Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Bel m'es quan eu vei la brolha > Tradizione manoscritta

Tradizione manoscritta

  • letto 538 volte

CANZONIERE Da

  • letto 486 volte

Edizione diplomatica

 
 BEl mes cant eu uei la broilla. reu(er)dir
 p(er) mei lo brueil. Eil ram son cubert
 de fueilla. El rosignols sotz lo fueill.
 chanta damor don mi dueill. Eplatz mi q(ue)u
 men dueilla. Absol q(ue) amar me uoilla. Cella
 q(ue)u desir euoil.
 Eu la uoil can plus sorgoilla. Ues me mas
 oncas orgoil nac uas lei p(er)so macueilla.
 Mado(m)pna postan lacueil. Catotas autras
 me tueill. P(er) lei cui dieus nome tueilla. Anz
 li don cor q(ue)n grat cueilla. So q(ue) toz iorz samo(r)
 
 cueil.
 Samor cueil qil menp(re)zona. P(er) lei q(ue) mala p(re)
 izon. Mifai cades mochazona. Daiso do(n)
 ai ocaizon. Tort namais eu loil p(er)don. Emos
 cors li rep(er)dona. Car tan lasai belle bona. Qe
 tut li mal men son bon.
 Bon son tut li mal quem dona. Mas p(er)di-
 eu li quier un don. Q(ue) mabocha que ie-
 ona. Dun dous baizar de ion. Mas trop q(ui)
 er g(ra)n guizardon. Cellei q(ue) tan guizardon.
 Ecant eu len arrazona. Il me camia sarra-
 zon.
 Marrazon camia euira. Mas eu ies dellei
 nom uir. Mon fin cor q(ue)lla dezira. Aitan
 q(ue) tut miei deçir. Son dellei p(er) cui sospir. E
 car ella no(n) sospira. Sai q(ue)n lei mamorts se
 mira. Can sa g(ra)n beutat remir.
 Ma mort remir q(ue) iauzir. No(n) puesc ni no(n) son
 iauzire. Mas eu soi tan bo(n)s sofrire. Caten-
 dre cug p(er) soffrir.
 
  • letto 378 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  I   I
 
 B
El mes cant uei la broilla. reu(er)dir
 p(er) mei lo brueil. Eil ram son cubert
 de fueilla. El rosignols sotz lo fueill.
 chanta damor don mi dueill. Eplatz mi q(ue)u
 men dueilla. Absol q(ue) amar me uoilla. Cella
 q(ue)u desir euoil.
 
 
 Bel m’es cant vei la broilla
 reverdir per mei lo brueil
 e·il ram son cubert de fueilla
 e·l rosignols sotz lo fueill
 chanta d’amor don mi dueill;
 e platz mi qu’eu m’en dueilla,
 ab sol que amar me voilla
 cella qu’eu desir e voil.
 
  II   II
 
 E
u la uoil can plus sorgoilla. Ues me mas
 oncas orgoil nac uas lei p(er)so macueilla.
 Mado(m)pna postan lacueil. Catotas autras
 me tueill. P(er) lei cui dieus nome tueilla. Anz
 li don cor q(ue)n grat cueilla. So q(ue) toz iorz samo(r)
 cueil.
 
 
 Eu la voil can plus s’orgoilla
 ves me (mas oncas orgoil
 n’ac vas lei?). Per so m’acueilla
 ma dompna, pos tan l’acueil
 c’a totas autras me tueill
 per lei, cui Dieus no me tueilla
 anz li don cor qu’en grat cueilla
 so que toz iorz s’amor cueil.
 
  III   III
 
 S
amor cueil qil menp(re)zona. P(er) lei q(ue) mala p(re)
 izon. Mifai cades mochazona. Daiso do(n)
 ai ocaizon. Tort namais eu loil p(er)don. Emos
 cors li rep(er)dona. Car tan lasai belle bona. Qe
 tut li mal men son bon.
 
 
 S’amor cueil, q’il m’enprezona
 per lei que mala preizon
 mi fai, c’ades m’ochazona
 d’aiso don ai ocaizon.
 Tort n’a; mais eu lo·il perdon;
 e mos cors li reperdona,
 car tan la sai bell’e bona
 qe tut li mal m’en son bon.
 
  IV   IV
 
 B
on son tut li mal quem dona. Mas p(er)di-
 eu li quier un don. Q(ue) mabocha que ie-
 ona. Dun dous baizar de ion. Mas trop q(ui)
 er g(ra)n guizardon. Cellei q(ue) tan guizardon.
 Ecant eu len arrazona. Il me camia sarra-
 zon.
 
 
 Bon son tut li mal que·m dona;
 mas per Dieu li quier un don:
 que ma bocha, que ieona,
 d’un dous baizar deion.
 Mas trop quier gran guizardon
 cellei que tan guizardon;
 e cant eu l’en arrazona,
 il me camia sa rrazon.
 
  V   V
 
 M
arrazon camia euira. Mas eu ies dellei
 nom uir. Mon fin cor q(ue)lla dezira. Aitan
 q(ue) tut miei deçir. Son dellei p(er) cui sospir. E
 car ella no(n) sospira. Sai q(ue)n lei mamorts se
 mira. Can sa g(ra)n beutat remir.
 
 
 Ma rrazon camia e vira;
 mas eu ies de llei no·m vir
 mon fin cor, que lla dezira
 aitan que tut miei deçir
 son de llei per cui sospir;
 e car ella non sospira,
 sai qu’en lei ma morts se mira,
 can sa gran beutat remir.
 
  VI   VI
 
 M
a mort remir q(ue) iauzir. No(n) puesc ni no(n) son
 iauzire. Mas eu soi tan bo(n)s sofrire. Caten-
 dre cug p(er) soffrir.
 
 
 Ma mort remir, que iauzir
 no·n puesc ni no·n son iauzire;
 mas eu soi tan bons sofrire
 c’atendre cug per soffrir.
 
  • letto 327 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 341 volte

CANZONIERE I

  • letto 433 volte

Edizione diplomatica

 
 Bernartz del uentedorn.
 BEl mes quant eu uei la bruoilla. Reuerdir
 p(er) miei lo bruoill. Eill ram son cubert de fu
 oilla. Els rosignols sot lo fuoill. Chanta
 damor don mi duoill. Eplaz me q(ue)u men duo-
 illa. Ab sol que amar mi uoilla. Cella queu
 desir euoill.
 Eu la uoill quan plus sorgoilla. Ues me ma(s)
 oncas orgoill. Nac uas lei p(er) so ma cuoilla.
 Ma dompna pois tan ma cuoill. Ca totas aut-
 ras me tuoill. P(er) lei cui dieus no me tuoilla.
 Anz li don cor que(n) grat cuoilla. So que totz
 iornz samors cuoill.
 Samor cuoill qui men preisona. P(er) lei que
 mala preison. Mi fai cades mochaisona. Da-
 
 
 iso don eu locaison. Tort namais eu loill p(er)du.
 Emos cors li p(er)dona. Car tan la sai belle bona.
 Que tut li mal men son bon.
 Bon son tut li mal quen dona. Mas p(er)dieu li
 quier p(er)don. Que ma bocha que ieona. Du(n) do-
 uz baissar de iaon. Mas trop quier gran guizar-
 don. Cellei que tan guizardona. Equant eu le-
 na rasona. Il me camia sa rason.
 Ma rasos camia euira. Mas eu ges dellei nom
 uir. Mon fin cor quella desira. Ai tan que tut mi-
 ei desir. Son dellei p(er) cui sospir. Ecar ella non
 sospira. Sai que(n) lei mamortz se mira. Quan
 sa gran beutat remir.
 Ma mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) son
 iauzire. Mas eu son tan bons sofrire. Catendre
 cug soffrir.
 
  • letto 345 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz del uentedorn.  Bernartz del Ventedorn.
  I   I
 
 B
El mes quant eu uei la bruoilla. Reuerdir
 p(er) miei lo bruoill. Eill ram son cubert de fu
 oilla. Els rosignols sot lo fuoill. Chanta
 damor don mi duoill. Eplaz me q(ue)u men duo-
 illa. Ab sol que amar mi uoilla. Cella queu
 desir euoill.
 
 
 Bel m’es quant eu vei la bruoilla
 reverdir per miei lo bruoill
 e·ill ram son cubert de fuoilla
 e·ls rosignols sot lo fuoill
 chanta d’amor don mi duoill;
 e plaz me qu’eu m’en duoilla,
 ab sol que amar mi voilla
 cella qu’eu desir e voill.
 
  II   II
 
 E
u la uoill quan plus sorgoilla. Ues me ma(s)
 oncas orgoill. Nac uas lei p(er) so ma cuoilla.
 Ma dompna pois tan ma cuoill. Ca totas aut-
 ras me tuoill. P(er) lei cui dieus no me tuoilla.
 Anz li don cor que(n) grat cuoilla. So que totz
 iornz samors cuoill.
 
 
 Eu la voill quan plus s’orgoilla
 ves me (mas oncas orgoill
 n’ac vas lei?). Per so m’acuoilla
 ma dompna, pois tan m’acuoill
 c’a totas autras me tuoill
 per lei, cui Dieus no me tuoilla;
 anz li don cor qu’en grat cuoilla
 so que totz iornz s’amors cuoill.
 
  III   III
 
 S
amor cuoill qui men preisona. P(er) lei que
 mala preison. Mi fai cades mochaisona. Da-
 iso don eu locaison. Tort namais eu loill p(er)du.
 Emos cors li p(er)dona. Car tan la sai belle bona.
 Que tut li mal men son bon.
 
 
 S’amor cuoill, qui m’enpreisona
 per lei que mala preison
 mi fai, c’ades m’ochaisona
 d’aiso don eu l’ocaison.
 Tort n’a; mais eu lo·ill perdu;
 e mos cors li perdona,
 car tan la sai bell’e bona
 que tut li mal m’en son bon.
 
  IV   IV
 
 B
on son tut li mal quen dona. Mas p(er)dieu li
 quier p(er)don. Que ma bocha que ieona. Du(n) do-
 uz baissar de iaon. Mas trop quier gran guizar-
 don. Cellei que tan guizardona. Equant eu le-
 na rasona. Il me camia sa rason.
 
 
 Bon son tut li mal que·n dona;
 mas per Dieu li quier perdon:
 que ma bocha, que ieona,
 d’un douz baissar deiaon.
 Mas trop quier gran guizardon
 cellei que tan guizardona;
 e quant eu l’en arasona,
 il me camia sa rason.
 
  V   V
 
 M
a rasos camia euira. Mas eu ges dellei nom
 uir. Mon fin cor quella desira. Ai tan que tut mi-
 ei desir. Son dellei p(er) cui sospir. Ecar ella non
 sospira. Sai que(n) lei mamortz se mira. Quan
 sa gran beutat remir.
 
 
 Ma rasos camia e vira;
 mas eu ges de llei no·m vir
 mon fin cor que lla desira
 aitan que tut miei desir
 son de llei per cui sospir;
 e car ella non sospira,
 sai qu’en lei ma mortz se mira,
 quan sa gran beutat remir.
 
  VI   VI
 
 M
a mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) son
 iauzire. Mas eu son tan bons sofrire. Catendre
 cug soffrir. 
 
 
 Ma mort remir, que iauzir
 no·n puosc ni no·n son iauzire;
 mas eu son tan bons sofrire
 c’atendre cug soffrir.
 
  • letto 308 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 369 volte

CANZONIERE K

  • letto 405 volte

Edizione diplomatica

   
    Bernartz del uentadorn.
 BEl mes quant eu uei la bruoilla. Reuer-
 dir per miei lo broill. Eill ram son cu-
 bret de fuoilla. Els rosignols sot lo fuoill.
 Chanta damor don mi duoill. Eplatz me
 que eu men duoilla. Ab sol que amar mi
 uoilla. Cella quieu desir euoill.


 Eu la uoill qan plus sorguoilla. Ues me
 mas oncas orguoill. Nac uas lei per so ma
 cuoilla. Ma domna puois tan ma cuoill.
 Ca totas autras me tuoill. Per lei cui dieus
 no me tuoilla. Anz li don cor quen grat cu-
 oilla. So que totz iornz samors cuoill.[1]


 Samor cuoill qui men preisona. Per lei
 que mala preison. Mi fai cades mochaisona.
 Daiso don eu locaison. Tort namais eu
 loill perdu. Emos cors li perdona. Car tan
 la sai belle bona. Que tut li mal men son bon.
 Bon son tut li mal que(m) dona.
 Mas per dieu li quier perdon. Que mabo-
 cha que ieona. Dun douz baissar de iaon.
 
  [1] Sul margine destro della carta compare la scritta Romieu.
 
 
 Mas trop quier gran guizardon. Cellei qe tan
 guizardona. Equant eu lenarasona. Il me ca-
 mia sa rason.
 Ma rasons camia euira. Mas eu ies dellei nom
 uir. Mon fin cor quella dessira. Ai tan qe tut
 miei desir. Son dellei per cui sospir. Ecar ella
 non sospira. Sai quen lei mamorz se mira. Qan
 sa gran beutat remir.
 Ma mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) so(n)
 iauzire. Mas eu son tan bons soffrire. Cate(n)dre
 cug per soffrir.
 
  • letto 370 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernartz del uentadorn.  Bernartz del Ventadorn.
  I   I
 
 B
El mes quant eu uei la bruoilla. Reuer-
 dir per miei lo broill. Eill ram son cu-
 bret de fuoilla. Els rosignols sot lo fuoill.
 Chanta damor don mi duoill. Eplatz me
 que eu men duoilla. Ab sol que amar mi
 uoilla. Cella quieu desir euoill.
 
 
 Bel m’es quant eu vei la bruoilla
 reverdir per miei lo broill
 e·ill ram son cubret de fuoilla
 e·ls rosignols sot lo fuoill
 chanta d’amor, don mi duoill;
 e platz me que eu m’en duoilla,
 ab sol que amar mi voilla
 cella qu’ieu desir e voill.
 
  II   II
 
 E
u la uoill qan plus sorguoilla. Ues me
 mas oncas orguoill. Nac uas lei per so ma
 cuoilla. Ma domna puois tan ma cuoill.
 Ca totas autras me tuoill. Per lei cui dieus
 no me tuoilla. Anz li don cor quen grat cu-
 oilla. So que totz iornz samors cuoill.
 
 
 Eu la voill qan plus s’orguoilla
 ves me (mas oncas orguoill
 n’ac vas lei?). Per so m’acuoilla
 ma domna, puois tan m’acuoill.
  C’a totas autras me tuoill
 per lei, cui Dieus no me tuoilla;
 anz li don cor qu’en grat cuoilla
 so que totz iornz s’amors cuoill.
 
  III   III
 
 S
amor cuoill qui men preisona. Per lei
 que mala preison. Mi fai cades mochaisona.
 Daiso don eu locaison. Tort namais eu
 loill perdu. Emos cors li perdona. Car tan
 la sai belle bona. Que tut li mal men son bon.
 
 
 S’amor cuoill, qui m’enpreisona
 per lei que mala preison
 mi fai, c’ades m’ochaisona
 d’aiso don eu l’ocaison.
 Tort n’a; mais eu lo·ill perdu;
 e mos cors li perdona,
 car tan la sai bell’e bona
 que tut li mal m’en son bon.
 
  IV   IV
 
 B
on son tut li mal que(m) dona.
 Mas per dieu li quier perdon. Que mabo-
 cha que ieona. Dun douz baissar de iaon.
 Mas trop quier gran guizardon. Cellei qe tan
 guizardona. Equant eu lenarasona. Il me ca-
 mia sa rason.
 
 
 Bon son tut li mal que·m dona;
 mas per Dieu li quier perdon:
 que ma bocha, que ieona,
 d’un douz baissar de iaon.
 Mas trop quier gran guizardon
 cellei qe tan guizardona;
 e quant eu l’en arasona,
 il me camia sa rason.
 
  V   V
 
 M
a rasons camia euira. Mas eu ies dellei nom
 uir. Mon fin cor quella dessira. Ai tan qe tut
 miei desir. Son dellei per cui sospir. Ecar ella
 non sospira. Sai quen lei mamorz se mira. Qan
 sa gran beutat remir.
 
 
 Ma rasons camia e vira;
 mas eu ies de llei no·m vir
 mon fin cor, que lla dessira
 aitan qe tut miei desir
 son de llei per cui sospir;
 e car ella non sospira,
 sai qu’en lei ma morz se mira,
 qan sa gran beutat remir.
 
  VI   VI
 
 M
a mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) so(n)
 iauzire. Mas eu son tan bons soffrire. Cate(n)dre
 cug per soffrir.
 
 
 Ma mort remir, que iauzir
 no·n puosc ni no·n son iauzire;
 mas eu son tan bons soffrire
 c’atendre cug per soffrir.
 
  • letto 313 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 314 volte

CANZONIERE N

  • letto 438 volte

Edizione diplomatica

  
  Bernard lauentador.
 BEl mes cant eu uei la
 broilla. Reuer dir per
 miei lobroill. Eill ram som
 cubert de foilla. E rossigno
 l sotç lofoill. Canta damor
 don mi doill. Eplatç me q(ue)u
 men dueilla. Ab sol que a
 mar me uoilla. Cella queu
 deçir euoill.
 
 EUla uoill can plus sorgoilla.
 Ues me mas oncas orgoill.
 Noi ues lei per soma cueilla.
 Ma domna postan lacueill.
 Catotas autras metueill. P(er)
 lei cui dieus no men tueila.
 Anç lidon cor quan grat cu
 eilla. So quetotç iorns samo
 
 
 r cueill.
 
 S
Amor cueill quil me preiço
 na. Per lei que malla prei
 çon. Mifai cades mo chaiçona.
 Daiso dom ai ochaison. Torna
 mas loil per don. Emos cor(s)
 lire per dona. Car tant las
 ai belle bona. Que tut lim
 Al men son bon.
 
 B
On son tut li mal quem do
 mna. Mas per dieu li quer
 un don. Que ma bocha que
 geçona. Dun dous baiçar
 de]s[[1]ça(ozi)[2]on. Mas trop quier g(ra)n
 guiçar don. Cellei que tan
 guiçar dona. Etan eu len ar
 ra çona. Il me cam ia sarra
 çon.
 
 M
Araçon cania em uira. Mas
 eu ges dellei non uir. Mon
 fin cor quella deçira. Aitan
 que tut miei deçir. Son del
 lei per cui sospir. Ecar ela
 non sospira. Sai queu lei
 mamort se mira. Can sagra
 n beutat remir.
 
 MAmort remir queiauçir.
 

 [1] Espunto dal copista.
 [2] Aggiunto in interlinea.
 Nomen puesc nisui iauçi
 re. Mas eu soi tan bons sofri
 re. Catendre cug per sofrir.
 
  • letto 569 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

 Bernard lauentador.  Bernard la Ventador.
  I   I
 
 B
El mes cant eu uei la
 broilla. Reuer dir per
 miei lobroill. Eill ram som
 cubert de foilla. E rossigno
 l sotç lofoill. Canta damor
 don mi doill. Eplatç me q(ue)u
 men dueilla. Ab sol que a
 mar me uoilla. Cella queu
 deçir euoill.
 
 
 Bel m’es cant eu vei la broilla
 reverdir per miei lo broill
 e·ill ram som cubert de foilla
 e rossignol sotç lo foill
 canta d’amor don mi doill;
 e platç me qu’eu m’en dueilla,
 ab sol que amar me voilla
 cella qu’eu deçir e voill.
 
  II   II
 
 E
Ula uoill can plus sorgoilla.
 Ues me mas oncas orgoill.
 Noi ues lei per soma cueilla.
 Ma domna postan lacueill.
 Catotas autras metueill. P(er)
 lei cui dieus no men tueila.
 Anç lidon cor quan grat cu
 eilla. So quetotç iorns samo
 r cueill.
 
 
 Eu la voill can plus s’orgoilla
 ves me (mas oncas orgoill
 no·i ves lei?) per so m’acueilla
 ma domna, pos tan l’acueill
 c’a totas autras me tueill
 per lei, cui Dieus no m’en tueila;
 anç li don cor quan grat cueilla
 so que totç iorns s’amor cueill.
 
  III   III
 
 S
Amor cueill quil me preiço
 na. Per lei que malla prei
 çon. Mifai cades mo chaiçona.
 Daiso dom ai ochaison. Torna
 mas loil per don. Emos cor(s)
 lire per dona. Car tant las
 ai belle bona. Que tut lim
 Al men son bon.
 
 
 S’amor cueill, qui·l me preiçona
 per lei que malla preiçon
 mi fai, c’ades m’ochaiçona
 d’aiso dom ai ochaison.
 Tor n'a, mas lo·il perdon;
 e mos cors li reperdona,
 car tant la sai bell’e bona
 que tut li mal m’en son bon.
 
  IV   IV
 
 B
On son tut li mal quem do
 mna. Mas per dieu li quer
 un don. Que ma bocha que
 geçona. Dun dous baiçar
 de]s[ça(ozi)on. Mas trop quier g(ra)n
 guiçar don. Cellei que tan
 guiçar dona. Etan eu len ar
 ra çona. Il me cam ia sarra
 çon.
 
 
 Bon son tut li mal que·m domna;
 mas per Dieu li quer un don:
 que ma bocha, que geçona,
 d’un dous baiçar deçaozion.
 Mas trop quier gran guiçardon
 cellei que tan guiçardona;
 E tan eu l’en arraçona,
 il me camia sa rraçon.
 
  V   V
 
 M
Araçon cania em uira. Mas
 eu ges dellei non uir. Mon
 fin cor quella deçira. Aitan
 que tut miei deçir. Son del
 lei per cui sospir. Ecar ela
 non sospira. Sai queu lei
 mamort se mira. Can sagra
 n beutat remir.
 
 
 Ma raçon cania e·m vira;
 mas eu ges de llei non vir
 mon fin cor, que lla deçira
 aitan que tut miei deçir
 son de llei per cui sospir;
 e car ela non sospira,
 sai qu’eu lei ma mort se mira,
 can sa gran beutat remir.
 
  VI   VI
 
 M
Amort remir queiauçir.
 Nomen puesc nisui iauçi
 re. Mas eu soi tan bons sofri
 re. Catendre cug per sofrir.
 
 
 Ma mort remir, que iauçir
 no m’en puesc ni sui iauçire;
 mas eu soi tan bons sofrire
 c’atendre cug per sofrir.
 
  • letto 423 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 454 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/tradizione-manoscritta-806