Revisione di Testo e traduzione del Ven, 05/07/2024 - 09:41

Versione stampabilePDF version
Ed. Martí de Riquer e Lola Badia 1997  
I I

Ajustat vey d’Amor tot lo poder 

e sobre me ja posat son fort siti, 

si que no·m val força, ’njeny ne sauber;

tant suy destrets que no·m tinch gens per quiti

de perdre·l cors, l’arma e tots los bes, 

car ja no puch sofrir la vida streta 

ne·l tresnuytar; tan fort carrech ay pres

per que la fi me covendra que·m reta.

Vedo riunito tutto il potere dell'Amore

per attaccarmi con il suo duro assedio;

non ha valore la forza, l'ingegno o la scienza;

tale è la mia angoscia, che non posso evitare

di perdere il corpo, l'anima e le ricchezze;

non posso sopportare una vita così dura

né la veglia: è un peso troppo grande

e sarà necessario che mi arrenda.

II II

Burchs ne castells no crey tant se tingues 

a poder gran sens fornida retreta

e bona gent que l’hage ben deffes,

y ab tal socors, si·s te, fa rayso dreta.

Mas eu, qui suy tan flachs per defensar,   

sens mur, sens vall, sens merlet ne verdescha, 

que de mes gens no pusch gayre fiar,

veyats si stich en so que tost perescha.

Non c'è castello o città che abbia affrontato

un attacco così duro senza riserve

né buone truppe per difendersi:

con tale soccorso, la sua ragione impone.

Ma io, che offro debole resistenza

(senza mura, torrioni, fossato o merlatura)

e non posso fidarmi delle mie truppe,

vedete se non sono in procinto di morire.

III III

Mey sospir son le trabuch qu’eu despar, 

qu’altre millor no tench de que·m servescha;

e li gemechs bonbardes per tirar

en contra ley que puny que·m destroescha.

E vets aysi tots los pertrets qu’eu hay, 

ab que·m defen mon cor dins en sa força; 

mas be us say dir que no creu que jamay

per lur força d’aycest perill estorça.

La mia unica arma è il mio sospiro,

non ho altro di cui valermi;

i miei lamenti, le uniche bombarde

contro quella che si sforza di distruggermi.

Vedete già le munizioni con cui, nella sua fortezza,

il cuore si schiera per la mia difesa,

ma posso dirvi che non spero

di sfuggire a questo pericolo con la sua forza.

IV IV

Li meys cinch senys me donen plus d’esmay, 

car son mas gens ez algu no m’esforça,

c’ans vey que be a cascu d’ells li play

qu’eu perda tot quant ay fins a l’escorsa.

E donchs, vejats si·m faran trahimen: 

no puch canpar, cert, a la derreria, 

qu’eu los ay vist estar a parlamen

ab l’enemichs tractajant que m’aucia.

Con i miei cinque sensi sto vacillando di più:

sono i miei soldati, ma non mi aiutano,

perché vedo che tutti si compiacciono

che io perda tutto, persino la pelle.

Vedete quindi se non stanno per tradirmi:

non posso salvarmi nemmeno nella retroguardia,

poiché li ho visti già fare trattative

con il mio nemico affinché mi uccida.

V V

O, Deu! Be m’an trasit mey ull, dolen

trist, envegos c’aysi perdut me sia!

Be m’an trasit mey sinch sens follamen;

be m’a trasit mon cor per glotonia;

si que m’an duyt en lo pus estrem dan 

que ya no·m say de me quin partit prenda, 

e no·m pusch ja tenir, pus d’er anan

no vey ni trob qui m’ajut ni·m defenda.

Mi hanno tradito, Dio, i miei tristi occhi,

sinistri ed invidiosi, nel perdermi.

Così mi hanno tradito bene anche i miei cinque;

il cuore, vorace, mi ha tradito,

e un dolore così estremo mi ha causato,

che non so più cosa fare di me stesso.

Non posso più, quindi d'ora in poi

non ci sarà chi mi aiuti o difenda.

VI VI

Reyna d’onor, en loch de capitan

me don a vos e·m ret dins vostra tenda,

ab que·m salvets la vida sens engan,

e si no u fets non haurets bon’esmenda.

Regina d'onore, mi arrendo, nel vostro campo

mi consegno come capitano;

perdonatemi la vita senza inganno:

perderete, se non lo fate, un buon riscatto.

VII VII

Amors, Amors, no vey c’ajats fet tan 

de vençre hom vençuts que vos se renda;

mas Jordi·s ret que vos absol lo dan

ffins com es morts: qu’en algun temps se renda!

Amore, Amore, non avete fatto molto

a sconfiggere un vinto che si arrende a voi,

ma Jordi vi perdona il vostro danno

finché, già morto, vi restituirà.