Lirica Medievale Romanza
Published on Lirica Medievale Romanza (http://151.100.161.88)

Home > BERNART DE VENTADORN > EDIZIONE > Ab joi mou lo vers e·l comens > Tradizione manoscritta > CANZONIERE a¹

CANZONIERE a¹

  • letto 477 volte

Edizione diplomatica

   
                                              bernartz del uentador
             Ab ioi mou louers el comenz. e ab ioi reman e fenis. (et) sol
             qe bona fos la fiz. bon teing qe foral com(en)samenz. car de
             la bona comensa(n)sa. mi uen iois e alegransa (et) p(er) zo deu la bona
             finz grazir. qe tot bon (f)ag[1] uei lauzar al fenir.
 
  [1] Il copista scrive inizialmente sag, poi espunge la s e corregge in interlinea con f.
  
             Sim apodera amors em uenz. qem merauil com sil sosfris. car
             non dic e non esbruiz. so don sui tan rics e iauzenz. mas len
             ueires fin amansa. ses paor e ses duptansa. qades rem ho(m)
             ues son amic failir. per qeu non auz de parlar en ardir.
  
  
             Duna ren ma onda mos senz. canc nuls hom no lom en
             qis. qe uolontiers no lin mentis. ni nom par bon essignamenz
             anz es folia (et) enfanza. qi damor a ben ananza. q(ue) uol
             adautre tot son cor de(s)cubrir[2]. si noilhen pot o ualer o
             seruir.
  
  [2] Aggiunta in interlinea.
  
    
              ben seschai a dona ardimenz. entrauol gen e mal uezis.
              e sa dreit cor non la fortis. greu pot esser pros ni
              ualenz. p(er) qieu prec naia m(em)branza. la bella en cui ai fiza(n)sa
              e nos ca(m)ge p(er) ]paur[[3] paraulas nis uir. qe nemics qai faz den
              ue(i)[4]a morir.
 
[3] Cancellato dal copista.
[4] Il copista scrive inizialmente uera, poi espunge la r e corregge con i.
  
  
              Non es enuegz ni faillimenz. ni uilania so mes uis. mas dome
              cant se fa deuis. dautrui amor e conoissenz. enoios e qeus
              enansa. sim faitz enoig ni pesansa. cascus si uol de
              son mestier (t)urmir[5]. men cofundetz e uos non uei iauzir.
 
[5] Il copista scrive inizialmente furmir, poi espunge la f e corregge con t.
  
  
             Anc sa bella bocha rizenz. non cuie(i)[6] baizan me trais.
             car ab un douz bazar maucis. e sab autre nomes guire(n)tz
             atretal mer p(er) semblanza. con de pelaus la lanza. qe
             del sieu colp nom podiom guerir. sun autra uez no sen
             fezes ferir.
 
[6] Aggiunto successivamente in interlinea.
  
  
             Bela donnal uostre cors genz. eil uostre bel oil
             man conqis. le douz esgartz (et) lo clers uis. (et) la bella bocha
             rizens. qe cant eu men prent esmanza. nous truep de 
             beautat eganza. le genzers est com puesc el mon ch
             auzir. o no uei clar dels oils ab qieus remir.
  
  
             Bel uezer senes d(u)ptanza[7]. sa qe uostre pretz enansa. qe
             tant sabes. de plazer far e dir. p(er) qe nuls homs nos
             pot damar suffrir.
 
[7] Il copista scrive inizialmente doptanza, poi espunge o e corregge in interlinea con u.
  
  • letto 419 volte

Edizione diplomatico-interpretativa

  bernartz del uentador   Bernartz del Ventador
  I   I
  
  Ab ioi mou louers el comenz. e ab ioi reman e fenis. (et) sol
  qe bona fos la fiz. bon teing qe foral com(en)samenz. car de
  la bona comensa(n)sa. mi uen iois e alegransa (et) p(er) zo deu la bona
  finz grazir. qe tot bon (f)ag uei lauzar al fenir.
  
  
  Ab ioi mou lo vers e·l comenz
  e ab ioi reman e fenis;
  et sol qe bona fos la fiz,
  bon teing qe fora·l comensamenz.
  Car de la bona comensansa
  mi ven iois e alegransa;
  et per zo deu la bona finz grazir,
  qe tot bon fag vei lauzar al fenir.
  
  II   II
  
  Sim apodera amors em uenz. qem merauil com sil sosfris. car
  non dic e non esbruiz. so don sui tan rics e iauzenz. mas len
  ueires fin amansa. ses paor e ses duptansa. qades rem ho(m)
  ues son amic failir. per qeu non auz de parlar en ardir.
  
  
  Si m’apodera amors e·m venz:
  qe·m meravil com si·l sosfris
  car non dic e non esbruiz
  so don sui tan rics e iauzenz;
  mas l’en veires fin’amansa
  ses paor e ses duptansa,
  q’ades rem hom ves son amic failir,
  per q’eu non auz de parlar enardir.

 
  III   III
  
  Duna ren ma onda mos senz. canc nuls hom no lom en
  qis. qe uolontiers no lin mentis. ni nom par bon essignamenz
  anz es folia (et) enfanza. qi damor a ben ananza. q(ue) uol
  adautre tot son cor de(s)cubrir. si noilhen pot o ualer o
  seruir.
  
  
  D’una ren m’aonda mos senz:
  c’anc nuls hom no lo·m enqis,
  qe volontiers no l’in mentis;
  ni no·m par bon essignamenz,
  anz es folia et enfanza,
  qi d’amor a benananza
  que vol ad autre tot son cor descubrir,
  si no·ilh en pot o valer o servir.
  
  IV   IV
  
  ben seschai a dona ardimenz. entrauol gen e mal uezis.
  e sa dreit cor non la fortis. greu pot esser pros ni
  ualenz. p(er) qieu prec naia m(em)branza. la bella en cui ai fiza(n)sa
  e nos ca(m)ge p(er) ]paur[ paraulas nis uir. qe nemics qai faz den
  ue(i)a morir.
  
  
  Ben s’eschai a dona ardimenz
  entr’avol gen e mal vezis;
  e s’adreit cor non l’afortis,
  greu pot esser pros ni valenz;
  per q’ieu prec, n’aia membranza
  la bella en cui ai fizansa,
  e no·s camge per paraulas ni·s vir,
  q’enemics q’ai, faz d’enveia morir.  
  
  V   V
  
  Non es enuegz ni faillimenz. ni uilania so mes uis. mas dome
  cant se fa deuis. dautrui amor e conoissenz. enoios e qeus
  enansa. sim faitz enoig ni pesansa. cascus si uol de
  son mestier (t)urmir. men cofundetz e uos non uei iauzir. 
  
  
  Non es envegz ni faillimenz
  ni vilania, so m’es vis,
  mas d’ome, cant se fa devis
  d’autrui amor e conoissenz.
  Enoios! E qe·us enansa,
  si·m faitz enoig ni pesansa?
  Cascus si vol de son mestier turmir;
  m’en cofundetz, e vos non vei iauzir.
  
  VI   VI
  
  Anc sa bella bocha rizenz. non cuie(i) baizan me trais.
  car ab un douz bazar maucis. e sab autre nomes guire(n)tz
  atretal mer p(er) semblanza. con de pelaus la lanza. qe
  del sieu colp nom podiom guerir. sun autra uez no sen
  fezes ferir.
  
  
  Anc sa bella bocha rizenz
  non cuiei, baizan me trais,
  car ab un douz bazar m’aucis,
  e s’ab autre no m’es guirentz;
  atretal m’er per semblanza
  con de Pelaus la lanza,
  qe del sieu colp no·m podi’om guerir,
  s’un autra vez no s’en fezes ferir.
  
  VII   VII
  
  Bela donnal uostre cors genz. eil uostre bel oil
  man conqis. le douz esgartz (et) lo clers uis. (et) la bella bocha
  rizens. qe cant eu men prent esmanza. nous truep de
  beautat eganza. le genzers est com puesc el mon ch
  auzir. o no uei clar dels oils ab qieus remir.
  
  
  Bela donna, ·l vostre cors genz
  e·il vostre bel oil m’an conqis,
  le douz esgartz et lo clers vis,
  et la bella bocha rizens;
  qe, cant eu m’en prent esmanza,
  no·us truep de beautat eganza:
  le genzers est c’om puesc'el mon chauzir,
  o no vei clar dels oils ab q’ie·us remir.
  
  VIII   VIII
  
  Bel uezer senes d(u)ptanza. sa qe uostre pretz enansa. qe
  tant sabes. de plazer far e dir. p(er) qe nuls homs nos
  pot damar suffrir.
  
  
  Bel Vezer, senes duptanza
  sa qe vostre pretz enansa,
  qe tant sabes de plazer far e dir:
  per qe nuls homs no·s pot d’amar suffrir.
  
  • letto 422 volte

Riproduzione fotografica

  • letto 427 volte
Credits | Contatti | © Sapienza Università di Roma - Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Roma T (+39) 06 49911 CF 80209930587 PI 02133771002

Source URL: http://151.100.161.88/?q=laboratorio/canzoniere-a%C2%B9-34