Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Be m'an perdut lai enves Ventadorn > Tradizione manoscritta > CANZONIERE G

CANZONIERE G

  • letto 500 volte

Edizione diplomatica

  
 ide(m)
 BEn man p(er)out lai enues ueta
 
 
 dorn tuit mei amis pos mado(m)na
 
 
 nomama. et es be(n) dreiz qeiama
 
 
 is lai notorn. cades esta uas mi
 
 
 saluaze grama. uez p(er)qem fai
 
 
 senbla(n) iraz emorn. car ensamor
 
 
 mi deleiz en soiorn. ni deren als
 
 
 nos rancura nis clama.
 
 Aissi colpes qises laissel chadorn.
 E n(on) sap mot tro qe ses p(re)s en lama.
 Mas laissei eu e(n)trop amar un iorn.
 Ca(n)c n(on) saup mot t(ro) fui en mi la flama.
 Qemart pl(us) fort nofeira fox d(e) forn.
 E ges p(er) cho n(on) pos partir ut dorn.
 Aissim te(n) p(re)s amor q(i) malliama.
 
 No(m) mirauil sesamor mi te(n) p(re)s.
 Qe çe(n)zer cor no cuit q(e)l mo(n) semire.
 Bels es egenz ebla(n)s eclar efres.
 E toz aital come(u)[1] uoil nidesire.
 No(n) os mal dir deleis qe no(n) ies.
 Qeu nagra diz deioi seu lisabes.
 Mas nolisai p(er)cho melais dedire
 
 Toz tems uol draisa honor esos bes
 Eill serai hom (et) amics es(er)uire.
 Elamerai obel plaça obel pes.
 Com no pot cor destregner ses aucire.
 Nosai donna uolgues enouolgues.
 Sim uolia camar nola pogues.
 Mas totas res pot ho(m)z en mal esc(r)[2]ire.
 
 [1] Aggiunto in interlinea.
 [2] Aggiunto in interlinea.
 
 
 Alas altras sui eu si es caguz.
 Las qals seuolt me pot uas si at(ra)ire.
 P(er) tal co(n)uen qe n(on) sia uenduz
 Lonors elbes qi ma encor d(e) faire.
 Qe noios es p(re)iars pos es p(er)duz.
 P(er) me os dic qe mal menes ue(n)guz.
 Qen ganat ma la bela demalaire.
 
 En p(ro)enza tramet iois esaluz.
 E mais debe com no lor sap retraire.
 E faz efforç miraclas uertuz.
 Car eu lor man decho don n(on) ai gaire.
 Qeu n(on) ai ioi mas tan come(n) aduz.
 Mos bel ueçer en faitura mos druz.
 E naluernaz losegner de bel caire.
 
  • letto 423 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 ide(m)  Idem
  I   I
 
 B
En man p(er)out lai enues ueta
 dorn tuit mei amis pos mado(m)na
 nomama. et es be(n) dreiz qeiama
 is lai notorn. cades esta uas mi
 saluaze grama. uez p(er)qem fai
 senbla(n) iraz emorn. car ensamor
 mi deleiz en soiorn. ni deren als
 nos rancura nis clama.
 
 
 Ben m’an perout lai enves Vetadorn
 tuit mei amis, pos ma domna no m’ama;
 et es ben dreiz qe ia mais lai no torn,
 c’ades esta vas mi salvaz’e grama.
 Vez per qe·m fai  senblan iraz e morn:
 car en s’amor mi deleiz e·n soiorn!
 Ni de ren als no·s rancura ni·s clama.
 
  II   II
 
 Aissi colpes qises laissel chadorn.
 E n(on) sap mot tro qe ses p(re)s en lama.
 Mas laissei eu e(n)trop amar un iorn.
 Ca(n)c n(on) saup mot t(ro) fui en mi la flama.
 Qemart pl(us) fort nofeira fox d(e) forn.
 E ges p(er) cho n(on) pos partir ut dorn.
 Aissim te(n) p(re)s amor q(i) malliama.
 
 
 Aissi co·l pes qi s’eslaiss’el chadorn
 e no·n sap mot, tro qe s’es pres en l’ama,
 m’aslaissei eu en trop amar un iorn,
 c’anc no·n saup mot, tro fui en mi la flama,
 qe m’art plus fort, no feira fox de forn;
 e ges per cho non pos partir ut dorn,
 aissi·m ten pres Amor qi m’alliama.
 
  III   III
 
 No(m) mirauil sesamor mi te(n) p(re)s.
 Qe çe(n)zer cor no cuit q(e)l mo(n) semire.
 Bels es egenz ebla(n)s eclar efres.
 E toz aital come(u) uoil nidesire.
 No(n) os mal dir deleis qe no(n) ies.
 Qeu nagra diz deioi seu lisabes.
 Mas nolisai p(er)cho melais dedire
 
 
 No·m miravil se s’amor mi ten pres,
 qe çenzer cor no cuit q’el mon se mire:
 bels es, e genz e blans e clar e fres
 e toz aital com eu voil ni desire.
 No·n os mal dir de leis, qe non i es;
 q’eu n’agra diz de ioi s’eu li sabes;
 mas no li sai, per cho me lais de dire.
 
  IV   IV
 
 Toz tems uol draisa honor esos bes
 Eill serai hom (et) amics es(er)uire.
 Elamerai obel plaça obel pes.
 Com no pot cor destregner ses aucire.
 Nosai donna uolgues enouolgues.
 Sim uolia camar nola pogues.
 Mas totas res pot ho(m)z en mal esc(r)ire.
 
 
 Toz tems voldrai sa honor e sos bes
 e·ill serai hom et amics e servire,
 e l’amerai, o be·l plaça o be·l pes,
 c’om no pot cor destregner ses aucire.
 No sai donna, volgues e no volgues,
 si·m volia, c’amar no la pogues.
 Mas totas res pot homz en mal escrire.
 
  V   V
 
 Alas altras sui eu si es caguz.
 Las qals seuolt me pot uas si at(ra)ire.
 P(er) tal co(n)uen qe n(on) sia uenduz
 Lonors elbes qi ma encor d(e) faire.
 Qe noios es p(re)iars pos es p(er)duz.
 P(er) me os dic qe mal menes ue(n)guz.
 Qen ganat ma la bela demalaire.
 
 
 A las altras sui eu si escaguz
 las qals se volt, me pot vas si atraire,
 per tal conven qe non sia venduz
 l’onors e·l bes qi m’a en cor de faire;
 Q’enoios es preiars, pos es perduz;
 per me·os dic qe mal m’en es venguz,
 q’enganat m’a la bela de mal aire.
 
  VI   VI
 
 En p(ro)enza tramet iois esaluz.
 E mais debe com no lor sap retraire.
 E faz efforç miraclas uertuz.
 Car eu lor man decho don n(on) ai gaire.
 Qeu n(on) ai ioi mas tan come(n) aduz.
 Mos bel ueçer en faitura mos druz.
 E naluernaz losegner de bel caire.
 
 
 En Proenza tramet iois e saluz
 e mais de be c’om no lor sap retraire;
 e faz efforç, miraclas, vertuz,
 car eu lor man de cho don non ai gaire,
 q’eu non ai ioi, mas tan com en aduz
 mos Bel Veçer e’n Faitura, mos druz,
 e’n Alvernaz, lo segner de Belcaire.
 
  • letto 351 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 344 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-g-20