![]() |
Duna ren sui en error. En estai en pen- Esieu lam adesonor. Aurain blasme de la gen. Etenrant men li plusor. P(er) cor- nut ep(er) sofren. Esaisi pert samistat. bem teing p(er) deseretat. Damor eia dieus no(m) do. Mais faire uers ni chansso. Pois uoutz sui en la follor. Ben serai fols sieu non pren. Daqestz dos mals lo me nor. Que mais ual mon escien. Q(ue)u aia en lieis lameitat. Qel tot p(er)da p(er) foldat. Car anc non ui drut fello. Nuill temps damor far son pro. E puois uol autramador. Ma dompna ieu no loil defen. Elais men mais per paor. Q(ue) p(er) autre chausimen. E sanc hom dec auer grat. Denuill seruizi for- sat. Ben dei auer guizerdo. Eu q(ue) tant gran tort perdo. Li sieu fals huoill trahidor. Que mes- gardauon tant gen. Sinaissi gardon aillor. Mout ifant gran faillimen. Mas daitan mant mout onrat. Que seron mil aiostat. Plus gardon lai on ieu so. |
![]() |
Catotz aicels deuiro. De laiga cab los huoills plor. Escriu sa- lutz mais de cen. Etramet ala meillor. Et ala plus auinen. Maintas uez mau ra membrat. Deso qem fetz alcomiat. Qieul ui cobrir sa faisso. Canc nom poc dir hoc ni no. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
ERam cosseillatz seignor. Uos cauetz ualor esen. Una dompnam det samor. Cai amada longamen. Mas eras sai de uertat. Quill a autramic priuat. Ni anc denuill compaigno. Compaigna tant greus nom fo. |
Era·m cosseillatz, seignor, vos, c’avetz valor e sen: una dompna·m det s’amor, c’ai amada longamen; mas eras sai de vertat qu’ill a autramic privat, ni anc de nuill compaigno compaigna tant greus no·m fo. |
II | II |
Duna ren sui en error. En estai en pen- samen. Que malonge ma dolor. Sieu aqest plaich li cossen. e sai sil dic mon penssat. Uei mon dampnatge doblat. Cal qen fassa ocal que no. Re non puosc far de mon pro. |
D’una ren sui en error en estai en pensamen: que m’alonge ma dolor, s’ieu aqest plaich li cossen. E s’aisi·l dic mon penssat, vei mon dampnatge doblat. Cal qe·n fassa o cal que no, re non puosc far de mon pro. |
III | III |
Esieu lam adesonor. Aurain blasme de la gen. Etenrant men li plusor. P(er) cor- nut ep(er) sofren. Esaisi pert samistat. bem teing p(er) deseretat. Damor eia dieus no(m) do. Mais faire uers ni chansso. |
E s’ieu l’am a desonor, aurai·n blasme de la gen; e tenrant m’en li plusor per cornut e per sofren. E s’aisi pert s’amistat, be·m teing per deseretat d’amor e ia Dieus no·m do mais faire vers ni chansso. |
IV | IV |
Pois uoutz sui en la follor. Ben serai fols sieu non pren. Daqestz dos mals lo me nor. Que mais ual mon escien. Q(ue)u aia en lieis lameitat. Qel tot p(er)da p(er) foldat. Car anc non ui drut fello. Nuill temps damor far son pro. |
Pois voutz sui en la follor, ben serai fols s’ieu non pren d’aqestz dos mals lo menor; que mais val mon escien, qu’eu aia en lieis la meitat qe·l tot perda per foldat, car anc non vi drut fello nuill temps d’amor far son pro. |
V | V |
E puois uol autramador. Ma dompna ieu no loil defen. Elais men mais per paor. Q(ue) p(er) autre chausimen. E sanc hom dec auer grat. Denuill seruizi for- sat. Ben dei auer guizerdo. Eu q(ue) tant gran tort perdo. |
E puois vol autr’amador ma dompna ieu no lo·il defen; e lais m’en mais per paor que per autre chausimen; e s’anc hom dec aver grat de nuill servizi forsat, ben dei aver guizerdo eu que tant gran tort perdo. |
VI | VI |
Li sieu fals huoill trahidor. Que mes- gardauon tant gen. Sinaissi gardon aillor. Mout ifant gran faillimen. Mas daitan mant mout onrat. Que seron mil aiostat. Plus gardon lai on ieu so. Catotz aicels deuiro. |
Li sieu fals huoill trahidor, que m’esgardavon tant gen, s’inaissi gardon aillor, mout i fant gran faillimen; mas d’aitan mant mout onrat que, s’eron mil aiostat, plus gardon lai on ieu so, c’a totz aicels d’eviro. |
VII | VII |
De laiga cab los huoills plor. Escriu sa- lutz mais de cen. Etramet ala meillor. Et ala plus auinen. Maintas uez mau ra membrat. Deso qem fetz alcomiat. Qieul ui cobrir sa faisso. Canc nom poc dir hoc ni no. |
De l’aiga c’ab los huoills plor, escriu salutz mais de cen, e tramet a la meillor et a la plus avinen. Maintas vez m’aura membrat de so qe·m fetz al comiat: q’ieu·l vi cobrir sa faisso, c’anc no·m poc dir hoc ni no. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernartz deuentedorn. ERam cosseillatz seignor. Uos qauetz saber e sen. cuna do(m)p- nam det samor. cai amada lon- gamen. mas eral sai p(er) uertat. quil a autramic priuat. ni anc de nuill compaigno. compaigna ta(n)t greus nom fo. Duna ren sui en error. en estau en pessamen. Q(ue) ma longe ma dolor. Sieu aqest plaich li cossen. e sai sil dic mon pensat. Uei mon da(m)pnat ge doblat. cal queu fassa o cal q(ue) no. re non puosc far demon pro. Esieu lam a des honor. aurain blas- me delagen. etenrant men li plu sor. p(er) cornut e(per) sofren. esaisi pert samistat. bem teing p(er) deseretat. damor e ia dieus nom do. Mais faire uers ni chansso. Puois uoutz sui en la follor. Ben serai fols sieu non pren. daqestz dos mals lo menor. Q(ue) mais ual mon escien. Qieu aia en liei la meitat. Qel tot p(er)da p(er) foldat. car anc non ui drut fello. nuill temps damor far son pro. E puois uol autramador. Ma do(m)p- na eu no loil defen. elais men mais |
![]() |
p(er) paor. Q(ue) p(er) autre chausimen. esanc hom dec auer grat. de nuill seruizi forssat. ben dei auer guizer do. eu que tant gran tort perdo. Li sieu beil huoill trahidor. Q(ue) mesgar dauon tant gen. Satressi gardon ail lor. Molt i fant gran faillimen. Mas daitan mant molt onrat. Q(ue) seron mil aiostat. plus gardon lai on so. catotz aicels de uiro. De laiga cab los huoills plor. escriu salutz mais de cen. etramet ala mei llor. et ala plus auinen. Maintas uetz maura membrat. de so qem fetz al comiat. Qieul ui cobrir sa faisso. canc non poc dic hoc ni no. |
Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
ERam cosseillatz seignor. Uos qauetz saber e sen. cuna do(m)p- nam det samor. cai amada lon- gamen. mas eral sai p(er) uertat. quil a autramic priuat. ni anc de nuill compaigno. compaigna ta(n)t greus nom fo. |
Era·m cosseillatz, seignor, vos q’avetz saber e sen: c’una dompna·m det s’amor, c’ai amada longamen; mas era·l sai per vertat qu’il a autr’amic privat, ni anc de nuill compaigno compaigna tant greus no·m fo. |
II | II |
Duna ren sui en error. en estau en pessamen. Q(ue) ma longe ma dolor. Sieu aqest plaich li cossen. e sai sil dic mon pensat. Uei mon da(m)pnat ge doblat. cal queu fassa o cal q(ue) no. re non puosc far demon pro. |
D’una ren sui en error e·n estau en pessamen: que m’alonge ma dolor, s’ieu aqest plaich li cossen. E s’aisi·l dic mon pensat, vei mon dampnatge doblat. Cal qu’eu fassa o cal que no, re non puosc far de mon pro. |
III | III |
Esieu lam a des honor. aurain blas- me delagen. etenrant men li plu sor. p(er) cornut e(per) sofren. esaisi pert samistat. bem teing p(er) deseretat. damor e ia dieus nom do. Mais faire uers ni chansso. |
E s’ieu l’am a deshonor, aurai·n blasme de la gen; e tenrant m’en li plusor per cornut e per sofren. E s’aisi pert s’amistat, be·m teing per deseretat d’amor, e ia Dieus no·m do mais faire vers ni chansso. |
IV | IV |
Puois uoutz sui en la follor. Ben serai fols sieu non pren. daqestz dos mals lo menor. Q(ue) mais ual mon escien. Qieu aia en liei la meitat. Qel tot p(er)da p(er) foldat. car anc non ui drut fello. nuill temps damor far son pro. |
Puois voutz sui en la follor, ben serai fols, s’ieu non pren d’aqestz dos mals lo menor; que mais val, mon escien, q’ieu aia en liei la meitat qe·l tot perda per foldat, car anc non vi drut fello nuill temps d’amor far son pro. |
V | V |
E puois uol autramador. Ma do(m)p- na eu no loil defen. elais men mais p(er) paor. Q(ue) p(er) autre chausimen. esanc hom dec auer grat. de nuill seruizi forssat. ben dei auer guizer do. eu que tant gran tort perdo. |
E puois vol autr’amador ma dompna eu no lo·il defen; e lais m’en mais per paor que per autre chausimen; e s’anc hom dec aver grat de nuill servizi forssat, ben dei aver guizerdo eu, que tant gran tort perdo. |
VI | VI |
Li sieu beil huoill trahidor. Q(ue) mesgar dauon tant gen. Satressi gardon ail lor. Molt i fant gran faillimen. Mas daitan mant molt onrat. Q(ue) seron mil aiostat. plus gardon lai on so. catotz aicels de uiro. |
Li sieu beil huoill trahidor, que m’esgardavon tant gen, s’atressi gardon aillor, molt i fant gran faillimen; mas d’aitan m’ant molt onrat que, s’eron mil aiostat, plus gardon lai on so, c’a totz aicels d’eviro. |
VII | VII |
De laiga cab los huoills plor. escriu salutz mais de cen. etramet ala mei llor. et ala plus auinen. Maintas uetz maura membrat. de so qem fetz al comiat. Qieul ui cobrir sa faisso. canc non poc dic hoc ni no. |
De l’aiga c’ab los huoills plor, escriu salutz mais de cen, e tramet a la meillor et ala plus avinen. Maintas vetz m’aura membrat de so qe·m fetz al comiat: q’ieu·l vi cobrir sa faisso, c’anc non poc dic hoc ni no. |
![]() |
![]() |
![]() |
B. de uentedorn. ACossellatz mi senhor. uos quauetz razo e sen. quna donam det samor. quai amada loniamen. mas aras de uertat quelha autra mic priuat. (et) anc de nulh companho. companha tan greus nom fo. Pus uout es en la follor. b[…][1]- rai fols sieu no pren. daquestz dos mals lo menor. quar mais |
![]() |
ual mon escien. en leys auer la meitat. que tot perdre per fou- dat. quar anc a nulh drut felho. damor no ui far son pro. Selha uol autramador. ma dona non loy defen. e lais men mais per paor. que per autres senhamen. e si hom deu auer gr(a)t. de nulh seruezi forsat. ben dey cobrar guazardo. ieu que aitals tortz p(er)do. Duna res sui en er ror. (et) estan en pessamen. que lonh aurai ma dolor. sieu aq(ue)st tort li cossen. e sieu li dic son peccat. tenc mi per dezeretat. damor e ia dieus nom do. puey(s) faire uers ni chans[…][2] Li sieu belh huelh […][3]or. que mesguardauan tan gen. aras es guardon alhor. per quey fan gra(n) fallimen. mas daitan ma gent honrat. que sieron mil aiustat. mas guardon lai on ieu so. qua selhs que son de uiron. De laigua que dels huelhs plor. escriu salutz mais de cen. que tramet ala gensor. (et) a la plus auinen. quan me membra la mistat. quezelham fetz al com iat. quiel ui cobrir sa faisso. quanc nom poc dire razo. |
B. de uentedorn. | B. de Ventedorn. |
I | I |
ACossellatz mi senhor. uos quauetz razo e sen. quna donam det samor. quai amada loniamen. mas aras de uertat quelha autra mic priuat. (et) anc de nulh companho. companha tan greus nom fo. |
Acossellatz mi senhor, vos, qu’avetz razo e sen: q’una dona·m det s’amor, qu’ai amada loniamen; mas aras de vertat qu’elh a autr’amic privat, et anc de nulh companho companha tan greus no·m fo. |
II | II |
Pus uout es en la follor. b[…]- rai fols sieu no pren. daquestz dos mals lo menor. quar mais ual mon escien. en leys auer la meitat. que tot perdre per fou- dat. quar anc a nulh drut felho. damor no ui far son pro. |
Pus vout es en la follor, b[…]rai fols, s’ieu no pren d’aquestz dos mals lo menor; quar mais val, mon escien, en leys aver la meitat que tot perdre per foudat, quar anc a nulh drut felho d’amor no vi far son pro. |
III | III |
Selha uol autramador. ma dona non loy defen. e lais men mais per paor. que per autres senhamen. e si hom deu auer gr(a)t. de nulh seruezi forsat. ben dey cobrar guazardo. ieu que aitals tortz p(er)do. |
S’elha vol autr’amador ma dona, non lo y defen; e lais m’en mais per paor que per autr’essenhamen; e si hom deu aver grat de nulh servezi forsat, ben dey cobrar guazardo ieu que aitals tortz perdo. |
IV | IV |
Duna res sui en er ror. (et) estan en pessamen. que lonh aurai ma dolor. sieu aq(ue)st tort li cossen. e sieu li dic son peccat. tenc mi per dezeretat. damor e ia dieus nom do. puey(s) faire uers ni chans[…] |
D’una res sui en error et estan en pessamen que lonh aurai ma dolor, s’ieu aquest tort li cossen. E s’ieu li dic son peccat, tenc mi per dezeretat d’amor, e ia Dieus no·m do pueys faire vers ni chans[…] |
V | V |
Li sieu belh huelh […]or. que mesguardauan tan gen. aras es guardon alhor. per quey fan gra(n) fallimen. mas daitan ma gent honrat. que sieron mil aiustat. mas guardon lai on ieu so. qua selhs que son de uiron. |
Li sieu belh huelh […]or, que m’esguardavan tan gen, aras esguardon alhor, per que y fan gran fallimen; mas d’aitan m’a gent honrat que, si eron mil aiustat, mas guardon lai on ieu so, qua selhs que son d’eviron. |
VI | VI |
De laigua que dels huelhs plor. escriu salutz mais de cen. que tramet ala gensor. (et) a la plus auinen. quan me membra la mistat. quezelham fetz al com iat. quiel ui cobrir sa faisso. quanc nom poc dire razo. |
De l’aigua que dels huelhs plor, escriu salutz mais de cen, que tramet a la gensor et a la plus avinen. Quan me membra l’amistat, qu’ez elha·m fetz al comiat; qu’ie·l vi cobrir sa faisso, qu’anc no·m poc dire razo. |
![]() |
![]() |
Idem B. Eram conseglaz segnor. Uos cauez sa- ber esen. cuna donam de samor. Cai amada lonzam(en). Mais eral sai deueritat. Kella autramic p(ri)uad. ne anc de nuls (com)pagnon. Co(m)pagna tan greu nofo. Duna ren sui en error. On estau en pensamen. Que ma longa en ma dolor. Seu acest plait li co(n)sent. E sai selg dic (m)[1]on pesad. Ueo mon dama- ge doblad. Kal cheo faza au cal che no. Ren no(n) posc far de mon pro. Eseu lam adesenor. aurain blasme eske(r)- niramen la çent. Etendramen li plusor p(er) cornud ep(er) sofren. Esai sen perd sami |
![]() |
stat. Bem te(n)g p(er) deseritat. damor eza deu no men don. mai faire uers ni ca(n)zon. POs uolt sui en la folor. Ben serai fol seu non p(re)n. Da kest dos mals lo menor. Ke mais ual mon escien. Keu naia en lei la meitad kel tut p(er)da p(er) foldat. Canc no ui nulg dru felon da- mor faire son pro. POs uol altramador. Mado(m)na enoglol defent. Elas lo mais p(er) paor q(ue) p(er) autre zausim(en)t. E sanc hom de auer grad de tal s(er)uizis forzat. ben deu auer geerdon. Eu ke tant greu tort p(er)don. Soi fals oilg traidor. Kemesgardauon tanzen. senaisi ]es[[2] gardonaiglor. Molt ifan grand faillimen. Mais detant man molt onrad. Ke se]nor[ron[3] mil azostad. plus garden lau eu son. Ke tut aicels denuiron. De laiga ke des oilg plor. escriu saluz mais de cen. Etramet ala gensor (et) ala plus auine(n)t. Kel mes pos cent ues menbrad. dezo kem fes alconzad. Keu gli ui cobrir sa faizon. Si canc no(m) sab dire raison. |
Idem B | Idem B. |
I | I |
Eram conseglaz segnor. Uos cauez sa- ber esen. cuna donam de samor. Cai amada lonzam(en). Mais eral sai deueritat. Kella autramic p(ri)uad. ne anc de nuls (com)pagnon. Co(m)pagna tan greu nofo. |
Era·m conseglaz, segnor, vos c’avez saber e sen: c’una dona·m de s’amor, c’ai amada lonzamen; mais era·l sai, de veritat, k’ell’a autr’amic privad, ne anc de nuls compagnon compagna tan greu no fo. |
II | II |
Duna ren sui en error. On estau en pensamen. Que ma longa en ma dolor. Seu acest plait li co(n)sent. E sai selg dic (m)on pesad. Ueo mon dama- ge doblad. Kal cheo faza au cal che no. Ren no(n) posc far de mon pro. |
D’una ren sui en error on estau en pensamen: que m’alonga en ma dolor, s’eu acest plait li consent. E s’aiselg dic mon pesad, veo mon damage doblad. Kal ch’eo faza au cal che no, ren non posc far de mon pro. |
III | III |
Eseu lam adesenor. aurain blasme eske(r)- niramen la çent. Etendramen li plusor p(er) cornud ep(er) sofren. Esai sen perd sami stat. Bem te(n)g p(er) deseritat. damor eza deu no men don. mai faire uers ni ca(n)zon. |
E s’eu l’am a desenor, aurai·n blasm’e eskerniramen la çent; e tendra m’en li plusor per cornud e per sofren. E s’ais’en perd s’amistat, be·m teng per deseritat d’amor, e za deu no m’en don mai faire vers ni canzon. |
IV | IV |
POs uolt sui en la folor. Ben serai fol seu non p(re)n. Da kest dos mals lo menor. Ke mais ual mon escien. Keu naia en lei la meitad kel tut p(er)da p(er) foldat. Canc no ui nulg dru felon da- mor faire son pro. |
Pos volt sui en la folor, ben serai fol s’eu non pren d’akest dos mals lo menor; ke mais val, mon escien, k’eu n’aia en lei la meitad ke·l tut perda per foldat, c’anc no vi nulg dru felon d’amor faire son pro. |
V | V |
POs uol altramador. Mado(m)na enoglol defent. Elas lo mais p(er) paor q(ue) p(er) autre zausim(en)t. E sanc hom de auer grad de tal s(er)uizis forzat. ben deu auer geerdon. Eu ke tant greu tort p(er)don. |
Pos vol altr’amador ma domna e no glo·l defent; e las lo mais per paor que per autre zausiment; e s’anc hom de aver grad de tal servizis forzat, ben deu aver geerdon eu ke tant greu tort perdon. |
VI | VI |
Soi fals oilg traidor. Kemesgardauon tanzen. senaisi ]es[ gardonaiglor. Molt ifan grand faillimen. Mais detant man molt onrad. Ke se]nor[ron mil azostad. plus garden lau eu son. Ke tut aicels denuiron. |
Soi fals oilg traidor, ke m’esgardavon tan zen, s’enaisi gardon aiglor, molt i fan grand faillimen; mais de tant m’an molt onrad ke, s’eron mil azostad, plus garden lau eu son, ke tut aicels d’environ. |
VII | VII |
De laiga ke des oilg plor. escriu saluz mais de cen. Etramet ala gensor (et) ala plus auine(n)t. Kel mes pos cent ues menbrad. dezo kem fes alconzad. Keu gli ui cobrir sa faizon. Si canc no(m) sab dire raison. |
De l’aiga ke des oilg plor, escriu saluz mais de cen, e tramet a la gensor et a la plus avinent. Ke·l m’es pos cent ves menbrad de zo ke·m fes al conzad: k’eu gli vi cobrir sa faizon, si c’anc no·m sab dire raison. |
![]() |
![]() |
![]() |
bernart deuentadorn. Eram conseillatz senhor. uos cauetz sa- ber esen. cuna donam det samor. cai amada longuamen. mas era sai deuertat. quelautramic priuat. ni anc de nuill com- panho. companha tan greus non fo. Duna re soi en error. (et) estau enpensa- men. que maleuia ma dolor. sieu aquest plag li consen. esai sill dic mon pensat. ueus mon dampnatge doblat. qual quieu fassa ho qualque no. re nopuesc far de mon pro. Esieu lam adezonor. auran blasme dela gen. etenran men li pluzor. per cornut eper sufren. esai sieu pert samistat. bem tenh per dezeretat. damor eia dieus no men do. mais faire uers ni chanso. Pos uoutz soi enla folor. ben cerai fols sieu non pren. daquetz dos mals lomen- or. que mais ual mon essien. quieu aia enlei lameitat. quel tot perda per foud- at. canc noui nuill drut felo. nuill te- ms damor faire son pro. Pos uol autramador. madona no loi defen. elais ho mais per paor. que per autre cauzimen. esanc hom dec auer grat. daital seruizi forsat. ben deu au- er guizardo. ieu que tan greu tort per- do. Li sieu fals hueill traidor. que mes- gardauon tan gen. atressi gardon ail- lor. molt ifan gran faillimen. mas deta(n) man molt onrat. que si neron mil aius- tat. plus engardon lai on ieu so. que totz aicels deuiro. De laigua que dels huells plor. escriu salutz mais de sen. que tramet alage(n)sor. et alaplus auinen. que mes pueis sent uetz membrat. daiso q(ue)m fes alcomiat. |
![]() |
queill ui cubrir sa faiso. que nopoc dir oc ni no. Dona aprezent amatz autrui emi acelat. si quieu naia tot lopro. et el labela razo. Garsio era chantat. ma chanso elam portat. amon mesatger que fo. que calque conseill mi do. |
bernart deuentadorn. | Bernart de Ventadorn. |
I | I |
Eram conseillatz senhor. uos cauetz sa- ber esen. cuna donam det samor. cai amada longuamen. mas era sai deuertat. quelautramic priuat. ni anc de nuill com- panho. companha tan greus non fo. |
Era·m conseillatz, senhor, vos c’avetz saber e sen: c’una dona·m det s’amor, c’ai amada longuamen; mas era sai de vertat qu’el autr’amic privat, ni anc de nuill companho companha tan greus no·n fo. |
II | II |
Duna re soi en error. (et) estau enpensa- men. que maleuia ma dolor. sieu aquest plag li consen. esai sill dic mon pensat. ueus mon dampnatge doblat. qual quieu fassa ho qualque no. re nopuesc far de mon pro. |
D’una re soi en error et estau en pensamen: que m’alevia ma dolor, s’ieu aquest plag li consen. E s’aisi·ll dic mon pensat, ve·us mon dampnatge doblat. Qual qu’ieu fassa ho qual que no, re no puesc far de mon pro. |
III | III |
Esieu lam adezonor. auran blasme dela gen. etenran men li pluzor. per cornut eper sufren. esai sieu pert samistat. bem tenh per dezeretat. damor eia dieus no men do. mais faire uers ni chanso. |
E s’ieu l’am a dezonor, aura·n blasme de la gen; e tenran m’en li pluzor per cornut e per sufren. E sai s’ieu pert s’amistat, be·m tenh per dezeretat d’amor, e ia Dieus no m’en do mais faire vers ni chanso. |
IV | IV |
Pos uoutz soi enla folor. ben cerai fols sieu non pren. daquetz dos mals lomen- or. que mais ual mon essien. quieu aia enlei lameitat. quel tot perda per foud- at. canc noui nuill drut felo. nuill te- ms damor faire son pro. |
Pos voutz soi en la folor, ben cerai fols, s’ieu non pren d’aquetz dos mals lo menor; que mais val, mon essien, qu’ieu aia en lei la meitat que·l tot perda per foudat, c’anc no vi nuill drut felo nuill tems d’amor faire son pro. |
V | V |
Pos uol autramador. madona no loi defen. elais ho mais per paor. que per autre cauzimen. esanc hom dec auer grat. daital seruizi forsat. ben deu au- er guizardo. ieu que tan greu tort per- do. |
Pos vol autr’amador ma dona no lo·i defen; e lais ho mais per paor que per autre cauzimen; e s’anc hom dec aver grat d’aital servizi forsat, ben deu aver guizardo ieu, que tan greu tort perdo. |
VI | VI |
Li sieu fals hueill traidor. que mes- gardauon tan gen. atressi gardon ail- lor. molt ifan gran faillimen. mas deta(n) man molt onrat. que si neron mil aius- tat. plus engardon lai on ieu so. que totz aicels deuiro. |
Li sieu fals hueill traidor, que m’esgardavon tan gen, atressi gardon aillor, molt i fan gran faillimen; mas de tan m’an molt onrat que, si n’eron mil aiustat, plus en gardon lai on ieu so, que totz aicels d’eviro. |
VII | VII |
De laigua que dels huells plor. escriu salutz mais de sen. que tramet alage(n)sor. et alaplus auinen. que mes pueis sent uetz membrat. daiso q(ue)m fes alcomiat. queill ui cubrir sa faiso. que nopoc dir oc ni no. |
De l’aigua que dels huells plor, escriu salutz mais de sen, que tramet a la gensor et a la plus avinen. Que m’es pueis sent vetz membrat d’aiso que·m fes al comiat: qu’ei·ll vi cubrir sa faiso, que no poc dir oc ni no. |
VIII | VIII |
Dona aprezent amatz autrui emi acelat. si quieu naia tot lopro. et el labela razo. |
Dona, a prezent amatz autrui, e mi a celat, si qu’ieu n’aia tot lo pro et el la bela razo. |
IX | IX |
Garsio era chantat. ma chanso elam portat. amon mesatger que fo. que calque conseill mi do. |
Garsio, era chantat ma chanso, e la·m portat a mon Mesatger, que fo, que cal que conseill mi do. |
![]() |
![]() |
Idem Aram co(n)seillaz seignor. uos qaueç saber esen. cuna donna(m) det samor. cai amada longame(n). Mas era sai de uertat. quil a al tra mic priuat. et anc denull |
![]() |
Mas d(e) cho sui enerror. E estau en greu pessame(n). Qalognat ai ma dolor Seu aqest plaiz lico(n)sen. E seu lidic son pe(n)ssat Ueus mo(n) dapnage doblat. Qal qem faza oqal qe no. Res nome(n) pot esser bo. E seu lam adeshonor. Enoios er atota gen. E terame(n) lipl(us)sor. P(er) cornut ep(er)sofren E sim part desamistat. Bem te(n)g p(er)des(er)itat. Damor eia d(eu)s nodo. Mais fare ue(r)s ni cha(n)zon. Pos uolt sui e(n) la folor. Be(n) serai fol seu n(on) p(re)n. Daqest dos mals lomenor. |
![]() |
|
Idem | Idem |
I | I |
Aram co(n)seillaz seignor. uos qaueç saber esen. cuna donna(m) det samor. cai amada longame(n). Mas era sai de uertat. quil a al tra mic priuat. et anc denull conpag(n)on. compag(n)a tan greus nom fo. |
Ara·m conseillaz, seignor, vos, q’aveç saber e sen: c’una donna·m det s’amor, c’ai amada longamen; mas era sai de vertat qu’il a altr’amic privat, et anc de null conpagnon compagna tan greus no·m fo. |
II | II |
E si uol autra mador. Madon eu noloill defen E lais me(n) mais p(er) paor Qe p(er)autre chausime(n). E sanc hom dec auer grat. Denulz s(er)uizi forsat. Ben dei cobrar guizardo(n). Eu qi tan greu tort p(er)do |
E si vol autr’amador madon’eu no lo·ill defen; e lais m’en mais per paor qe per autre chausimen; e s’anc hom dec aver grat de nulz servizi forsat, ben dei cobrar guizardon eu, qi tan greu tort perdo. |
III | III |
Mas d(e) cho sui enerror. Qalognat ai ma dolor Seu aqest plaiz lico(n)sen. E seu lidic son pe(n)ssat Ueus mo(n) dapnage doblat. Qal qem faza oqal qe no. Res nome(n) pot esser bo. |
Mas de cho sui en error:[1] q’alognat ai ma dolor, s’eu aqest plaiz li consen. E s’eu li dic son penssat, ve·us mon dapnage doblat. Qal qe·m faza o qal qe no, res no m’en pot esser bo. |
IV | IV |
E seu lam adeshonor. Enoios er atota gen. E terame(n) lipl(us)sor. P(er) cornut ep(er)sofren E sim part desamistat. Bem te(n)g p(er)des(er)itat. Damor eia d(eu)s nodo. Mais fare ue(r)s ni cha(n)zon. |
E s’eu l’am a deshonor, enoios er a tota gen; e tera m’en li plussor per cornut e per sofren. E si·m part de s’amistat, be·m teng per deseritat d’amor, e ia Deus no do mais fare vers ni chanzon. |
V | V |
Pos uolt sui e(n) la folor. Be(n) serai fol seu n(on) p(re)n. Daqest dos mals lomenor. Qemais ual mon escien. Qeu naia enleis lameitat. Qe tot p(er)da per foldat. Canc anegus dur felo. Damor n(on) ui far son pro. |
Pos volt sui en la folor, ben serai fol, s’eu non pren d’aqest dos mals lo menor; qe mais val, mon escien, q’eu n’aia en leis la meitat qe tot perda per foldat, c’anc a negus dur felo d’amor non vi far son pro. |
VI | VI |
Liseu beil oill traidor. Qeme gardano(n) tan gen. Saissi esgardon aillor. Molt ifan gran fallime(n). Mas detan man ben honrat. Qeseron mil aiostat. Plus (es)gardon lai on son. Qe toz aicels den uiron |
Li seu beil oill traidor, qe me gardanon tan gen, s’aissi esgardon aillor, molt i fan gran fallimen; mas de tan m’an ben honrat qe, s’eron mil aiostat, plus esgardon lai on son, qe toz aicels d’environ. |
VII | VII |
Delaiga cab los oilz plor. Escrio saluz mais dece(n). Qe tramet alazenzor. Etala plus co(n)uinen. Mantas uez maura me(m)brat. Lamor qem fez al comiat. Qeill ui cubrir sa faicho. Canc no pot dire oc neno. |
De l’aiga c’ab los oilz plor, escrio saluz mais de cen, qe tramet a la zenzor et a la plus convinen. Mantas vez m’aura membrat l’amor qe·m fez al comiat: qe·ill vi cubrir sa faicho, c’anc no pot dire oc ne no. |
![]() |
![]() |
Bernartz de uentedorn. ARam conseillatz seingnor. Uos caues sa- ber esen. Cuna domna(m) det samor. Cai amada loniame(n). Mas ara sai deuertat. Quella ha autramic priuat. Et anc de nuill (com)pai(n)gno(n). Co(m)pai(n)gna tan greus no(m) fon. […][1]una ren sui enerror. En estauc en greu pe(n)- ssamen. Que ma longue ma dolor. Sieu a- quest plaig li consen. Esai sil dic mon pe(n)- sat. Uei mon damaie doblat. Cal queu di- go calque no(n). Ren no(n) pos faire de mo(n) pron. Esieu lam adesonor. Esquerens er tota gen. Etenramen li plusor. P(er) coart ep(er) soffren. Es- assi p(er)t samistat. Ben tei(n)g adeseretat. Damor eia dieus nom don faire mais uers ni chanso(n). Mas uout es ala folor. Ben serai fols sieu no(n) pren. Da quest dos mals lo menor. Que ual mais mon escien. Queu ai en leis la meitat. Que tot p(er)dre p(er)foudat. Car anc anuill drut fellon. Damor non ui faire son pron. Esi uol autramador. Ma domna no(n) lo defen. Elais men mais p(er) paor. Que p(er) autre chau- zimen. Esanç hom dec auer grat. Daital ser- uizi forssat. Ben dei auer guizardon. Eu q(ue) |
![]() |
tan gran tort p(er)don. Li sei bel oill traidor. Que mes gardauon tan gen. Satressi gardon aillor. Mont fan gran faillimen. Mas daitan man mout honrat. Q(ue) seram. M. aiostat. Plus gardauon lai eu so(n). Que tot ai selz deuron. De laiga que delz oillz plor. Escriu salutz ma- is de cen. Que tramet ala gensor. Et ala pl- us auine(n). Que(m) nes puois. c. ues menbrat. Del iorn que(m) det lo comiat. Quiel ui cobrir sa faison. Si canc no(n) saup dir rason. |
Bernartz de uentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
ARam conseillatz seingnor. Uos caues sa- ber esen. Cuna domna(m) det samor. Cai amada loniame(n). Mas ara sai deuertat. Quella ha autramic priuat. Et anc de nuill (com)pai(n)gno(n). Co(m)pai(n)gna tan greus no(m) fon. |
Ara·m conseillatz, seingnor, vos, c’aves saber e sen: c’una domna·m det s’amor, c’ai amada loniamen; mas ara sai de vertat qu’ella ha autr’amic privat, et anc de nuill compaingnon compaingna tan greus no·m fon. |
II | II |
[…]una ren sui enerror. En estauc en greu pe(n)- ssamen. Que ma longue ma dolor. Sieu a- quest plaig li consen. Esai sil dic mon pe(n)- sat. Uei mon damaie doblat. Cal queu di- go calque no(n). Ren no(n) pos faire de mo(n) pron. |
[…]una ren sui en error e·n estauc en greu penssamen que m’alongue ma dolor, s’ieu aquest plaig li consen. E s’aisi·l dic mon pensat, vei mon damaie doblat. Cal qu’eu dig o cal que non, ren non pos faire de mon pron. |
III | III |
Esieu lam adesonor. Esquerens er tota gen. Etenramen li plusor. P(er) coart ep(er) soffren. Es- assi p(er)t samistat. Ben tei(n)g adeseretat. Damor eia dieus nom don faire mais uers ni chanso(n). |
E s’ieu l’am a desonor, esquerens er tota gen; e tenra m’en li plusor per coart e per soffren. E s’assi pert s’amistat, ben teing a deseretat d’amor, e ia Dieus no·m don faire mais vers ni chanson. |
IV | IV |
Mas uout es ala folor. Ben serai fols sieu no(n) pren. Da quest dos mals lo menor. Que ual mais mon escien. Queu ai en leis la meitat. Que tot p(er)dre p(er)foudat. Car anc anuill drut fellon. Damor non ui faire son pron. |
Mas vout es a la folor, ben serai fols, s’ieu non pren d’aquest dos mals lo menor; que val mais mon escien, qu’eu ai en leis la meitat que tot perdre per foudat, car anc a nuill drut fellon d’amor non vi faire son pron. |
V | V |
Esi uol autramador. Ma domna no(n) lo defen. Elais men mais p(er) paor. Que p(er) autre chau- zimen. Esanç hom dec auer grat. Daital ser- uizi forssat. Ben dei auer guizardon. Eu q(ue) tan gran tort p(er)don. |
E si vol autr’amador ma domna, non lo defen; E lais m’en mais per paor que per autre chauzimen; e s’anç hom dec aver grat d’aital servizi forssat, ben dei aver guizardon eu que tan gran tort perdon. |
VI | VI |
Li sei bel oill traidor. Que mes gardauon tan gen. Satressi gardon aillor. Mont fan gran faillimen. Mas daitan man mout honrat. Q(ue) seram. M. aiostat. Plus gardauon lai eu so(n). Que tot ai selz deuron. |
Li sei bel oill traidor que m’esgardavon tan gen, s’atressi gardon aillor, mont fan gran faillimen; mas d’aitan m’an mout honrat que, s’eram mil aiostat, plus gardavon lai eu son, que tot ai selz d’euron. |
VII | VII |
De laiga que delz oillz plor. Escriu salutz ma- is de cen. Que tramet ala gensor. Et ala pl- us auine(n). Que(m) nes puois. c. ues menbrat. Del iorn que(m) det lo comiat. Quiel ui cobrir sa faison. Si canc no(n) saup dir rason. |
De l’aiga que delz oillz plor, escriu salutz mais de cen, que tramet a la gensor et a la plus avinen. Que·m n’es puois cen ves menbrat del iorn que·m det lo comiat: qu’ie·l vi cobrir sa faison, si c’anc non saup dir rason. |
![]() |
![]() |
Bernautz de uentedorn. ARam conseillatz seingnor. Uos caues sa- ber esen. Cuna dompna(m) det samor. Cai amada loniamen. Mas ara sai de uertat. Quella ha autramic priuat. Et anc de nuill compaigno(n). Co(m)paingna ta(n) greus no(m) fon. Duna ren sui en error. En estauc en greu pensame(n). Que ma longue ma dolor. Sieu aquest plaig li consen. Esai sil dic mo(n) pe(n)- sat. Uei mon damaie doblat. Cal q(ue)u digo cal que non. Ren no(n) pos faire de mo(n) pron. Esieu lam adesonor. Esquerens er tota ge(n). Etenram men li plusor. Per coart eper soffr- en. Esassi p(er)t samist(at[1]). Ben teing adeseretat. Damor eia dieus nom don. Faire mais u(er)s ni chanson. Mas uout es ala follor. Ben serai fols si eu non pren. Daquestz dos mals lo menor. Qe ual mais mon esien. Quieu ai en leis la meitat. Qe tot perdre per foudat. Caranc anuill drut felon. Damor non ui faire so(n) pron. Esi uol autramador. Ma domna no(n) lo defen. Elais ]men[[2] men mais per pa- or. Que per autre chauzime(n). Esanc hom dec auer grat. Daital seruizi forsat. Ben dei auer guizardon. Eu que tan gra(n) tort perdon. Li sei bel oill traidor. Qe mes guardauo(n) tan gen. Satressi gardon aillor. Mont i fan gran faillimen. Mas daitan ma(n) mo- ut honrat. Que ser]am[(on)[3]. M. aiostat. Plus gardauon lai eu son. Que tot ai selz deui- ron. De laiga que delz oillz plor. Escriu saluz mais de cen. Que tramet a la gensor. Et ala plus auinen. Qem ]n[[4]es puois .c. ues menbrat. Del iorn quem det lo comiat. Quiel ui cobrir sa faison. Si ca(n)c no(n) saup dir rason. |
Bernautz de uentedorn. | Bernautz de Ventedorn. |
I | I |
ARam conseillatz seingnor. Uos caues sa- ber esen. Cuna dompna(m) det samor. Cai amada loniamen. Mas ara sai de uertat. Quella ha autramic priuat. Et anc de nuill compaigno(n). Co(m)paingna ta(n) greus no(m) fon. |
Ara·m conseillatz, seingnor, vos c’aves saber e sen: c’una dompna·m det s’amor, c’ai amada loniamen; mas ara sai de vertat qu’ella ha autr’amic privat, at anc de nuill compaignon compaingna tan greus no·m fon. |
II | II |
Duna ren sui en error. En estauc en greu pensame(n). Que ma longue ma dolor. Sieu aquest plaig li consen. Esai sil dic mo(n) pe(n)- sat. Uei mon damaie doblat. Cal q(ue)u digo cal que non. Ren no(n) pos faire de mo(n) pron. |
D’una ren sui en error e·n estauc en greu pensamen: que m’alongue ma dolor, s’ieu aquest plaig li consen. E s’aisi·l dic mon pensat, vei mon damaie doblat. Cal qu’eu dig o cal que non, ren non pos faire de mon pron. |
III | III |
Esieu lam adesonor. Esquerens er tota ge(n). Etenram men li plusor. Per coart eper soffr- en. Esassi p(er)t samist(at). Ben teing adeseretat. Damor eia dieus nom don. Faire mais u(er)s ni chanson. |
E s’ieu l’am a desonor, esquerens er tota gen; e tenram m’en li plusor per coart e per soffren. E s’assi pert s’amistat, ben teing a deseretat d’amor, e ia Dieus no·m don faire mais vers ni chanson. |
IV | IV |
Mas uout es ala follor. Ben serai fols si eu non pren. Daquestz dos mals lo menor. Qe ual mais mon esien. Quieu ai en leis la meitat. Qe tot perdre per foudat. Caranc anuill drut felon. Damor non ui faire so(n) pron. |
Mas vout es a la follor, ben serai fols, s’ieu non pren d’aquestz dos mals lo menor; qe val mais, mon esien, qu’ieu ai’en leis la meitat qe tot perdre per foudat, car anc a nuill drut felon d’amor non vi faire son pron. |
V | V |
Esi uol autramador. Ma domna no(n) lo defen. Elais ]men[ men mais per pa- or. Que per autre chauzime(n). Esanc hom dec auer grat. Daital seruizi forsat. Ben dei auer guizardon. Eu que tan gra(n) tort perdon. |
E si vol autr’amador ma domna non lo defen; e lais m’en mais per paor que per autre chauzimen; e s’anc hom dec aver grat d’aital servizi forsat, ben dei aver guizardon eu que tan gran tort perdon. |
VI | VI |
Li sei bel oill traidor. Qe mes guardauo(n) tan gen. Satressi gardon aillor. Mont i fan gran faillimen. Mas daitan ma(n) mo- ut honrat. Que ser]am[(on). M. aiostat. Plus gardauon lai eu son. Que tot ai selz deui- ron. |
Li sei bel oill traidor, qe m’esguardavon tan gen, s’atressi gardon aillor, mont i fan gran faillimen; mas d’aitan m’an mout honrat que, s’eron mil aiostat, plus gardavon lai eu son, que tot aiselz d’eviron. |
VII | VII |
De laiga que delz oillz plor. Escriu saluz mais de cen. Que tramet a la gensor. Et ala plus auinen. Qem ]n[es puois .c. ues menbrat. Del iorn quem det lo comiat. Quiel ui cobrir sa faison. Si ca(n)c no(n) saup dir rason |
De l’aiga que delz oillz plor, escriu saluz mais de cen, que tramet a la gensor et a la plus avinen. Qe m’es puois cen ves menbrat del iorn que·m det lo comiat: Qu’ie·l vi cobrir sa faison, si c’anc non saup dir rason. |
![]() |
de uiron. elaiga que delz oillz plor. Escriu saluz mais de cen. Que tramet alagensor. Et ala plus auinen. Quem //// nes puois .c. ues menbrat. Del iorn quem det lo comiat. Quiel ui cobrir sa faison. Si canc non saup dir rason. |
Secondo l'edizione diplomatica fornita in: L. Suttina, Frammento di un nuovo canzoniere provenzale del secolo XIII, In: Romania, tome 54 n°213, 1928. pp. 1-10.
I | I |
[...] de uiron. |
[...] d'eviron. |
II | II |
elaiga que delz oillz plor. Escriu saluz mais de cen. Que tramet alagensor. Et ala plus auinen. Quem nes puois .c. ues menbrat. Del iorn quem det lo comiat. Quiel ui cobrir sa faison. Si canc non saup dir rason. |
|
![]() |
bernard daue(n)tadorn. ARam conseilhatz se inhor. uos qaues sa ber e sen. una dom nam det samor. qai amada |
![]() |
longamen. mas ara sai en u(er)- tat. qill uol autramic p(ri)uat. ezanc de null conpainho. co(n) painha plus grieus nom fo. SIll ha fait autramador. ma don ieu no(n) loill defen. e lais men mais per paor. qe p(er) au tre nseinhamen. e sanc homs dec auer grat. de null s(er)uici forsat. ben deu auer gizardo. ieu qi tan gran tort perdo. DUna re sui en error. qai estat en pensamen. qe totz temps naurai dolor. sieu aqest fach li consen. e sai sil dic so(n) pesat. tenc mi per deseretat. damor e ia dieus nom do. pueis fai re uers ni chanço. ESieu lam adesenor. esqerns es atota gen. e tenran men li pluzor per cornut e p(er) sufren. e sai sill dic mo(n) pensat. ueus mo(n) dampnage doblat. qalqe fassao qalqe no. res no men pot esser bo. |
![]() |
POs uoutz sui a la follor. ben serai fols si no(n) pren. daqestz dos mals lo menor. qar mais ual mo(n) esien. en leis auer la meitat. qel tot perdre per fol dat. qar anc a null drut felo. damor no(n) ui far son pro. SI siei hueilh galiador. qi mes DE laiga[1] qe dels hueilhs plor. escriu salutz mais de cen. qe tramet ala genzor. e ala plu(s) auinen. qar moutas ues mes menbrat. lamor qem fes el comiat. qan descobric sa fa iço. qanc nom saup rendre razo. DOmna apresent amat. autrui e mi acellat. si qieu nai(a) tot lo pro. e çill la bella razo. [1] Sopra al verso viene aggiunta la traduzione italiana: aq(ua). Sul margine inferiore della carta: ploro aqua.
|
bernard daue(n)tadorn. | Bernard da Ventadorn. |
I | I |
ARam conseilhatz se inhor. uos qaues sa ber e sen. una dom nam det samor. qai amada longamen. mas ara sai en u(er)- tat. qill uol autramic p(ri)uat. ezanc de null conpainho. co(n) painha plus grieus nom fo. |
Ara·m conseilhatz, seinhor, vos q’aves saber e sen: una domna·m det s’amor, q’ai amada longamen; mas ara sai en vertat q’ill vol autr’amic privat, ez anc de null conpainho conpainha plus grieus no·m fo. |
II | II |
SIll ha fait autramador. ma don ieu no(n) loill defen. e lais men mais per paor. qe p(er) au tre nseinhamen. e sanc homs dec auer grat. de null s(er)uici forsat. ben deu auer gizardo. ieu qi tan gran tort perdo. |
S’ill ha fait autr’amador ma don’, ieu non lo·ill defen; e lais m’en mais per paor qe per autr’enseinhamen; e s’anc homs dec aver grat de null servici forsat, ben deu aver gizardo ieu, qi tan gran tort perdo. |
III | III |
DUna re sui en error. qai estat en pensamen. qe totz temps naurai dolor. sieu aqest fach li consen. e sai sil dic so(n) pesat. tenc mi per deseretat. damor e ia dieus nom do. pueis fai re uers ni chanço. |
D’una re sui en error q’ai estat en pensamen: qe totz temps n’aurai dolor, s’ieu aqest fach li consen. E s’aisi·l dic son pesat, tenc mi per deseretat d’amor, e ia Dieus no·m do pueis faire vers ni chanço. |
IV | IV |
ESieu lam adesenor. esqerns es atota gen. e tenran men li pluzor per cornut e p(er) sufren. e sai sill dic mo(n) pensat. ueus mo(n) dampnage doblat. qalqe fassao qalqe no. res no men pot esser bo. |
E s’ieu l’am a desenor, esqerns es a tota gen; e tenran m’en li pluzor per cornut e per sufren. E s’aisi·ll dic mon pensat ve·us mon dampnage doblat. Qalqe fassa o qalqe no, res no m’en pot esser bo. |
V | V |
POs uoutz sui a la follor. ben serai fols si no(n) pren. daqestz dos mals lo menor. qar mais ual mo(n) esien. en leis auer la meitat. qel tot perdre per fol dat. qar anc a null drut felo. damor no(n) ui far son pro. |
Pos voutz sui a la follor, ben serai fols, si non pren d’aqestz dos mals lo menor; qar mais val, mon esien, en leis aver la meitat qe·l tot perdre per foldat, qar anc a null drut felo d’amor non vi far son pro. |
VI | VI |
SI siei hueilh galiador. qi mes gareiron tan gen. esgardon aissi ailhor. fan hi trop de fail himen. mas daitan man ben honrat. qe seron mil aiostat. mais gardan lai on ieu so. q(ue) a totz cells den uiro. |
Si siei hueilh galiador, qi m’esgareiron tan gen, esgardon aissi ailhor, fan hi trop de failhimen; mas d’aitan m’an ben honrat qe, s’eron mil aiostat, mais gardan lai on ieu so, que a totz cells d’enviro. |
VII | VII |
DE laiga qe dels hueilhs plor. escriu salutz mais de cen. qe tramet ala genzor. e ala plu(s) auinen. qar moutas ues mes menbrat. lamor qem fes el comiat. qan descobric sa fa iço. qanc nom saup rendre razo. |
De l’aiga qe dels hueilhs plor, escriu salutz mais de cen, qe tramet a la genzor e a la plus avinen. Qar moutas ves m’es menbrat l’amor qe·m fes el comiat qan descobric sa faiço, q’anc no·m saup rendre razo. |
VIII | VIII |
DOmna apresent amat. autrui e mi acellat. si qieu nai(a) tot lo pro. e çill la bella razo. |
Domna, a present amat autrui, e mi a cellat, si q’ieu n’aia tot lo pro e çill la bella razo. |
![]() |
![]() |
![]() |
ARam conseillatz seignor. Uos cauez saber esen. Una do(m)pnam deg samor. Qai amada loniamen. Ara ]sieu[[1] sai eu la uertat. Qella autramic priuat. Canc de nul compaignon. Compagna tan greu no(m) fon. SI ia uol autramador. Ma do(m)pna noli defen. E lais eu mais per paor. Peri qe autre iausimen. E se hom deit auer grat. De nul seruize esforzat. Ben deit auer guizardon. Ieu qi ta(n)t gran tort p(er)don. De laiga qe dels oilz plor. Escriu salutz mais de cen. Qieu tramet ala gensor. A la plus bella auinen. Mantas ues mos pois m(em)brat. Lamor qem det al comiat. Qe il ui cobrir sa faison. E no(n) sab dir hoc ni non. Los sieus bels oilz traitor. Qi mes gardauan tan gen. E sai si gardon ailor. Mont ifan grant faillimen. |
![]() |
Mas daitan man ben honrat. Qe seron mils aiostat. Mais gardan lai on ieu son. Qa tot cel denuiron. Pois soi mes ala folor. Ben ferai fol si eu no(n) pren. Dai qest dos mals lo meillor. E ual mais mon escien. En leis auer la meitat. Qe tot p(er)dre p(er) foudat. Qanc anegun drut felon. Damar no(n) ui far son pron. Duna re sui enerror. E estau en pesamen. Qa loncs aurei ma dolor. Si eu aqest plag li cosen. E si eu lendic som pechat. Tenc me p(er) deseritat. Damor eia deus no(m) don. Pois faire uers ni chanzon. Car si eo lam adesonor. Esqerenz er a tuta gen. E tenran men li plusor. P(er) cornat ep(er) sofren. E saissi pert ma mistat. Ueus mon damnaie doblat. Qal qen faz o cal qe nom. Res nomen pot esser bon. Dona apresen amat. Autrui emi acellat. Si qeu naia tot lo pron. Cautra bella raison. Qarzon aram chantat. Ma zanson elam portat. A mon mesagier qi fon. Qiel qier (con)seil qel medon. |
I | I |
ARam conseillatz seignor. Uos cauez saber esen. Una do(m)pnam deg samor. Qai amada loniamen. Ara ]sieu[ sai eu la uertat. Qella autramic priuat. Canc de nul compaignon. Compagna tan greu no(m) fon. |
Ara·m conseillatz, seignor, vos c’avez saber e sen: una dompna·m deg s’amor, q’ai amada loniamen; ara sai eu la vertat, q’ella autr’amic privat, c’anc de nul compaignon compagna tan greu no·m fon. |
II | II |
SI ia uol autramador. Ma do(m)pna noli defen. E lais eu mais per paor. Peri qe autre iausimen. E se hom deit auer grat. De nul seruize esforzat. Ben deit auer guizardon. Ieu qi ta(n)t gran tort p(er)don. |
Si ia vol autr’amador ma dompna, no li defen; e lais eu mais per paor, peri qe autre iausimen; e se hom deit aver grat de nul servize esforzat, ben deit aver guizardon ieu, qi tant gran tort perdon. |
III | III |
De laiga qe dels oilz plor. Escriu salutz mais de cen. Qieu tramet ala gensor. A la plus bella auinen. Mantas ues mos pois m(em)brat. Lamor qem det al comiat. Qe il ui cobrir sa faison. E no(n) sab dir hoc ni non. |
De l’aiga qe dels oilz plor, escriu salutz mais de cen, q’ieu tramet a la gensor. a la plus bella avinen. Mantas ves mos pois membrat l’amor qe·m det al comiat: qe·il vi cobrir sa faison, e non sab dir hoc ni non. |
IV | IV |
Los sieus bels oilz traitor. Qi mes gardauan tan gen. E sai si gardon ailor. Mont ifan grant faillimen. Mas daitan man ben honrat. Qe seron mils aiostat. Mais gardan lai on ieu son. Qa tot cel denuiron. |
Los sieus bels oilz traitor, qi m’esgardavan tan gen e s’aisi gardon ailor, mont i fan grant faillimen; mas d’aitan m’an ben honrat qe, s’eron mils aiostat, mais gardan lai on ieu son, q’a tot cel d’environ. |
V | V |
Pois soi mes ala folor. Ben ferai fol si eu no(n) pren. Dai qest dos mals lo meillor. E ual mais mon escien. En leis auer la meitat. Qe tot p(er)dre p(er) foudat. Qanc anegun drut felon. Damar no(n) ui far son pron. |
Pois soi mes a la folor, ben ferai fol, s’ieu non pren d’aiqest dos mals lo meillor; e val mais, mon escien, en leis aver la meitat qe tot perdre per foudat, q’anc a negun drut felon d’amar non vi far son pron. |
VI | VI |
Duna re sui enerror. E estau en pesamen. Qa loncs aurei ma dolor. Si eu aqest plag li cosen. E si eu lendic som pechat. Tenc me p(er) deseritat. Damor eia deus no(m) don. Pois faire uers ni chanzon. |
D’una re sui en error e estau en pesamen q’a loncs aurei ma dolor, s’ieu aqest plag li cosen. E s’ieu l’en dic s’om pechat, tenc me per deseritat d’amor, e ia Deus no·m don pois faire vers ni chanzon. |
VII | VII |
Car si eo lam adesonor. Esqerenz er a tuta gen. E tenran men li plusor. P(er) cornat ep(er) sofren. E saissi pert ma mistat. Ueus mon damnaie doblat. Qal qen faz o cal qe nom. Res nomen pot esser bon. |
Car si eo l’am a desonor, esqerenz er a tuta gen; e tenran m’en li plusor per cornat e per sofren. E s’aissi pert m’amistat, ve·us mon damnaie doblat. Qalqe·n faz o calqe no·m, res no m’en pot esser bon. |
VIII | VIII |
Dona apresen amat. Autrui emi acellat. Si qeu naia tot lo pron. Cautra bella raison. |
Dona, a presen amat autrui, e mi a cellat, si q’eu n’aia tot lo pron c’autra bella raison. |
IX | IX |
Qarzon aram chantat. Ma zanson elam portat. A mon mesagier qi fon. Qiel qier (con)seil qel medon. |
Qarzon, ara·m chantat ma zanson, e la·m portat a mon Mesagier, q’i fon, q’ie·l qier conseil q’el me don. |
![]() |
![]() |
![]() |
Bernardus Eram consillaç signor Uos caueç saber (et)sen Cuna domna(m) det samor Cai amada loniamen Mas era sai de uertat |
![]() |
Esseu lam a desonor Escarniramen la gen. E tendramen li plusor Per cornut (et)p(er) suffren. E sai seu pert sa mistat. Bem teng p(er) deseredat. Damor (et) ia deu no(m) don Mai fare uers ni chançon Pos uolt sui en la folor Ben serai fol seu no pren Daqest dos mal le menor Qe mais ual mon essien. Qeu naia en le la meitat. Qe tut p(er)da p(er)foldat Qanc anegun dru felon No ui damor far son pro. Pos il uol autra mador. Mado(m)na nollel de fen E lais lo mais p(er) paor Qe p(er)autre chausimen. Esanc hom de auer grat De nul seruisi forçat. Ben degrauer gierdon. |
![]() |
Del aiga qe dels oils plor. Escriu saluç mais de cent. Qeu tramet alla gensor. Et alla plus auinen Qel mes pois cent ues menbrat. De ço qem fes al coniat Qeul ui cobrir sa faichon Si qanc no sap dir raiso. |
Bernardus | Bernardus |
I | I |
Eram consillaç signor Uos caueç saber (et)sen Cuna domna(m) det samor Cai amada loniamen Mas era sai de uertat Qella autra mic priuat Ni anc de nul co(m)pagnon Compagna tan greu no(m) fo(n). |
Era·m consillaç, signor, vos c’aveç saber et sen: c’una domna·m det s’amor, c’ai amada loniamen; mas era sai de vertat q’ell a autr’amic privat, ni anc de nul compagnon compagna tan greu no·m fon. |
II | II |
A una ren sui en error Essui en greu pessamen. Qallongat ma dolor Si aqest plait li co(n)ssen. Essai sil dic mon pessat Ueu mon da(m)nage doblat Qalqen faça an qalqen non Ren no(n) posc far de mo pro. |
A una ren sui en error e ssui en greu pessamen q’allongat m’a dolor: si aqest plait li conssen e ss’aisi·l dic mon pessat, veu mon damnage doblat. Qal qe·n faça an qal qe·n non, ren non posc far de mo pro. |
III | III |
Esseu lam a desonor Escarniramen la gen. E tendramen li plusor Per cornut (et)p(er) suifren. E sai seu pert la mistat. Bem teng p(er) deseredat. Damor (et) ia deu no(m) don Mai fare uers ni chançon |
E ss’eu l’am a desonor, escarnira m’en la gen; e tendra m’en li plusor per cornut et per suifren. E s’ais’eu pert l’amistat, be·m teng per deseredat d’amor, et ia Deu no·m don mai fare vers ni chançon. |
IV | IV |
Pos uolt sui en la folor Ben serai fol seu no pren Daqest dos mal le menor Qe mais ual mon essien. Qeu naia en le la meitat. Qe tut p(er)da p(er)foldat Qanc anegun dru felon No ui damor far son pro. |
Pos volt sui en la folor, ben serai fol, s’eu no pren d’aqest dos mal le menor; qe mais val, mon essien, q’eu n’aia en le la meitat qe tut perda per foldat, q’anc a negun dru felon no vi d’amor far son pro. |
V | V |
Pos il uol autra mador. Mado(m)na nollel de fen E lais lo mais p(er) paor Qe p(er)autre chausimen. Esanc hom de auer grat De nul seruisi forçat. Ben degrauer gierdon. Eu qe … greu … |
Pos il vol autr’amador ma domna, no·l le·l defen; e lais lo mais per paor qe per autre chausimen; e s’anc hom de aver grat de nul servisi forçat, ben degr’aber gierdon eu qe … greu … |
VI | VI |
Li seu fals oil traidor Qem esgardauon tan gent Esai se gardon aillor Molt ifan gran faillimen. Mais detant ma molt onrat Qe seron mil aiostat. Plus gardauon lau eu son Qe toç aicels deuiro. |
Li seu fals oil traidor, qe m’esgardavon tan gent e s’aise gardon aillor, molt i fan gran faillimen; mais de tant m’a molt onrat qe, s’eron mil aiostat, plus gardavon la u eu son, qe toç aicels d’eviro. |
VII | VII |
Del aiga qe dels oils plor. Escriu saluç mais de cent. Qeu tramet alla gensor. Et alla plus auinen Qel mes pois cent ues menbrat. De ço qem fes al coniat Qeul ui cobrir sa saichon Si qanc no sap dir raiso. |
De l’aiga qe dels oils plor, escriu saluç mais de cent, q’eu tramet a lla gensor et a lla plus avinen. Qe·l m’es pois cent ves menbrat de ço qe·m fes al coniat; q’eu·l vi cobrir sa saichon, si q’anc no sap dir raiso. |
![]() |
![]() |
B de uentadorn Ar ma cosselhatz senhors uos cauetz ualor e sen. una donam det samor. cay amada loniamen. mais eras say p(er) uertat. que fay autramic priuat. et anc de nulh companho companha. tan greu nom fo. |
![]() |
Esi uol autrama(dor)[1] ma dona no(n) loi defe(n). e lais may p(er) paor. q(ue) p(er) autre(m) deme(n). e sanc hom dec auer grat. de nulh s(er)uizi for- sat. be(n) dei au(er) grat. ieu q(ue) ta(n) gra(n) tort p(er)do. |
![]() |
Duna res suy e(n)]amorat[[2] error. (et) estau e(n) pensame(n). q(ue) loncx temps nauray ]estat[[3] dolor. sieu aq(ue)st plag li cosse(n). e sie li dic mo(n) pessat. te(n)ra(n)z p(er) desesp(er)at. cal q(ue) fassa o cal q(ue) no. res no me(n) pot esser bo. |
![]() |
Pus mamesa la folor. be seray fols si no pre(n). daq(ue)st dos mals lo menor. car mais ual mo(n) essien. e(n) lieis au(er) la mitat. q(ue) tot p(er)dre p(er) foldat. car a(n)c anulh drut felo. damor no ui far so(n) pro. |
![]() |
E sieu lam a desonor esq(ue)rn er a tota ge(n). e te(n)ra(n) me(n) li melhor. p(er) coart e p(er) sufre(n). e saisi perc samistat. te(n)c me(n) p(er) dezeretat. damor e ia dieus no(m)z do. mais faire uers ni cha(n)- so. ]mais.[[4] |
![]() |
Mais siei huelh galiador. q(uem) agard(er)o(n) ta(n) ge(n). si aisi gardo(n) alhors. mot y fan gra(n) falhime(n). mas daita(n) ma be(n) o(n)rat. q(ue) s(er)an. m. aiustat. mays gardo(n) lay o(n) yeu so(n). q(ue) no fan sels dauiro(n). |
![]() |
De laiga q(ue) dels huelhs plor. escriu salutz mais de . c. q(ue) tramet a la ge(n)sor. et a la pus auine(n). mantas uetz mes pueis me(m)brat. lamor q(uem) fe al comiat. q(ui)el ui cubrir sa faisso. canc nom poc dir oc ni no. |
![]() |
Garssio(n) tost e ui- tz. mo(n) chantat sia portatz. a mo messatie que fo. car a(n)c pu- eis no(n) aic ta(n)t bo. |
B de uentadorn | B de Ventadorn |
I | I |
Ar ma cosselhatz senhors uos cauetz ualor e sen. una donam det samor. cay amada loniamen. mais eras say p(er) uertat. que fay autramic priuat. et anc de nulh companho companha. tan greu nom fo. |
Ar m’acosselhatz, senhors, vos c’avetz valor e sen: una dona·m det s’amor, c’ay amada loniamen; mais eras say per vertat que fay autr’amic privat, et anc de nulh companho companha tan greu no·m fo. |
II | II |
Esi uol autrama(dor) ma dona no(n) loi defe(n). e lais may p(er) paor. q(ue) p(er) autre(m) deme(n). e sanc hom dec auer grat. de nulh s(er)uizi for- sat. be(n) dei au(er) grat. ieu q(ue) ta(n) gra(n) tort p(er)do. |
E si vol autr’amador ma dona, non lo i defen; e lais may per paor que per autre·m demen; e s’anc hom dec aver grat de nulh servizi forsat, ben dei aver grat ieu, que tan gran tort perdo. |
III | III |
Duna res suy e(n)]amorat[ error. (et) estau e(n) pensame(n). q(ue) loncx temps nauray ]estat[ dolor. sieu aq(ue)st plag li cosse(n). e sie li dic mo(n) pessat. te(n)ra(n)z p(er) desesp(er)at. cal q(ue) fassa o cal q(ue) no. res no me(n) pot esser bo. |
D’una res suy en error et estau en pensamen: que loncx temps n’auray dolor, s’ieu aquest plag li cossen. e s’ie’li dic mon pessat, tenranz per desesperat. Calque fassa o calque no, res no m’en pot esser bo. |
IV | IV |
Pus mamesa la folor. be seray fols si no pre(n). daq(ue)st dos mals lo menor. car mais ual mo(n) essien. e(n) lieis au(er) la mitat. q(ue) tot p(er)dre p(er) foldat. car a(n)c anulh drut felo. damor no ui far so(n) pro. |
Pus m’a mes a la folor, be seray fols, si no pren d’aquest dos mals lo menor; car mais val, mon essien, en lieis aver la mitat que tot perdre per foldat, car anc a nulh drut felo d’amor no vi far son pro. |
V | V |
E sieu lam a desonor esq(ue)rn er a tota ge(n). e te(n)ra(n) me(n) li melhor. p(er) coart e p(er) sufre(n). e saisi perc samistat. te(n)c me(n) p(er) dezeretat. damor e ia dieus no(m)z do. mais faire uers ni cha(n)- so. ]mais.[ |
E s’ieu l’am a desonor, esquern er a tota gen; e tenran m’en li melhor per coart e per sufren. E s’aisi perc s’amistat, tenc m’en per dezeretat d’amor e ia Dieus no·mz do mais faire vers ni chanso. |
VI | VI |
Mais siei huelh galiador. q(uem) agard(er)o(n) ta(n) ge(n). si aisi gardo(n) alhors. mot y fan gra(n) falhime(n). mas daita(n) ma be(n) o(n)rat. q(ue) s(er)an. m. aiustat. mays gardo(n) lay o(n) yeu so(n). q(ue) no fan sels dauiro(n). |
Mais siei huelh galiador, que m’agarderon tan gen, si aisi gardon alhors, mot y fan gran falhimen; mas d’aitan m’a ben onrat que, s’eran mil aiustat, mays gardon lay on yeu son, que no fan sels d’aviron. |
VII | VII |
De laiga q(ue) dels huelhs plor. escriu salutz mais de . c. q(ue) tramet a la ge(n)sor. et a la pus auine(n). mantas uetz mes pueis me(m)brat. lamor q(uem) fe al comiat. q(ui)el ui cubrir sa faisso. canc nom poc dir oc ni no. |
De l’aiga que dels huelhs plor, escriu salutz mais de cen, que tramet a la gensor et a la pus avinen. Mantas vetz m’es pueis membrat l’amor que·m fe al comiat: qu’ie·l vi cubrir sa faisso, c’anc no·m poc dir oc ni no. |
VIII | VIII |
Garssio(n) tost e ui- tz. mo(n) chantat sia portatz. a mo messatie que fo. car a(n)c pu- eis no(n) aic ta(n)t bo. |
Garssion, tost e vitz mon chantat sia portatz a mo Messatie, que fo, car anc pueis non aic tant bo. |
![]() |
![]() |
Bernard ERam conseillaz seignor. Uos cabez saber (et) sen. Una do(m)pnam det samor. Qai amada longamen. Mas era sai en uertat. Qela altramic priuat. Et anc de nul (con)paigno. Conpagna tan greu no fo. Mas sil uol altramador. Midon eu nolloil defen. Et las men mais per paor. Qe per autre zausimen. Et sanc hom deg auer grat. De nuill seruizi forzat. Ben dei cobrar gierdo. Eu qai tan gran tort perdo. Mas de cho soi en error. Et estau en pensamen. Qa loignat ai ma dolor. Sen aqest plai li consen. Et seu li dic mon pensat. |
![]() |
Ueus mon da(m)pnage doblat. Qal qem faza o qal qe no. Res no men pot esser bo. Et seu lam adesonor. Et nois er a tota gen. Eu terramen li plusor. Per cornut (et) per sofren. Saissim part de samistat. Bem teng per deseritat. Damor (et) ia deus nom do. Mais faire uers ni canzo. Li sei beill oill traitor. Qe mesgardauon tan gen. Sen aissi gardon aillor. Trop ifan gran falimen. Mas de tan man ben onrat. Qe seron mil aiostat. Plus gardan la on eu so. Qe tot (et) cels de uiro. Pois uolt soi en la folor. Ben sera fols seu non pren. Daqest dos mals lo menor. Qe ual mais mon escien. Qe naia en lei la mitat. Qe tot perda per foldat. Qar anc negun drut fello. No ui damor far son bo. Del aiga cab los oilll plor. Escrio saluz mais de cen. Et tramet ala genzor. Et ala plus couenen. Mantas uez maura menbrat. |
![]() |
Launor qem fez al comiat. Qeill ui cobrir sa faizo. Canc nom pog dire raiso. |
Bernard T | Bernard T |
I | I |
ERam conseillaz seignor. Uos cabez saber (et) sen. Una do(m)pnam det samor. Qai amada longamen. Mas era sai en uertat. Qela altramic priuat. Et anc de nul (con)paigno. Conpagna tan greu no fo. |
Era·m conseillaz, seignor, vos c’abez saber et sen: una dompna·m det s’amor, q’ai amada longamen; mas era sai en vertat q’el’a altr’amic privat, et anc de nul conpaigno conpagna tan greu no fo. |
II | II |
Mas sil uol altramador. Midon eu nolloil defen. Et las men mais per paor. Qe per autre zausimen. Et sanc hom deg auer grat. De nuill seruizi forzat. Ben dei cobrar gierdo. Eu qai tan gran tort perdo. |
Mas s’il vol altr’amador midon eu no llo·il defen; et las m’en mais per paor qe per autre zausimen; et s’anc hom deg aver grat de nuill servizi forzat, ben dei cobrar gierdo eu, q’aitan gran tort perdo. |
III | III |
Mas de cho soi en error. Et estau en pensamen. Qa loignat ai ma dolor. Sen aqest plai li consen. Et seu li dic mon pensat. Ueus mon da(m)pnage doblat. Qal qem faza o qal qe no. Res no men pot esser bo. |
Mas de cho soi en error et estau en pensamen q’aloignat ai ma dolor: s’en aqest plai li consen, et s’eu li dic mon pensat, ve·us mon dampnage doblat. Qal qe·m faza o qal qe no, res no m’en pot esser bo. |
IV | IV |
Et seu lam adesonor. Et nois er a tota gen. Eu terramen li plusor. Per cornut (et) per sofren. Saissim part de samistat. Bem teng per deseritat. Damor (et) ia deus nom do. Mais faire uers ni canzo. |
Et s’eu l’am a desonor, et nois er a tota gen, eu terra m’en li plusor per cornut et per sofren. S’aissi·m part de s’amistat, be·m teng per deseritat d’amor, et ia Deus no·m do mais faire vers ni canzo. |
V | V |
Li sei beill oill traitor. Qe mesgardauon tan gen. Sen aissi gardon aillor. Trop ifan gran falimen. Mas de tan man ben onrat. Qe seron mil aiostat. Plus gardan la on eu so. Qe tot (et) cels de uiro. |
Li sei beill oill traitor, qe m’esgardavon tan gen, s’enaissi gardon aillor, trop i fan gran falimen; mas de tan m’an ben onrat qe, s’eron mil aiostat, plus gardan la on eu so, qe tot et cels d’eviro. |
VI | VI |
Pois uolt soi en la folor. Ben sera fols seu non pren. Daqest dos mals lo menor. Qe ual mais mon escien. Qe naia en lei la mitat. Qe tot perda per foldat. Qar anc negun drut fello. No ui damor far son bo. |
Pois volt soi en la folor, ben sera fols, s’eu non pren d’aqest dos mals lo menor; qe val mais, mon escien, qe n’aia en lei la mitat qe tot perda per foldat, qar anc negun drut fello no vi d’amor far son bo. |
VII | VII |
Del aiga cab los oilll plor. Escrio saluz mais de cen. Et tramet ala genzor. Et ala plus couenen. Mantas uez maura menbrat. Launor qem fez al comiat. Qeill ui cobrir sa faizo. Canc nom pog dire raiso. |
De l’aiga c’ab los oilll plor, escrio saluz mais de cen, et tramet a la genzor et a la plus covenen. Mantas vez m’aura menbrat launor qe·m fez al comiat; qe·ill vi cobrir sa faizo, c’anc no·m pog dire raiso. |
![]() |
![]() |
![]() |
Ara mescoutatz seinhor. uos cauetz ualor esen una domnam det samor. cai amada loniamen. mas eras sai deuertat quela autramic priuat. (et) anc denuill compa |
![]() |
inho compainiha tan greu nom fo. E seu uiuadesonor. esenug atota gen. etenranmen li meillor. p(er) cornut ep(er) sufren. esim p(er)ac desamiztat. bem ten p(er)deseretat. damor eia dieus nom do. mais faire uers ni chanzo. |
![]() |
Duna ren soy en error. enestau em pessamen. esim dobla madolor seu aquest fait li cossen. eseu li dic son pesat. ueus mondamnat ge doblat. cal queu fara ocal q(ue) no res nomen pot esser bo. |
![]() |
Mas uout es ala folor. ben serai fols seu no pren. daquestz dos m als lomenor. que mais ual mon escien. q(ue)u ai enleis lameitat. q(ue)l tot p(er)dre p(er)foudat. car anc anuil drut felo. damor no uim far so(n) pro. |
![]() |
Li sei bel huil traidor. quemi esgardon tan gen. saixi esgardon aillor. mout ifan gran fallimen. mas daizo man ben o(n) rat. q(ue)seran mil aiustat. mais gardon lai oneuso. |
I | I |
Ara mescoutatz seinhor. uos cauetz ualor esen una domnam det samor. cai amada loniamen. mas eras sai deuertat quela autramic priuat. (et) anc denuill compa inho compainiha tan greu nom fo. |
Ara·m escoutatz, seinhor, vos c’avetz valor e sen: una domna·m det s’amor, c’ai amada loniamen; mas eras sai de vertat qu’el a autr’amic privat, et anc de nuill compainho compainiha tan greu no·m fo. |
II | II |
E seu uiuadesonor. erenug atota gen. etenranmen li meillor. p(er) cornut ep(er) sufren. esim p(er)ac desamiztat. bem ten p(er)deseretat. damor eia dieus nom do. mais faire uers ni chanzo.
|
E s’eu viu a desonor, er enug a tota gen; e tenran m’en li meillor per cornut e per sufren. E si·m perac de s’amiztat, be·m ten per deseretat d’amor, e ia Dieus no·m do mais faire vers ni chanzo. |
III | III |
Duna ren soy en error. enestau em pessamen. esim dobla madolor seu aquest fait li cossen. eseu li dic son pesat. ueus mondamnat ge doblat. cal queu fara ocal q(ue) no res nomen pot esser bo. |
D’una ren soy en error en estau em pessamen: e si·m dobla ma dolor, s’eu aquest fait li cossen. E s’eu li dic son pesat, ve·us mon damnatge doblat. Cal qu’eu fara o cal que no, res no m’en pot esser bo. |
IV | IV |
Mas uout es ala folor. ben serai fols seu no pren. daquestz dos m als lomenor. que mais ual mon escien. q(ue)u ai enleis lameitat. q(ue)l tot p(er)dre p(er)foudat. car anc anuil drut felo. damor no uim far so(n) pro. |
Mas vout es a la folor, ben serai fols s’eu no pren d’aquestz dos mals lo menor; que mais val, mon escien, qu’eu ai en leis la meitat que·l tot perdre per foudat, car anc a nuil drut felo d’amor no vi·m far son pro. |
V | V |
Li sei bel huil traidor. quemi esgardon tan gen. saixi esgardon aillor. mout ifan gran fallimen. mas daizo man ben o(n) rat. q(ue)seran mil aiustat. mais gardon lai oneuso. |
Li sei bel huil traidor, que mi esgardon tan gen, s’aixi esgardon aillor, mout i fan gran fallimen; mas d’aizo m’an ben onrat que, s’eran mil aiustat, mais gardon lai on eu so.[1] |
![]() |
![]() |
bernartz del uentador. Eram co(s)seilhatz[1] segnior. uos cauetz saber esen. una domna(m) det samor. qai amada loniamen. mas ara (s)ai[2] en uertat. qil ha altramic priuat. (et) anc de nuil compainhon compaignha tan greus nom fon. |
![]() |
Cella uol amador ma domneu non lo defen. e lais lo mais p(er) paor. qe p(er) autre chauzimen. e sanc hom dec auer grat. de nul seruizi forzat[3]. ben dei auer gazardon. ieu qe tant grant tort p(er)don. |
![]() |
Del aiga qieu dels oils plor. escriu salutz mais de cen. qieu tramet a la genzor. (et) a la plus auinen. maintas ues mes pueis membrat. lamors qem fes al com(u)iat[4]. qiel ui cubrir sa faizon. e nom poc dir oc ne no(n). |
![]() |
Li sieu bel oil traidor. qe mez garda uon tan gen. e sai si gardon ailhor. mout i fan gran fallimen. mas daitan man ben honrat. qe seron (mil)[5] aiostat. mais gardon lai on ieu son. qe a totz cels denuiron. |
![]() |
Pos uoutz son a la folor. ben serai fols sieu non pren. daquetz dos mals lo menor. qe mais ual mon ecien. auer en lieis lame(i)tat[6]. qe tot p(er) dre p(er) foudat. qe anc anuil drut fellon damar. non ui far son pron. |
![]() |
Duna res son en error. (et) estau en pensamen. qe loing aurei ma dolor. si eu aqest plait li consen. e sieu li dic mon pensar teinh me p(er) deseretat damor. (et) ia dieus nom dom pueis faire uers ni chanzon. |
![]() |
Car sieu lam a desonor. esqerns (et) a tota gen. e tenran men li pluz or. p(er) cornut (et) p(er) sufren. e sai si p(er)t mamistat. uens da(m)pna tge doblat. cal qen fasso cal qe non. (r)es[7] nomen pot tener pron. |
bernartz del uentador. | Bernartz del Ventador. |
I | I |
Eram co(s)seilhatz segnior. uos cauetz saber esen. una domna(m) det samor. qai amada loniamen. mas ara (s)ai en uertat. qil ha altramic priuat. (et) anc de nuil compainhon compaignha tan greus nom fon. |
Era·m cosseilhatz, segnior, vos c’avetz saber e sen: una domna·m det s’amor, q’ai amada loniamen; mas ara sai en vertat q’il ha altr’amic privat, et anc de nuil compainhon compaignha tan greus no·m fon. |
II | II |
Cella uol amador ma domneu non lo defen. e lais lo mais p(er) paor. qe p(er) autre chauzimen. e sanc hom dec auer grat. de nul seruizi forzat. ben dei auer gazardon. ieu qe tant grant tort p(er)don. |
Cella vol amador ma domn’eu non lo defen; e lais lo mais per paor qe per autre chauzimen; e s’anc hom dec aver grat de nul servizi forzat, ben dei aver gazardon ieu qe tant grant tort perdon. |
III | III |
Del aiga qieu dels oils plor. escriu salutz mais de cen. qieu tramet a la genzor. (et) a la plus auinen. maintas ues mes pueis membrat. lamors qem fes al com(u)iat. qiel ui cubrir sa faizon. e nom poc dir oc ne no(n). |
De l’aiga q’ieu dels oils plor, escriu salutz mais de cen, q’ieu tramet a la genzor et a la plus avinen. Maintas ves m’es pueis membrat l’amors qe·m fes al comuiat: q’ie·l vi cubrir sa faizon e no·m poc dir oc ne non. |
IV | IV |
Li sieu bel oil traidor. qe mez garda uon tan gen. e sai si gardon ailhor. mout i fan gran fallimen. mas daitan man ben honrat. qe seron (mil) aiostat. mais gardon lai on ieu son. qe a totz cels denuiron. |
Li sieu bel oil traidor, qe m’ezgardavon tan gen, e s’aisi gardon ailhor, mout i fan gran fallimen; mas d’aitan m’an ben honrat qe, s’eron mil aiostat, mais gardon lai on ieu son qe a totz cels d’environ. |
V | V |
Pos uoutz son a la folor. ben serai fols sieu non pren. daquetz dos mals lo menor. qe mais ual mon ecien. auer en lieis lame(i)tat. qe tot p(er) dre p(er) foudat. qe anc anuil drut fellon damar. non ui far son pron. |
Pos voutz son a la folor, ben serai fols s’ieu non pren d’aquetz dos mals lo menor; qe mais val, mon ecien, aver en lieis la meitat qe tot perdre per foudat, qe anc a nuil drut fellon d’amar non vi far son pron. |
VI | VI |
Duna res son en error. (et) estau en pensamen. qe loing aurei ma dolor. si eu aqest plait li consen. e sieu li dic mon pensar teinh me p(er) deseretat damor. (et) ia dieus nom dom pueis faire uers ni chanzon. |
D’una res son en error et estau en pensamen: qe loing aurei ma dolor, si eu aqest plait li consen. E s’ieu li dic mon pensar, teinh me per deseretat d’amor, et ia Dieus no·m dom pueis faire vers ni chanzon. |
VII | VII |
Car sieu lam a desonor. esqerns (et) a tota gen. e tenran men li pluz or. p(er) cornut (et) p(er) sufren. e sai si p(er)t mamistat. uens da(m)pna tge doblat. cal qen fasso cal qe non. (r)es nomen pot tener pron. |
Car s’ieu l’am a desonor, esqerns et a tota gen; e tenran m’en li pluzor per cornut et per sufren. E s’aisi pert m’amistat, vens dampnatge doblat. Cal qe·n fasso cal qe non, res no m’en pot tener pron. |
![]() |
bernat del uentador Aras co(n)seilhatz seinhor. uos caues saber esen. una domna det samor. cai amada loniamen. et ara sai p(er) uertat. quellautre amic priuat. et anc de nulh co(m)painhon. co(m)painha tan greu no(m) fon. E sieu lam adesonor. esquerns er atota gen. etenran men li pluzor. p(er) cornut ep(er) sufren. es aissi pert samistat. ueus mo(n) dapnage do blat. cal quen fassa ocal que non. res no(n) men pot esser bon. Epus ieu uei la follor. ben serai fols sieu nom pren. daquest dos mals lomilhor. cal ual mas mo(n) escien. auer en liei lamitat. quel tot per dre p(er) foldat. car anc anulh drut fellon. damor no(n) ui far son pron. Silla uol autraimador. ma domnieu no(n) loi defen. elais men mais p(er) pa or. q(ue) p(er) autrenseinhamen. esi hom deu auer grat. de nulh seruizi forsat. ben dey auer guizardon. ieu car tan gra(n) tort perdon. Li sieu bel hueilh traidor. q(ue) mes gardauon tan gen. si aissi gardon alhor. mot y fan gra(n) failhimen. mai daita(n)t man ben onrat. que ssero(n) mil aiostat. mai gardo(n) lai on ieu son. ca totz aicels deuiron. Duna ren soy en error. et estauc en pe(n)samen. quieu doblarai mado lor. sieu aquest plag li co(n)sen. esim part de samistat. tenc mi pe(r) de zeretat. damor eia deus nom don. pueis faire uers ni canson. De laiga q(ue) dels hueilhs plor. escriu salutz mai de cen. q(ue) tramet ala gensor. et ala plus auinen. mantas ues mes pueis menbrat. lamor que(m) fes al comiat. quiel ui cobrir sa faisson. ca(n)c no(m) poc dir oc ni non. Domna aprezent amatz. lautre emi acelatz. si quieu naya tot lo pron. (et) el la bella razon. |
bernat del uentador | bernat del ventador |
I | I |
Aras co(n)seilhatz seinhor. uos caues saber esen. una domna det samor. cai amada loniamen. et ara sai p(er) uertat. quellautre amic priuat. et anc de nulh co(m)painhon. co(m)painha tan greu no(m) fon. |
Aras conseilhatz, seinhor, vos, c'aves saber e sen: una domna det s'amor, c'ai amada loniamen; et ara sai per vertat qu'ell'autre amic privat, et anc de nulh compainhon compainha tan greu no·m fon. |
II | II |
E sieu lam adesonor. esquerns er atota gen. etenran men li pluzor. p(er) cornut ep(er) sufren. es aissi pert samistat. ueus mo(n) dapnage do blat. cal quen fassa ocal que non. res no(n) men pot esser bon. |
E s'ieu l'am a desonor, esquerns er a tota gen; e tenran m'en li pluzor per cornut e per sufren. Es aissi pert s'amistat, veus mon dapnage doblat. Cal que·n fassa o cal que non, res non m'en pot esser bon. |
III | III |
Epus ieu uei la follor. ben serai fols sieu nom pren. daquest dos mals lomilhor. cal ual mas mo(n) escien. auer en liei lamitat. quel tot per dre p(er) foldat. car anc anulh drut fellon. damor no(n) ui far son pron. |
E pus ieu vei la follor, ben serai fols s'ieu no·m pren d'aquest dos mals lo milhor; cal val mas, mon escien, aver en liei la mitat que·l tot perdre per foldat, car anc a nulh drut fellon d'amor non vi far son pron. |
IV | IV |
Silla uol autraimador. ma domnieu no(n) loi defen. elais men mais p(er) pa or. q(ue) p(er) autrenseinhamen. esi hom deu auer grat. de nulh seruizi forsat. ben dey auer guizardon. ieu car tan gra(n) tort perdon. |
S'illa vol autr'aimador ma domn'ieu non lo i defen e lais m'en mais per paor que per autr'enseinhamen; e si hom deu aver grat de nulh servizi forsat ben dey aver guizardon ieu, car tan gran tort perdon. |
V | V |
Li sieu bel hueilh traidor. q(ue) mes gardauon tan gen. si aissi gardon alhor. mot y fan gra(n) failhimen. mai daita(n)t man ben onrat. que ssero(n) mil aiostat. mai gardo(n) lai on ieu son. ca totz aicels deuiron. |
Li sieu bel hueilh traidor que m'esgardavon tan gen, si aissi gardon alhor, mot y fan gran failhimen; mai d'aitant m'an ben onrat que, ss'eron mil aiostat, mai gardon lai on ieu son c'a totz aicels d'eviron. |
VI | VI |
Duna ren soy en error. et estant en pe(n)samen. quieu doblarai mado lor. sieu aquest plag li co(n)sen. esim part de samistat. tenc mi pe(r) de zeretat. damor eia deus nom don. pueis faire uers ni canson. |
D'una ren soy en error et estant en pensamen: qu'ieu doblarai ma dolor, s'ieu aquest plag li consen. E si·m part de s'amistat tenc mi per dezeretat d'amor, e ia Deus no·m don pueis faire vers ni canson. |
VII | VII |
De laiga q(ue) dels hueilhs plor. escriu salutz mai de cen. q(ue) tramet ala gensor. et ala plus auinen. mantas ues mes pueis menbrat. lamor que(m) fes al comiat. quiel ui cobrir sa faisson. ca(n)t no(n) poc dir oc ni non. |
De l'aiga que dels hueilhs plor, escriu salutz mai de cen, que tramet a la gensor et a la plus avinen. Mantas ves m'es pueis menbrat l'amor que·m fes al comiat: qu'ie·l vi cobrir sa faisson, cant non poc dir oc ni non. |
VIII | VIII |
Domna aprezent amatz. lautre emi acelatz. si quieu naya tot lo pron. (et) el la bella razon. |
Domna, a prezent amatz l'autre, e mi a celatz, si qu'ieu n'aya tot lo pron et el la bella razon. |
bn de uentadorn Eram conseilatz seyor. uos cauetz saber e sen una donam dec samor cai amada loniamen. e ara sai en uertatz q(i)l autra amic priuatz. et a(n)c de nuil compaino compaina ta(n) greu nom fo. Sela uol autramador ma domna noli defen elais omais per paor qe per autre chausimen esi hom deu auer grat d(e) nuil seruisi forsat ben de grau er gasardon. eu q(ue) ta(n) gra(n) tort p(er)do(n) De laiga qe dels [...] escriu salutz [...]n qe tramet a la gençor. e [...]lus auinen maintas uetz [...] pois menbratz lamor qem [...]al comjatz qel ui cu- brir sa faicon. enom poc dir oc ni no(n). Li seu bels oils trichador qi me gardauon gen e sai si gardon aillor mout i fan gran fallimen. mas daitan er ben onratz. qe seron mil aiustatz. mais gardon lai on eu son. q(ue) atotz cels dauiron. Pos uout soi ala folor ben serai fols seu non pren daq(ue)stz dos dans lo menor q(ue) mais ual mon encien. en lei auer la meitatz. qe tot perdre p(er) foudatz q(ue) anc a nul drutz felon. damar no(n) ui far son pron. Duna ren soi en error e estau en pe(n)same(n). qe lo(n)cs aurei ma dolor. seu aqest plais li consen. e seu li dic son pe(n)satz te(n)c me p(er) desconortatz damor eia deu no(m) do(n) pois faire uers ni cha(n)co(n) [...] seu lam adesonor. es qe[...]s er atota gen e tenran [...] li plusor. per curnut eper [...]ren. esaissi pert mamistatz U[...] mon da- matge doblatz cal q(ue)[...]atz o cal qe non res no men pot esser pron. Garcion aram chantatz ma chançon elam portatz a mon mesat- gier qe fon. qel conseil qello me don. |
Secondo l'edizione diplomatica fornita in: G. Steffens, I. Fragment d'un chansonnier provençal aux archives royales de Sienne. In: Annales du Midi: revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, Tome 17, N°65, 1905. pp. 63-67, rivista e corretta in: É. Brayer, Le chansonnier provençal de Sienne. In: Recueil de travaux offert a M. Clovis Brunel, I, 1955, pp. 209-226.
bn de uentadorn | Bn de Ventadorn |
I | I |
Eram conseilatz seyor. uos cauetz saber e sen una donam dec samor cai amada loniamen. e ara sai en uertatz q(i)l autra amic priuatz. et a(n)c de nuil compaino compaina ta(n) greu nom fo. |
Era·m conseilatz, seyor, vos c'avetz saber e sen: una dona·m dec s'amor c'ai amada loniamen; e ara sai en vertatz q'il autr'a amic privatz et anc de nuil compaino compaina tan greu no·m fo. |
II | II |
Sala uol autramador ma domna noli defen elais omais per paor qe per autre chausimen esi hom deu auer grat nuil seruisi forsat ben de grau er gasardon. eu q(ue) ta(n) gra(n) tort p(er)do(n) |
S'ala vol autr'amador, ma domna, no li defen; e lais o mais per paor qe per autre chausimen; e si hom deu aver grat nuil servisi forsat ben degr'aver gasardon eu que tan gran tort perdon. |
III | III |
De laiga qe dels [...] escriu salutz [...]n qe tramet a la gençor. e [...]lus aumen maintas uetz [...] pois menbratz lamor qem [...] al comjatz qel ui cu- brir sa faicon. enom poc dir oc ni no(n). |
De l'aiga qe dels [...] escriu salutz [...]n qe tramet a la gençor e [...]lus avinen; maintas vetz [...] pois menbratz l'amor qe·m [...] al comjatz, qe·l vi cubrir sa faicon e no·m poc dir oc ni non. |
IV | IV |
Li seu bels oils trichador qi me gardauon gen e sai si gardon aillor mout i fan gran fallimen. mas daitan er ben onratz. qe seron mil aiustatz. mais gardon lai on eu son. q(ue) atotz cels dauiron. |
Li seu bels oils trichador qi me gardavon gen, e s'aisi gardon aillor mout i fan gran fallimen; mas d'aitan er ben onratz qe s'eron mil aiustatz mais gardon lai on eu son que a totz cels d'aviron. |
V | V |
Pos uout soi ala folor ben serai fols seu non pren daq(ue)stz dos dans lo menor q(ue) mais ual mon encien. en lei auer la meitatz. qe tot perdre p(er) foudatz q(ue) anc a nul drutz felon. damar no(n) ui far son pron. |
Pos vout soi a la folor, ben serai fols s'eu non pren d'aquestz dos dans lo menor; que mais val, mon encien, en lei aver la meitatz qe tot perdre per foudatz, que anc a nul drutz felon d'amar non vi far son pron. |
VI | VI |
Duna ren soi en error e estau en pe(n)same(n). qe lo(n)cs aurei ma dolor. seu aqest plais li consen. e seu li dic son pe(n)satz te(n)c me p(er) desconortatz damor eia deu no(m) do(n) pois faire uers ni cha(n)co(n) |
D'una ren soi en error e estau en pensamen: qe loncs aurei ma dolor s'eu aqest plais li consen; e s'eu li dic son pensatz, tenc me per desconortatz d'amor, e ia Deu no·m don pois faire vers ni chancon. |
VII | VII |
[...] seu lam adesonor. es qe[...]s er atota gen e tenran [...] li plusor. per curnut eper [...]ren. esaissi pert mamistatz N[...] mon da- matge doblatz cal q(ue)[...]atz o cal qe non res no men pot esser pron. |
[...] s'eu l'am a desonor, esqe[...]s er a tota gen e tenran [...] li plusor per curnut e per [...]ren; e s'aissi pert m'amistatz, N[...] mon damatge doblatz; cal qu'e[...]atz'o cal qe non, res no m'en pot esser pron. |
VIII | VIII |
Garcion aram chantatz ma chançon elam portatz a mon mesat- gier qe fon. qel conseil qello me don. |
Garcion, ara·m chantatz ma chançon e la·m portatz a mon mesatgier qe fon qe·l conseil, q'el lo don. |