![]() |
BEl mes cant eu uei la broilla. reu(er)dir p(er) mei lo brueil. Eil ram son cubert de fueilla. El rosignols sotz lo fueill. chanta damor don mi dueill. Eplatz mi q(ue)u men dueilla. Absol q(ue) amar me uoilla. Cella q(ue)u desir euoil. Eu la uoil can plus sorgoilla. Ues me mas oncas orgoil nac uas lei p(er)so macueilla. Mado(m)pna postan lacueil. Catotas autras me tueill. P(er) lei cui dieus nome tueilla. Anz li don cor q(ue)n grat cueilla. So q(ue) toz iorz samo(r) |
![]() |
cueil.
Samor cueil qil menp(re)zona. P(er) lei q(ue) mala p(re) izon. Mifai cades mochazona. Daiso do(n) ai ocaizon. Tort namais eu loil p(er)don. Emos cors li rep(er)dona. Car tan lasai belle bona. Qe tut li mal men son bon. Bon son tut li mal quem dona. Mas p(er)di- eu li quier un don. Q(ue) mabocha que ie- ona. Dun dous baizar de ion. Mas trop q(ui) er g(ra)n guizardon. Cellei q(ue) tan guizardon. Ecant eu len arrazona. Il me camia sarra- zon. Marrazon camia euira. Mas eu ies dellei nom uir. Mon fin cor q(ue)lla dezira. Aitan q(ue) tut miei deçir. Son dellei p(er) cui sospir. E car ella no(n) sospira. Sai q(ue)n lei mamorts se mira. Can sa g(ra)n beutat remir. Ma mort remir q(ue) iauzir. No(n) puesc ni no(n) son iauzire. Mas eu soi tan bo(n)s sofrire. Caten- dre cug p(er) soffrir. |
I | I |
BEl mes cant uei la broilla. reu(er)dir p(er) mei lo brueil. Eil ram son cubert de fueilla. El rosignols sotz lo fueill. chanta damor don mi dueill. Eplatz mi q(ue)u men dueilla. Absol q(ue) amar me uoilla. Cella q(ue)u desir euoil. |
Bel m’es cant vei la broilla reverdir per mei lo brueil e·il ram son cubert de fueilla e·l rosignols sotz lo fueill chanta d’amor don mi dueill; e platz mi qu’eu m’en dueilla, ab sol que amar me voilla cella qu’eu desir e voil. |
II | II |
Eu la uoil can plus sorgoilla. Ues me mas oncas orgoil nac uas lei p(er)so macueilla. Mado(m)pna postan lacueil. Catotas autras me tueill. P(er) lei cui dieus nome tueilla. Anz li don cor q(ue)n grat cueilla. So q(ue) toz iorz samo(r) cueil. |
Eu la voil can plus s’orgoilla ves me (mas oncas orgoil n’ac vas lei?). Per so m’acueilla ma dompna, pos tan l’acueil c’a totas autras me tueill per lei, cui Dieus no me tueilla anz li don cor qu’en grat cueilla so que toz iorz s’amor cueil. |
III | III |
Samor cueil qil menp(re)zona. P(er) lei q(ue) mala p(re) izon. Mifai cades mochazona. Daiso do(n) ai ocaizon. Tort namais eu loil p(er)don. Emos cors li rep(er)dona. Car tan lasai belle bona. Qe tut li mal men son bon. |
S’amor cueil, q’il m’enprezona per lei que mala preizon mi fai, c’ades m’ochazona d’aiso don ai ocaizon. Tort n’a; mais eu lo·il perdon; e mos cors li reperdona, car tan la sai bell’e bona qe tut li mal m’en son bon. |
IV | IV |
Bon son tut li mal quem dona. Mas p(er)di- eu li quier un don. Q(ue) mabocha que ie- ona. Dun dous baizar de ion. Mas trop q(ui) er g(ra)n guizardon. Cellei q(ue) tan guizardon. Ecant eu len arrazona. Il me camia sarra- zon. |
Bon son tut li mal que·m dona; mas per Dieu li quier un don: que ma bocha, que ieona, d’un dous baizar deion. Mas trop quier gran guizardon cellei que tan guizardon; e cant eu l’en arrazona, il me camia sa rrazon. |
V | V |
Marrazon camia euira. Mas eu ies dellei nom uir. Mon fin cor q(ue)lla dezira. Aitan q(ue) tut miei deçir. Son dellei p(er) cui sospir. E car ella no(n) sospira. Sai q(ue)n lei mamorts se mira. Can sa g(ra)n beutat remir. |
Ma rrazon camia e vira; mas eu ies de llei no·m vir mon fin cor, que lla dezira aitan que tut miei deçir son de llei per cui sospir; e car ella non sospira, sai qu’en lei ma morts se mira, can sa gran beutat remir. |
VI | VI |
Ma mort remir q(ue) iauzir. No(n) puesc ni no(n) son iauzire. Mas eu soi tan bo(n)s sofrire. Caten- dre cug p(er) soffrir. |
Ma mort remir, que iauzir no·n puesc ni no·n son iauzire; mas eu soi tan bons sofrire c’atendre cug per soffrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz del uentedorn. BEl mes quant eu uei la bruoilla. Reuerdir p(er) miei lo bruoill. Eill ram son cubert de fu oilla. Els rosignols sot lo fuoill. Chanta damor don mi duoill. Eplaz me q(ue)u men duo- illa. Ab sol que amar mi uoilla. Cella queu desir euoill. Eu la uoill quan plus sorgoilla. Ues me ma(s) oncas orgoill. Nac uas lei p(er) so ma cuoilla. Ma dompna pois tan ma cuoill. Ca totas aut- ras me tuoill. P(er) lei cui dieus no me tuoilla. Anz li don cor que(n) grat cuoilla. So que totz iornz samors cuoill. Samor cuoill qui men preisona. P(er) lei que mala preison. Mi fai cades mochaisona. Da- |
![]() |
iso don eu locaison. Tort namais eu loill p(er)du. Emos cors li p(er)dona. Car tan la sai belle bona. Que tut li mal men son bon. Bon son tut li mal quen dona. Mas p(er)dieu li quier p(er)don. Que ma bocha que ieona. Du(n) do- uz baissar de iaon. Mas trop quier gran guizar- don. Cellei que tan guizardona. Equant eu le- na rasona. Il me camia sa rason. Ma rasos camia euira. Mas eu ges dellei nom uir. Mon fin cor quella desira. Ai tan que tut mi- ei desir. Son dellei p(er) cui sospir. Ecar ella non sospira. Sai que(n) lei mamortz se mira. Quan sa gran beutat remir. Ma mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) son iauzire. Mas eu son tan bons sofrire. Catendre cug soffrir. |
Bernartz del uentedorn. | Bernartz del Ventedorn. |
I | I |
BEl mes quant eu uei la bruoilla. Reuerdir p(er) miei lo bruoill. Eill ram son cubert de fu oilla. Els rosignols sot lo fuoill. Chanta damor don mi duoill. Eplaz me q(ue)u men duo- illa. Ab sol que amar mi uoilla. Cella queu desir euoill. |
Bel m’es quant eu vei la bruoilla reverdir per miei lo bruoill e·ill ram son cubert de fuoilla e·ls rosignols sot lo fuoill chanta d’amor don mi duoill; e plaz me qu’eu m’en duoilla, ab sol que amar mi voilla cella qu’eu desir e voill. |
II | II |
Eu la uoill quan plus sorgoilla. Ues me ma(s) oncas orgoill. Nac uas lei p(er) so ma cuoilla. Ma dompna pois tan ma cuoill. Ca totas aut- ras me tuoill. P(er) lei cui dieus no me tuoilla. Anz li don cor que(n) grat cuoilla. So que totz iornz samors cuoill. |
Eu la voill quan plus s’orgoilla ves me (mas oncas orgoill n’ac vas lei?). Per so m’acuoilla ma dompna, pois tan m’acuoill c’a totas autras me tuoill per lei, cui Dieus no me tuoilla; anz li don cor qu’en grat cuoilla so que totz iornz s’amors cuoill. |
III | III |
Samor cuoill qui men preisona. P(er) lei que mala preison. Mi fai cades mochaisona. Da- iso don eu locaison. Tort namais eu loill p(er)du. Emos cors li p(er)dona. Car tan la sai belle bona. Que tut li mal men son bon. |
S’amor cuoill, qui m’enpreisona per lei que mala preison mi fai, c’ades m’ochaisona d’aiso don eu l’ocaison. Tort n’a; mais eu lo·ill perdu; e mos cors li perdona, car tan la sai bell’e bona que tut li mal m’en son bon. |
IV | IV |
Bon son tut li mal quen dona. Mas p(er)dieu li quier p(er)don. Que ma bocha que ieona. Du(n) do- uz baissar de iaon. Mas trop quier gran guizar- don. Cellei que tan guizardona. Equant eu le- na rasona. Il me camia sa rason. |
Bon son tut li mal que·n dona; mas per Dieu li quier perdon: que ma bocha, que ieona, d’un douz baissar deiaon. Mas trop quier gran guizardon cellei que tan guizardona; e quant eu l’en arasona, il me camia sa rason. |
V | V |
Ma rasos camia euira. Mas eu ges dellei nom uir. Mon fin cor quella desira. Ai tan que tut mi- ei desir. Son dellei p(er) cui sospir. Ecar ella non sospira. Sai que(n) lei mamortz se mira. Quan sa gran beutat remir. |
Ma rasos camia e vira; mas eu ges de llei no·m vir mon fin cor que lla desira aitan que tut miei desir son de llei per cui sospir; e car ella non sospira, sai qu’en lei ma mortz se mira, quan sa gran beutat remir. |
VI | VI |
Ma mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) son iauzire. Mas eu son tan bons sofrire. Catendre cug soffrir. |
Ma mort remir, que iauzir no·n puosc ni no·n son iauzire; mas eu son tan bons sofrire c’atendre cug soffrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Eu la uoill qan plus sorguoilla. Ues me Samor cuoill qui men preisona. Per lei que mala preison. Mi fai cades mochaisona. Daiso don eu locaison. Tort namais eu loill perdu. Emos cors li perdona. Car tan la sai belle bona. Que tut li mal men son bon. Bon son tut li mal que(m) dona. Mas per dieu li quier perdon. Que mabo- cha que ieona. Dun douz baissar de iaon. [1] Sul margine destro della carta compare la scritta Romieu.
|
![]() |
Mas trop quier gran guizardon. Cellei qe tan guizardona. Equant eu lenarasona. Il me ca- mia sa rason. Ma rasons camia euira. Mas eu ies dellei nom uir. Mon fin cor quella dessira. Ai tan qe tut miei desir. Son dellei per cui sospir. Ecar ella non sospira. Sai quen lei mamorz se mira. Qan sa gran beutat remir. Ma mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) so(n) iauzire. Mas eu son tan bons soffrire. Cate(n)dre cug per soffrir. |
Bernartz del uentadorn. | Bernartz del Ventadorn. |
I | I |
BEl mes quant eu uei la bruoilla. Reuer- dir per miei lo broill. Eill ram son cu- bret de fuoilla. Els rosignols sot lo fuoill. Chanta damor don mi duoill. Eplatz me que eu men duoilla. Ab sol que amar mi uoilla. Cella quieu desir euoill. |
Bel m’es quant eu vei la bruoilla reverdir per miei lo broill e·ill ram son cubret de fuoilla e·ls rosignols sot lo fuoill chanta d’amor, don mi duoill; e platz me que eu m’en duoilla, ab sol que amar mi voilla cella qu’ieu desir e voill. |
II | II |
Eu la uoill qan plus sorguoilla. Ues me mas oncas orguoill. Nac uas lei per so ma cuoilla. Ma domna puois tan ma cuoill. Ca totas autras me tuoill. Per lei cui dieus no me tuoilla. Anz li don cor quen grat cu- oilla. So que totz iornz samors cuoill. |
Eu la voill qan plus s’orguoilla ves me (mas oncas orguoill n’ac vas lei?). Per so m’acuoilla ma domna, puois tan m’acuoill. C’a totas autras me tuoill per lei, cui Dieus no me tuoilla; anz li don cor qu’en grat cuoilla so que totz iornz s’amors cuoill. |
III | III |
Samor cuoill qui men preisona. Per lei que mala preison. Mi fai cades mochaisona. Daiso don eu locaison. Tort namais eu loill perdu. Emos cors li perdona. Car tan la sai belle bona. Que tut li mal men son bon. |
S’amor cuoill, qui m’enpreisona per lei que mala preison mi fai, c’ades m’ochaisona d’aiso don eu l’ocaison. Tort n’a; mais eu lo·ill perdu; e mos cors li perdona, car tan la sai bell’e bona que tut li mal m’en son bon. |
IV | IV |
Bon son tut li mal que(m) dona. Mas per dieu li quier perdon. Que mabo- cha que ieona. Dun douz baissar de iaon. Mas trop quier gran guizardon. Cellei qe tan guizardona. Equant eu lenarasona. Il me ca- mia sa rason. |
Bon son tut li mal que·m dona; mas per Dieu li quier perdon: que ma bocha, que ieona, d’un douz baissar de iaon. Mas trop quier gran guizardon cellei qe tan guizardona; e quant eu l’en arasona, il me camia sa rason. |
V | V |
Ma rasons camia euira. Mas eu ies dellei nom uir. Mon fin cor quella dessira. Ai tan qe tut miei desir. Son dellei per cui sospir. Ecar ella non sospira. Sai quen lei mamorz se mira. Qan sa gran beutat remir. |
Ma rasons camia e vira; mas eu ies de llei no·m vir mon fin cor, que lla dessira aitan qe tut miei desir son de llei per cui sospir; e car ella non sospira, sai qu’en lei ma morz se mira, qan sa gran beutat remir. |
VI | VI |
Ma mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) so(n) iauzire. Mas eu son tan bons soffrire. Cate(n)dre cug per soffrir. |
Ma mort remir, que iauzir no·n puosc ni no·n son iauzire; mas eu son tan bons soffrire c’atendre cug per soffrir. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernard lauentador. BEl mes cant eu uei la broilla. Reuer dir per miei lobroill. Eill ram som cubert de foilla. E rossigno l sotç lofoill. Canta damor don mi doill. Eplatç me q(ue)u men dueilla. Ab sol que a mar me uoilla. Cella queu deçir euoill. EUla uoill can plus sorgoilla. Ues me mas oncas orgoill. Noi ues lei per soma cueilla. Ma domna postan lacueill. Catotas autras metueill. P(er) lei cui dieus no men tueila. Anç lidon cor quan grat cu eilla. So quetotç iorns samo |
![]() |
r cueill. SAmor cueill quil me preiço na. Per lei que malla prei çon. Mifai cades mo chaiçona. Daiso dom ai ochaison. Torna mas loil per don. Emos cor(s) lire per dona. Car tant las ai belle bona. Que tut lim Al men son bon. BOn son tut li mal quem do mna. Mas per dieu li quer un don. Que ma bocha que geçona. Dun dous baiçar de]s[[1]ça(ozi)[2]on. Mas trop quier g(ra)n guiçar don. Cellei que tan guiçar dona. Etan eu len ar ra çona. Il me cam ia sarra çon. MAraçon cania em uira. Mas eu ges dellei non uir. Mon fin cor quella deçira. Aitan que tut miei deçir. Son del lei per cui sospir. Ecar ela non sospira. Sai queu lei mamort se mira. Can sagra n beutat remir. MAmort remir queiauçir. |
![]() |
Nomen puesc nisui iauçi re. Mas eu soi tan bons sofri re. Catendre cug per sofrir. |
Bernard lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
BEl mes cant eu uei la broilla. Reuer dir per miei lobroill. Eill ram som cubert de foilla. E rossigno l sotç lofoill. Canta damor don mi doill. Eplatç me q(ue)u men dueilla. Ab sol que a mar me uoilla. Cella queu deçir euoill. |
Bel m’es cant eu vei la broilla reverdir per miei lo broill e·ill ram som cubert de foilla e rossignol sotç lo foill canta d’amor don mi doill; e platç me qu’eu m’en dueilla, ab sol que amar me voilla cella qu’eu deçir e voill. |
II | II |
EUla uoill can plus sorgoilla. Ues me mas oncas orgoill. Noi ues lei per soma cueilla. Ma domna postan lacueill. Catotas autras metueill. P(er) lei cui dieus no men tueila. Anç lidon cor quan grat cu eilla. So quetotç iorns samo r cueill. |
Eu la voill can plus s’orgoilla ves me (mas oncas orgoill no·i ves lei?) per so m’acueilla ma domna, pos tan l’acueill c’a totas autras me tueill per lei, cui Dieus no m’en tueila; anç li don cor quan grat cueilla so que totç iorns s’amor cueill. |
III | III |
SAmor cueill quil me preiço na. Per lei que malla prei çon. Mifai cades mo chaiçona. Daiso dom ai ochaison. Torna mas loil per don. Emos cor(s) lire per dona. Car tant las ai belle bona. Que tut lim Al men son bon. |
S’amor cueill, qui·l me preiçona per lei que malla preiçon mi fai, c’ades m’ochaiçona d’aiso dom ai ochaison. Tor n'a, mas lo·il perdon; e mos cors li reperdona, car tant la sai bell’e bona que tut li mal m’en son bon. |
IV | IV |
BOn son tut li mal quem do mna. Mas per dieu li quer un don. Que ma bocha que geçona. Dun dous baiçar de]s[ça(ozi)on. Mas trop quier g(ra)n guiçar don. Cellei que tan guiçar dona. Etan eu len ar ra çona. Il me cam ia sarra çon. |
Bon son tut li mal que·m domna; mas per Dieu li quer un don: que ma bocha, que geçona, d’un dous baiçar deçaozion. Mas trop quier gran guiçardon cellei que tan guiçardona; E tan eu l’en arraçona, il me camia sa rraçon. |
V | V |
MAraçon cania em uira. Mas eu ges dellei non uir. Mon fin cor quella deçira. Aitan que tut miei deçir. Son del lei per cui sospir. Ecar ela non sospira. Sai queu lei mamort se mira. Can sagra n beutat remir. |
Ma raçon cania e·m vira; mas eu ges de llei non vir mon fin cor, que lla deçira aitan que tut miei deçir son de llei per cui sospir; e car ela non sospira, sai qu’eu lei ma mort se mira, can sa gran beutat remir. |
VI | VI |
MAmort remir queiauçir. Nomen puesc nisui iauçi re. Mas eu soi tan bons sofri re. Catendre cug per sofrir. |
Ma mort remir, que iauçir no m’en puesc ni sui iauçire; mas eu soi tan bons sofrire c’atendre cug per sofrir. |
![]() |
![]() |