![]() |
Idem. B. Ab ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi remon efenis. Esol q(ue) bona fos la fis. bos cre q(ue)r lo com(en)sam(en)z. P(er) la bona com(en)- sanza. Mi uen iois (et) alegra(n)sa. Ep(er) so dei la bona fin grasir. Car toz bos faiz uei lauzar al fenir. Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car sofris. Car no(n) chant eno(n) es bruis. Cella dom sui gais e iauzen. Mas greu ueirez fin ama(n)za. Ses paor eses doptanza. Ca des tem om uas so cama faillir. p(er) q(ue)u nomaus de parlar enardir. Ben estai ado(m)pnardimenz. Entrauol genz e mals uezis. Esardiz cors no(n) la fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qui il prec naia m(en)b(ra)n ça. la bellem cui ai fizansa. Q(ue) nos camie p(er) pa- raula nis uir. Quenemics cai fas denueia morir. Non es enois ni faillime(n)z ni uilania somes uis. Mas dome can si fai deuis dautrui a- mor ni conoissenz. Enuios e q(ue)us ena(n)za. Car fa- is enueis ni pezansa. Chascus si dec deson me stier formir. Mi co(n)fondes euos no(n) uei iauzir. Duna ren mabonda mos corz. Canc nuil ho(m) mou ioi nomen quis. Qui eu uolontiers no(n) len m(en)tis. Car no(m) par bos ense- ingnam(en)z. Anz es folli (et) enfanza. Qui damor a benenanza. Que(m) uol son cor (ad) autre descobrir. Si no len pot o ualer o s(er)uir. Ia sa bella bocha rizens. Non cugei baizan |
![]() |
mitrais. Car abun douz baizar maucis. Si ab autre nomes guirenz. Catre tal mes p(er) sembla(n)- za. Com de pelaus salanza. Que desom colp nom podi hom guerir. Si autra uez no(n) sen fezes feri(r). Bella do(m)pna uostre cors ienz. Euostre bel oill man conquis. El douz esga- rt e lo clar uis. El uostre bos ensei(n)gnamenz. Que can ben men p(re)n ismanza. De beutat nos trop eganza. Ia ienser es del mon al me- u arbir. Oeu no(n) uei clar dels oilz ab queus remir. |
Idem. B. | Idem B. |
I | I |
Ab ioi mou lo uers el comenz. Et ab ioi remon efenis. Esol q(ue) bona fos la fis. bos cre q(ue)r lo com(en)sam(en)z. P(er) la bona com(en)- sanza. Mi uen iois (et) alegra(n)sa. Ep(er) so dei la bona fin grasir. Car toz bos faiz uei lauzar al fenir. |
Ab ioi mou lo vers e·l comenz et ab ioi remon e fenis; e sol que bona fos la fis, bos cre qu’er lo comensamenz. Per la bona comensanza mi ven iois et alegransa; e per so dei la bona fin grasir, car toz bos faiz vei lauzar al fenir. |
II | II |
Si ma podera iois em uenz. Merauillas son car sofris. Car no(n) chant eno(n) es bruis. Cella dom sui gais e iauzen. Mas greu ueirez fin ama(n)za. Ses paor eses doptanza. Ca des tem om uas so cama faillir. p(er) q(ue)u nomaus de parlar enardir. |
Si m’apodera iois e·m venz: meravillas son, car sofris, car non chant e non esbruis cella dom sui gais e iauzen; mas greu veirez fin’amanza ses paor e ses doptanza, c’ades tem om vas so c’ama, faillir, per qu’eu no m’aus de parlar enardir. |
III | III |
Ben estai ado(m)pnardimenz. Entrauol genz e mals uezis. Esardiz cors no(n) la fortis. Greu pot esser pros ni ualenz. Per qui il prec naia m(en)b(ra)n ça. la bellem cui ai fizansa. Q(ue) nos camie p(er) pa- raula nis uir. Quenemics cai fas denueia morir. |
Ben estai a dompn’ardimenz entr’avol genz e mals vezis; e s’ardiz cors non l’afortis, greu pot esser pros ni valenz; per qui il prec, n’aia menbrança la bell’em cui ai fizansa, que no·s camie per paraula ni·s vir, qu’enemics c’ai, fas d’enveia morir. |
IV | IV |
Non es enois ni faillime(n)z ni uilania somes uis. Mas dome can si fai deuis dautrui a- mor ni conoissenz. Enuios e q(ue)us ena(n)za. Car fa- is enueis ni pezansa. Chascus si dec deson me stier formir. Mi co(n)fondes euos no(n) uei iauzir. |
Non es enois ni faillimenz ni vilania, so m’es vis, mas d’ome, can si fai devis d’autrui amor ni conoissenz. Enuios! E que·us enanza car fais enveis ni pezansa? Chascus si dec de son mestier formir; mi confondes, e vos no·n vei iauzir. |
V | V |
Duna ren mabonda mos corz. Canc nuil ho(m) mou ioi nomen quis. Qui eu uolontiers no(n) len m(en)tis. Car no(m) par bos ense- ingnam(en)z. Anz es folli (et) enfanza. Qui damor a benenanza. Que(m) uol son cor (ad) autre descobrir. Si no len pot o ualer o s(er)uir. |
D’una ren m’abonda mos corz: c’anc nuil hom mou ioi no·m enquis, qui eu volontiers non l’en mentis; car no·m par bos enseingnamenz, anz es folli’et enfanza, qui d’amor a benenanza que·m vol son cor ad autre descobrir, si no l’en pot o valer o servir. |
VI | VI |
Ia sa bella bocha rizens. Non cugei baizan mitrais. Car abun douz baizar maucis. Si ab autre nomes guirenz. Catre tal mes p(er) sembla(n)- za. Com de pelaus salanza. Que desom colp nom podi hom guerir. Si autra uez no(n) sen fezes feri(r). |
Ia sa bella bocha rizens non cugei baizan mi trais, car ab un douz baizar m’aucis, si ab autre no m’es guirenz; c’atretal m’es per semblanza com de Pelaus sa lanza, que de som colp nom podi’hom guerir, si autra vez non s’en fezes ferir. |
VII | VII |
Bella do(m)pna uostre cors ienz. Euostre bel oill man conquis. El douz esga- rt e lo clar uis. El uostre bos ensei(n)gnamenz. Que can ben men p(re)n ismanza. De beutat nos trop eganza. Ia ienser es del mon al me- u arbir. Oeu no(n) uei clar dels oilz ab queus remir. |
Bella dompna, vostre cors ienz e vostre bel oill m’an conquis, e·l douz esgart e lo clar vis, e·l vostre bos enseingnamenz, que, can ben m’en pren ismanza, de beutat no·s trop eganza, la ienser es del mon al meu arbir, o eu non vei clar dels oilz ab que·us remir. |
![]() |
![]() |