Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Era·m cosselhatz, senhor > Tradizione manoscritta > CANZONIERE A

CANZONIERE A

  • letto 463 volte

Edizione diplomatica

  
  Bernartz deuentedorn.
  ERam cosseillatz seignor. Uos cauetz
  ualor esen. Una dompnam det samor.
  Cai amada longamen. Mas eras sai de
  uertat. Quill a autramic priuat. Ni
  anc denuill compaigno. Compaigna
  tant greus nom fo.
 


  Duna ren sui en error. En estai en pen-
  samen. Que malonge ma dolor. Sieu
  aqest plaich li cossen. e sai sil dic mon
  penssat. Uei mon dampnatge doblat. Cal
  qen fassa ocal que no. Re non puosc far
  de mon pro.


  Esieu lam adesonor. Aurain blasme de
  la gen. Etenrant men li plusor. P(er) cor-
  nut ep(er) sofren. Esaisi pert samistat. bem
  teing p(er) deseretat. Damor eia dieus no(m)
  do. Mais faire uers ni chansso.

  Pois uoutz sui en la follor. Ben serai fols
  sieu non pren. Daqestz dos mals lo me
  nor. Que mais ual mon escien. Q(ue)u aia
  en lieis lameitat. Qel tot p(er)da p(er) foldat.
  Car anc non ui drut fello. Nuill temps
  damor far son pro.

  E puois uol autramador. Ma dompna
  ieu no loil defen. Elais men mais per
  paor. Q(ue) p(er) autre chausimen. E sanc
  hom dec auer grat. Denuill seruizi for-
  sat. Ben dei auer guizerdo. Eu q(ue) tant
  gran tort perdo.

  Li sieu fals huoill trahidor. Que mes-
  gardauon tant gen. Sinaissi gardon
  aillor. Mout ifant gran faillimen. Mas
  daitan mant mout onrat. Que seron
  mil aiostat. Plus gardon lai on ieu so.
  
  
  Catotz aicels deuiro.

  De laiga cab los huoills plor. Escriu sa-
  lutz mais de cen. Etramet ala meillor.
  Et ala plus auinen. Maintas uez mau
  ra membrat. Deso qem fetz alcomiat.
  Qieul ui cobrir sa faisso. Canc nom poc
  dir hoc ni no.
  
  • letto 395 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  Bernartz deuentedorn.   Bernartz de Ventedorn.
  I   I
  
  ERam cosseillatz seignor. Uos cauetz
  ualor esen. Una dompnam det samor.
  Cai amada longamen. Mas eras sai de
  uertat. Quill a autramic priuat. Ni
  anc denuill compaigno. Compaigna
  tant greus nom fo.
  
  
  Era·m cosseillatz, seignor,
  vos, c’avetz valor e sen:
  una dompna·m det s’amor,
  c’ai amada longamen;
  mas eras sai de vertat
  qu’ill a autramic privat,
  ni anc de nuill compaigno
  compaigna tant greus no·m fo.
  
  II   II
  
  Duna ren sui en error. En estai en pen-
  samen. Que malonge ma dolor. Sieu
  aqest plaich li cossen. e sai sil dic mon
  penssat. Uei mon dampnatge doblat. Cal
  qen fassa ocal que no. Re non puosc far
  de mon pro.
  
  
  D’una ren sui en error
  en estai en pensamen:
  que m’alonge ma dolor,
  s’ieu  aqest plaich li cossen. 
  E s’aisi·l dic mon penssat,
  vei mon dampnatge doblat.
  Cal qe·n fassa o cal que no,
  re non puosc far de mon pro.
  
  III   III
  
  Esieu lam adesonor. Aurain blasme de
  la gen. Etenrant men li plusor. P(er) cor-
  nut ep(er) sofren. Esaisi pert samistat. bem
  teing p(er) deseretat. Damor eia dieus no(m)
  do. Mais faire uers ni chansso.
  
  
  E s’ieu l’am a desonor,
  aurai·n blasme de la gen;
  e tenrant m’en li plusor
  per cornut e per sofren.
  E s’aisi pert s’amistat,
  be·m teing per deseretat
  d’amor e ia Dieus no·m do
  mais faire vers ni chansso.
  
  IV   IV
 
  Pois uoutz sui en la follor. Ben serai fols
  sieu non pren. Daqestz dos mals lo me
  nor. Que mais ual mon escien. Q(ue)u aia
  en lieis lameitat. Qel tot p(er)da p(er) foldat.
  Car anc non ui drut fello. Nuill temps
  damor far son pro.
  
  
  Pois voutz sui en la follor,
  ben serai fols s’ieu non pren
  d’aqestz dos mals lo menor;
  que mais val mon escien,
  qu’eu aia en lieis la meitat
  qe·l tot perda per foldat,
  car anc non vi drut fello  
  nuill temps d’amor far son pro.
  
  V   V
  
  E puois uol autramador. Ma dompna
  ieu no loil defen. Elais men mais per
  paor. Q(ue) p(er) autre chausimen. E sanc
  hom dec auer grat. Denuill seruizi for-
  sat. Ben dei auer guizerdo. Eu q(ue) tant
  gran tort perdo.
  
  
  E puois vol autr’amador
  ma dompna ieu no lo·il defen;
  e lais m’en mais per paor
  que per autre chausimen;
  e s’anc hom dec aver grat
  de nuill servizi forsat,
  ben dei aver guizerdo
  eu que tant gran tort perdo.
  
  VI   VI
 
  Li sieu fals huoill trahidor. Que mes-
  gardauon tant gen. Sinaissi gardon
  aillor. Mout ifant gran faillimen. Mas
  daitan mant mout onrat. Que seron
  mil aiostat. Plus gardon lai on ieu so.
  Catotz aicels deuiro.
  
  
  Li sieu fals huoill trahidor,
  que m’esgardavon tant gen,
  s’inaissi gardon aillor,
  mout i fant gran faillimen;
  mas d’aitan mant mout onrat
  que, s’eron mil aiostat,
  plus gardon lai on ieu so,
  c’a totz aicels d’eviro.
  
  VII   VII
  
  De laiga cab los huoills plor. Escriu sa-
  lutz mais de cen. Etramet ala meillor.
  Et ala plus auinen. Maintas uez mau
  ra membrat. Deso qem fetz alcomiat.
  Qieul ui cobrir sa faisso. Canc nom poc
  dir hoc ni no.
  
  
  De l’aiga c’ab los huoills plor,
  escriu salutz mais de cen,
  e tramet a la meillor
  et a la plus avinen.
  Maintas vez m’aura membrat
  de so qe·m fetz al comiat:
  q’ieu·l vi cobrir sa faisso,
  c’anc no·m poc dir hoc ni no.
  
  • letto 361 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 390 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-161