valor;
grant paor ai q’aesme sa valor;
gran paor ai on es meza valor;
gran paor ai c’adesme sa valor;
grant paor ai c’azesmes sa valor;

v 8

C
Da
I
K
M
R
a
e lauzengiers volon mon dan d’amor
e lausenger volon mon dan d’amor
e lausengier volum mon dan d’amor
e lausengier volun mon dan d’amor
e lauzengier mon dan d’amor     (-2)
e lauzengiers volon mot dan d’amor
e lauzengier volon mon dan d’amor

v 9

C
Da
I
K
M
R
a
e dirai l’en ben leu adyramen.
e dira·m l’on molt leu airamen.
e dira·m l’on mot leu adiramen.
e dira·m lo·n mot leu adiramen.
e dirai l’en mout lieu aziramen.
e diran li ben leu adziramen.
e dirai l’en mout lieu aziramen.

 
Cobla V

v 1

C
Da
I
K
M
R
a
Donc li deuria en ben servir,
/
Doncs li deuria eu ben servir,
Doncs li deuria eu ben servir,
Donc li deur’ieu ben servir,
Doncx li deuria ieu be servir,
Doncs li deur’ieu ben servir,

v 2

C
Da
I
K
M
R
a
pus vey que ren guerra no·m vau,
/
pois vei que ren guerra no·m vau,
puois vei qe ren guerra no·m vau,
pos vei qe ren gerra non vau,
pus vey que sa guerra no·m vau,
pos vei que ten guerra no·m val,

v 3

C
Da
I
K
M
R
a
que ab lauzengiers mal estau,
/
que ab lausengiers mal estau,
que ab lausengiers mal estau,
qe ab lausenger mal estau,
que s’ap lauzengiers estau mau,
qe s'ap lauzengiers en auc mal,

v 4

C
Da
I
K
M
R
a
com me poiria d’amor iauzir.
/
com me poiria d’amor iauzir.
com me poiria d’amor iauzir.
con me poirai d’amor iausir.
greu me poiria d’amor iauzir.
greu me poiria d’amour iauzir.

v 5

C
Da
I
K
M
R
a
Per lieis es razos e mezura
/
Per leis es rasos e mesura
Per leis es rasos e mesura
Per leis es eras messura    (-1)
Per lieys es razos e mezura
Per lieis es razos et mezura

v 6

C
Da
I
K
M
R
a
que serva tota creatura;
/
que serva tota creatura;
que serva tota creatura;
qe serva tota creatura;
qu’ieu serva tota creatura;
q’ieu serva tota creatura;

v 7

C
Da
I
K
M
R
a
neis l’enemic dei apellar senhor,
/
neis l’enemic dei apellar seingnor,
neis l’enemic dei apelar seingnor,
neis l’enemic deu apellar seinhor,
neis l’enemic dey apelar senhor,
neus l’enemic deu appellar segnior,

v 8

C
Da
I
K
M
R
a
qu’ab gen parlar conquier hom miels amor
/
c’ab gent parlar conquer om meills d’amor
c’ab gent parlar conquer om meills d’amor
q’ab gen pallar conqer om mieilhs amor
c’ap gen parlar conquier hom mielhs amor
c’ab gent parlar conqier hom miels d’amour

v 9

C
Da
I
K
M
R
a
tot lo peior a ops a ben volen.
/
tot lo peior a obs a ben volen.
tot lo peior a obs a ben volen.
tot lo peior a ops a ben volen.
tot lo peior ad obs de ben volen.
tot lo peior ad obs de ben volen.

 
Cobla VI

v 1

C
Da
I
K
M
R
a
Amors, sels que·us volon delir,
/
Amors, aceil que·us volon delir,
Amors, aceil que·us volon delir,
Amors, cel qe·us volon delir,
Amors, que·us volon delir,     (-1)
Amours, cil qe vos volon delir, (+1)

v 2

C
Da
I
K
M
R
a
son enuios e desliau.
/
son enuios e desliau.
son enuios e desliau.
son enoios e desliau.
son enuios e desliau.
son enoios e desleiau.

v 3

C
Da
I
K
M
R
a
E si·us destansan, mi que cau?
/
E si·us […]mi que quan?
E si·us […]mi que can?
E s’ie·us destansan, mi qe qau?
e s’ieu dels chant, a mi qu’en cau?
E si·us deschanton, m’en qe cau?

v 4

C
Da
I
K
M
R
a
no·s podon miels envilanir.
/
Me·us podom meills envillanir.
Me·us podon meills envillanir.
No vos pot miels envillanir.
No·ls pot hom mielhs envilanir.
No·ls pot hom miels envilanir.

v 5

C
Da
I
K
M
R
a
Ben conosc a lur parladura
/
Ben conosc a lur parladura
Ben conosc a lur parladura
Ben conosc a lur parladura
Ben conosc a lur parladura
Ben conosc a lur parladura

v 6

C
Da
I
K
M
R
a
qu’ilh renhon mal, contra natura.
/
que il reingnon contra natura.
qe il reinhnon contra natura.
q’il reinhon mal, contra natura.
que·ls renhon mal, contra natura.
q’il teinhon mal, contra natura.

v 7

C
Da
I
K
M
R
a
Cyst an perdut vergonha e paor,
/
Cist an perdut vergoingna e paor,
Cist an perdut vergoingna e paor,
Cist an perdut vergoinha e paor,
Sest an perdut vergonha en paor,
Cist an perdut vergoinha et paor,

v 8

C
Da
I
K
M
R
a
partit de Dieu, tot pet fordreg d’amor!
/
partit de Deu, tot per sordeg d’amor!
partit de Deu, tot per sordeg d’amor!
partit de Dieu, tot per sordech d’amor!
partitz de Dieu, per sol lo ditz d’amor!
partit de Dieu, tot pel sordei d’amour!

v 9

C
Da
I
K
M
R
a
Et ieu sui fals, si mais ab lieys conten.
/
Et eu sui fols, si mais ab lor conten.
Et eu sui fols, si mais ab lor conten.
El ieu sui fals si mais ab leis conten.
Et yeu soi fols, si mais ab lor conten.
Et ieu soi fals, si mais ab lur conten.
  • letto 686 volte

Tradizione manoscritta

  • letto 541 volte

CANZONIERE C

  • letto 486 volte

Edizione diplomatica

  
         B. d(e) ue(n)tedor(n).
 BEm cugei de chantar so-
 frir. mas quar sai quel
 dos temps suau. eras
 pus negus nos esiau.
 e pretz e donar uey murir. nom
 puesc ]m[[1] mudar nom prengua
 cura. dun uers nouel ab la frei-
 dura. que conortz er als autres
 entrelhor. e couen be pus tam
 bem uay damor. quaya meilhor
 solatz a tota gen.
 Dona uas qual que part yem
 uir. ab uos remanh (et) ab uos uau.
 e sapchatz que de uos me lau.
 assatz mais que no sai grazir.
 
 [1] Espunto dal copista.
 
 
 ben conosc que mon pretz me-
 lura. per la uostra bona ue(n)tura.
 e quar uos platz quem fassatz
 tan donor. lo iorn detz em baiza(n)
 uostra mor. del plus sius platz
 prenetz esguardamen.
 Amors aissim faitz trassalhir.
 del ioi q(ui)eu ai no uey ni au. ni no
 sai quem dic ni quem fau. cent
 uetz e trop plus mo cossir. q(ui)eu
 degra uer sen e mezura. si mai
 adoncs mas pauc me dura. qual
 reduirem tornal ioy en error. pe-
 ro ben sai que cent uetz es damor.
 quom quama ben non a guaire
 de sen.
 Greu en sabrai mo mi
 elhs chauzir. si sas bellas faissos
 mentau. que ren mas lauzors
 non abau. a sa gran beutat en ser-
 uir. res mais no men des assegura.
 pus tant es dous e fine pura. gra(n)
 paor ai on es messa uolor. e lau-
 zengiers uolon mon dan damor.
 e dirai len ben leu ad yramen.
 Donc li deuria en ben seruir. p(us)
 uey q(ue) ren guerra nom uau. que
 ab lauzengiers mal estau. com
 me poiria damor iauzir. per liei(s)
 es razos e mezura. que serua to-
 ta creatura. neis lenemic dei a
 pellar senhor. quab gen parlar
 conq(ui)er hom miels amor. tot lo
 peior a ops a ben uolen.
 Amors sels queus uolon de-
 lir. son enuios e desliau. e sius
 destansan mi que cau. nos po-
 don miels enuilanir. ben conosc
 a lur parladura. quilh renhon
 mal contra natura. cyst an p(er)dut
 uergonha e paor. partit de dieu
 
 
 tot per for dreg damor. (et) ieu sui
 fals si mais ab lieys conten.
 
  • letto 337 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 B. d(e) ue(n)tedor(n).  B. de Ventedorn.
  I   I
 
 BE
m cugei de chantar so-
 frir. mas quar sai quel
 dos temps suau. eras
 pus negus nos esiau.
 e pretz e donar uey murir. nom
 puesc ]m[ mudar nom prengua
 cura. dun uers nouel ab la frei-
 dura. que conortz er als autres
 entrelhor. e couen be pus tam
 bem uay damor. quaya meilhor
 solatz a tota gen.
 
 
 Be·m cugei de chantar sofrir
 mas quar sai que·l dos temps suau;
 eras pus negus no s’esiau
 e pretz e donar vey murir,
 no·m puesc mudar, no·m prengua cura
 d’un vers novel ab la freidura,
 que conortz er als autres entre lhor;
 e coven be, pus tam be·m vay d’amor,
 qu’aya meilhor solatz a tota gen.
 
  II   II
 
 D
ona uas qual que part yem
 uir. ab uos remanh (et) ab uos uau.
 e sapchatz que de uos me lau.
 assatz mais que no sai grazir.
 ben conosc que mon pretz me-
 lura. per la uostra bona ue(n)tura.
 e quar uos platz quem fassatz
 tan donor. lo iorn detz em baiza(n)
 uostra mor. del plus sius platz
 prenetz esguardamen.
 
 
 Dona, vas qual que part ye·m vir,
 ab vos remanh et ab vos vau.
 E sapchatz que de vos me lau
 assatz mais que no sai grazir.
 Ben conosc que mon pretz melura
 per la vostra bon’aventura;
 e quar vos platz que·m fassatz tan d’onor
 lo iorn detz e·m baizan vostr’amor,
 del plus, si·us platz, prenetz esguardamen!
 
  III   III
 
 A
mors aissim faitz trassalhir.
 del ioi q(ui)eu ai no uey ni au. ni no
 sai quem dic ni quem fau. cent
 uetz e trop plus mo cossir. q(ui)eu
 degra uer sen e mezura. si mai
 adoncs mas pauc me dura. qual
 reduirem tornal ioy en error. pe-
 ro ben sai que cent uetz es damor.
 quom quama ben non a guaire
 de sen.
 
 
 Amors, aissi·m faitz trassalhir:
 del ioi qu’ieu ai no vey ni au
 ni no sai que·m dic ni que·m fau.
 Cent vetz e trop plus m’o cossir,
 qu’ieu degr’aver sen e mezura
 (si m’ai adoncs; mas pauc me dura),
 qu’al reduire·m torna·l ioy en error.
 Pero ben sai que cent vetz es d’amor
 qu’om qu’ama ben, non a guaire de sen.
 
  IV   IV
 
 G
reu en sabrai mo mi
 elhs chauzir. si sas bellas faissos
 mentau. que ren mas lauzors
 non abau. a sa gran beutat en ser-
 uir. res mais no men des assegura.
 pus tant es dous e fine pura. gra(n)
 paor ai on es messa uolor. e lau-
 zengiers uolon mon dan damor.
 e dirai len ben leu ad yramen.
 
 
 Greu en sabrai mo mielhs chauzir,
 si sas bellas faissos mentau,
 que ren mas lauzors non abau
 a sa gran beutat en servir.
 Res mais no m’en desassegura!
 Pus tant es dous’e fin’e pura,
 gran paor ai on es mes sa volor;
 e lauzengiers volon mon dan d’amor
 e dirai l’en ben leu adyramen.
 
  V   V
 
 D
onc li deuria en ben seruir. p(us)
 uey q(ue) ren guerra nom uau. que
 ab lauzengiers mal estau. com
 me poiria damor iauzir. per liei(s)
 es razos e mezura. que serua to-
 ta creatura. neis lenemic dei a
 pellar senhor. quab gen parlar
 conq(ui)er hom miels amor. tot lo
 peior a ops a ben uolen.
 
 
 Donc li deuria en ben servir,
 pus vey que ren guerra no·m vau,
 que ab lauzengiers mal estau,
 com me poiria d’amor iauzir.
 Per lieis es razos e mezura
 que serva tota creatura;
 neis l’enemic dei apellar senhor,
 qu’ab gen parlar conquier hom miels amor
 tot lo peior a ops a ben volen.
  
  VI   VI
 
 A
mors sels queus uolon de-
 lir. son enuios e desliau. e sius
 destansan mi que cau. nos po-
 don miels enuilanir. ben conosc
 a lur parladura. quilh renhon
 mal contra natura. cyst an p(er)dut
 uergonha e paor. partit de dieu
 tot per for dreg damor. (et) ieu sui
 fals si mais ab lieys conten.
 
 
 Amors, sels que·us volon delir,
 son enuios e desliau.
 E si·us destansan, mi que cau?
 no·s podon miels envilanir.
 Ben conosc a lur parladura
 qu’ilh renhon mal, contra natura.
 Cyst an perdut vergonha e paor,
 partit de Dieu, tot per fordreg d’amor!
 Et ieu sui fals, si mais ab lieys conten.
 
  • letto 334 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 320 volte

CANZONIERE Da

  • letto 441 volte

Edizione diplomatica

  
 BEm cugei dechantar sofrir. Iosqua
 chai el dolz te(m)ps suau. Et ap(re)s negus
 neses iau. Eprez edonar uei morir.
 No(m) puosc mudar no(m) p(re)nga cura. Q(ue) conortz
 er alz altres entre lor. Ecouen be puois ta(n)t
 bem uai damor. Qaia meillorsolaz atota
 gen.
 Do(m)na uas qal que part quem uir. Ab uos
 remai(n)g. (et) abuos uau. Esapchaz qe deuos
 mi lau. Asaz mais que no sai grazir. Ben co-
 nosc q(ue) mos p(re)z meillura. P(er) la uostra bonaue(n)-
 tura. Eq(ua)nt uos plac qem fezes ta(n)t donor.
 loiorn q(ue)m des en baisan uostramor. Depl(us)
 sios plaz p(re)ndez esgardamen.
 Amors aissim fai trassaillir. Del ioi q(ue)u ai ni
 uei ni au. Ni no sai qem dic ni q(ue)m fau. Ce(n)t
 uez trob qant be me cossir. Q(ue)u d(e)grauer
 sen emesura si mai adoncs mas pauc me du-
 ra. Car ren don torna iois en error. Pero be(n)
 sai qusatges es damor. Com qama ben no(n)
 
 
 a gaire de sen.
 GReu en sabra mon meills chausir. Si
 sas bellas faichos men tau. Que ren
 mos lauzars nomabau. Esa g(ra)nt beutat
 escarnir. Ren mais nomen des asegura.
 Pois ta(n)t es dolza efinae pura. Grant pa-
 or ai qa es mesa ualor. Elausenger uolo(n)
 mon dan damor. E diram lon molt leu
 airamen.
 
  • letto 348 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I   I
 
 B
Em cugei dechantar sofrir. Iosqua
 chai el dolz te(m)ps suau. Et ap(re)s negus
 neses iau. Eprez edonar uei morir.
 No(m) puosc mudar no(m) p(re)nga cura. Q(ue) conortz
 er alz altres entre lor. Ecouen be puois ta(n)t
 bem uai damor. Qaia meillorsolaz atota
gen.
 
 
 Be·m cugei de chantar sofrir
 iosqua chai el dolz temps suau;
 et apres negus ne s’esiau
 e prez e donar vei morir,
 no·m puosc mudar, no·m prenga cura;
 que conortz er alz altres entre lor;
 e coven be, puois tant be·m vai d’amor,
 q’aia meillor solaz a tota gen.[1]
 
 [1] Manca il sesto verso della cobla: d’un vers novel a la frejura.
 
  II   II
 
 D
o(m)na uas qal que part quem uir. Ab uos
 remai(n)g. (et) abuos uau. Esapchaz qe deuos
 mi lau. Asaz mais que no sai grazir. Ben co-
 nosc q(ue) mos p(re)z meillura. P(er) la uostra bonaue(n)-
 tura. Eq(ua)nt uos plac qem fezes ta(n)t donor.
 loiorn q(ue)m des en baisan uostramor. Depl(us)
 sios plaz p(re)ndez esgardamen.
 
 
 Domna, vas qal que part que·m vir,
 ab vos remaing et ab vos vau.
 E sapchaz qe de vos mi lau
 asaz mais que no sai grazir.
 Ben conosc que mos prez meillura
 per la vostra bon’aventura;
 e quant vos plac qe·m fezes tant d’onor
 lo iorn que·m des en baisan vostr’amor,
 de plus, si·os plaz, prendez esgardamen!
 
  III   III
 
 A
mors aissim fai trassaillir. Del ioi q(ue)u ai ni
 uei ni au. Ni no sai qem dic ni q(ue)m fau. Ce(n)t
 uez trob qant be me cossir. Q(ue)u d(e)grauer
 sen emesura si mai adoncs mas pauc me du-
 ra. Car ren don torna iois en error. Pero be(n)
 sai qusatges es damor. Com qama ben no(n)
 a gaire de sen.
 
 
 Amors, aissi·m fai trassaillir:
 del ioi qu’eu ai, ni vei ni au
 ni no sai qe·m dic ni que·m fau.
 Cent vez trob, qant be me cossir,
 qu’eu degr’aver sen e mesura
 (si m’ai adoncs; mas pauc me dura),
 car ren don torna iois en error.
 Pero ben sai q’usatges es d’amor
 c’om q’ama ben, non a gaire de sen.
 
  IV   IV
 
 G
Reu en sabra mon meills chausir. Si
 sas bellas faichos men tau. Que ren
 mos lauzars nomabau. Esa g(ra)nt beutat
 escarnir. Ren mais nomen des asegura.
 Pois ta(n)t es dolza efinae pura. Grant pa-
 or ai qa es mesa ualor. Elausenger uolo(n)
 mon dan damor. E diram lon molt leu
 airamen.
 
 
 Greu en sabra mon meills chausir,
 si sas bellas faichos mentau,
 que ren mos lauzars no·m abau.
 e sa grant beutat escarnir.
 Ren mais no m’en desasegura!
 Pois tant es dolza e fina e pura,
 grant paor ai q’aesme sa valor;
 e lausenger volon mon dan d’amor
 e dira·m l’on molt leu airamen.
 
  • letto 344 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 329 volte

CANZONIERE I

  • letto 445 volte

Edizione diplomatica

  
 Bernartz del uentedorn.
 BEm cugei de chantar soffrir. Iosqua chai el
 douz te(m)ps suau. Et apres negus nosesiau.
 Epretz edonar uei morir. Non puosc mu-
 dar no(n) prenga cura. Dun uers nouel ala frei-
 dura. Que conortz er als altres entre lor. Ecoue(m)
 
 
 ben pois tan ben uai damor. Quaia meillor sol-
 atz a tota gen.
 Domna uas calque part que(m) uir. Ab uos rom-
 aing et ab uos uau. Et sapchatz que de uos me
 lau. Asatz mais que no sai grazir. Ben conosc
 que mos precs meillura. P(er) la uostra bona ue(n)-
 tura. Equant uos plac que(m) fezes tant donor. Lo
 iorn que(m) des en baisan uostramors. De plus sios
 platz prendetz esgardamen.
 Amors aissim faitz trassaillir. Del ioi q(ue)u ai ni
 uei ni au. Ni no sai que(n[1]) dic ni quen fai. Cent
 ues trop qua(n)t be mo cossir. Queu dregra uer
 sen emesura. Si mai adoncs mas pauc mi dura.
 Cal ren don torna iois eneror. P(er)o ben sai qusag-
 es es damor. Com quama ben no(n) agaire de
 sen.
 Greu ensabrai mon meills chauzir. Si sas be-
 llas faisos mentan. Que ren mos lauzars noma
 bau. Esa gran beutat escarnir. Ren mais no-
 men desasegura. Pois tant es dousa efine pu-
 ra. Grant paor ai qua esmesa ualor. Elausen-
 gier uolum mon dan damor. Ediram lon mot
 leu adiramen.
 Doncs li deuria eu ben seruir. Pois uei que
 re(n) guerra nom uau. Que ab lausengiers mal
 estau. Com[2] me poiria damor iauzir. P(er) leis
 es rasos emesura. Que serua tota creatura. Neis
 lenemic dei apellar seingnor. Cab gent parlar
 conquer om meills damor. Tot lo peior a obs ab
 enuolen.
 Amors aceil queus uolon delir. Son enuios
 edesliau. Esius […][3] mi que qua(n). Meus
 podom meills enuillanir. Ben conosc alur
 parladura. Queil rei(n)gno(n) contra natura. Cist
 an p(er)dut uergoingna epaor. Partit de deu tot
 p(er) sordeg damor. Et eu sui fols si mais ab lor co(n)-
 ten.
 

 [1] Sciolto in que.n per analogia col successivo (ma in Appel que.m)
 [2] Dopo Com il copista scrive una p, poi sbarrata per segnalare l’errore.
 [3] Il copista lascia uno spazio vuoto.
 
  • letto 410 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz del uentedorn.  Bernartz del Ventedorn.
  I   I
 
 B
Em cugei de chantar soffrir. Iosqua chai el
 douz te(m)ps suau. Et apres negus nosesiau.
 Epretz edonar uei morir. Non puosc mu-
 dar no(n) prenga cura. Dun uers nouel ala frei-
 dura. Que conortz er als altres entre lor. Ecoue(m)
 ben pois tan ben uai damor. Quaia meillor sol-
 atz a tota gen.
 
 
 Be·m cugei de chantar soffrir
 ios qua chai el douz temps suau;
 et apres negus no s’esiau
 e pretz e donar vei morir,
 non puosc mudar, non prenga cura
 d’un vers novel a la freidura,
 que conortz er als altres entre lor;
 e cove·m ben pois tan ben vai damor,
 qu’aia meillor solatz a tota gen.
 
  II   II
 
 D
omna uas calque part que(m) uir. Ab uos rom-
 aing et ab uos uau. Et sapchatz que de uos me
 lau. Asatz mais que no sai grazir. Ben conosc
 que mos precs meillura. P(er) la uostra bona ue(n)-
 tura. Equant uos plac que(m) fezes tant donor. Lo
 iorn que(m) des en baisan uostramors. De plus sios
 platz prendetz esgardamen.
 
 
 Domna, vas calque part que·m vir,
 ab vos romaing et ab vos vau.
 Et sapchatz que de vos me lau
 asatz mais que no sai grazir.
 Ben conosc que mos precs meillura
 per la vostra bon’aventura;
 e quant vos plac que·m fezes tant d’onor
 lo iorn que·m des en baisan vostr’amors,
 de plus, si·os platz, prendetz esgardamen!
 
  III   III
 
 A
mors aissim faitz trassaillir. Del ioi q(ue)u ai ni
 uei ni au. Ni no sai que(n) dic ni quen fai. Cent
 ues trop qua(n)t be mo cossir. Queu dregra uer
 sen emesura. Si mai adoncs mas pauc mi dura.
 Cal ren don torna iois eneror. P(er)o ben sai qusag-
 es es damor. Com quama ben no(n) agaire de
 sen.
 
 
 Amors, aissi·m faitz trassaillir:
 del ioi qu’eu ai ni vei ni au
 ni no sai que·n dic ni que·n fai.
 Cent ves trop, quant be m’o cossir,
 qu’eu dregr’aver sen e mesura
 (si m’ai adoncs; mas pauc mi dura),
 c’al ren don torna iois en eror.
 Pero ben sai q’usages es d’amor
 c’om qu’ama ben, non a gaire de sen.
 
  IV   IV
 
 G
reu ensabrai mon meills chauzir. Si sas be-
 llas faisos mentan. Que ren mos lauzars noma
 bau. Esa gran beutat escarnir. Ren mais no-
 men desasegura. Pois tant es dousa efine pu-
 ra. Grant paor ai qua esmesa ualor. Elausen-
 gier uolum mon dan damor. Ediram lon mot
 leu adiramen.
 
 
 Greu en sabrai mon meills chauzir,
 si sas bellas faisos mentan,
 que ren mos lauzars no·m abau
 e sa gran beutat escarnir.
 Ren mais no m’en desasegura!
 Pois tant es dousa e fin’e pura,
 grant paor ai qu’aesme sa valor;
 e lausengier volum mon dan d’amor
 e diram l’on mot leu adiramen.
 
  V   V
 
 D
oncs li deuria eu ben seruir. Pois uei que
 re(n) guerra nom uau. Que ab lausengiers mal
 estau. Com me poiria damor iauzir. P(er) leis
 es rasos emesura. Que serua tota creatura. Neis
 lenemic dei apellar seingnor. Cab gent parlar
 conquer om meills damor. Tot lo peior a obs ab
 enuolen.
 
 
 Doncs li deuria eu ben servir,
 pois vei que ren guerra no·m vau,
 que ab lausengiers mal estau,
 c’om me poiria d’amor iauzir.
 Per leis es rasos e mesura
 que serva tota creatura;
 neis l’enemic dei apellar seingnor,
 c’ab gent parlar conquer om meills d’amor
 tot lo peior a obs ab en volen.
 
  VI   VI
 
 A
mors aceil queus uolon delir. Son enuios
 edesliau. Esius […] mi que qua(n). Meus
 podom meills enuillanir. Ben conosc alur
 parladura. Queil rei(n)gno(n) contra natura. Cist
 an p(er)dut uergoingna epaor. Partit de deu tot
 p(er) sordeg damor. Et eu sui fols si mais ab lor co(n)-
 ten.
 
 
 Amors, aceil que·us volon delir,
 son enuios e desliau.
 E si·us […]mi que quan?
 Me·us podom meills envillanir.
 Ben conosc a lur parladura
 que·il reingnon contra natura.
 Cist an perdut vergoingna e paor,
 partit de Deu, tot per sordeg d’amor!
 Et eu sui fols, si mais ab lor conten.
 
  • letto 336 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 318 volte

CANZONIERE K

  • letto 433 volte

Edizione diplomatica

  
 Bernartz de uentadorn.
 BEm cugei de chantar soffrir. Iosqua chai
 el douz temps suau. Et apres negus no
 sesiau. Eprez edonar uei morrir. No(n) puosc
 mudar no(n) prenga cura. Dun uers nouel a
 la freidura. Que conortz er als altres entre
 lor. Ecouen ben pois tan ben uai damor.
 Qaia meillor solatz a tota gen.
 Domna uas qualque part que(m) uir. Ab uos
 romaing et ab uos uau. Esapchatz que de
 uos me lau. Asatz mais que no sai grazir.
 Ben conosc que mos precs meillura. P(er) la
 uostra bona uentura. Equant uos plac qe(m)
 fezes ]en baisan[[1] tant donor. Lo iorn que(m) des
 en baisan uostramors. De plus sios platz pre(n)-
 detz esgardamen.
 
[1] Espunto dal copista.
 
 
 A
mors aissim faitz trassaillir. Del ioi queu ai
 ni uei ni au. Ni no sai que(m) dic ni que(m) fai. Cent
 ues trop quant be mo cossir. Quieu dregra
 uer sen emesura. Si mai adoncs mas pauc
 mi dura. Cal ren don torna iois enerror. Pero
 ben sai qusatges es damor. Com qama ben no(n)
 agaire de sen.
 Greu en sabrai mon meills chauzir. Si sas bell-
 las faisons mentau. Que ren mos lauzars noma-
 bau. Esa gran beutat escarnir. Ren mais nome(n)
 desasegura. Puois tant es dousa efina pura.
 Grant paor ai qa esmesa ualor. Elausengier
 uolun mon dan damor. Ediram lon mot leu
 adiramen.
 Doncs li deuria eu ben seruir. Puois uei qe re(n)
 guerra nom uau. Que ab lausengiers mal est-
 au. Com me poiria damor iauzir. Per leis es
 rasos emesura. Que serua tota creatura. Neis
 lenemic dei apelar sei(n)gnor. Cab gent parlar
 conquer om meills damor. Tot lo peior a obs
 abenuolen.
 Amors aceil q(ue)us uolon delir. Son enuios e
 desliau. Esius […][2] mi que can. Me-
 us podon meills enuillanir. Ben conosc alur par-
 ladura. Qeil reinhnon contra natura. Cist an
 perdut uergoingna epaor. Partit de deu tot
 per sordeg damor. Et eu sui fols si mais ab
 lor conten.
 
 [2] Il copista lascia uno spazio vuoto, non completando il verso (cfr. Appel: e si·us deschanton, me qu’en cau?, p. 78)
 
  • letto 449 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz de uentadorn.  Bernartz de Ventadorn.
  I   I
 
 B
Em cugei de chantar soffrir. Iosqua chai
 el douz temps suau. Et apres negus no
 sesiau. Eprez edonar uei morrir. No(n) puosc
 mudar no(n) prenga cura. Dun uers nouel a
 la freidura. Que conortz er als altres entre
 lor. Ecouen ben pois tan ben uai damor.
 Qaia meillor solatz a tota gen.
 
 
 Be·m cugei de chantar soffrir
 iosqua chai el douz temps suau;
 et apres negus no s’esiau
 e prez e donar vei morrir,
 non puosc mudar, non prenga cura
 d’un vers novel a la freidura,
 que conortz er als altres entre lor;
 e coven ben, pois tan ben vai d’amor,
 q’aia meillor solatz a tota gen.
 
  II   II
 
 D
omna uas qualque part que(m) uir. Ab uos
 romaing et ab uos uau. Esapchatz que de
 uos me lau. Asatz mais que no sai grazir.
 Ben conosc que mos precs meillura. P(er) la
 uostra bona uentura. Equant uos plac qe(m)
 fezes ]en baisan[ tant donor. Lo iorn que(m) des
 en baisan uostramors. De plus sios platz pre(n)-
 detz esgardamen.
 
 
 Domna, vas qualque part que·m vir,
 ab vos romaing et ab vos vau.
 E sapchatz que de vos me lau
 asatz mais que no sai grazir.
 Ben conosc que mos precs meillura
 per la vostra bon’aventura:
 e quant vos plac qe·m fezes tant d’onor
 lo iorn que·m des en baisan vostr’amors,
 de plus, si·os platz, prendetz esgardamen.
 
  III   III
 
 A
mors aissim faitz trassaillir. Del ioi queu ai
 ni uei ni au. Ni no sai que(m) dic ni que(m) fai. Cent
 ues trop quant be mo cossir. Quieu dregra
 uer sen emesura. Si mai adoncs mas pauc
 mi dura. Cal ren don torna iois enerror. Pero
 ben sai qusatges es damor. Com qama ben no(n)
 agaire de sen.
 
 
 Amors, aissi·m faitz trassaillir:
 del ioi qu’eu ai, ni vei ni au
 ni no sai que·m dic ni que·m fai.
 Cent ves trop, quant be m’o cossir,
 qu’ieu dregr’aver sen e mesura
 (si m’ai adoncs; mas pauc mi dura),
 c’al ren don torna iois en error.
 Pero ben sai q’usatges es d’amor
 c’om q’ama ben, non a gaire de sen.
 
  IV   IV
 
 G
reu en sabrai mon meills chauzir. Si sas bell-
 las faisons mentau. Que ren mos lauzars noma-
 bau. Esa gran beutat escarnir. Ren mais nome(n)
 desasegura. Puois tant es dousa efina pura.
 Grant paor ai qa esmesa ualor. Elausengier
 uolun mon dan damor. Ediram lon mot leu
 adiramen.
 
 
 Greu en sabrai mon meills chauzir,
 si sas belllas faisons mentau,
 que ren mos lauzars no·m abau
 e sa gran beutat escarnir.
 Ren mais no m’en desasegura!
 Puois tant es dousa e fina, pura,
 grant paor ai q’aesme sa valor;
 e lausengier volun mon dan d’amor
 e dira·m lo·n mot leu adiramen.
 
  V   V
 
 D
oncs li deuria eu ben seruir. Puois uei qe re(n)
 guerra nom uau. Que ab lausengiers mal est-
 au. Com me poiria damor iauzir. Per leis es
 rasos emesura. Que serua tota creatura. Neis
 lenemic dei apelar sei(n)gnor. Cab gent parlar
 conquer om meills damor. Tot lo peior a obs
 abenuolen.
 
 
 Doncs li deuria eu ben servir,
 puois vei qe ren guerra no·m vau,
 que ab lausengiers mal estau,
 c’om me poiria d’amor iauzir.
 Per leis es rasos e mesura
 que serva tota creatura;
 neis l’enemic dei apelar seingnor,
 c’ab gent parlar conquer om meills d’amor
 tot lo peior a obs ab en volen.
 
  VI   VI
 
 A
mors aceil q(ue)us uolon delir. Son enuios e
 desliau. Esius […] mi que can. Me-
 us podon meills enuillanir. Ben conosc alur par-
 ladura. Qeil reinhnon contra natura. Cist an
 perdut uergoingna epaor. Partit de deu tot
 per sordeg damor. Et eu sui fols si mais ab
 lor conten.
 
 
 Amors, aceil que·us volon delir,
 son enuios e desliau.
 E si·us […][1] mi que can?
 Me·us podon meills envillanir.
 Ben conosc a lur parladura
 qe·il reinhnon contra natura.
 Cist an perdut vergoingna e paor,
 partit de Deu, tot per sordeg d’amor!
 Et eu sui fols, si mais ab lor conten.
 
[1] Il copista lascia uno spazio vuoto.
 
  • letto 363 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 351 volte

CANZONIERE M

  • letto 440 volte

Edizione diplomatica

  
   bernard dauetadorn.
 BEncuide de chantar
 sufrir. mas qar sai
 el dous temps suau.
 era pos negus nosesiau. e pretz
 e donar uei morir. no(n) pueis
 mudar nom prenda cura. dun
 uers nouell a la freidura. q(ue)
 cortz er als autres entrelor.
 em coue be pos tan bem uai
 damor. qaia meilhor solatza
 tota gen.
 
 
 D
Omna uas qal part qem uir.
 ab uos sui et ab uos uau. e sap-
 chaz qe de uos me lau. assatz
 mais qieu non sai grazir. ben
 conosc qe mos pretz meilhura.
 per la uostra bonauentura.
 e qar uos platz qem fassas tan
 donor. lo iorn qem des en baisan
 uostramor. del plus sieus platz
 prendetz esgardamen.
 
 AMors aissim fas trassailhir. del
 ioi qieu ai no(n) ue ni au. ni no(n)
 sai qem di ni qem fau. cen ues
 en trop plus mo coissir. qieu
 degrauer sen e mesura. si nai
 adoncs mas pauc mi dura. qal
 reduirem tornal iorn en error.
 pero ben sai qe cen ues es damo(r).       
 qom qama ben no(n) a gaire d(e) sen.
 
 GRieu ensabrai mon mieilh chau-
 sir. si sas bellas faissos mentau.
 qe res mas lausors no(m) abau.
 e sa gran beutat escernir. res
 mais no men desa(se)gura.[1] pos
 tant es dousa finae pura. gran
 paor ai on es meza ualor. e lau
 zengier mon dan damor. e di-
 
 [1] Il se di desasegura è aggiunto in interlinea.
 
 
 rai len mout lieu aziramen.
  
 DOnc li deurieu ben seruir. pos
 uei qe ren gerra non uau. qe
 ab lausenger mal estau. co(n)
 me poirai damor iausir. p(er)leis
 es eras messura. qe serua tota
 creatura. neis lenemic deu a
 pellar seinhor. qab gen pallar
 conqerom mieilhs amor. tot
 lo peior a ops a ben uolen.
 
 AMors ]en[[2] cel qeus uolon delir.
 son enoios e desliau. e sieus
 des tan san mi qe qau. no u(o)s
 pot miels enuillanir. ben co
 nosc alur parladura. qil rein
 hon mal contra nat(ur)a[3]. cist an p(er)dut
 uergoinha e paor. partit de
 dieu tot per sordech damor. e
 lieu sui fals si mais ab leis (con)te(n).
 
 [2] Espunto dal copista.
 [3] Natura è integrazione del copista, aggiunta accanto al verso e segnalato dal corrispondente simbolo di richiamo.
 
  • letto 395 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 bernard dauetadorn.  Bernard da Vetadorn.
  I   I
 
 B
Encuide de chantar
 sufrir. mas qar sai
 el dous temps suau.
 era pos negus nosesiau. e pretz
 e donar uei morir. no(n) pueis
 mudar nom prenda cura. dun
 uers nouell a la freidura. q(ue)
 cortz er als autres entrelor.
 em coue be pos tan bem uai
 damor. qaia meilhor solatza
 tota gen.
 
 
 Ben cuide de chantar sufrir
 mas qar sai el dous temps suau;
 era pos negus no s’esiau
 e pretz e donar vei morir,
 non pueis mudar, no·m prenda cura
 d’un vers novell a la freidura,
 que cortz er als autres entre lor;
 e·m cove be, pos tan be·m vai d’amor,
 q’aia meilhor solatz a tota gen.
 
  II   II
 
 D
Omna uas qal part qem uir.
 ab uos sui et ab uos uau. e sap-
 chaz qe de uos me lau. assatz
 mais qieu non sai grazir. ben
 conosc qe mos pretz meilhura.
 per la uostra bonauentura.
 e qar uos platz qem fassas tan
 donor. lo iorn qem des en baisan
 uostramor. del plus sieus platz
 prendetz esgardamen.
 
 
 Domna, vas qal part qe·m vir,
 ab vos sui et ab vos vau.
 E sapchaz qe de vos me lau
 assatz mais q’ieu non sai grazir.
 Ben conosc qe mos pretz meilhura
 per la vostra bon’aventura;
 e qar vos platz qe·m fassas tan d’onor
 lo iorn qe·m des en baisan vostr’amor,
 del plus, s’ie·us platz, prendetz esgardamen.
 
  III   III
 
 A
Mors aissim fas trassailhir. del
 ioi qieu ai no(n) ue ni au. ni no(n)
 sai qem di ni qem fau. cen ues
 en trop plus mo coissir. qieu
 degrauer sen e mesura. si nai
 adoncs mas pauc mi dura. qal
 reduirem tornal iorn en error.
 pero ben sai qe cen ues es damo(r).       
 qom qama ben no(n) a gaire d(e) sen.
 
 
 Amors, aissi·m fas trassailhir
 del ioi q’ieu ai, non ve ni au
 ni non sai qe·m di ni qe·m fau.
 Cen ves en trop, plus m’o coissir,
 q’ieu degr’aver sen e mesura
 (si n’ai adoncs, mas pauc mi dura),
 q’al reduire·m torna·l iorn en error.
 Pero ben sai qe cen ves es d’amor          
 q’om q’ama ben, non a gaire de sen.
 
  IV   IV
 
 G
Rieu ensabrai mon mieilh chau-
 sir. si sas bellas faissos mentau.
 qe res mas lausors no(m) abau.
 e sa gran beutat escernir. res
 mais no men desa(se)gura. pos
 tant es dousa finae pura. gran
 paor ai on es meza ualor. e lau
 zengier mon dan damor. e di-
 rai len mout lieu aziramen.
 
 
 Grieu en sabrai mon mieilh chausir,
 si sas bellas faissos mentau,
 qe res mas lausors no·m abau
 e sa gran beutat escernir.
 Res mais no m’en desasegura!
 Pos tant es dousa, fina e pura,
 gran paor ai on es meza valor;
 e lauzengier mon dan d’amor
 e dirai l’en mout lieu aziramen.
 
  V   V
 
 D
Onc li deurieu ben seruir. pos
 uei qe ren gerra non uau. qe
 ab lausenger mal estau. co(n)
 me poirai damor iausir. p(er)leis
 es eras messura. qe serua tota
 creatura. neis lenemic deu a
 pellar seinhor. qab gen pallar
 conqerom mieilhs amor. tot
 lo peior a ops a ben uolen.
 
 
 Donc li deur’ieu ben servir,
 pos vei qe ren gerra non vau,
 qe ab lausenger mal estau,
 con me poirai d’amor iausir.
 Per leis es eras messura
 qe serva tota creatura;
 neis l’enemic deu apellar seinhor,
 q’ab gen pallar conqer om mieilhs amor
 tot lo peior a ops a ben volen.
 
  VI   VI
 
 A
Mors ]en[ cel qeus uolon delir.
 son enoios e desliau. e sieus
 des tan san mi qe qau. no u(o)s
 pot miels enuillanir. ben co
 nosc alur parladura. qil rein
 hon mal contra nat(ur)a. cist an p(er)dut
 uergoinha e paor. partit de
 dieu tot per sordech damor. e
 lieu sui fals si mais ab leis (con)te(n).
 
 
 Amors, cel qe·us volon delir,
 son enoios e desliau.
 E s’ie·us des tan san, mi qe qau?
 No vos pot miels enbvillanir.
 Ben conosc a lur parladura
 q’il reinhon mal, contra natura.
 Cist an perdut vergoinha e paor,
 partit de Dieu, tot per sordech d’amor!
 E lieu sui fals si mais ab leis conten.
 
  • letto 398 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 363 volte

CANZONIERE R

  • letto 428 volte

Edizione diplomatica

 
                                                                     B. de ue(n)
                                                                     tadorn.

             Bem cugey de chantar sofrir. entro
 
             lay el dos temps suau. eras pus negus no sesiau. e
 
             pretz e donar uei murir. no(n) puesc mudar non pre(n)da
 
 
             cura. dun uers nouel ab la freydura. que conortz et als au-
 
             tres entre lor. (et)[1] couem ben pus can bem uay damor. caia me-
 
             lhor solatz a totas gens. Dona ues cal q(ue) part q(uem) uir. ab
                                                    uos remane (et) ab uos uau. e sap-
                                                    chatz q(ue) de uos mi lau. assatz mais
                                                    q(ue) no sai grazir. be(n) conosc q(ue) mon
             pretz melhura. p(er) la uostra bona ue(n)tura. e car uos plac que(m)
             fessetz tant donor. lo ior(n) q(uem) des uostramor e(n) baizans. del pus
             sieus platz prendetz nes gardam(en). 
 
 [1] Aggiunto in interlinea.
 
  
                                                                             Amors aissim faitz tra-
             salhir. de luy q(ui)eu als no uey ni au. ni no sai q(uem) dic ni q(uem)
             fau. c. uetz trobi q(ue) mo cossir. q(ui)eu degrau(er) sen e mezura. sim ai
             adoncx mais pauc mi dura. calreduyrem torn al ]cor[[2] e(n) error ioi.
             p(er)o be sai q(ue) uzaties damor. com cama be no(n) a gaire de sen.
 

 [2] Espunto dal copista.
 
 
             Grieu e(n) sabrai mo mielhs chauzir. si sas belas faissos me(n)-
             tau. q(ue) res mos lauzars no(m)z abau. a sas gra(n)s beutatz essernir.
             res mais no me(n) desasegura. pus tant es dosse fine pura.
             gra(n) paor ai cades me saualor. e lauze(n)giers uolo(n) mot dan
             damor. e dira(n) li be(n) leu adzirame(n). 
 
 
                                                                               D
oncx li deuria ieu
             be s(er)uir. pus uey q(ue) sa guerra nom uau. que sap lauze(n)-
             giers estau mau. greu me poiria damor iauzir. p(er) lieys
             es razos e mezura. q(ui)eu s(er)ua tota c(re)atura. neis lenemic
             dey apelar senhor. cap ge(n) parlar co(n)q(ui)er hom mielhs amor
             tot lo peior ad obs de be(n) uole(n). 
 
 
                                                                               Amors q(ue)us uolo(n) de-
             lir. so(n) e(n)uios e des liau. e sieu dels chant. a mi q(ue)n cau. nols
             pot hom mielhs e(n)uilanir. ben conosc a lur parladura. q(ue)ls re-
             nho(n) mal contra natura. sest an p(er)dut u(er)gonha e(n) paor. partitz
             de dieu p(er) sol lo ditz damor. et yeu soi fols si mais ab lor co(n)-
             ten. Uentador(n) er greu mays ses chantador. q(ue)lpus cor-
             tes e que mais sap damor. me(n) essenhetz aita(n) com yeu napre(n).
 
  • letto 387 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 B. de ue(n)tadorn.  B. de Ventadorn.
  I   I
 
 B
em cugey de chantar sofrir. entro
 lay el dos temps suau. eras pus negus no sesiau. e
 pretz e donar uei murir. no(n) puesc mudar non pre(n)da
 cura. dun uers nouel ab la freydura. que conortz et als au-
 tres entre lor. (et) couem ben pus can bem uay damor. caia me-
 lhor solatz a totas gens. 
 
 
 Be·m cugey de chantar sofrir
 entro lay el dos temps suau;
 eras pus negus no s’esiau
 e pretz e donar vei murir,
 non puesc mudar, non prenda cura
 d’un vers novel ab la freydura,
 que conortz et als autres entre lor;
 et cove·m ben, pus can be·m vay d’amor,
 c’aia melhor solatz a totas gens. 
 
  II   II
 
 D
ona ues cal q(ue) part q(uem) uir. ab
 uos remane (et) ab uos uau. e sap-
 chatz q(ue) de uos mi lau. assatz mais
 q(ue) no sai grazir. be(n) conosc q(ue) mon
 pretz melhura. p(er) la uostra bona ue(n)tura. e car uos plac que(m)
 fessetz tant donor. lo ior(n) q(uem) des uostramor e(n) baizans. del pus
 sieus platz prendetz nes gardam(en)
 
 
 Dona, ves calque part que·m vir,
 ab vos remane et ab vos vau. 
 E sapchatz que de vos mi lau
 assatz mais que no sai grazir.
 Ben conosc que mon pretz melhura
 per la vostra bon’aventura;
 e car vos plac que·m fessetz tant d’onor
 lo iorn que·m des vostr’amor en baizans,
 del pus, s’ie·us platz, prendetz n’esgardamen. 
 
  III   III
 
 Amors aissim faitz tra-
 salhir. de luy q(ui)eu als no uey ni au. ni no sai q(uem) dic ni q(uem)
 fau. c. uetz trobi q(ue) mo cossir. q(ui)eu degrau(er) sen e mezura. sim ai
 adoncx mais pauc mi dura. calreduyrem torn al ]cor[ e(n) error ioi.
 p(er)o be sai q(ue) uzaties damor. com cama be no(n) a gaire de sen.
 
 
 Amors, aissi·m faitz trasalhir
 de luy qu’ieu als no vey ni au
 ni no sai que·m dic ni que·m fau.
 Cen vetz trobi, que m’o cossir,
 qu’ieu degr’aver sen e mezura
 (si m’ai adoncx, mais pauc mi dura)
 c’al reduyre·m torna·l en error ioi.
 Pero be sai que uzaties d’amor
 c’om c’ama be, non a gaire de sen.
 
  IV   IV
 
 G
rieu e(n) sabrai mo mielhs chauzir. si sas belas faissos me(n)-
 tau. q(ue) res mos lauzars no(m)z abau. a sas gra(n)s beutatz essernir.
 res mais no me(n) desasegura. pus tant es dosse fine pura.
 gra(n) paor ai cades me saualor. e lauze(n)giers uolo(n) mot dan
 damor. e dira(n) li be(n) leu adzirame(n). 
 
 
 Grieu en sabrai mo mielhs chauzir,
 si sas belas faissos mentau,
 que res mos lauzars no·mz abau
 a sas grans beutatz essernir.
 Res mais no m’en desasegura!
 Pus tant es doss’e fin’e pura,
 gran paor ai c’adesme sa valor;
 e lauzengiers volon mot dan d’amor
 e diran li ben leu adziramen. 
 
  V   V
 
 D
oncx li deuria ieu
 be s(er)uir. pus uey q(ue) sa guerra nom uau. que sap lauze(n)-
 giers estau mau. greu me poiria damor iauzir. p(er) lieys
 es razos e mezura. q(ui)eu s(er)ua tota c(re)atura. neis lenemic
 dey apelar senhor. cap ge(n) parlar co(n)q(ui)er hom mielhs amor
 tot lo peior ad obs de be(n) uole(n). 
 
 
 Doncx li deuria ieu be servir,
 pus vey que sa guerra no·m vau,
 que s’ap lauzengiers estau mau,
 greu me poiria d’amor iauzir.
 Per lieys es razos e mezura
 qu’ieu serva tota creatura;
 neis l’enemic dey apelar senhor,
 c’ap gen parlar conquier hom mielhs amor
 tot lo peior ad obs de ben volen. 
 
  VI   VI
 
 Amors q(ue)us uolo(n) de-
 lir. so(n) e(n)uios e des liau. e sieu dels chant. a mi q(ue)n cau. nols
 pot hom mielhs e(n)uilanir. ben conosc a lur parladura. q(ue)ls re-
 nho(n) mal contra natura. sest an p(er)dut u(er)gonha e(n) paor. partitz
 de dieu p(er) sol lo ditz damor. et yeu soi fols si mais ab lor co(n)-
ten. 
 
 
 Amors, que·us volon delir,
 son enuios e desliau.
 e s’ieu dels chant, a mi qu’en cau?
 No·ls pot hom mielhs envilanir. 
 Ben conosc a lur parladura
 que·ls renhon mal, contra natura.
 Sest an perdut vergonha en paor,
 partitz de Dieu, per sol lo ditz d’amor!
 Et yeu soi fols, si mais ab lor conten. 
 
  VII   VII
 
 U
entador(n) er greu mays ses chantador. q(ue)lpus cor-
 tes e que mais sap damor. me(n) essenhetz aita(n) com yeu napre(n).
 
 
 Ventadorn er greu mays ses chantador,
 que·l pus cortes e que mais sap d’amor
 m’en essenhetz aitan com yeu n’apren.
 
  • letto 345 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 363 volte

CANZONIERE a¹

  • letto 438 volte

Edizione diplomatica

 
                                            bernartz del uentador.
             Bem cugei de chantar suffrir. iosta s(u)[1]i el douz temps suau. maser
             pos neguns no sesiau. e pretz e donar uei murir. non puesc
             mudar non prenga cura. dun uers nouel a la freidura. qe conortz
             er als autresentre lor. e couen ben pos mi uai ben damor. caia
             meilhor solatz a tota gen.
 
 [1] Il copista scrive inizialmente sai, poi espunge a e corregge con u.
 
 
             Do(m)na uas cal qe part em uir. ab uos remainh. (et) ab uos uau. (et)
             sapchas qe de uos me lau. assatz mais qieu non sai grazir. ben
             conosc qe mos p(re)tz meillura. p(er) la uostra bonauentura. e car uos
             plac qem fezes tan donor. loiorn qem detz em baizan uostra amor.
             del plus sius platz prennetz esgardemen.
 
 
             Amors aissim faitz trasaillir. del ioi qeu ai no(n)[2] uei ni au. no sai
             qe eu dic ni qe fau. cen uez entreblit pel consir. qieu degrauer
            (c)[3]enemesura. si mai adoncs mas pauc mi dura. talre direm torna
            iois en error. pero ben (s)[4]ai qe cent ues es damor. com cama ben
            non a gaire de sen.
 

 [2] Il copista scrive inizialmente nou, poi espunge u e corregge con n.
 [3] Il copista scrive inizialmente senemesura, poi espunge s e corregge in interlinea con c.
 [4] Il copista scrive inizialmente fai, poi espunge f e corregge con s.
 
 
              Greu en sabrai mon meils chauzir. si (s)[5]as bellas faissos mentau.
              qe ren mos lauzars nom a bau. a sa gran beautat. essernir res mais
              nomen de sasegura. pos tant es douze fine pura. grant paor ai
              cazesmes sa ualor. e lauzen gier uolon mon dan damor. e dirai
              len mout lieu aziramen.
 

 [5] Il copista scrive inizialmente fas, poi espunge f e corregge con s.
 
 
             Doncs li d(e)[6]urieu ben seruir. pos uei q(ue) ten guerra nom ual.
             qe sap lauze(n)giers en auc mal. greu me poiria damour iauzir
             per lieis es razos (et) mezura qieu serua tota creatura. neus lene
             mic deu appellar segnior cab ge(n)t parlar conqier hom miels
             damour. tot lo peior ad obs de ben uolen.
 

 [6] Aggiunta successivamente dal copista.
 
 
             Amours cil qe uos uolon delir. son enoios edesseiau. e sius deschanto(n)
             men qe cau nols pot hom miels en uilanir. ben conosc a lur
             par ladura qil teinho(n)[7] mal contra natura. (ci)[8]st an p(er)dut
             uergoinha (et) paor. partit de dieu tot pel sordei damour. (et)
             ieu soi fals si mais ab lur conten.
 

 [7] Aggiunta in interlinea.
 [8] Il copista scrive inizialmente ast, poi espunge a e corregge con ci.
 
  • letto 436 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 bernartz del uentador.  Bernartz del Ventador.
  I   I
 
 Bem cugei de chantar suffrir. iosta s(u)i el douz temps suau. maser
 pos neguns no sesiau. e pretz e donar uei murir. non puesc
 mudar non prenga cura. dun uers nouel a la freidura. qe conortz
 er als autresentre lor. e couen ben pos mi uai ben damor. caia
 meilhor solatz a tota gen.
 
 
 Be·m cugei de chantar suffrir
 iosta sui el douz temps suau;
 mas er, pos neguns no s’esiau
 e pretz e donar vei murir,
 non puesc mudar, non prenga cura
 d’un vers novel a la freidura,
 qe conortz er als autres entre lor;
 e coven ben, pos mi vai ben d’amor,
 c’aia meilhor solatz a tota gen.
 
  II   II
 
 Do(m)na uas cal qe part em uir. ab uos remainh. (et) ab uos uau. (et)
 sapchas qe de uos me lau. assatz mais qieu non sai grazir. ben
 conosc qe mos p(re)tz meillura. p(er) la uostra bonauentura. e car uos
 plac qem fezes tan donor. loiorn qem detz em baizan uostra amor.
 del plus sius platz prennetz esgardemen.
 
 
 Domna, vas calqe part e·m vir,
 ab vos remainh et ab vos vau.
 Et sapchas qe de vos me lau
 assatz mais q’ieu non sai grazir.
 Ben conosc qe mos pretz meillura
 per la vostra bon’aventura;
 e car vos plac qe·m fezes tan d’onor
 lo iorn qe·m detz em baizan vostra amor,
 del plus, si·us platz prennetz esgardemen!
 
  III   III
 
 Amors aissim faitz trasaillir. del ioi qeu ai no(n) uei ni au. no sai
 qe eu dic ni qe fau. cen uez entreblit pel consir. qieu degrauer
 (c)enemesura. si mai adoncs mas pauc mi dura. talre direm torna
 iois en error. pero ben (s)ai qe cent ues es damor. com cama ben
 non a gaire de sen.
 
 
 Amors, aissi·m faitz trasaillir:
 del ioi q’eu ai non vei ni au,
 no sai qe eu dic ni qe fau.
 Cen vez en treblit pel consir,
 q’ieu degr’aver  cen e mesura
 (si m’ai adoncs, mas pauc mi dura),
 tal redire·m torna iois en error.
 Pero ben sai qe cent ves es d’amor
 c’om c’ama ben, non a gaire de sen.
 
  IV   IV
 
 Greu en sabrai mon meils chauzir. si (s)as bellas faissos mentau.
 qe ren mos lauzars nom a bau. a sa gran beautat. essernir res mais
 nomen de sasegura. pos tant es douze fine pura. grant paor ai
 cazesmes sa ualor. e lauzen gier uolon mon dan damor. e dirai
 len mout lieu aziramen.
 
 
 Greu en sabrai mon meils chauzir,
 si sas bellas faissos mentau,
 qe ren mos lauzars no·m abau
 a sa gran beautat essernir.
 Res mais no m’en desasegura!
 Pos tant es douz’e fin’e pura,
 grant paor ai c’azesmes sa valor;
 e lauzengier volon mon dan d’amor
 e dirai l’en mout lieu aziramen.
 
  V   V
 
 Doncs li d(e)urieu ben seruir. pos uei q(ue) ten guerra nom ual.
 qe sap lauze(n)giers en auc mal. greu me poiria damour iauzir
 per lieis es razos (et) mezura qieu serua tota creatura. neus lene
 mic deu appellar segnior cab ge(n)t parlar conqier hom miels
 damour. tot lo peior ad obs de ben uolen.
 
 
 Doncs li deur’ieu ben servir,
 pos vei que ten guerra no·m val,
 qe sap lauzengiers e n’auc mal,
 greu me poiria d’amour iauzir.
 Per lieis es razos et mezura
 q’ieu serva tota creatura;
 neus l’enemic deu appellar segnior,
 c’ab gent parlar conqier hom miels d’amour
 tot lo peior ad obs de ben volen.
 
  VI   VI
 
 Amours cil qe uos uolon delir. son enoios edesseiau. e sius deschanto(n)
 men qe cau nols pot hom miels en uilanir. ben conosc a lur
 par ladura qil teinho(n) mal contra natura. (ci)st an p(er)dut
 uergoinha (et) paor. partit de dieu tot pel sordei damour. (et)
 ieu soi fals si mais ab lur conten.
 
 
 Amours, cil qe vos volon delir,
 son enoios e desseiau.
 E si·us deschanton, m’en qe cau?
 No·ls pot hom miels envilanir.
 Ben conosc a lur parladura
 q’il teinhon mal, contra natura.
 Cist an perdut vergoinha et paor,
 partit de Dieu, tot pel sordei d’amour!
 Et ieu soi fals, si mais ab lur conten.
 
  • letto 370 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 332 volte

CANZONIERE s

  • letto 166 volte

Edizione diplomatica

  
                                              bn d' uentadorn.
  
  Ben cugei de chantar sufrir. ios casai el dous tems suau. era
  pos negus nose siau epretz edonar uei murir no(n) pusc mudar.
  no(n) prenga cura dun uers nouel al a freidura. qe conortz el altres
  entre lur. e couen ben pos tan bem uai damor cai[...] meillor solas a
  tota gen.
  Domna uas cal qe part qem uir. ab uos remai(n)g e ab uos
  uau. esapchatz qe d(e) uos me lau. asatz mais qe no(n) sai grasir ben
  conois qe mon pretz meillora. per la uostra bona. ue(n)tura.
  ecar uos platz q(ue)m feses ta(n) donor. lo iorn qem des enbaisa(n)
  uostramor. Del plus sius platz prenes esgardamen.
  Amors aissim faitz trasalir del ioi qeu ai no(n) ueini au. no(n) sai
  qem dic ni qem fau. gen conuentz etropui. qe mo cusir. qeu
  degrauer amesura. si mai adoncs mais pauc me dura. cal
  reuiro(n) torna ioi eneror. p(er)o ben sai q(u)e sen ueses damor.
  com cama ben nona gaire de sen.
  Greu en sabrai lo meils chausir. si sas belas faiços m(en)tau. qe
  tem mas lausors no mabau a sa gran beutatz es seruir. res mais
  no men desatura postant es douse sine pura gran paor ai co es
  me sa ualor e lauzenger uolon mon dan damor. e dirailen mout
  Ieu airam en.
  Donc li deurieu ben seruir pus uei qe ren guera nom
  ual. qe sab lausengiers estauc mal. greu mi porai damor iausir
  per lei es rasos emesura. qeu serua tota creatura. neis lenemic
  dei apelar seinor. cap gent parlar conqer hom meils amor tot le
  peior aobs del be(n) uolen.
  Amors cels qeus uolon delir son enuios edes leiau esius des-
  chantan mi qe cau nous pot hom meils en uilanir ben conosc a lor
  parla dun qel reyon mal contra natura.
   

Secondo l'edizione diplomatica fornita in: G. Steffens, I. Fragment d'un chansonnier provençal aux archives royales de Sienne. In: Annales du Midi: revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, Tome 17, N°65, 1905. pp. 63-67, rivista e corretta in: É. Brayer, Le chansonnier provençal de Sienne. In: Recueil de travaux offert a M. Clovis Brunel, I, 1955, pp. 209-226.

  • letto 173 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  bn d' uentadorn.   Bn de Ventadorn.
  I   I
  
  Ben cugei de chantar sufrir. ios casai el dous tems suau. era
  pos negus nose siau epretz edonar uei murir no(n) pusc mudar.
  no(n) prenga cura dun uers nouel al a freidura. qe conortz el altres
  entre lur. e couen ben pos tan bem uai damor cai[...] meillor solas a
  tota gen.
  
  
  Ben cugei de chantar sufrir
  iosc'a sai el dous tems suau; 
  era pos negus no s'esiau
  e pretz e donar vei murir,
  non pusc mudar non prenga cura
  d'un vers novel a la freidura
  qe conortz el altres entre lur;
  e coven ben pos tan be·m vai d'amor
  c'ai[...] meillor solas a tota gen.
  
  II   II
  
  Domna uas cal qe part qem uir. ab uos remai(n)g e ab uos
  uau. esapchatz qe d(e) uos me lau. asatz mais qe no(n) sai grasir ben
  conois qe mon pretz meillora. per la uostra bona. ue(n)tura.
  ecar uos platz q(ue)m feses ta(n) donor. lo iorn qem des enbaisa(n)
  uostramor. Del plus sius platz prenes esgardamen.
  
  
  Domna, vas cal qe part qe·m vir,
  ab vos remaing e ab vos vau;
  e sapchatz qe de vos me lau
  asatz mais qe non sai grasir.
  Ben conois qe mon pretz meillora
  per la vostra bon'aventura;
  e car vos platz que·m feses tan d'onor
  lo iorn qe·m des en baisan vostr'amor
  del plus, si·us platz, prenes esgardamen.
    
  III   III
  
  Amors aissim faitz trasalir del ioi qeu ai no(n) ueini au. no(n) sai
  qem dic ni qem fau. gen conuentz etropui. qe mo cusir. qeu
  degrauer amesura. si mai adoncs mais pauc me dura. cal
  reuiro(n) torna ioi eneror. p(er)o ben sai q(u)e sen ueses damor.
  com cama ben nona gaire de sen.
  
  
  Amors, aissi·m faitz trasalir:
  del ioi q'eu ai non vei ni au,
  non sai qe·m dic ni qe·m fau.
  Gen conventz e trop vi qe m'o cusir
  q'eu degr'aver a mesura;
  si m'ai adoncs, mais pauc me dura,
  c'al reviron torna ioi en eror;
  pero ben sai que sen veses d'amor
  c'om c'ama ben non a gaire de sen.
  
  IV   IV
  
  Greu en sabrai lo meils chausir. si sas belas faiços m(en)tau. qe
  tem mas lausors no mabau a sa gran beutatz es seruir. res mais
  no men desatura postant es douse sine pura gran paor ai co es
  me sa ualor e lauzenger uolon mon dan damor. e dirailen mout
  Ieu airam en.
  
  
  Greu en sabrai lo meils chausir
  si sas belas faiços mentau,
  qe tem mas lausors no·m abau
  a sa gran beutatz es servir;
  res mais no m'en desatura.
  Pos tant es dous'e sin'e pura,
  gran paor ai c'oesme sa valor;
  e lauzenger volon mon dan d'amor
  e dirai l'en mout Ieu airamen.
  
  V   V
  
  Donc li deurieu ben seruir pus uei qe ren guera nom
  ual. qe sab lausengiers estauc mal. greu mi porai damor iausir
  per lei es rasos emesura. qeu serua tota creatura. neis lenemic
  dei apelar seinor. cap gent parlar conqer hom meils amor tot le
  peior aobs del be(n) uolen.
  
  
  Donc li deuri'eu ben servir
  pus vei qe ren guera no·m val,
  qe s'ab lausengiers estauc mal
  greu mi porai d'amor iausir;
  per lei es rasos e mesura
  q'eu serva tota creatura;
  neis l'enemic dei apelar seinor,
  c'ap gent parlar conqer hom meils amor
  tot le peior a obs del ben volen.
  
  VI   VI
  
  Amors cels qeus uolon delir son enuios edes leiau esius des-
  chantan mi qe cau nous pot hom meils en uilanir ben conosc a lor
  parla dun qel reyon mal contra natura.
  
  
  Amors, cels qe·us volon delir
  son enuios e desleiau;
  e si·us deschantan, mi qe cau?
  No·us pot hom meils envilanir;
  ben conosc a lor parla dun
  q'el reyon mal contra natura.
  
  • letto 192 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/be%C2%B7m-cuidei-de-chantar-sofrir